L’obligació moral de socórrer els accidentats

Arran de l'accident d'aquest cap de setmana on han mort dos ciclistes i un altre ha quedat greument ferit, som moltes les persones que ens indignem pel comportament d'alguns conductors després de la topada. D'entrada hem de pensar que tots podem participar en algun d'aquests accidents, ja sigui provocant-lo nosaltres mateixos o essent víctimes d'algú altre. El problema s'agreuja quan una persona, que és culpable de la tragèdia, fuig sense voler socórrer les víctimes i pretenent passar desapercebut.

Sortosament el culpable s'acaba descobrint i ha de donar comptes del seu comportament. La pega és que la víctima no té remei. El mal és irreparable. Malgrat tot la societat ha de trobar la manera d'humanitzar la nostra vida i no permetre que culpables d'un accident fugin tranquil·lament del lloc dels fets sense donar la cara ni intentar salvar la vida dels afectats.

He vist que està prevista una condemna més dura quan el causant de l'accident fuig sense aturar-se i és posteriorment detingut, però també m'ha semblat entendre que a la pràctica aquesta manca d'humanitat no acaba d'augmentar la condemna, encara que es demostri la culpabilitat.

Cal millorar les condicions de les nostres carreteres per aconseguir la compatibilitat de ciclistes i automòbils, però també els conductors hem de vigilar com conduïm, i ja no parlo de les persones que estan sota els efectes de l'alcohol o les drogues. Una distracció la podem tenir tots, però després hem de ser responsables dels nostres actes i assumir aquesta responsabilitat amb totes les conseqüències.

Fugir del lloc de l'accident és la cosa més miserable que pot passar en una societat que es diu civilitzada. Hi ha vegades que es tracta de persones que reaccionen sense gaire sentit de la responsabilitat, però la majoria de vegades són persones que tenen tot un historial, si no delictiu sí amb moltes ombres. Això fa que la policia tingui més oportunitats de trobar aquests causants dels accidents, i en aquesta tasca hi hem de col·laborar tots, aportant tota la informació que puguem tenir, si hem coincidit en el lloc de la topada.

Cada vegada que, circulant per la carretera, observo algun ciclista, se m'encongeix el cor i penso que no pot ser que s'estigui jugant la vida. Hi ha massa gent que surt de bon matí amb la bicicleta i no pot tornar sa i estalvi a casa seva. Això no pot ser una constant a la nostra vida, i entre tots hem de trobar la manera de posar-hi remei.

Quilòmetres de carril-bici a la capital

Cada vegada són més els trams de circulació dedicats a les bicicletes, i la idea està en millorar la circulació en general, protegint els ciclistes davant del perill de circular al costat dels altres vehicles, molt més protegits. També és bo que això passi en uns moments de creixement important del preu del combustible. Quan és possible circular en bicicleta crec que és bo fer el possible per millorar les condicions i, sobretot la seguretat.

La convivència entre vehicles de motor i bicicletes, i ara també patinets, no és fàcil. A vegades provoca disfuncions, al marge dels possibles accidents. Avui llegia que s'està estudiant la construcció d'un carril-bici al Maresme, que connectaria tots els pobles. La nostra comarca té una gran concurrència de ciclistes, sobretot els caps de setmana, però no només. Potser, si la seguretat estigués garantida hi hauria més gent que agafaria la bicicleta. Jo no m'hi veig amb cor, perquè hi veig massa perill.

Però no tot és positiu i amable a l'hora de valorar la construcció dels carrils per a bicicletes. Mataró ha sofert una transformació brutal dels seus principals carrers, amb la desaparició de moltes places d'aparcament, i molts quilòmetres destinats a les bicicletes. Al marge de l'estètica, que no és agradable, sovint em pregunto si hi havia tanta necessitat atesa la pràctica actual. 

La dificultat d'acompanyar persones amb mobilitat reduïda, a clíniques i centres mèdics integrats a la ciutat, s'ha agreujat. Sovint no saps com aturar-te perquè aquestes persones puguin baixar del cotxe i entrar al centre mèdic. A vegades et veus obligat a tallar el tram de les bicicletes, o aturar-te al bell mig del carrer, desitjant que els cotxes del darrere no s'enfadin gaire.

