El mal negoci dels nostres dirigents

Nova incidència a Rodalies. En aquesta ocasió la línia afectada és l'R3, de Barcelona a Puigcerdà. Una línia maleïda, majoritàriament de via única, i que funciona pitjor de quan jo la feia servir, ara fa cinquanta anys. Després llegim les amenaces dels sindicats a convocar noves vagues. Puntualitzem!

Els treballadors i, per tant, els seus representants sindicalistes, tenen tot el dret a anar a la vaga si consideren que els seus drets corren perill. Encara que puguin perjudicar els usuaris, ningú els pot privar d'aquest dret. Dit això, però, han d'estar segurs que hi ha perill de sortir malparats, fruit del traspàs de competències a la Generalitat. Si no és així, estaríem parlant d'un posicionament partidista, totalment polític i contrari als drets dels catalans a gestionar un servei públic tan essencial, i tan mal servit durant anys.

Els usuaris, cansats de patir les incidències diàries del transport ferroviari, comencen a malfiar-se dels sindicats. La incapacitat dels nostres polítics de prendre decisions i mantenir-les, pot provocar un enfrontament innecessari i maliciós entre usuaris i treballadors. En lloc de carregar les culpes als nostres polítics mediocres, no ens confonguem i les carreguem als treballadors de Renfe i Adif, que algun gandul i impresentable hi deu haver, però majoritàriament són excel·lents treballadors, que també pateixen els mals de la infraestructura, la manca d'inversions històrica i la desídia dels nostres polítics. Però que no ens enganyin!

Els catalans desconfiem dels polítics de l'Estat, que mai ens han tractat com mereixíem, i ens han promès moltes coses i mai s'han complert. Ara, però, també desconfiem dels polítics catalans, que s'omplen la boca dient-nos que han pactat no sé què, i a l'hora de la veritat hi renuncien, deixant aquells pactes en paper mullat.

Necessitem un relleu urgent dels nostres polítics, per evitar anar enrere en drets i serveis. Ja no ens queixem que no n'obtenim de nous, sinó que ja patim per no perdre els pocs de què disposàvem.

El PSC no hi pinta res!

Ara que encara hi som a temps, abans no decidim a qui donem el nostre vot el proper diumenge, és bo tenir present el paper que fan els nostres polítics i la seva incidència a Madrid. Si ha quedat clar que ERC, tot i ser necessaris perquè els socialistes espanyols continuïn governant a Espanya, no ha aconseguit res més que els indults als seus dirigents, no podem deixar d'observar els socialistes catalans, que una vegada rere l'altra queden desautoritzats pels seus amics espanyols. El PSC tampoc no compta per a res!

Avui llegia la premsa i he vist que el govern espanyol del PSOE vol presentar recurs d'anticonstitucionalitat a una llei aprovada al Parlament català, amb els vots del PSC. Es tracta de la llei que ha de fer front a la sequera. No estem parlant de declaració d'independència, ni de reclamacions a les inversions promeses i que no arriben, sinó d'una llei tan bàsica i urgent com és la de combatre la sequera.

Indigna veure com els nostres amics del PSC s'esgargamellen demanant el vot per Pedro Sánchez mentre aquest passa solemnement de nosaltres i no ens té en compte per a res. Davant d'aquesta posició, només podem anar a Madrid a cantar les veritats i deixar de donar suport inútil a canvi de res.

Ja ho sé que ens preocupa molt l'arribada del feixisme a la Moncloa, i que hauríem d'ajuntar esforços per evitar-ho, però no podem deixar de dir que els socialistes no ens beneficien en res. Si en algun moment el PSC va tenir protagonisme a Espanya, amb ministres i diputats que tenien influència a Madrid, això ja és història. Ho és per la manca de lideratge escaient, amb persones de vàlua contrastada, però també per un desinterès descarat cap al fet català. Al PSC sempre hi ha hagut dirigents que no tenien cap estimació al país, i no em refereixo a la independència, sinó a tenir cura perquè el nostre tracte des de Madrid fos just. Ara, però, sembla que són la majoria els que des de dins del PSC tenen un desinterès total cap al nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura. I això queda palès a l'hora de defensar les lleis que el nostre Parlament aprova, fins i tot amb el vot favorable dels socialistes catalans. A què juguen?

