Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Innovar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Innovar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de març del 2018

Itàlia, la debilitat dels seus governs no els castiga

Probablement és molt agosarat aquest títol, però sempre he tingut la impressió que Itàlia, malgrat les crisis polítiques no rep les conseqüències d'altres països, com per exemple el nostre. 
Després de llegir l'impulsor i director del Nexus Institut, Rob Riemen, em fa esgarrifances llegir el titular de l'ARA, "Dos populistes aspiren a ser investits primer ministre d'Itàlia". M'agradaria saber si per a Riemen aquest titular és adient, o bé fem un mal ús del terme "populistes". Riemen diu que parlem de populisme per no pronunciar la paraula feixisme, però que en el fons és el que li correspondria.
Desconec a fons la política italiana i la salut dels actuals partits polítics. Hem constatat que la dreta, després de Berslusconi, no ha variat gaire, encara que ell hagi estat superat per la Lliga del Nord. L'esquerra sí que està molt desorientada i si fa o no fa li està passant el mateix que a la majoria d'estats europeus. No és estrany, doncs, que a casa nostra els partits socialistes es trobin com es troben.
Com deia a l'inici, la meva impressió és que Itàlia ja fa molts anys que va aprendre a viure amb governs febles, sense majories suficients i un seguit d'eleccions, una darrera l'altra. A diferència d'Espanya i també a Catalunya, on la feblesa dels respectius governs ens ha fet anar enrrere, desestabilitzant-nos i deixant-nos en una posició molt difícil de superar.
Itàlia ha continuat sent una potència europea, en l'àmbit econòmic, però també en el cultural. No sé si es tracta de l'ADN, però d'alguna manera ens hi hauríem d'emmirallar. A Catalunya se'ns deia que de les pedres en fem pans, però ara em costa més d'aplicar-ho. És cert que als diaris surten notícies sobre diferents indicadors que són positius, però no ens ho acabem de creure. Probablement sigui la situació política que ens capfica i no ens deixa la ment prou serena per innovar i avançar com sempre havíem fet. A veure si aconseguim sortir d'aquest atzucac i deixem enrere aquest període gris de la nostra història.

dijous, 14 de maig del 2015

Més sobre les 10 respostes dels deu candidats d'Arenys de Mar

La primera pregunta que fèiem als deu candidats era: Quines seran les prioritats a l'hora d'invertir? Ho podeu concretar?
La majoria, tal com ja avançava ahir, posa en primer lloc les persones. Després quan relacionen les obres d'infraestructures ens trobem amb moltes coincidències amb el clavegueram, el rial del Bareu i l'arranjament general dels carrers. En més d'una ocasió surt el rial de Canalies. El PSC parla de pisos socials i tutelats, ICV de reorganitzar el cartipàs municipal i remunicipalitzar el servei de l'aigua i les zones blaves, i la CUP de tot allò que tingui incidència en millorar l'ocupació.
La segona pregunta que proposàvem als deu candidats fou: Quin és el sector d'Arenys que, segons el vostre criteri, cal dinamitzar en els propers quatre anys?
Els punts de més coincidència són el port, el turisme i el comerç. En aquesta resposta la CUP comenta que cal dinamitzar l'ocupació i ho descriurà en altres preguntes de l'enquesta.
La tercera pregunta era doble, però específica: Té futur el Mercat Municipal o bé és part del passat? Teniu previst treballar-hi durant els propers quatre anys?
Tothom contesta que el Mercat Municipal té futur, però que cal modificar-lo invertint en infraestructura i conceptualment. Cal innovar i aconseguir que els paradistes es 'posin les piles'.
En el debat que es va crear tot comentant aquestes respostes, les persones del grup coincidíem en dir que el Mercat Municipal, tal com està no té futur, i que al marge dels esforços que hi pugui dedicar l'administració és necessari que els paradistes canviïn la mentalitat i la manera de treballar, i també la imatge. No només tenen la competència de les grans superfícies, sinó també de comerços de la mateixa Riera.
La pregunta número quatre parlava del comerç: Com veieu el comerç de la vila? Quin paper podreu fer-hi des de l'ajuntament?
Les respostes de les diferents candidatures són, al nostre entendre, molt benèvoles per als comerciants i poc crítiques, i es parla en alguns casos de ser més flexibles a l'hora de cobrar-los les taxes i impostos.
La CUP insisteix molt en el comerç de proximitat, que no acabem de veure-hi massa clara l'aplicació en el camp de la xarxa comercial arenyenca. ICV posa de relleu la importància del diàleg entre l'ajuntament i els comerciants, i la necessitat de crear i potenciar el Consell, i l'elaboració del Pla de comerç local. ERC i Junts x Arenys parlen de la necessitat de dinamitzar el comerç.
Continuarà...

dilluns, 18 d’agost del 2014

Russos i creuers a la baixa

Avui podies llegir dues notícies referides al turisme que no són massa positives. Per una banda ens deien que el mes de juliol ha experimentat una disminució del 20% en el nombre de creueristes a Barcelona respecte a l'any passat, i l'altra el descens important de turistes russos al país. Les previsions que s'havien fet, per l'experiència dels darrers anys, s'han vist estroncades. Sembla ser que la devaluació de la moneda russa en seria una primera causa, i també la propaganda estatal per anar de vacances a altres estats o a la mateixa Rússia.
He recordat un escrit de Xavier Roig en què, com acostuma a ser en ell, es queixava molt que baséssim les nostres expectatives de creixement econòmic en el turisme. Tot i que ell en té mes coneixement, jo seria menys radical i diria que no és bo pensar que el turisme és la nostra salvació, però sí que és important tenir-lo en compte i innovar.
El redactor de la notícia sobre la disminució del nombre de turistes russos d'enguany, afegia que aquests eren els que més consumien, per la qual cosa el descens és més impactant. Els turistes majoritaris de poblacions com Lloret i Calella, aporten pocs diners, si bé la suma d'ells és important, però els maldecaps que ocasionen no ens fan gaire bona propaganda.
Hem treballat poc el turisme de qualitat, pensant que amb els turistes de les poblacions abans esmentades ja en teníem prou, i ara que semblava que trobàvem el filó amb els creuers, ara ens diuen que aquests també es desinflen.
Em ve a la memòria el famós estudi econòmic d'Arenys de Mar, que havia de servir de base per promocionar la vila i fer-la créixer econòmicament, però que ens hem quedat com sempre amb una mà al davant i l'altra al darrere. Els diferents equips de govern que han passat per l'ajuntament han estat incapaços de rellançar la vila i continuem vivint del record i anant a treballar a fora de la població perquè a casa poca feina hi ha.