El PSC no accepta les condicions de Núria Parlon

Finalment sembla ser que l'aparell, el nucli dur del PSC decanta els homes de palla i els titelles i es posa al capdavant del partit. Amb Pere Navarro, Miquel Iceta va fer i desfer sense donar la cara. Ara sembla que s'ha ofert per liderar el partit i d'aquesta manera deixar de dissimular.

Si finalment Iceta surt escollit secretari general del PSC s'haurà acabat la incertesa i els dubtes, i el PSC mostrarà clarament què vol ser, i el desig d'Oriol Junqueras, de veure el PSC defensant el dret a decidir, s'haurà esfumat. 

Ahir escrivia que la Núria Parlon em semblava una bona opció. He pogut llegir que la decisió anava acompanyada d'uns condicionants i, sobretot, poder prendre decisions i no estar sotmesa únicament a la voluntat dels quatre que marquen les passes del PSC. Es veu que no li han acceptat, i només quedaven dues opcions: tornar a escollir un home de palla, que fes el que la direcció li manés, o bé que algú de la direcció del partit es presentés a liderar-lo. Amb Iceta es compliria aquesta segona opció.

Amb Iceta els sectors catalanistes ja poden començar a fer les maletes i aprofitar l'assemblea prevista per a finals de juny, per decidir si es posen d'acord en constituir un nou partit, o bé que cadascú faci el que pugui. Amb Iceta l'esquerra de veritat continuarà amagada i amb la boca tapada. Penso que el PSC s'equivoca i perjudica greument el país. Catalunya necessita un PSC fort i unit, i amb aquesta opció enceta un camí totalment en contra. 

Malgrat tot, encara tinc esperances que no acabi així, i que es trobi una alternativa millor per al partit i per a l'esquerra del nostre país.

Núria Parlon, una bona solució per al PSC

Som molts que volem que el PSC aixequi el cap i ho faci tocant de peus a terra i en contacte directe amb la societat catalana. Aquesta època de crisi política s'ha gestionat malament, i encara que no ho podem atribuir tot a Pere Navarro, si més no li ha faltat encert i molt probablement marge de maniobra.

Penso que els durs de l'aparell socialista català no l'han ajudat gens i més aviat l'han deixat al descobert i sol davant del perill. Ara amb la dimissió de Navarro cal que el PSC reflexioni a fons, encara que amb rapidesa, i no torni a caure en el mateix parany. El PSC ha de renéixer i liderar l'esquerra catalana. Tota l'esquerra catalana: la que té aspiracions independentistes i la que simplement vol més justícia vers Catalunya. Això passa, però, pel dret a decidir i, per tant, aconseguir la consulta del 9 de novembre.

Tot fa pensar que Núria Parlon serà qui substituirà Navarro en la secretaria general del PSC. Si així es concreta, cal esperar d'ella la capacitat de liderar un partit que en aquests moments està molt fraccionat, però que encara hi ha temps de cohesionar. Li caldrà molta mà esquerra i molta ajuda de totes les parts enfrontades. Sobretot, però, li caldrà poder de decisió davant del nucli dur del partit. Núria Parlon ha d'exigir llibertat de moviments a Iceta, Balmon, Corbacho i companyia.

A la nova secretària general del PSC li caldrà acostar-se als sectors crítics, escoltar-los i prendre decisions. Cal ser molt coherent, que és precisament això el que més li ha mancat a Pere Navarro. Després haurà d'analitzar quina ha de ser la seva relació amb el PSOE que, per més important que sigui, no pot posar mai en perill la cohesió catalana. D'això penso que n'hauran après la lliçó.