Circular pel mig

Avui discrepo de l'articulista Antoni Bassas a "Els Mossos i la poca feina" al diari ARA, no pas per si em sembla bé que aquests multessin una conductora amb quatre multes en 19 minuts, sinó per la disculpa que ofereix a la conductora per conduir pel carril del mig, quan el de la dreta anava buit.

Ho he escrit en alguna ocasió més, perquè és un tema que em molesta i considero que se'n fa poc cas. Estic d'acord que la multa hauria de ser l'última acció i que preferiria que abans s'informés sobre l'obligatorietat de circular sempre per la dreta i només fer-ho pel mig o l'esquerra en els moments d'avançar cotxes més lents.

Antoni Bassas considera que a la nit, quan no hi ha gairebé circulació de vehicles, no és cap problema circular pel mig. Jo penso que és un error deixar a criteri dels conductors si aquell és el moment o no de circular pel mig, perquè sempre trobarem una excusa per fer-ho així i no retornar al carril de la dreta.

Estic fart de trobar-me amb cotxes que fan cas omís de l'obligació de circular per la dreta. No hi ha dia que no me'n trobi més d'un que així circula i estic convençut que creu que ho està fent bé. Si li demanéssim perquè no va per la dreta, segur que ens donaria mil excuses per justificar-se. 

Crec que caldria intensificar la publicitat sobre l'obligatorietat de circular per la dreta, però també sancionar els vehicles que no en fan cas, i que acostumen a ser sempre els mateixos. No és una distracció, que també podria ser, sinó un costum.

Una altra cosa, tornant a l'article de l'Antoni Bassas i a la notícia de la dona sancionada, són els fets succeïts entre els Mossos i la conductora que varen provocar aquest encadenament de multes. Potser totes elles justificables, però que d'entrada fan pensar més en un abús d'autoritat que no pas de vigilància del trànsit. Podem entendre que a vegades les reaccions de la gent no són les apropiades ni el respecte degut el necessari, però això no pot comportar una reacció abusiva que no fa res més que desmerèixer la mateixa policia i el servei que realitzen, que ha de ser en benefici de tots.

Quilòmetres de carril-bici a la capital

Cada vegada són més els trams de circulació dedicats a les bicicletes, i la idea està en millorar la circulació en general, protegint els ciclistes davant del perill de circular al costat dels altres vehicles, molt més protegits. També és bo que això passi en uns moments de creixement important del preu del combustible. Quan és possible circular en bicicleta crec que és bo fer el possible per millorar les condicions i, sobretot la seguretat.

La convivència entre vehicles de motor i bicicletes, i ara també patinets, no és fàcil. A vegades provoca disfuncions, al marge dels possibles accidents. Avui llegia que s'està estudiant la construcció d'un carril-bici al Maresme, que connectaria tots els pobles. La nostra comarca té una gran concurrència de ciclistes, sobretot els caps de setmana, però no només. Potser, si la seguretat estigués garantida hi hauria més gent que agafaria la bicicleta. Jo no m'hi veig amb cor, perquè hi veig massa perill.

Però no tot és positiu i amable a l'hora de valorar la construcció dels carrils per a bicicletes. Mataró ha sofert una transformació brutal dels seus principals carrers, amb la desaparició de moltes places d'aparcament, i molts quilòmetres destinats a les bicicletes. Al marge de l'estètica, que no és agradable, sovint em pregunto si hi havia tanta necessitat atesa la pràctica actual. 

La dificultat d'acompanyar persones amb mobilitat reduïda, a clíniques i centres mèdics integrats a la ciutat, s'ha agreujat. Sovint no saps com aturar-te perquè aquestes persones puguin baixar del cotxe i entrar al centre mèdic. A vegades et veus obligat a tallar el tram de les bicicletes, o aturar-te al bell mig del carrer, desitjant que els cotxes del darrere no s'enfadin gaire.

