Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Defenestrar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Defenestrar. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 d’octubre del 2016

PSOE, primàries o designació a dit

Sempre s'ha dit que darrere el temporal arriba la calma, i això és el que intentarà la Comissió Gestora del PSOE per tal de facilitar a Susana Díaz el seu camí a la secretaria general del partit, un càrrec que vol recuperar Pedro Sánchez amb el concurs de la militància. Sembla, però, que Susana Díaz i els seus intentaran arribar a la secretaria general sense primàries. Si varen poder defenestrar Pedro Sánchez també poden col·locar-se a dalt sense demanar l'opinió a ningú.
Després de quaranta anys de dictadura n'han vingut quaranta més de democràcia, encara que no hem tingut temps d'aprendre el concepte i molt menys de posar-lo en pràctica. La democràcia que funciona a l'Estat espanyol és la democràcia dels interessos dels de sempre, vagin amb la cara pel davant o es disfressin d'esquerres. 
Avui he llegit l'article d'opinió de Suso de Toro al diari ARA i m'ha semblat molt encertat, dissortadament molt pessimista, però probablement aquesta sigui la realitat. De fet jo sempre he dit que al nostre país l'esquerra sempre juga a camp contrari, i si a sobre hi té infiltrats poc esquerranosos, ho té molt difícil. Ho ha de fer molt malament la dreta perquè l'esquerra tingui l'oportunitat de governar, i quan ho ha fet, les mesures d'esquerra han brillat per la seva absència.
Serà interessant veure què fa el PSOE els propers mesos quan té dos fronts oberts: demostrar que és un partit d'oposició al Congrés i endreçar els seus mobles. Les manifestacions d'ahir dissabte al voltant del Congrés de Diputats són una anècdota, el que importa és veure què passa dins del partit, i això decantarà el futur del PSOE que viu, en aquests moments, la pitjor crisi de la seva història.

dilluns, 24 d’octubre del 2016

L'essència de la socialdemocràcia

Pensava esperar a demà a parlar del PSOE, una vegada coneguem què faran els diputats del PSC al Congrés, a l'hora de votar el nomenament de Rajoy com a president del govern espanyol. El cas és, però que he llegit unes declaracions del senyor Ibarra, qui va ser president de la comunitat d'Extremadura, que m'han fet certa gràcia.
Ibarra parla de l'essència de la socialdemocràcia, que no permet que la militància voti, sinó només els seus representants. El PSOE no és un partit assembleari i per això les decisions les pren la direcció del partit. 
D'entrada no hi tinc res en contra, ja que cada partit polític s'organitza com vol. El problema està quan un no sap quin partit juguen, perquè canvien les normes a la mitja part. Com és que va ser la militància qui va escollir el líder socialista, i en canvi varen ser uns pocs que el varen defenestrar?
Segurament a l'expresident Ibarra ja no li va agradar el sistema que varen utilitzar per nomenar el secretari general del PSOE. Ell hauria preferit que hagués estat nomenat a dit, com tota la vida. Aquesta relació directa de la militància de base amb la cúpula del partit no li acaba d'agradar. Llavors que no s'estranyi que cada vegada hi hagi menys militants i menys vots socialistes. 
No cal ser assembleari per comptar amb la militància. El que sí cal és ser coherent i no canviar d'opinió quan ja s'han obtingut els vots defensant una altra cosa. Això no ho entén ningú, només els que viuen i han viscut de la política, alguns sense haver fet res més en tota la seva vida. És per això que hi ha tan poca confiança amb els polítics d'ofici.