Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assolir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Assolir. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 de juny del 2019

El pacte postelectoral per assolir l’alcaldia

Com deia l'altre dia, la llei electoral permet que no sigui la llista més votada qui ostenti l'alcaldia d'un municipi, com també passa amb la presidència d'un govern en unes eleccions autonòmiques o generals. El pacte fa que, malgrat siguin els resultats electorals els que condueixen a l'elecció del nou alcalde o president, la capacitat de negociació entre partits i l'estira i arronsa decideixi finalment qui ostentarà el càrrec.
En les negociacions per arribar a un pacte hi ha l'habilitat dels polítics, però també hi podem observar la coherència i la mentida, depèn de què tinguem en compte. Podem veure aquells que es mantenen ferms en els seus principis, encara que això els faci perdre l'alcaldia; aquells que saben negociar i que s'emporten una part del pastís, encara que no sencer, però també aquells que canvien els principis amb l'única finalitat de quedar-se amb el càrrec, aquells que enganyen els electors perquè tot allò que han defensat i predicat durant la campanya s'ho passen pel forro.
A Arenys tot fa pensar que la llista guanyadora no obtindrà l'alcaldia, sinó que aquesta recaurà en la segona força política gràcies al pacte amb altres partits polítics, però quins? Hi seran tots? En descartaran algun més?
Des de fora i sense haver seguit les negociacions ni tenir-ne notícies, podria pensar que el pacte a quatre és difícil, si la CUP es manté ferm en no pactar amb el PSC, per la seva defensa de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Per altra banda vull pensar que el PSC s'avindria a pactar amb qui sigui amb la intenció d'estar en el govern i poder quedar-se, entre altres, la regidoria d'Esports. Segur que Muñiz té més coses a dir-hi. 
És el cas de la CUP on podrem observar què pesa més, si les ganes de ser en el nou govern municipal o la defensa de les seves línies vermelles. No els veig pactant a qualsevol preu i això, que pot suposar més obstacles per a ERC, els pot conduir a quedar fora del govern. Els votants de la CUP on els volen? a l'oposició o al govern? Pensar en aquesta resposta serà la clau del desenllaç final.
Finalment, tenint en compte la situació dels dos darrers partits, Arenys en comú, que ja ha governat amb ERC, pot acabant sent la cirereta del nou govern si la CUP hi té reticències. Ho anirem veient.

dimarts, 7 de juliol del 2015

Senyora Neus Munté, vergonya aliena!

Que la incapacitat dels partits polítics catalans per consensuar una llei electoral no pugui titllar-se de fracàs, no sé com definir-ho. Em fan vergonya i ells tan tranquils i contents. Poden dedicar-hi trenta anys més i no passarà res. En política sembla que no hi hagi fracassos, simplement es deixen d'assolir els objectius, però no passa res.
Hauria de ser punible l'incompliment de les promeses, dels objectius fixats, i els diputats veterans jubilats, però esclar... no és qüestió de persones, sinó de partits, de consignes partidistes, i aquí rau tot el problema. 
A quin partit polític català li interessa modificar la llei electoral, o millor dit, crear una llei electoral catalana? A cap d'ells. Ja els va bé. Es perpetuen en el Parlament, vivint de la política, treballant ben poc.
Perquè no és el mateix ser regidor que parlamentari. En un ajuntament ets molt proper al ciutadà i tens els problemes a l'abast. No et pots desentendre de la realitat social del municipi, dels seus habitants.
M'agradaria que la portaveu del govern català m'expliqués per què considera que no és un fracàs no haver aconseguit consensuar la llei electoral catalana. M'agradaria conèixer-ne les raons per fer aquesta afirmació. Entretant pensaré que es tracta de justificar les pròpies misèries i anar passant el temps. Vergonya!