Aquesta dificultat per desplaçar persones grans, no es veu compensada per una afluència de bicicletes i patinets que justifiquin la gran transformació de la capital del Maresme. Tinc el costum de fixar-me quantes bicicletes o patinets em trobo pel camí, i rarament me'n trobo, i fins i tot no sempre utilitzen l'espai que els hi han destinat, sinó que transiten pel lloc dels vehicles de motor.

No vull manifestar-me contrari als carrils per a les bicicletes, però penso que se n'ha fet un gra massa, i que aquesta exageració no beneficia del tot als seus ciutadans. Si més no els que ens hi adrecem de tant en tant per acostar-hi persones que no podem fer-ho pel seu compte ni utilitzant el transport públic. 

És difícil acontentar tothom, però seria bo una petita reflexió al respecte, i en tot cas aprofitar l'avinentesa per animar els ciclistes que utilitzin la nova infraestructura viària, i que circulin amb precaució, respectant els senyals, les persones i la seva pròpia vida.

Un nou entrebanc en el transport públic del Maresme

Hi ha molta sensibilitat en temes de transport públic, sobretot per la manca d'inversions públiques per millorar-lo, una reivindicació que fa molts anys que dura i que no hi ha manera de trobar-hi remei. És per això que quan hi ha avaries a línia ferroviària, sigui tanta la gent que protesti i s'indigni. Els errors i les falles mecàniques són comprensibles, però quan saps que el manteniment és tan rudimentari i no hi ha hagut la inversió necessària per millorar la xarxa, t'adones de l'abandonament i menyspreu cap a la ciutadania.

Aquesta sensibilitat apareix quan des de la mateixa administració es critica que la gent no utilitzi el transport públic, provocant embussos a l'entrada de Barcelona. Fa pocs dies que es va posar en funcionament el túnel d'entrada a la ciutat, per sota de la plaça de les glòries, i es varen produir molts retards degut a l'eliminació d'algun dels carrils que fins llavors havien funcionat. Es donava la paradoxa que l'entrada era més fluida durant les obres que no pas una vegada acabades i obert el túnel d'accés.

Vaig tenir alguna discussió serena sobre el funcionament del transport públic, en concret al Maresme, i que explicava per què moltes persones preferien utilitzar el vehicle privat. L'alcaldessa de Barcelona culpava la Generalitat de no haver fet prou per millorar el transport públic. Segur que ni la Generalitat ni el govern de l'estat han fet els deures, i això es tradueix en els problemes constants que hi ha, per exemple, a la línia R1 de Rodalies.

Sí, hem patit els problemes de puntualitat, d'incomoditat per haver d'anar drets tot el trajecte, d'haver d'esperar llargues estones el restabliment de la circulació, i això no ha estat una anècdota, sinó que s'ha repetit moltes vegades. Avui, una avaria elèctrica entre Vilassar i Badalona ha tallat la circulació de tota la línia des de primera hora fins ben bé passades les 9h del matí. Un tram horari amb molta concurrència de gent, de persones que van a la feina i que han arribat tard, una vegada més.

Aquests dies se'ns ha anunciat obres a diferents línies de ferrocarril, que estaven a l'espera des de fa molt temps. Se'ns demana perdó pels inconvenients que aquestes obres ocasionaran, però això no és res comparat amb els problemes ocasionats per la manca d'inversió de molts anys. Demanem més sensibilitat i un traspàs de competències a la Generalitat, perquè el poder de decisió sigui més proper i faciliti el tracte que ens mereixem els ciutadans d'aquest país.

Caos circulatori

Avui he constatat que l'Àrea Metropolitana de Barcelona té un problema. De fet ho he anat veient les darreres setmanes que, per qüestions personals, m'he hagut de desplaçar a Badalona. A la sortida 213 de la C-32 els cotxes ja estan aturats. Sortosament jo he pogut sortir cada vegada sense haver d'aturar-me.

