Què puc fer jo per...

Es tracta de canviar el discurs. En lloc d'estar massa pendent de què poden fer per a mi els altres, intentar preguntar-te què puc fer jo pels altres. Segur que pensant-hi una mica i intentant fer aquest exercici es transforma el teu posicionament i la manera de veure l'entorn. Quan convius no només has de mirar de treure profit de les coses, sinó que també has de procurar entendre i analitzar de quina manera pots contribuir a millorar la societat.

Això pot semblar molt solemne o, per alguns, una cursileria, però jo no ho veig d'aquesta manera. Estic convençut que tothom que ha viscut l'experiència d'ajudar a una altra persona, encara que sigui momentàniament i per un fet molt simple, ha rebut la recompensa en forma de satisfacció i d'estimació. No costa tant!

Som quinze mil persones a la vila, totes molt diverses i amb sentiments, objectius i ideologies diferents, però tenim en comú la voluntat, o si més no, la necessitat de conviure i fer-ho fàcil. No sempre ho aconseguim, i la majoria de vegades és per manca de voluntat. Perquè som poc autocrítics i, en canvi, ens costa molt poc veure què fan malament els altres. 

Els altres s'equivoquen moltes vegades, però nosaltres no quedem enrere. I si no en som conscients ens amargarem pensant-nos que som les víctimes, les persones que ho fem tot bé i que no ens entenen. 

Només has de fer una passejada pels nostres carrers i adonar-te de com està la vila. Què hi manca, què caldria modificar, què s'està fent malament o se'n té poca cura. Abans d'etiquetar els culpables hem de mirar què fem nosaltres perquè la vila sigui millor. Fumem i llencem les burilles a terra? Passegem el gos i li permetem que es pixi a qualsevol lloc, mai a casa nostra? Utilitzem les papereres? Quantes vegades no hem vist alguna persona obrint un paquet de tabac i llençant els papers a terra? 

Conviure no és fàcil, però sobretot perquè no tenim la voluntat de contribuir, respectant els drets dels altres i fer-los la vida més fàcil.

Atenció amb les ordenances

El desconeixement d'una ordenança no ens eximeix de respectar-la i ens exposem a ser sancionats. No valdrà dir que no ho sabíem. D'aquí la importància de conèixer com es regula la convivència al nostre lloc de residència per evitar malentesos. I també és bo que les ordenances que s'aproven tinguin sentit, siguin lògiques i no estranyin a ningú. Si ens basem en el sentit comú potser no es caldrà conèixer la lletra petita de les ordenances, perquè les seguirem fil per randa.

Quan s'aprova una ordenança no només hi ha l'obligació de respectar-la, sinó que també cal fer-la respectar. Sovint ens adonem que una vegada aprovada l'ordenança el govern de torn no en fa el seguiment i esdevé paper mullat. Sempre he dit que si no som capaços de fer-la complir és millor no aprovar-la.

Avui llegia que durant aquest hivern el nostre govern municipal redactarà una ordenança on es prohibeixi fumar a les platges. Com a no fumador i que em molesta trobar-me en un lloc on es fumi, ho trobo bé, però també m'imagino el cas que se'n farà si no es decideix fer un control exhaustiu i sancionar qui ho incompleixi.

Tenim exemples recents de noves ordenances o modificacions d'aquestes que se'm fa difícil creure que s'hi estigui a sobre. L'ús dels patinets elèctrics va experimentar un augment d'usuaris prou important per a posar-hi ordre. La majoria dels municipis ho han incorporat a les seves ordenances, però la feina posterior és controlar que es compleixi el que està escrit. No es pot circular per les voreres, ni anar contra direcció, ni pujar més d'una persona en un mateix patinet, o no portar casc. Aquestes són algunes de les obligacions que s'han de complir i que comporten sanció si no es respecten. Doneu una ullada als nostres carrers i digueu-me què en penseu.

Tinc molt clar que el civisme és la clau de l'èxit d'una societat. Si tothom pensa en els altres per evitar molestar-los, i procura seguir les normes per estalviar-se maldecaps, la cosa rutlla. Però no acostuma a passar. Hi ha massa gent que si no perilla la sanció econòmica, fa cas omís de les ordenances. Si no es controla el seguiment correcte d'aquestes, el més fàcil és que tothom les menystingui. O ens posem seriosos, o deixem que sigui xauxa i no ens imposem més obligacions. 

Sense legitimitat per multar els vilatans

Educar no és senzill. D'alguna manera cada dia n'aprens i ho pots posar en pràctica, però hi ha uns principis que no pots perdre de vista i no són tan difícils d'aprendre i utilitzar. En sàpigues més o menys, tinguis més o menys gràcia i empatia, no pots oblidar mai que s'ensenya més pel que fas que no pas pel que dius que s'ha de fer. 

No pots pretendre que els teus fills no mal parlin si tu no procures treure't del vocabulari segons quines paraules. No podràs exigir als teus fills que no fumin o beguin si això t'ho veuen fer. Ni escridassar, ni gandulejar... Per més que els expliquis les coses, una mala praxis pot tirar per terra totes les teves bones intencions respecte a ells.

Aquesta pràctica la pots traslladar a la feina, imagina't que ets mestre, amb els amics, al teu grup de tertúlia, a la teva població, si tens responsabilitat política... I aquí anava jo. No pots multar els vilatans que practiquen malament la recollida selectiva de la brossa si tu, com a responsable polític, no ho practiques amb l'exemple.

No pot ser que els diumenges algunes cantonades de carrers hi vegis brossa amb l'etiqueta de l'ajuntament, per més explicacions que puguis donar. Si els vilatans tenim l'obligació de treure la brossa de cada dia d'acord amb el calendari setmanal, i ens exposem a la multa si no tenim la cura de fer-ho bé, no pots deixar tot un dia una brossa en una cantonada. L'impacte visual és el mateix si es tracta de brossa municipal o particular. En el primer cas, però la responsabilitat és més gran i potser a la regidora en qüestió se li hauria de demanar explicacions i, per què no, multar-la. 

Regidors i regidores, si no teniu cura d'aquests detalls no tindreu legitimitat per exigir ni multar ningú.

Els cigarrets electrònics, un negoci o un engany?

La Generalitat vol prohibir els cigarrets electrònics en espais tancats. Sembla ser que la publicitat és enganyosa ja que no treu l'hàbit de fumar i més aviat incita els joves a fer-ho. A més, sembla ser que alguns models contenen nicotina i substàncies cancerígenes.

M'imagino que hi ha base per tota aquesta argumentació, i em sap greu per les persones que havien vist com un gran negoci la comercialització d'aquests cigarrets. Tot i així, he llegit que es tracta de negocis de franquícia, amb un cost d'inversió d'uns 13.000 euros, que es poden amortitzar en pocs mesos. Més que això, però...

Aquests darrers temps hem pogut constatar que l'obertura i tancament de negocis és un fet dinàmic que no té aturador. Ho hem vist amb diferents negocis de curta durada, fruit de modes i poca imaginació. Ara, amb l'obertura de botigues de cigarrets electrònics, estàvem esperant la durada que tindrien i fins i tot preocupats perquè tinguessin temps d'amortitzar alguna despesa, abans no hagin d'abaixar la persiana.

Veurem la rapidesa de la Generalitat en aprovar la normativa que els ha de tallar les ales. Sap greu, pel llocs de treball que no tindran continuïtat i les inversions perdudes, però sí és cert que la salut està en risc, val la pena que es resolgui el més aviat possible. A veure quin serà

el proper negoci.