Comença el nou sistema de recollida de la brossa

Avui es posa en marxa la recollida selectiva a tota la vila. Es posa en marxa amb un mutis, perquè precisament avui no es passa a recollir cap fracció. El nou model de recollida de la brossa redueix els dies de la setmana que és operatiu i aplica el sistema porta a porta a tota la població. El debat ha estat intents, o potser seria millor dir que les crítiques han estat presents a totes les xarxes socials, amb més o menys arguments.

No tothom veu bé el sistema porta a porta, bàsicament perquè et determina quin dia de la setmana pots treure l'orgànic, el plàstic o el paper, i t'obliga a guardar a casa allò que no toca. Haig de dir que la nostra casa està situada en la part del municipi que fa anys que es realitza aquest sistema, i que ens ha funcionat molt bé. També entenc que no tothom viu en una planta baixa i que l'extracció i recollida dels bujols en unes hores concretes pot ser un inconvenient.

Però una cosa és discrepar d'un sistema i l'altre posar-t'hi d'esquena i comportar-te com un energumen. L'altre dia ho comentava en una tertúlia radiofònica. Si tothom tingués clar que es fa necessari reciclar i al mateix temps tingués la voluntat de contribuir positivament en la tasca de la recollida de la brossa, no hi hauria els problemes que probablement observarem aviat.

Em varen agradar les paraules del regidor del PP a la ràdio. Ell no està d'acord amb el sistema porta a porta, sobretot a la zona de més densitat de població i edificis alts. Malgrat això demanava que tothom intentés col·laborar perquè la recollida fos un èxit, en benefici de tots. No tothom pensa igual, i hi ha qui facis el que facis, no hi estarà d'acord. De persones insolidàries i d'incíviques sempre n'hi haurà. 

Confiem que la majoria estigui a favor de fer-ho bé, encara que preferís un altre sistema. Es tracta de millorar el percentatge de reciclatge. I si tothom col·labora també podrem anar veient què és el que no acaba de funcionar i com es pot millorar. Cremant-ho tot mai resoldrem res. Ens hi podem asseure, però sempre amb l'ànim constructiu. 

Adeu, Ciudadanos

Aquests dies he prioritzat altres temes i aquest m'ha quedat al calaix. Si una cosa positiva podem trobar d'aquestes eleccions europees, i d'aquesta manera aixecar una mica els ànims, és la desaparició de Ciudadanos a la darrera institució on encara es movien, sempre en negatiu i amb la mateixa obsessió: atac frontal a Catalunya.

    Molts comentaristes ho diuen, i els dono la raó, que el mal ja està fet i la seva manera d'actuar i parlar ha quedat entre els polítics i, a més, molts militants han abandonat el vaixell, com les rates quan s'enfonsa al mar, i han anat a parar a altres partits polítics que els han acollit amb els braços oberts. El partit ha fracassat, però els seus dirigents s'han buscat la vida per continuar vivint del rotllo.

    Seria desitjable que els partits polítics que continuen presents a les institucions canviessin la manera de fer. Sense renunciar a la seva ideologia ni principis, poden defensar-se educadament, sense insultar. Ciudadanos no era un projecte polític constructiu, sinó només un grup de persones amb ganes d'atacar la llengua catalana i els drets i singularitats dels catalans. Una colla de fanàtics espanyolistes, que vivint a Catalunya se sentien forans i gens integrats al territori que els havia acollit o vist néixer. Quan no tens res a construir, i només et dediques a destruir, tard o d'hora arriba el final. Lentament, massa lentament pel meu gust, el partit polític ha anat desapareixent i només en guardem un trist i nefast record.

    Diuen que tornaran, i tot és possible, ja que, si una formació com la de l'influencer Alvise aconsegueix tres diputats al Parlament Europeu, ens podem esperar qualsevol cosa. De totes maneres, com ja he dit més amunt, els líders de Ciudadanos ja s'han buscat la vida i en algun lloc o altre es ficaran per continuar amb les seves dèries. Avui, partits polítics com Vox o PP no amaguen les vergonyes.

    Algú podrà dir que podem trobar altres partits polítics molt pitjors que Ciudadanos. Tot és opinable, però jo valoro la transparència i claredat dels missatges. Quan parla Vox, per exemple, tothom entén què vol i pretén. Quan parlava Ciudadanos, t'amagaven els seus objectius i els disfressaven amb una aparença de partit polític liberal i democràtic. Al meu entendre, els pitjors són els que t'enganyen a l'hora de definir-se què són i què pretenen. Després la majoria de partits no acaben de complir les promeses, però això ja és un altre tema.