Avui, però, la meva destinació era l'aeroport de Barcelona i el caos ha estat majúscul. El cinturó del litoral anava ple, amb els cotxes engegant i parant. Sortosament hem previst sortir amb molta antelació, i d'aquesta manera no hi hem arribat tard. El que comentàvem era que la majoria dels cotxes que hi hem trobat, segur que ho pateixen cada dia. És horrorós!

L'alternativa del tren sempre fa por, perquè la línia de la costa té aturades molt sovint, i també retards, i no a totes les hores hi ha tren programat. Davant la incertesa t'exposes a les embussades. Certament tenim un problema i és de difícil solució, sobretot perquè no hi ha interès per part de l'administració pública. No s'ha invertit prou i la gestió del transport públic és nefasta.

Diumenge hi hauré de tornar a anar, a darrera hora del dia, i no sé com ho trobaré. M'imagino que hi haurà tots els barcelonins que tornen de passar el dia o el cap de setmana fora de la ciutat. M'ho hauré d'agafar en calma, sabent que no hi ha perill de perdre cap vol, i que tot queda a casa.

No pot ser que hi hagi tants cotxes circulant per les carreteres, sobretot al voltant de les grans ciutats. Hem d'aconseguir frenar aquesta inèrcia a agafar el cotxe per qualsevol excusa. Ja sé que és molt còmode, però tampoc és agradable aguantar les retencions. No hi ha manera de millorar les combinacions del transport públic? No es poden crear espais d'aparcament als afores de la ciutat i lligar-ho amb transport públic fins al centre?

La N-II per Arenys de Mar

L'alçada de la barrera del peatge de l'autopista del Maresme ha fet que molts vehicles deixessin de circular per la N-II i optessin per l'autopista. Tot i així encara hi ha força cotxes que continuen utilitzant la N-II, en part perquè l'accés a l'autopista resulta complicat. Travessar la Riera d'Arenys és un infern. Anar d'una punta a l'altra requereix molta paciència i fa que prefereixis continuar circulant per la N-II i oblidar-te que l'autopista ja no té pagament. 

És evident que la pacificació de la N-II no s'aconseguirà només amb la gratuïtat de l'autopista, sinó que cal trobar la manera d'alleugerir l'accés a l'autopista, fer-la més interessant, i aconseguir realment que circulin menys cotxes per la N-II.

Amb la notícia de la gratuïtat de l'autopista va sorgir l'anunci que quedava suspesa la construcció de la variant de Valldegata, una variant que havia d'alleugerir la circulació de la Riera, i que se'n parla des de fa quaranta anys. Deixar de construir la variant, només és defensable si es troba una alternativa a passar per la Riera, i això sembla ser que és el que el govern municipal té intenció de discutir amb la Generalitat.

Queda molt bé dir que el Maresme pacifica la carretera nacional, però ha de ser efectiu, i de moment això no passa. Ha disminuït la circulació de vehicles, però no tant com seria desitjable, i encara menys si pensem en una via interior de la població que creua. 

Penjat a Youtube es pot veure una proposta de pacificació de la N-II al seu pas per la població del Masnou. És un treball ben elaborat i que sembla que té la benedicció de totes les forces polítiques de la població. No sé si des de la Generalitat ho veuen factible i estan disposats a executar-ho. A Arenys de Mar s'hauria de fer alguna cosa semblant.

Desitjo molta sort al govern municipal de la nostra vila en les seves negociacions amb la Generalitat, per aconseguir que la barrera que suposa la N-II deixi de ser-ho, i que la circulació per la Riera sigui l'estrictament necessària, i no generi el caos que ara ocasiona.

Tornant a la normalitat de la setmana

Ahir, tot baixant de la creu de Canet, pel cantó d'Arenys de Munt, observava com a l'esplanada on hi ha les cabines del peatge de l'autopista, a l'alçada d'Arenys, els cotxes havien de frenar per superar la frontera que, tot i tenir les barreres alçades, obligava a reduir considerablement la velocitat. Avui he llegit que l'empresa encarregada de treure aquestes cabines està treballant dia i nit, amb la intenció que el mes d'octubre estigui tot llest.

