Trobar pis de lloguer

Tenim molt clar que el tema de l'habitatge és avui un dels més comentats i al mateix una de les principals preocupacions de la societat. Tot el que es faci per aconseguir facilitar l'accés a l'habitatge serà benvingut, però cal fer-ho bé i analitzar a fons les conseqüències de segons quines decisions o lleis proposades.

Fa por parlar d'aquests temes tan impactants perquè no sempre s'entén allò que vols explicar, o bé no ho saps fer de manera prou entenedora per no crear malentesos. En una societat capitalista com la nostra funcionem a través del mercat de l'oferta i la demanda. Qui no ho vulgui entendre té un problema. En tot cas en què ens podem discutir i opinar és en la llibertat o control d'aquest mercat. Hi haurà qui defensarà que el mercat ha de ser regulat perquè considera que el moviment no és prou just, i també hi haurà qui dirà que és el mercat qui ha de decidir els preus dels productes.

Si tenim escassetat d'habitatges i un excés de demanda, el mercat farà que els preus s'encareixin. Si no hi volem intervenir, les persones amb poc poder adquisitiu ho tindran magre per poder accedir a l'habitatge. Si creiem en la intervenció de l'Estat, caldrà analitzar quines són les millors mesures a tenir en compte per aconseguir que hi hagi més gent que pugui accedir al seu habitatge, un dret reconegut per la Constitució.

Hem vist fracassar moltes lleis aprovades o proposades al Congrés de Diputats, i ens hauríem de preguntar per què. L'article de Fernando Trias de Bes, avui a l'ARA, és interessant perquè manifesta clarament l'error d'incidir en el preu de l'habitatge. El darrer paràgraf del seu article és clau per entendre el problema, i per això el reprodueixo: "La política d'habitatge necessita augmentar l'oferta, donar seguretat jurídica i mobilitzar sòl. Posar un topall als preus ensorra l'oferta. Era de manual. El problema persisteix.".

I és aquí on em qüestiono la capacitat dels nostres representants polítics, siguin a govern o a l'oposició per prendre segons quines decisions o opinar al respecte. Considero que o bé van mal assessorats i no es refien dels professionals que hi entenen, o és que només juguen a fer política ideològica, sense un fonament lògic i intel·ligent.

Irregularitats fatals

Aquests dies hem llegit, amb dolor, la notícia de la mort d'una nena de sis anys després de ser atesa en una clínica dental privada, i haver patit una parada cardiorespiratòria. També hi ha una segona nena, de quatre anys, ingressada a cures intensives, que també va ser tractada, aquest mateix dia, a la mateixa clínica.

Segons s'ha investigat, la clínica va sedar la nena, tot i que no estan autoritzats a fer-ho, i això és greu. Un error el pot tenir qualsevol, la qual cosa no vol dir que no sigui dolorós, sobretot si el desenllaç és aquest, però si s'ha practicat una sedació sense permís, ja no ho podem titllar d'un simple error, sinó d'una irregularitat amb resultat de mort. Quantes persones més han arriscat la seva vida per aquesta mala praxi de la clínica?

Anar al dentista és gairebé un luxe. Sempre parlem de la bondat del servei de Salut al nostre país, però quan ho diem, no tenim en compte que el tractament dental no està subvencionat, més enllà de l'arrencada d'una dent. No tothom es pot permetre la visita al dentista i hi ha persones que tenen una boca que els provoca problemes de salut important.

Sempre he pensat que no hi ha prou control governamental en la gestió pública de la sanitat. També soc conscient que no és gens fàcil tenir-ho tot controlat i no es tracta de posar gaires obstacles, però quan passen coses com aquesta que comento, tots ens posem les mans al cap. 

Partint de la base que hi ha errors imprevisibles i no volguts, caldria evitar la pràctica il·legal de segons quins tractaments que poden ser fatals. Recordo que en una ocasió, per una intervenció menor i rutinària, no em varen sedar, perquè no hi havia present l'anestesista. Em varen donar l'opció de pactar una altra data, o bé aguantar les molèsties estoicament. Això va passar en un hospital públic, i ho vaig aplaudir. Vaig passar una mala estona, però vaig agrair la sinceritat i les precaucions. 