Sabem que el PSC guanyarà les eleccions a Catalunya i que serà un bon puntal per a Pedro Sánchez, a qui volen de president, però no tingueu cap dubte que per al nostre país no seran garantia de res. Cal que les forces independentistes, úniques defensores de la nostra cultura i el nostre país, tinguin veu pròpia i força a Madrid, si més no per deixar clara la injustícia que pateix el nostre poble. 

Un estiu anormal per al turisme

Una de les incògnites és què passarà aquest estiu, si es podrà viatjar per vacances o ens haurem de quedar dins del país. El cas de les Balears, on hi ha gairebé un 2% de persones nascudes a Alemanya que estan empadronades a Mallorca, crida l'atenció i hi ha una pressió sobre el govern alemany, perquè deixi sortir del país aquest estiu, i sobre el govern balear, perquè hi puguin entrar. 

No hi ha dubte que si les portes es mantinguessin tancades seria una bona sotragada per al món del turisme i agreujaria la situació econòmica que ja s'està patint. Sembla, però que el govern alemany ha canviat d'opinió, i si en un principi prohibia que els alemanys sortissin del país per anar de vacances a l'estranger, ara ja no hi posarà traves, i podria ser que a partir de mitjans de juny ja obrís les portes.

Caldrà veure si, al marge de les Balears, també hi ha incidència a Catalunya. Els alemanys també hi tenen tirada, encara que no sigui turisme de residents temporals, sinó de passavolants, i més aviat amb poques despeses, però que al cap i a la fi també sumen i donen treball. Un turisme que caldria replantejar, però que no es pot fer de cop i volta, i que prescindir-ne ara, tindria conseqüències negatives.

Haurem d'esperar a veure com evoluciona tot plegat, i si el desconfinament pot anar sent progressiu fins arribar a l'estiu. De ben segur que serà un any anormal, però es tractaria de recuperar el que es pugui, i no haver d'esperar a finals d'any per normalitzar la situació, sobretot tenint en compte que ja es parla del mes d'octubre que hi pugui haver algun rebrot del coronavirus.

Un alt càrrec d'ICV imputat per delicte ecològic

La corrupció del PP, els atacs espanyols al dret a decidir i les reformes legislatives de Wert, Gallardón i Jorge Fernández Díaz dissimulen o treuen protagonisme a la notícia sobre la mala gestió de l'ACA quan estava en mans d'ICV. Tot té la seva incidència i res no és justificable, encara que no tingui l'efecte mediàtic d'altres irregularitats.

Ja és trist que uns polítics i alts càrrecs d'un partit que es vanagloria de la seva etiqueta verda, caiguessin en l'error d'actuar en contra del medi ambient i siguin imputats per delicte ecològic. Vull pensar que no hi havia una intencionalitat evident, però sí que han de reconèixer que la seva gestió va ser desastrosa econòmicament i, segons sembla, també ecològica. Varen ser uns anys en què l'ACA i l'Agència de l'Habitatge, en aquells moments ADIGSA, estaven en mans del mateix partit i que tots en guardem tan mal record.

Tot això hauria de servir per admetre el mea culpa i no sé tan explícits a l'hora d'exigir responsabilitats als altres, quan a casa s'amaga la porqueria sota l'estora. Caldrà seguir si els fets pels quals s'imputa l'exdirector de l'ACA, el senyor Manuel Hernández, són deguts simplement per una ineficient gestió o bé hi ha alguna cosa més per la qual es pugui posar en dubte la seva honestedat.

Els polítics no estan passant pel seu millor moment i n'estem trobant massa que no han fet bé les coses. Podem perdonar els errors si hi ha voluntat d'esmena i es reconeix l'error, però no podem acceptar la corrupció descarada, i en aquests moments no tinc cap seguretat que el president del govern espanyol i alts càrrecs del seu partit no hagin estat corruptes voluntàriament, en el seu afany d'arribar al poder i fer i desfer el país sense tenir en compte la ciutadania. Aquí hi ha el gran problema d'Espanya, i voldria pensar que a casa nostra es poden fer millor les coses. Tinc, però els meus dubtes.

Per cert, la nova justícia universal del super ministre Gallardón ja ha deixat setze narcotraficants al carrer, i ara vindran les ablacions que tampoc no podran ser perseguides, jutjades ni sancionades. Aquesta és una demostració de les conseqüències del 'bon' govern del Partit Popular a Espanya.