Sembla ser que de moment no les retiraran de la nostra vista, sinó que les podrem contemplar a l'espai que ara quedarà lliure, una vegada es marquin els trams de circulació. Un espai molt més reduït, que no pas ara, amb moltes cabines per controlar-ne el pagament.

Hem començat setmana i et posaries a plorar. T'adones que cada vegada les coses funcionen pitjor i no et donen gaires ganes de llegir la premsa. La repressió de l'Estat continua impecable contra els independentistes, i en canvi té la màniga molt àmplia, en casos de corrupció, com serien les activitats del rei emèrit. Aquest procedir i l'acceptació tàcita del govern espanyol, et fa veure que no som en un país normal, en un país democràtic, sinó molt lluny.

És sorprenent l'actitud del PSC, perquè ja no es tracta del Procés, que podríem entendre que hi estigués en contra, sinó del tall democràtic que s'hauria d'exigir al nostre sistema polític, i que sembla que ja els està bé. Això és recriminable i no es pot justificar per res. Això és el que no els pot fer superar el llistó que tenen fixat molt arran de terra. Aquesta ceguesa volguda, no els pot fer aspirar a esdevenir un canvi a no ser que s'acontentin en ser més del mateix. Potser és això el que pretenen. Qui l'ha vist i qui el veu!

A favor del transport públic

Voldria referir-me a la notícia que treu Ràdio Arenys sobre les converses entre alcaldes per aconseguir un transport públic des d'Arenys de Munt i de Mar fins a l'hospital de Mataró, i també en el que diu l'alcaldessa nostra sobre ampliar el circuit de transport públic urbà, pensant en la part de llevant.

Ens queixem molt de la circulació i de l'aparcament, i tot això ho afegim a les declaracions pedagògiques sobre el canvi climàtic, però massa sovint queda tot només en paraules. Ens hem d'esforçar més en deixar el cotxe al garatge i aprofitar el transport públic. Esclar que això implica tenir un bon transport públic, la qual cosa no acostuma a passar.

A casa nostra el transport públic o va endarrerit o no arriba a tot arreu, i això és motiu que decidim anar-hi pel nostre compte. Tots els esforços que l'administració pública faci per aconseguir millorar el transport públic seran benvinguts i agraïts. 

I no és només per deixar el cotxe privat, sinó que a més hi ha moltes persones que no tenen disponibilitat per desplaçar-se, sobretot en el col·lectiu de la gent gran. És per això que pensant en aquests, encara es fa més necessari aconseguir eixamplar l'àrea del recorregut del bus, en aquest cas urbà, però també el que proposen els alcaldes per anar a l'hospital, on precisament en tenen més necessitat les persones grans.

Cansats de la teatralitat dels nostres polítics

Aquest cap de setmana passat hi ha hagut problemes greus en la circulació viària per culpa del mal temps. Sempre que passen fets com aquests es produeixen les mateixes reaccions, en què l'oposició culpa el govern del seu mal fer, de la poca previsió i dels perjudicis causats. En aquesta ocasió ha estat el PSOE i altres partits de l'oposició que han arribat a demanar responsabilitats polítiques, mentre els ministres espanyols han traslladat la culpa a altres bandes, fins i tot als mateixos usuaris.

Hem pogut veure i llegir reaccions del mateix Mariano Rajoy, quan el PP estava a l'oposició, demanant la dimissió de ministres del PSOE, per fets semblants. Aquesta teatralitat que practiquen uns i altres ens cansa, però no som capaços de demostrar-ho més enllà d'afegir-nos a la queixa generalitzada. No sabem ni gosem castigar-los amb la nostra indiferència i no votar-los.

