La cúpula dels Mossos es blinda

Aquests darrers dies hem pogut observar com la cúpula dels Mossos d'Esquadra ha volgut deixar clar de quin bàndol estan, per evitar rebre garrotades des d'Espanya. Els Mossos actuaran per defensar l'ordre públic i faran cas a les ordres que rebin de jutges i fiscals. Més clar, l'aigua.

També és rellevant la nota que han rebut els bombers per evitar que es posin, uniformats, defensant els manifestants davant de la policia, sigui espanyola o catalana. Els bombers per a la República no estan gaire contents i caldrà veure el cas que en fan, davant de l'amenaça de ser expedientats.

Estem vivint les últimes hores abans de conèixer la sentència, que com deia ahir, sembla ser que ja es coneix, gràcies a filtracions de bona font. És per això que els organitzadors de la resposta a la sentència ja saben a què s'han de dedicar i quan caldrà començar. El resultat...

Avui, dotze d'octubre, els unionistes catalans s'han concentrat pel centre de Barcelona, per defensar una Catalunya espanyola. Ho han fet unes 10.000 persones, cinquanta mil menys que l'any passat. És evident que no es poden comparar les manifestacions de l'onze de setembre amb aquesta, però a mi el que més em preocupa és la tradicional concentració de l'extrema dreta a Sants, que segons la policia enguany n'han estat uns dos-cents.

Veure joves, que no han conegut el dictador, brandant banderes espanyoles no homologades, i amenaçant aquells que no pensen igual, que som tots els altres, no m'agrada. Ja sé que hi ha llibertat d'expressió i que tothom té dret a dir-hi la seva, però jo penso que aquests no pensen per ells mateixos sinó que els han buidat la ment.

Tot plegat molt trist i amb pocs ànims per afrontar els dies que venen (sense accent diacrític). El país no va bé i el dia 10 de novembre no ho arreglarem pas.

Coneixem la sentència 72 hores abans

No sé perquè cal esperar fins a dilluns per conèixer la sentència si avui els diaris ja comenten quina serà. Això del secret de sumari i de la data de les resolucions judicials ha passat a la història. Avui ho saps tot gràcies a filtracions directes que no saben ni volen guardar un secret. 

Els encarregats de planificar la resposta a la sentència han guanyat 72 hores per ultimar els detalls. Ja no els cal esperar que els acusats rebin la sentència, que aquesta es lliuri als seus advocats i se'n faci una presentació pública, la premsa ja se n'ha encarregat de proclamar-ho i, segons diuen, de fonts judicials directes.

Se'm fa difícil preveure què passarà la propera setmana. Si bé és cert que hi ha molta gent esperant instruccions per sortir al carrer i actuar, també n'hi ha que, tot i estar a favor de la independència, no tenen clar si convé sortir o pensar quina és la millor solució. Perquè la possibilitat de perdre el poc poder de l'autonomia també, vista l'experiència, ha tocat l'os de molta gent, i no estan disposats a improvisar.

No moure fitxa, segons els anys que els caigui als polítics empresonats, tampoc no és just. Ells varen donar la cara per molts que des del darrere de la barrera cridàvem independència. És lògic que ens necessiten i no podem acceptar tranquil·lament un càstig per haver posat les urnes que vàrem demanar i ens havien promès. 

Em decanto per protegir les institucions, però manifestar la repulsa a l'acció judicial en un tema que hauria de ser estrictament polític. Esperarem dilluns per conèixer el desenllaç, no final, perquè la cosa no acabarà aquí.

Les preguntes dels plens es responen amb bones intencions

És molt complicat no parlar de les filtracions telefòniques que el diari digital Público ens lliura dosificades, encara que ens produeixi mal de panxa. Us ho juro! em fa més mal a mi que al culpable de tot l'enrenou, l'inepte ministre de defensa en funcions. Un ministre que és la vergonya com espanyol i com a creient. La missa diària no fa més bona la gent. Això ho hauria de consultar al seu àngel custodi.

Avui pretenia parlar de la lentitud amb què es mou l'administració, i ho reflexionava arran de la notícia sobre la variant de Valldegata. Farà quaranta anys que se'n parla, una bona colla d'aquests com si es tractés d'una solució imminent. Ho veurem aviat?

Llegint alguns apunts del darrer Ple municipal, a l'apartat de precs i preguntes, que dissortadament és la part més emocionant (?), m'adonava que les mateixes preguntes o similars s'han fet fa anys i malauradament es tornaran a formular i nosaltres a sentir d'aquí uns quants anys. 

Entenc la bona voluntat de la regidora Laia Martín, que em mereix tota la confiança, però és una llàstima que les paraules se les endú el vent, i al final no arriben les solucions. També em sap greu tanta importància amb els gossos i els arbres, per sobre de les mateixes persones. No tinc res en contra dels gossos ni dels arbres, sinó dels amos i passejadors que no recullen els excrements o permeten que empastifin les façanes i mobiliari urbà amb les seves pixarades, i els que tenen un concepte equivocat de la natura, quan aquesta ens perjudica.

Queda més bé sortir a fer grans proclames defensores del medi ambient i els animals, sense donar solucions als problemes que es generen, com en tota relació, també humana. Es pot conviure, s'ha de poder conviure amb arbres i bèsties, sense que ens fem la guitza. Cal, però respecte i sentit ciutadà, i no anar tant per lliure sense importar-te que puguis molestar els altres.