Cal pensar que la clínica haurà d'assumir la seva responsabilitat, encara que només sigui per donar exemple a altres possibles mal funcionaments i irregularitats. No es pot jugar amb la vida dels altres, encara que perdis un client o uns quants calerons. 

Cal ser agraïts

De la mateixa manera que hem de ser crítics quan les coses no van bé, no pas per ensorrar-les més, sinó per intentar fer veure que s'han de millorar, quan funcionen hem d'estar agraïts i fer-ho explícit. No s'hi val només ensenyar unes cartes. 

    La sanitat al nostre país fa temps que trontolla. No sé si s'han fet bé les coses, ni tinc prou coneixement de la política sanitària actual. En el seu dia es varen fer moltes retallades i vivíem d'aquella sensació que al nostre país es feien bé les coses i que teníem un sanitat que era enveja de la resta del món. Tot es va anar deteriorant, i cada vegada hi havia més crítiques dels usuaris, però també dels professionals, metges i infermers. 

    Amb la pandèmia va destacar l'esforç i sacrificis de totes els professionals implicats en hospitals i centres de salut, també a les residències, i varen rebre l'aplaudiment de tothom. Era una emergència i ningú pensava en els problemes de funcionament. Tot anava dirigit a resoldre la problemàtica que ens havia caigut a sobre, i evitar el màxim de víctimes possible.

    Els nostres sanitaris no estan ben pagats, i això es pot entendre quan veus que molts d'ells, quan acaben els estudis se'n van a l'estranger, perquè se'ls reconeix la preparació i se'ls compensa econòmicament molt millor. L'esforç del nostre país per formar aquests professionals no es compensa amb el servei que podrien donar, perquè ho fan a fora.

    He tingut la sort que sempre m'he sentit molt ben tractat en els centres on m'han atès dels petits problemes que he tingut. La sort, probablement, ha estat no haver necessitat de figurar a cap llista per fer algun tractament o intervenció. Tot sovint sentim a dir que l'espera es fa interminable, si no es tracta d'una emergència. Sigui com sigui, però, la meva experiència és positiva. I avui, una vegada més, i gràcies al bon fer de metges i infermers que m'han atès, haig d'agrair la rapidesa i bon tracte, i defensar que a casa nostra hi tenim molt bons professionals, que no només tenen coneixements de la matèria especialitzada, sinó que saben com tractar les persones, i busquen la manera d'atendre-les amb celeritat, eficàcia i bon tracte. Gràcies.

Mantenir les formes, també en la Justícia

Aquests dies s'ha criticat el pacte entre el PSOE i el PP a l'hora de nomenar els jutges que hauran de formar part del Consell General del Poder Judicial, però sobre tot a l'hora de decidir qui el presidirà i també el Tribunal Suprem. El president del CGPJ el nomenen els vocals, però en aquesta ocasió ni això faran, o si més no ja els han dit a qui han de votar.

Si els nostres polítics fossin escrupolosos no haurien pactat en obert el nomenament del president del tribunal, sinó que haurien donat les consignes als vocals a qui haurien de votar, i d'aquesta manera tots pensaríem que el resultat ha estat fruit de la deliberació i decisió dels vocals. Tots ho pensaríem i ningú creuria que el poder polític s'ha posat pel mig.

Ho dic perquè fa vergonya i ràbia al mateix temps, el discurs de molts polítics remarcant la independència dels tres poders, quan no hi ha dia que no es presenti alguna evidència que tira per terra el seu discurs. Haurien de pensar com demostrar, per exemple, que amb aquesta intervenció política millora la composició del poder judicial, i deixar de mentir descaradament com si tothom fos ignorant i no se n'adonés.

Hem tingut un canvi de cromos en el govern de Madrid i, tot i que jo prefereixo que hi siguin els d'ara, poca cosa ha canviat, en aquest cas, ni les formes.

Inapropiada actitud del portaveu de Junts per Arenys

No ho he trobat correcte i no he estat l'únic, fins i tot algú que l'ha votat. El representant de Junts per Arenys i ex-alcalde, Estanis Fors, no ha aplaudit el discurs de la nostra, també seva, alcaldessa.

