Cada vegada que passa una desgràcia com la d'avui a la plaça Tetuan, amb un balanç de 4 morts i 4 ferits lleus, tot són lamentacions i proclames a resoldre la situació de les famílies que ocupen locals buits que no reuneixen les mínimes condicions per viure-hi.
Mentre escric aquest post encara no se saben les causes de l'incendi que ha provocat la mort d'un matrimoni i els seus dos fills de mesos i tres anys. No sé si és qüestió de línia elèctrica punxada o alguna estufa en mal estat, però el cas és que una vegada més es produeix un lamentable accident relacionat amb la pobresa i la manca d'habitatge digne.
Fets com els d'avui haurien de fer reflexionar a fons les nostres administracions i que no quedin tan sols en lamentacions que no condueixen enlloc. Els ajuntaments, com administració pública més propera als ciutadans, coneixen moltes realitats i no reaccionen amb prou contundència per evitar situacions com la d'avui. També és cert que el finançament que reben els ajuntaments és escàs, i aquí hi hauria d'intervenir la Generalitat i el govern de Madrid.
L'ocupació de pisos buits, la majoria d'entitats bancàries, és un problema molt extès al nostre territori. Mataró, que tenim al costat, té un percentatge molt elevat de pisos ocupats, i la nostra vila tampoc queda curta en percentatge. L'ocupació no sempre segueix uns mateixos paràmetres. Ens trobem amb famílies que no tenen altra motivació que disposar d'un habitatge, però també en bandes conflictives que fan de l'ocupació la seva manera d'existir.
Hem de diferenciar un cas de l'altre, i saber-ne els motius que fan que unes persones decideixin ocupar un local o habitatge buit. A partir d'aquí l'administració pública ha de poder actuar per assegurar que no es posa en risc ni els propis ocupants ni els seus veïns. Els serveis socials dels ajuntaments acostumen a estar superats per la gran tasca que tenen assignada, però el problema és de tots i els remeis han de venir de tot arreu.
Per experiència propera, he pogut constatar altres maneres d'actuar de les administracions d'altres països, i queda en evidència que la política que a nivell d'Estat se segueix amb la immigració, i en tema de serveis socials és molt diferent a la nostra, i d'aquí potser en venen els resultats.