Aquesta incapacitat queda encara més explicitada en els casos de corrupció. S'ha pogut demostrar que el PP és un partit polític corrupte, amb responsabilitats dels mateixos que estan governant. Malgrat això, les estadístiques els donen com a guanyadors si ara es celebressin unes eleccions a Espanya. Per què?

No hi ha una resposta única, sinó un conjunt de factors que fan que la corrupció no sigui prou motiu per deixar a l'oposició el partit que la practica. Potser perquè els altres partits polítics tampoc no estan tan nets de culpa. Abans hi afegia el fet que la nostra memòria és efímera, però ara que observem casos de corrupció continuats, no només en el passat, sinó també presents, no podem creure que sigui per falta de memòria.

L'altre element que crec que suavitza el nostre càstig als corruptes és que la corrupció està força generalitzada i forma part una mica del nostre ADN, com si tots fóssim uns corruptes en potència, que a vegades no l'exercim perquè no en tenim oportunitat. Això fa que quan et parlen de països com ara Noruega, et vinguin tantes ganes d'anar-hi a parar, malgrat les baixes temperatures de l'hivern. Potser, si Espanya ens ho posa tan difícil, més d'un farà un pensament.

Menys de 4 euros per aparcar a la Riera

A la pàgina web de Ràdio Arenys he llegit la notícia de la tarifa 24 hores a l'aparcament del Xifré. Crec que és una bona notícia que no sé com serà viscuda, perquè Arenys té un problema greu d'aparcament, però un altre d'encara més greu que és conceptual. M'explico. 

Totes les accions i decisions que prenem tenen unes conseqüències, algunes favorables i d'altres que no ho són. Quan prenem aquestes decisions hem de tenir-ho en compte, per evitar que després estiguem parlant de drets erronis. Què vull dir? Si decidim tenir un cotxe, perquè ens agrada o perquè el necessitem, hem de saber que hi ha una sèrie de comoditats que ens faran més fàcil la vida, però aquesta propietat comporta unes servituds o uns costos que no ens han de venir de nou. Necessitem assegurar el vehicle, comprar benzina, pagar l'impost de circulació, fer-ne el manteniment... i buscar un aparcament, ja sigui fix o rotatiu. Voler negar aquestes necessitats seria d'estúpids.

Què és el primer que qüestionem? Pagar per aparcar! Quan l'espai és sobrer és lògic que trobis la manera d'aparcar sense que et costi diners, però quan hi ha escassetat de places d'aparcament, l'única manera possible és aconseguir la rotació o construir equipaments idonis. És tan extraordinari?

Som molts els que tenim clar que quan ens desplacem a Barcelona hem de buscar un pàrquing, pagant. No se'ns acut donar voltes fins a trobar una plaça lliure i gratuïta, a no ser que sigui en dies i hores tempestives. Per què, doncs, ens ve tan de nou que a Arenys s'hagi de pagar?

Fa ja força anys que a Arenys es va començar a pagar entrada per assistir a concerts. Quan ho vàrem instituir, va costar molt que els arenyencs entenguessin que havien de pagar l'entrada per escoltar un concert a la parròquia. Ara, la majoria de les persones que assisteixen als concerts troben la cosa més normal el fet de pagar entrada. Passarà el mateix, amb els anys, a l'hora d'aparcar a Arenys? Tindrem assumit que no hi ha lloc gratuït per a tothom, i menys al centre de la vila?

L'ajuntament ha de fer fàcil i el més econòmic possible, poder aparcar al centre d'Arenys, perquè, entre altres coses, és un benefici per al comerç vilatà. Nosaltres hem d'entendre que anar fins a la Riera en cotxe, té un cost que no podem obviar ni queixar-nos.

La invasió dels drons com a teràpia de campanya

Em permetreu que desenvolupi la meva particular teràpia per oblidar-me uns moments que estem en campanya i que hem d'aguantar discursos penosos i insults entre candidats, que encara ho són més. Aquesta teràpia consisteix en pensar en un cel ple de drons exercint de repartidors de paquets, per sobre de les nostres teulades i aterrant a les eixides.