Per educació i perquè és la primera autoritat de la vila, el gest de negar-se a aplaudir és una demostració de la seva qualitat democràtica, que jo no comparteixo.

Jo he aplaudit l'alcalde Estanis i també a l'alcaldessa Annabel, i als ex-alcaldes Joan Enric, Fidel, Nacho, Santi, Joaquim, Miquel i Ramon. Encara que no els hagués votat, han estat els meus alcaldes i els he reconegut com a tals.

Algú pensarà que no té gaire importància, però la té. Pujol va ser el meu president, com també ho van ser Maragall, Montilla, Mas i ara Puigdemont. El respecte al càrrec que ocupen no es mereix el desaire que avui ha tingut el regidor portaveu de Junts per Arenys.

Cadascú que pensi el que vulgui i faci allò que li digui el cor o el cap. Jo sempre seré respectuós i en tot cas, això sí, lluitaré per aconseguir el canvi de persones i partits amb qui no hi tinc afinitat.

Aplaudeixo el representant del PSC perquè ha tingut un comportament correcte, malgrat hagi pogut pensar que el discurs no li agradava perquè no se'l feia propi, però no per això ha deixat d'aplaudir la seva alcaldessa. Més difícil és defensar la postura del PP que no ha participat en l'acte institucional. Crec que és un error, encara que ho pugui entendre. A ningú li agrada que el xiulin públicament, cosa que podia passar i no hauria estat la primera vegada.

Avui no tots els partits amb representació al Consistori arenyenc ho tenien fàcil, no només el PP i el PSC, sinó fins i tot ICV, sobretot després de la darrera intervenció del seu representant al Parlament català. Cadascú ha d'assumir les conseqüències i accepto que els que no formem part de cap partit polític ho tenim més fàcil, però així funciona.

Ni transparència, ni gestió, ni resultats

On és la transparència en el nostre Ajuntament? Què passa amb el conveni entre l'Ajuntament i la Societat Coral l'Esperança? Per què no hi ha respostes clares? Per què tantes excuses amb Intervenció i Secretaria? Qui gestiona el nostre Ajuntament? 

Una vegada més queda palesa la incapacitat dels nostres governants per dirigir enèrgicament la maquinària administrativa del nostre Ajuntament. ¿Com és possible que no siguin capaços de resoldre a temps totes les situacions, per complexes que siguin?

No és estrany que a Arenys els problemes s'allarguin tant en el temps. En quatre anys no s'acaba de fer res, i moltes coses passen a la història sense haver-ne tret cap profit. No cal fer una llistat gaire exhaustiu, simplement recordar temes pendents que tots tenim en la memòria. Ni tampoc cal buscar obres que depenen d'altres administracions, que a casa nostra n'hi ha una bona colla.

L'entitat arenyenca està esperant que l'Ajuntament signi un nou conveni, perquè l'actual sembla ser que acabava avui. I totes aquelles coses que no tenien una data fixa, i encara les estem esperant? ¿Les acabarem veient o haurem d'esperar les promeses electorals del 2019 i que sigui un altre alcalde i un altre equip de govern que ens enredi?

La tàctica generalitzada d'aquest govern local és anunciar dia rere dia resultats imminents per distreure'ns, però passen els mesos i no es desencalla res. Ens comuniquen reunions amb altres institucions i responsables polítics, però passa el temps i el més calent a l'aigüera. I el més trist de tot és que s'actua lent des de govern i també des de l'oposició. 

Pressupost aprovat, nyap reconegut

He llegit que, tal com es preveia, ahir el Ple municipal va aprovar el Pressupost 2016, i ho va fer amb el vot de qualitat de l'alcalde, després que es produís un empat a 7 vots, gràcies a les dues abstencions del PSC i una de les CUP.

Destaco el reconeixement del primer tinent d'alcalde que havia obrat de manera irregular en la signatura del conveni amb la productora Brutal Media. Ningú va pensar que es tractava d'haver ficat la mà a la caixa, sinó de no haver fet bé les coses, i això en l'administració pública és greu.

La impressió que dóna l'actual equip de govern és de desconeixement de la normativa de l'administració pública, improvisació i desmanec a l'hora de prendre decisions i opacitat ara que es parla tant de transparència.

