La història política del nostre país des que ens vàrem alliberar del dictador, però no dels seus hereus i beneficiats, ens mostra una alternaça política entre el PP i PSOE, amb majories absolutes o pactes de conveniència, que ha representat un avançar i retrocedir constant en drets i llibertats democràtiques. La impossibilitat d'arribar a acords d'estat que quedessin al marge dels resultats electorals ha fet que cada canvi de color polític signifiqués la derogació de lleis substituïdes per unes altres de curta durada.
Ara que tothom dona per fer que el PSOE, amb els seus aliats, tenen els dies comptats i que la dreta, ja sigui amb el PP sol o amb l'ajuda de Vox, tornarà a governar, els diaris s'omplen de pàgines preveient els canvis legislatius que vindran, la majoria dels quals, per no dir tots, representaran una pèrdua de drets democràtics que amb moltes reserves i cautela havíem anat assolint.
Repassant els anys de la transició ens adonem que els diferents governs socialistes han avançant molt lentament, i que amb l'entrada del partit conservador els canvis han estat sobtats i dràstics. Ara també sembla que les coses aniran pel mateix camí, i novament les classes treballadores i els catalans, acabarem pagant els plats trencats.
Davant d'aquest panorama molts ens preguntem quina hauria de ser la nostra actitud, o concretament, el nostre vot per evitar un retrocés democràtic. La resposta no és clara, sobretot des del punt de vista dels catalans, els que defensem els nostres drets singulars i creiem en la diversitat de l'estat espanyol. Perquè... tampoc podem estar massa contents de les reformes introduïdes pels socialistes. Jo diria que, per estratègia o necessitat, aquests ens han fet més cas, però just per aprovar allò que volien. En el fons ni uns ni els altres ens estimen gaire, però, això sí, no ens volen fora. Els hem de pagar l'estada.
L'estratègia d'ERC ha resultat inútil i fa pena sentir la ministra de transports, l'exalcaldessa de Gavà, defensant les competències estatals en transport, dient que la Generalitat ja pot decidir les horaris dels trens de Rodalies, perquè això és el que en definitiva pot fer el nostre govern. Se'ns pixen a sobre i ERC diu que plou.
En el fons, sabem que la cançó no canvia ni la melodia ni la lletra. I el problema més greu és que els nostres polítics tenen un nivell molt baix. No són ni bons gestors ni bons estrategues, per no pensar en aquells prepotents que es creuen els reis del mambo, i que voldríem que desapareguessin aviat. Algú pensa en Educació?
