Núria Parlon és el revulsiu que necessita el PSC

Santa Coloma de Gramanet per a una persona com jo, vigatà i fincat a Arenys de Mar des de fa més de trenta anys, resulta molt desconeguda i confosa dins de l'entorn metropolità, políticament socialista, al menys fins ara, i amb una realitat força diferent, tant pel que fa a densitat de població com d'origen dels seus habitants. Les ciutats, però, quan les coneixes veus que no són tan diferents i que totes les persones som més o menys iguals, amb problemes similars i objectius paral·lels.

De Santa Coloma n'he sentit a parlar per la singularitat dels seus alcaldes i alcaldesses. Des de l'anomenat capellà roig, Lluís Hernàndez, la incombustible Manuela de Madre, o l'imputat Bartomeu Muñoz, esquitxat pel cas Pretòria.

Des del 2009 l'alcaldessa és la Núria Parlon a qui no tinc el gust de conèixer, però les referències que en tinc han fet que la consideri una gran política, una gran socialista, i una persona molt intel·ligent i valenta.

Si alguna cosa trobo a faltar a la majoria dels nostres polítics és la coherència, la valentia en defensar la seva ideologia sense subterfugis i el treball honest i intens. Totes aquestes qualitats crec que les reuneix la Núria Parlon i és per això que l'admiro i envejo la seva ciutat per comptar amb una alcaldessa de la seva categoria.

Durant la crisi socialista de l'època de Pere Navarro va sonar el seu nom com a possible substituta en la secretaria general del PSC. La Núria, però hi va renunciar per dedicar-se a allò per al qual s'havia presentat i guanyat les eleccions, l'alcaldia de Santa Coloma de Gramanet. Probablement va ser una bona decisió per a la ciutat, però no tant per al partit. Iceta ha continuat alimentant l'ambigüitat del PSC i la total submissió al PSOE. Què hauria passat amb la Núria Parlon al capdavant?

Ara el seu nom torna a sonar. Les seves darreres declaracions han estat contundents i valentes i a mi, que no tinc res a veure amb Santa Coloma de Gramanet, m'agradaria que es presentés com a substituta d'Iceta i treballés per fer sortir de l'atzucac a un PSC que fa massa temps que malviu.

Manifestació contra els interessos de Catalunya

En relació a la concentració convocada avui a la plaça de Sant Jaume, per l'entitat Societat Civil Catalana, amb el suport del PP i C's, i reconeixent que en els meus judicis no sóc gens objectiu, haig de dir que m'hi sobra l'anticatalanisme. Jo puc entendre els catalans independentistes i també els que no ho són. El que no entendré mai seran els catalans que no se senten com a tals i que lluiten per eliminar qualsevol senyal d'identitat catalana.

No puc entendre els que es consideren espanyols, accidentalment nascuts o residents a Catalunya, però que odien el català i tota la seva cultura. I d'aquests n'hi ha molts en el PP i C's, i evidentment en l'entitat Societat Civil Catalana, que varen errar en l'elecció del seu nom.

Ho he dit moltes vegades en aquest bloc i per tant els que em llegeixen sovint ja els tinc cansats, però jo no em cansaré de repetir-ho. Sempre he admirat el PP basc, perquè per sobre de tot ha defensat els interessos del País Basc. A Catalunya això no ha passat mai. El PP català, i ara també C's, sempre han defensat els interessos espanyols per davant de les persones que vivim i treballem a Catalunya.

Això fa que qualsevol iniciativa que prengui el PP i també C's, o que hi donin suport, com és el cas de la manifestació d'aquest matí a Barcelona, no em mereixeran cap tipus de credibilitat, ni m'hi podré sentir mai implicat. És una llàstima, perquè en alguna cosa podríem estar d'acord, però a mi, per sobre de tot, hi ha els interessos dels catalans, pensin com pensin, i no els interessos de la resta d'Espanya, a qui respecto i en ocasions admiro.

Per tant, avui, amb l'excusa d'anar contra el procés, el que ha estat és una mostra més de la lluita contra els interessos de Catalunya i els catalans.