Em preocupa, però, el descontrol de Secretaria i Intervenció. Se'm fa difícil pensar que es signés un conveni sense pressupost. Un fet que estaria fora de lògica en la vida privada, en la pública es converteix en una irregularitat que no s'hauria de produir.

I l'anècdota és el PAM de l'alcalde. Després de mesos reclamant des de l'oposició un Pla de mandat, sembla ser que l'alcalde se n'ha tret un de dins del barret, com art de màgia.

Quan molts ajuntaments debaten i consensuen els programes d'actuació municipal a la nostra vila la transparència i participació destaca per la seva absència. Aquí a Arenys el PAM apareix d'un dia a l'altre com si es tractés d'un acudit. Llavors ens deixaren votar on traslladem la biblioteca, perquè no sigui dit que els arenyencs no podem participar. I el Pla d'Equipaments? Des d'aquí el meu reconeixement al grup municipal d'ICV que sembla ser que és qui té les coses més clares.

El sou de l'alcalde d'Arenys de Mar

He entrat al web municipal per llegir el comunicat oficial arran de la dimissió de la regidora del PP, Belen Quintero, com a membre del govern. Si ho interpreto bé, el govern es va comprometre a subvencionar en 60.300 euros la productora Brutal Media, per la producció de la pel·lícula Laia, amb el compromís que les despeses repercutissin a empreses locals. Em sembla bé.

El conveni es signava el 2016 i es preveia rebre una subvenció de la Xarxa Local de la Diputació de l'exercici 2016. És a dir, tota l'operació es feia en el pressupost 2016. S'avançaven esdeveniments, però era factible.

El problema sorgeix quan la productora avança el rodatge a finals de 2015, amb pressupost 2015, i es signa el conveni. No sé veure en el comunicat en quina partida pressupostària se sustenta el conveni ni si té l'informe favorable d'Intervenció.

Tampoc entenc el paràgraf on diu que "l'alcalde contactarà amb tots aquests proveïdors per comunicar-los aquesta eventualitat i reiterar-los el compromís adquirit". Empreses del sector de la restauració, segons el comunicat. Què vol dir això? Que aquests restaurants no han cobrat ni cobraran fins que l'Ajuntament pagui la subvenció a la productora? I quan serà això? Quan la Diputació de Barcelona acordi subvencionar l'Ajuntament?

El comunicat m'ha portat al link de la reestructuració del cartipàs municipal, d'aquí a la composició municipal, i finalment a retribucions i indemnitzacions dels càrrecs electes i personal eventual. No m'hi havia fixat mai, però suposo que és degut a la nova llei de transparència.

He mirat què cobrava l'alcalde i m'ha semblat que era poc, però quan he vist el que cobrava el personal eventual m'ha entrat un dubte: si el cap de comunicació cobra 1.858 euros bruts al mes, i catorze pagues, llavors les dotze pagues mensuals de 47.430,74 euros de l'alcalde em sembla excessiu.

Retribucions de càrrecs electes:

	Càrrec	Dedicació	Sou en euros bruts mensual (12 pagues)
Estanislau Fors	Alcalde	Exclusiva	47.430,74
Xavier Masgrau	1r Tinent d'Alcalde	Exclusiva	38.000
Susanna Mir	Regidora	Parcial (90%)	29.000

Belen Quintero deixa el govern municipal

Què està passant a l'Ajuntament d'Arenys? Tan mala persona és el tinent d'alcalde Masgrau? Prevarica l'equip de govern de la vila? Intervenció i Secretaria beneeixen la gestió del govern?

Avui s'ha fet públic que la regidora del PP, Belen Quintero, que havia donat suport incondicional a l'actual alcalde, deixava les seves responsabilitats delegades de govern per discrepància en la manera de gestionar de l'equip de govern, sobretot del regidor i mà dreta de l'alcalde, el senyor Xavier Masgrau.

Segons la notícia, Belen Quintero diu que un conveni amb la productora Brutal Media, per import de 60.000 euros, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Això vol dir que hi ha altres coses fosques, oi? Què s'està fent malament? Quintero diu que el conveni no havia passat per la Junta de Govern, però jo li demano: figurava en el pressupost municipal, o en les Bases d'Execució del Pressupost?

