Ens movem per les novetats

Està vist i comprovat que només ens crida l'atenció la novetat, i aquesta és efímera i ràpidament ens n'oblidem. Les notícies dels diaris tenen l'impacte al començament i poc a poc passen a un segon pla, encara que hi hagi prou motius per estar-ne pendents. Necessitem passar pàgina i anar per un altre tema més recent. Si repassem els fets que han estat notícia els darrers mesos ens adonarem que es van succeint amb molta rapidesa, tot i la significança que puguin tenir. Potser només ens mou la curiositat i ens avorreix aprofundir en les problemàtiques que regnen al món. Per altra banda sembla com si només existís allò que ens donen a conèixer, i quan deixen de parlar-ne desapareix de la nostra ment.

    Llegia avui a la premsa la informació dels darrers atacs sanguinaris de l'exèrcit israelià i pensava que malgrat l'extrema violència ens passa més o menys desapercebut. És cert que la guerra a Gaza continua present als mitjans de comunicació, però ho hem normalitzat tant que hi ha el perill de no donar-hi la importància que té. No ens podem quedar només en la comptabilització del nombre de víctimes, estem parlant de persones que estan patint, amb poques esperances de sortir-ne vius, i que fa massa temps que ho pateixen. 

    És per això que resulta indignant observar que les institucions mundials que hem creat per posar ordre al món i defensar els drets essencials de les persones, es fan un tip de discutir sobre els fets, sense ser capaços d'aturar la guerra. Moltes reunions, moltes declaracions i promeses, però sense cap resultat.

    A casa nostra estem entretinguts amb les eleccions que s'acosten, tant a nivell català com europeu. Ens espanta el que pugui passar, amb l'auge de l'extrema dreta a Europa, i amb uns resultats inútils a Catalunya. Uns resultats que facin inviable cap canvi que ens permeti sortir del cul-de-sac on ens trobem des de fa uns anys. Aquí no hi ha novetats, i potser per això no hi ha manera que ens movem.

    No és estrany, doncs, que els partits polítics busquin els elements impactants per moure'ns de la cadira. Uns impactes que s'han de concentrar en un principi, perquè després ja és massa tard. Fitxar l'home del temps, per solucionar el canvi climàtic, o restituir el president exiliat, per tornar a intentar no se sap ben bé què. PP i PSC no presenten novetats i probablement seran els que més creixeran, potser per la disbauxa i el desengany que la resta de partits polítics ens han provocat.

Només existeix allò que veiem?

Ahir comentava que la guerra entre Gaza i Israel tapava la notícia dels greus estralls a l'Afganistan pels sismes que ha patit aquest cap de setmana i que han tingut rèpliques. Però aquesta no és l'única notícia que queda aparcada i que, com acostuma a passar, fa l'efecte que ja no hi passi res, com és el cas de Ucraïna i la guerra declarada per Rússia. 

Allò que no es veu no existeix, i sota aquest principi, que condiciona la nostra vida, però és totalment fals, veiem com els successos van desfilant per davant nostre i esdevenen efímers. Només una aparent calma ens retroba amb guerres i conflictes semi-oblidats.

I la pregunta que em faig és, a qui beneficia més, Rússia o Ucraïna, l'esclat de la guerra entre Gaza i Israel? Després de rebre diàriament notícies de la guerra a Ucraïna, ens trobem que ara les hem d'anar a buscar mig amagades. Però la guerra continua, i el patiment de la població ucraïnesa persisteix.

Podem aprofundir més en aquest examen i ens sortiran altres conflictes que ens pot semblar que ja no existeixen pel simple fet que no els veiem ni llegim a la premsa. Només cal que fem una repassada pels diferents països africans i ens adonarem que la guerra és present a molts més llocs que a Israel o Ucraïna. I podem fer memòria del genocidi dels rohingyes. Quant fa que no ens en parlen? I aquí hi havia una premiada amb el Nobel de la pau.

Entenc que el nostre cap no ho pot tenir tot a primer terme i que també prioritza la informació d'acord amb el temps en què aquesta s'origina, però és una llàstima que oblidem tan fàcilment. Sobretot que oblidem les desgràcies i el patiment de la gent. 

Aquesta setmana Gaza és notícia de portada, però recordem que el nostre món està ple de guerres i conflictes i que els nostres dirigents van saltant d'un lloc a l'altre, dissimulant com poden i amagant allò que no els interessa, però que nosaltres tampoc hi fem gaire res per reivindicar la pau, la justícia i el dret a viure amb dignitat de tota la humanitat. I si voleu parlem d'immigració i el paper que juguen els països europeus davant la mort al Mediterrani, i podria anar seguint. 

Ho deia l'altre dia, deixant clar que res justifica la mort de víctimes innocents, i cal insistir que tampoc és just mirar cap a una altra banda quan hi ha persones que tenen tantes dificultats per viure dignament.

Participació i Reacció

Davant d'emergències com l'actual et trobes amb diferents reaccions, algunes d'elles ben sorprenents i que t'emprenyen, però moltes d'altres d'admirar i que et demostren que la societat no està tan malament com a vegades pensem. Malgrat tot, siguin bones i no tan bones, sempre arribo a la conclusió que la nostra societat és una societat reactiva, i no pas participativa, i això es demostra en situacions com l'actual.

Participar no hauria de ser exclusivitat de situacions com les d'aquests dies, perquè el més difícil de la participació és la constància, el sacrifici o esperit de servei continuat. Reaccionar és un acte espontani, molt lloable quan és col·laboratiu, però que viu de l'excepcionalitat del moment, i té una durada efímera.

No vull amb això treure importància a les mostres de solidaritat i ganes d'ajudar de moltes persones, però sí que és important tenir-ho en compte, perquè d'aquesta manera podrem valorar més la participació, que avui no passa pels millors moments.

Al marge d'aquesta diferenciació, permeteu-me que opini que en el fons la gent és bona, i que només quatre desgraciats, que malauradament són els que es fan notar més, reaccionen de manera frívola i contravenint totes les mesures preses per resoldre la crisi. Aquests dies, hi ha moltes persones que s'han ofert a ajudar les persones més vulnerables, i encara que potser no tenen la formació adient, és d'agrair la seva predisposició. Hem de treballar amb aquests voluntaris per aconseguir una societat més justa, contrarestant les desigualtats o les mancances que el dia a dia ens deparen.