Diàleg amb diferents llenguatges

Em pregunto si els participants a la mesa de diàleg entre PSOE i ERC parlaven el mateix llenguatge o no. Diuen que s'han posat d'acord, però tots dos entenen el mateix del que hi ha escrit? No conec el contingut del pacte, però he sentit a parlar molt de referèndum i de consulta i no sé què hi ha de cert en això. 

Perquè una cosa és el que puguin pactar dues forces polítiques, encara que s'hi comprometin de veritat a complir el pacte, i una altra és la Constitució i les sentències dels tribunals judicials, que sabem que no ens estimen gens. Si l'acord és sobre una acció que no és permesa per la Constitució, i aquesta no es pot modificar, perquè no hi ha majoria suficient, l'acord quedarà en paper mullat, la qual cosa al PSOE no li suposarà res, però a l'altra part, ERC i en conseqüència Catalunya, sí.

Imaginem-nos que anem avançant, que no sé si és molt imaginar, el següent pas quin és? Tindrem un govern progressista, segons es diuen ells mateixos, que per malament que funcioni sempre serà, al meu entendre, molt millor que un pacte de la triple dreta espanyola. A Catalunya en què ens beneficiarà? 

Temo que s'han assegut en una mateixa taula, però que la lletra menuda no s'ha tractat, i a més hi ha tot un sector independentista, entre ells la pròpia presidència de la Generalitat, que no hi estan d'acord o, si més no, no s'hi senten implicats. 

Una vegada més ens toca esperar a veure-les venir i desitjar que no sigui una presa de pèl com ja ens hi tenen acostumats els diferents governs espanyols, siguin del color que siguin.

Que no sigui un pacte de circumstàncies

L'esperança en el nou pacte de govern, que mantindrà l'alcaldessa dels darrers tres anys, és que sigui valent i que els partits que el facilitaran siguin forts i contundents a l'hora de corregir els errors que puguin presentar des de la força majoritària. Hem de pensar que la CUP, que s'estrena, estigui més atent que no pas el PSC del passat mandat i no permeti segons quines actituds i resolucions que vàrem patir i tenim presents.

Hem de confiar que la CUP no es deixi portar per la il·lusió de figurar en el govern, renunciant a principis que té molt clars i que esperem mantinguin. El pacte no pot ser un full en blanc que pugui decebre totes les persones que els varen votar el passat 26 de maig.

Els que em seguiu de fa temps sabeu la meva preocupació pel funcionament intern de l'Ajuntament. En cap cas poso en dubte la capacitat dels treballadors municipals de realitzar correctament les seves funcions, però si la manca de direcció que aconsegueixi eficàcia i eficiència en el seu treball.

Veurem si es repeteix el nomenament d'un cap de protocol, sense funcions essencials per dur a terme i es torna a prescindir de la figura de gerent que tanta falta hi fa. Confio que l'experiència de veure les coses des de l'oposició serveixi perquè ara, amb responsabilitats de govern, es corregeixin els defectes detectats i es millori el servei a la ciutadania.

Diuen que demà dilluns els tres partits que opten a formar govern es reuneixen en assemblea per decidir-lo. Hem d'esperar i confiar que aquestes reunions vagin més enllà del copet a l'esquena i adquireixin uns compromisos mínims que no s'hi pugui renunciar. És millor quedar-se a l'oposició, fiscalitzant la feina del govern, que no pas ser còmplices d'una mala gestió municipal.

Visita a Stockholm

Ahir vàrem arribar tard de la nit a l'hotel d'Stockholm, i pràcticament ens ficàrem al llit de dret. Aquest matí teníem una visita panoràmica de la ciutat en autobús, per fer-nos una mica la idea de la ciutat i escollir què visitarem durant les vint-i-quatre hores que dedicarem a Stockholm.

Gairebé trobem a faltar la pluja i ens molesta el sol. No sé si ens estem entrenant per a quan arribem a casa, que segons sembla ha continuat fent molta calor. No sabeu com ens ha anat de bé la temperatura  d'aquests dies! Quina sort poder dubtar de si et poses un jersei o no cal. Quant haurem d'esperar per notar aquesta sensació a casa nostra? Fins a l'octubre?

Stockholm, la capital d'Escandinàvia, segons els suecs, però que no agrada sentir ni als noruecs ni als finlandesos, té una població d'un milió d'habitants, dels gairebé deu de tot el país, i ens ha rebut amb una rialla del sol i un cel blau sense núvols. A diferència dels llocs que hem visitat fins ara a Noruega, Stockholm es veu més avesat al bon temps, malgrat ens diguin que a l'hivern poden arribar tranquil·lament als 15 graus sota zero, i que el llac se'ls geli amb un gruix de mig metre. Avui ha estat un dia calorós encara que molta gent portés posat l'anorac, però res a veure amb el que patim a casa nostra. Sense voler torno a parlar del temps.

Amb la M. Àngels hem fet ben bé de turistes i ens hem embarcat per fer una visita panoràmica des de l'aigua: mar i llac. Després m'he assegut a fer un cafè i a escriure el post, si més no a començar-lo. Ens quedarà arribar novament al casc antic i passejar pels carrerons estrets i entretinguts abans d'anar a sopar i a l'hotel per fer la darrera nit d'aquest viatge.

Stockholm és una de les capitals que volíem visitar l'any passat i que enguany ens ha vingut de rebot per tancar el nostre viatge a Noruega, i penso que és una ciutat interessant de visitar. Un altre dia us diré si ha encaixat en aquest viatge. De moment m'està agradant.

Acabo d'arribar a l'hotel i us he de dir que plovisquejava, però no ens ha fet obrir el paraigües. Demà més.