I demano als altres partits de l'oposició, sobretot els que permetran que s'aprovi el Pressupost 2016, PSC i CUP: el seu grup municipal no hi té res a dir?

No serà que la regidora del PP s'ha equivocat i el procés per a la signatura del conveni s'ha seguit escrupolosament? Perquè si Belen Quintero té raó, com pot ser que un govern en minoria actuï amb total impunitat sense que l'oposició controli res?

L'alcalde, durant el darrer Carnaval, es va disfressar d'àngel. Xavier Masgrau ho va fer de dimoni? Perquè resulta que en el cas Ateneu, el dolent és Masgrau, i ara també en aquest conveni. Els vilatans ens mereixem una explicació clara i transparent de l'alcalde, i si no ho aconseguim, que ho facin els partits de l'oposició, no?

Només ICV i ERC es queixen de la manera de governar de l'alcalde? (penso en l'aprovació per Junta de Govern del canvi urbanístic de la plaça Lloveras. Les CUP, com és habitual en ells, divideixen el vot, per despistar..., però permeten que s'aprovi el Pressupost. 

El govern local no té el suport suficient

Segons he pogut llegir, en el Ple municipal d'ahir el vespre el govern va experimentar les primeres sensacions de no comptar amb majoria absoluta. L'oposició li ha frenat l'aprovació del Pressupost i la relació de llocs de treball, i va votar en contra de l'aprovació d'un reconeixement extrajudicial de crèdit, on el govern hi col·locava un seguit de factures de dubtosa contractació.

Ambdós fets són prou importants com per fer-hi una ullada. L'aprovació del Pressupost és un dels actes més importants. És l'eina que permet desenvolupar els objectius de govern i es llegeix a través de les seves partides de despesa. 

No és estrany que els governs busquin la majoria absoluta per poder avançar, sense problemes, amb el seu pla de govern. Arenys de Mar no acostuma a tenir majories absolutes, però sí que s'estableixen pactes de govern a l'inici del mandat. Amb aquests pactes es viu molt tranquil i potser no es fan les coses com caldria. 

En aquesta ocasió el pacte es resisteix i ens trobem amb un govern en minoria, a mercè de l'oposició per aprovar el pressupost. Tot fa pensar que caldrà el consens i això no sempre és fàcil, sobretot perquè no en tenim pràctica.

Quant al punt de l'ordre del dia que l'oposició hi va votar en contra, sense que conegui de quines factures es parla, pels exemples que dóna la notícia, tot fa pensar que és més qüestió de desmanec que res més. Una mica com si es tractés d'un negoci particular, i es tirés pel dret. De totes maneres sí que caldria analitzar què ha passat amb el Servei d'Intervenció, si és que ho ha beneït. La normativa és molt clara i, a partir de segons quins imports, no es pot comprometre un pagament, si prèviament no s'ha tramitat l'autorització. No es tracta només de tenir saldo, sinó també de comprometre el pagament correctament. 

Tot apunta a unes noves eleccions el mes de març

Els greus atemptats de París, el divendres passat, han deixat en segon pla la notícia permanent des de fa molts mesos, del procés sobiranista, ara en l'estira i arronsa entre Junts pel sí i les CUP. Sembla ser que la impressió inicial que el març tornaríem a anar a votar, ha retornat, després d'unes setmanes en què s'havia albirat una possible entesa entre les dues forces independentistes. Llegint, avui, els diaris, sembla com si CDC tingués clar que l'actitud de les CUP és inamovible, i que l'opció de convocar noves eleccions el mes de març és cada vegada més evident.

Amb tot això caldrà veure quina és l'actitud d'ERC. Tot i que hem estat parlant de les negociacions entre Junts pel sí i les CUP, de fet hauríem de parlar de CDC, perquè fins ara ERC s'ha situat una mica al marge, amb alguna discreta intervenció quan les possibilitats de trencament agafaven més força.

Una vegada més els partits polítics no hauran estat a l'alçada que se'ls demanava, i la societat catalana, una bona part de catalans i catalanes, hauran experimentat la humiliació de sentir-se traïts i enganyats per les forces polítiques, que no els han tingut en compte a l'hora de prendre les seves decisions.