Aquesta dificultat per desplaçar persones grans, no es veu compensada per una afluència de bicicletes i patinets que justifiquin la gran transformació de la capital del Maresme. Tinc el costum de fixar-me quantes bicicletes o patinets em trobo pel camí, i rarament me'n trobo, i fins i tot no sempre utilitzen l'espai que els hi han destinat, sinó que transiten pel lloc dels vehicles de motor.

No vull manifestar-me contrari als carrils per a les bicicletes, però penso que se n'ha fet un gra massa, i que aquesta exageració no beneficia del tot als seus ciutadans. Si més no els que ens hi adrecem de tant en tant per acostar-hi persones que no podem fer-ho pel seu compte ni utilitzant el transport públic. 

És difícil acontentar tothom, però seria bo una petita reflexió al respecte, i en tot cas aprofitar l'avinentesa per animar els ciclistes que utilitzin la nova infraestructura viària, i que circulin amb precaució, respectant els senyals, les persones i la seva pròpia vida.

Més accidents de trànsit

Ahir parlava d'un cap de setmana negre i avui ho podria completar amb un accident de trànsit que ha provocat la mort d'una noia de 13 anys i un nen de 4. Són moltes les víctimes a les carreteres i sembla que no ens ho agafem prou seriosament. Tots estem exposats a tenir un accident i també provocar-lo, i per això cal anar molt en compte. Hem de tenir present que el vehicle i la carretera serveixen per aproximar-nos on volem anar, i que ho hem de fer molt concentrats, sabent que sempre hi ha un risc.

No hem de témer la conducció, sinó ser conscients de la responsabilitat que assumim quan conduïm un vehicle. Del mal que podem ocasionar i del que podem rebre per part dels altres, la majoria de vegades per inconsciència i mala praxis.

Aquesta mateixa setmana moria un noi de 21 anys, de Canet de Mar, que circulava en moto. La vulnerabilitat de conduir una motocicleta l'hauríem de tenir molt present, no només els seus conductors, sinó els que circulem en cotxe. La protecció que tenim amb el cotxe, que no sempre és suficient, no la tenen els motoristes i encara menys els ciclistes. D'aquí la meva insistència que cal entendre els viatges com una necessitat per poder-nos desplaçar i no com una diversió, i sobretot no fer imprudències.

L'accident d'aquesta matinada a Vidreres sembla ser que ha estat causada per l'endormiscada d'un dels conductors. Abans d'agafar el cotxe hem d'assegurar-nos de tenir el cap clar, tant perquè no hem begut, com perquè no tenim son. Si no n'estem segurs, val la pena ajornar el desplaçament o permetre que sigui un altre qui condueixi. Tota previsió és poca davant la possibilitat de tenir un accident i morir o matar a la carretera.

La primera dosi

Avui m'han posat la primera dosi de l'AstraZeneca. És la vacuna que ens toca a les persones d'entre 60 i 65 anys. La més barata i la menys eficaç, però confiem que doni bons resultats. Hi he anat amb tota la confiança. He fet una mica de cua, però s'ha de dir que han estat molt àgils a l'hora de gestionar la vacuna. Molta amabilitat per cada banda i he pogut constatar que la gent hi va molt refiada.

Els que no hem passat pel COVID i ja estem vacunats, encara que només sigui amb la primera dosi, podem estar ben agraïts que ens n'haguem sortit tan bé. Avui pensava en les persones que han estat ingressades, i no diguem les que han mort víctimes del coronavirus, i volia incidir en l'agraïment, ja que només hi pensem quan les coses pinten malament.

A Mataró, hi havia molt bona predisposició a rebre la vacuna, i hem superat el canvi d'hora per presentar-nos a les 9h puntualment. Això ha fet que al cap de mitja hora gairebé no quedés ningú esperant-se per aquest primer torn. T'adones, doncs, que hi ha ganes de vacunar-se. La gent en té ganes i vol acabar amb tot aquest període d'incertesa i, en certa manera, por al contagi.

La carretera. estava plena de ciclistes, com acostuma a passar els diumenges al matí, i molts pocs cotxes. Sembla que la gent ha optat per quedar-se a casa aquest cap de setmana d'inici de les vacances de Setmana Santa. Gairebé semblaria que ens hem acostumat al confinament i que ja no tenim tant la dèria de sortir a fora.

De tornada a casa, pensant en la possible reacció a la vacuna, però que no s'ha donat el cas. Ni mal de cap ni dolor al braç punxat. Esperem que el coronavirus ens hagi passat de llarg.