Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Magistrada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Magistrada. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de setembre del 2020

La família Franco, uns okupes

La Justícia obliga la família Franco a retornar a l'Estat el Pazo de Meirás. Així ho ha decidit una magistrada del jutjat de primera instància número 1 de La Coruña. Sembla ser que la família Franco havia intentat vendre-la, però ara la sentència diu que ni la donació ni una maniobra de compra de l'any 1941 són legals i, per tant, la finca és propietat de l'Estat.

Ara veurem en què acaba tot això, perquè estem massa acostumats que els de sempre se'n surten de tot, per més sentències contràries que puguin tenir. Avui, sense anar més lluny, llegíem el suport que els expresidents espanyols han donat a qui fou ministre franquista, el senyor Rodolfo Martín Villa i no només aquests, sinó tota una colla que en altres moments havien passat per progressistes.

Tot plegat és una demostració clara de què ha significat la transició a Espanya, i de qui ens continua manant, més de quaranta anys després de la mort del dictador. És per això que hem perdut la confiança en els nostres polítics, i resulten tan clares, lectures com la de Josep Ramoneda, avui a l'ARA.

Davant de tot aquest panorama resulta una utopia pretendre alliberar-nos-en i hem de ser molt optimistes, per no dir il·lusos, per pensar que es pot aconseguir res de profit. Avui Junqueras ja avisava a Puigdemont que amb la confrontació no es pot anar enlloc. A veure si ara ja té una alternativa i s'ho ha preparat millor que no pas ara fa tres anys. Com deia més amunt, no ens mereixen cap tipus de confiança i tot son paraules que no es concreten en res. Caldrà esperar una altra generació per millorar la nostra situació, aguantant com puguem els polítics que entre tots hem elevat a les nostres institucions.

divendres, 12 de gener del 2018

Llarena no vol passar pel jutge bo

És evident que les darreres decisions del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, corroboren la idea que tenim que no vol ser considerat el bo de la pel·lícula, en relació a la magistrada de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela. En la primera comparativa va semblar que el jutge del Suprem era un jutge raonat i que traslladant el cas de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem resultaria una bassa d'oli. Després Pablo Llarena s'ha encarregat de demostrar que no era així.
Desconec a fons les lleis i per tant puc estar molt equivocat, però les decisió de no deixar participar els presos polítics en les votacions del Parlament on han estat escollits em fa l'efecte que vulnera un dels principis bàsics d'un estat de dret, que tant els agrada referenciar. Sense sentència condemnatòria no entenc que no puguin exercir un dret que la Justícia, també a Espanya, ens garanteix.
Llarena permet la delegació del vot, però no és ell qui regula el funcionament del Parlament català, i per tant qui pot acceptar o no la delegació de vot. Qui ho haurà de decidir? La Mesa del Parlament? En contra dels vots dels unionistes? Amb el perill que el Senat espanyol mantingui la vigència de l'article 155 de la Constitució?
Tot fa pensar que aquí només hi ha una realitat, i és la conxorxa espanyola per impedir que governin els guanyadors de les eleccions. Com que no se'n varen sortir amb els resultats, ara utilitzen jutges, magistrats, tribunals, policia i el que faci falta per impedir l'exercici de la democràcia a Catalunya. Tan difícil és que els estats europeus se n'adonin? Potser és que ja els va bé. Entre ells es protegeixen.