La vergonya de la guerra de Síria

La guerra civil de Síria és una vergonya per a tota la humanitat. Fa cinc anys que no sabem qui ataca a qui, però sí que sabem que les víctimes són la població civil, indefensa i sense que puguin veure el final del túnel.

Ara només faltava la incorporació, sense dissimular, de la Rússia de Putin, atacant, segons diuen alguns testimonis, els rebels en lloc de l'Estat Islàmic. Això és el que el president Hollande ha reclamat a Putin.

El que va començar com a una revolta de la població armada contra Baixar al-Assad, s'ha convertit en una guerra de tots contra tots, amb una intervenció forastera poc clara. Una força militar assassinant la seva població, uns grups islàmics extremistes, i un Estat Islàmic que ha aprofitat la confusió per fer-se fort i conquerir terreny, amb la intenció precisament de crear l'Estat Islàmic.

Les conseqüències de la llarga guerra és la sortida massiva de sirians en busca d'un asil a l'Europa en crisi. Ara tots ens preocupem de com els podem acollir, de quants ens en tocaran, oblidant sovint que es tracta de persones que s'han vist obligades a sortir de casa seva. No es troben de vacances, sinó fugint del seu país, sense conèixer quan hi podran tornar, i en quines condicions el trobaran.

Estic convençut de la nostra solidaritat, però em fa molt mal l'actitud dels nostres dirigents, que són els nostres representants polítics. Som responsables de la situació de Síria, i ara ens sentirem alliberats de tota culpa, obrint les nostres ciutats. Aquesta Europa incapaç de resoldre els problemes interns, i sense cap resposta al que ve de fora, és la que no volem perdre i ens amenacen de perdre-la si es proclamem independentistes. 

L'allau de notícies del procés sobiranista impedeix veure què passa més enllà

La trobada de l'OTAN de demà a Gales passa gairebé desapercebuda a casa nostra on les informacions sobre el cas Pujol, la intervenció d'ahir al Congrés del ministre Montoro, i els interrogants sobre la capacitat de convocatòria de l'Onze de setembre i la consulta del 9-N ens tenen gairebé col·lapsats i sense temps ni espai per parlar i debatre altres temes d'actualitat que, com el cas de la reunió de l'OTAN, són prou importants.

A vegades penses que tots plegats ens hem tornat ximples. L'opinió que podem tenir de Putin i del conflicte entre Ucraïna i Rússia pot ser molt tergiversada. Les fonts d'informació són les que són i l'objectivitat no existeix. Jo hi veig un interès rus, del senyor Putin, per annexionar-se Ucraïna, si més no la part est, per facilitar l'accés al mar. És un voler retornar a l'imperi soviètic, un voler plantar cara al món occidental i fer-nos veure que no és la Rússia cap cot fruit del desmembrament de la URSS, sinó una nova força mundial i, sobretot, atòmica, tal com ens ha recordat aquests dies.

De la reunió de l'OTAN no sé si podem esperar-ne massa res, doncs la situació és complexa i el senyor Putin ho sap. Putin sap que les seves provacions són difícils de contrarestar, perquè ningú vol iniciar cap guerra de conseqüències inimaginables. I es clar, si els contraris no s'han d'atrevir a declarar-li la guerra, quina por ha de tenir? Mentre actua de gallet, augmenta l'estima que el poble rus té d'ell, i també els pro-russos d'Ucraïna i altres estats de l'antiga URSS avui independents.

És per això que Putin no hi té res a perdre, sinó tot el contrari, i això és el que necessita per tal de fer oblidar els moments dèbils del seu 'regnat' i esborrar qualsevol nom d'opositors que en algun moment varen tenir cert protagonisme. A fora engresca els simpatitzants i atemoreix els adversaris. 

Potser historiadors i especialistes del món polític criticaran el meu atreviment a simplificar d'aquesta manera la meva opinió sobre el moment que vivim, però són només les impressions d'un ciutadà d'aquest estat que vol ser, que està preocupat pel que passa en aquests moments a poques hores de vol de casa nostra.