Diuen, segons llegeixo a l'ARA, que es pensa en el 2017 per aquesta pràctica i que ja s'estarien fent proves, per part de les grans companyies distribuïdores de mercaderies. Per un moment m'imagino els voltants de Nadal i Reis, el cel ben ple de drons carregant televisions de plasma, neveres... 

Si ara tots caminem mirant cap avall amb els ulls fixos al nostre mòbil, d'aquí a dos anys la nostra mirada serà cap amunt observant les giragonses dels drons esquivant-se els uns als altres, i aterrant a les eixides per deixar-hi l'objecte de la compra.

Haurem de reforçar les portes interiors que donen a l'exida, perquè ja m'imagino el mal ús que se'n derivarà amb persones penjant dels drons i aterrant als patis per entrar a robar... Caldrà una normativa i probablement un codi de circulació especial, amb carnet per punts per aquelles comandes exprés que competiran per arribar abans a la destinació.

Es clar que si l'any 2040 es preveu que el 75% del parc mòbil mundial sigui per als cotxes sense conductor, molt abans podrem tenir els drons sobrevolant les nostres ciutats. Si en cinquanta anys de la nostra vida hem vist tants canvis, què no passarà en una trentena més!

Què sap si fins i tot Catalunya tindrà una llei electoral pròpia!!!

De viatge amb bici

M'ha cridat l'atenció la notícia sobre la regulació de la circulació de bicicletes a les ciutats. Sembla ser que la Direcció General de Trànsit (DGT) té la intenció de redactar una normativa aplicable a totes les ciutats espanyoles. El motiu és el desordre que es produeix, el perill per als propis ciclistes i també els vianants. Entenc que la regulació de trànsit de bicicletes es podrà fer a les ciutats més grans, on els carrers són més amples, perquè a Arenys només tenim un tram de carril-bici a la Riera, però no en podem posar a pràcticament enlloc més. En tot cas cal fer aprendre el conductors de cotxes a conviure amb la bicicleta, la qual cosa seria una bona solució a l'actual massificació automobilística i el perill que suposa barrejar-te pel mig.

Hi ha hagut un període de la meva vida en què la bicicleta ha estat absent, però després va tornar a aparèixer, encara que us confesso que jo, damunt d'una bicicleta ja fa uns quants mesos que no m'hi heu vist. A casa, però n'hi ha cinc, i és que des de fa un mes hi tenim un convidat que n'és un gran aficionat. Acostuma a fer llargs trajectes amb bici, i amb el poc temps que està entre nosaltres ja ha anat tres vegades a Barcelona.

Probablement el fet que en Jack estigui a casa, fa que estigui més sensibilitzat pel tema i per això quan llegia la notícia pensava en el perill d'anar amb bici, i el risc que assumia en Jack cada vegada que enfila la N II direcció a Barcelona. Després m'he imaginat els meus fills circulant per Arenys i entès perquè no m'agrada que agafin la bicicleta si no és per anar directament a la platja i pedalar tranquil·lament sense que els cotxes et posin en perill.

Crec interessant que es treballi una normativa que reguli la circulació de les bicicletes a les ciutats, i que es busqui potenciar-ne el seu ús, assegurant la integritat dels ciclistes, però també dels que van a peu. Si tot queda en una excusa per posar més sancions, però no resol la circulació, no hi haurem guanyat res.

La variant de Valldegata més a prop

Si ahir parlava del traspàs a la Generalitat del servei de rodalies, i del nou model de gestió de l'aeroport de Barcelona, avui podem parlar del traspàs del tram de la Nacional II, pel seu pas pel Maresme, amb una bossa de 400 milions d'euros.
Segons ha declarat el conseller Nadal, el Govern ha signat el conveni de cessió del tram del Maresme de la N-II, que haurà de ratificar el Consell de Ministres. A poc a poc anem avançant. Penso que massa a poc a poc, però confio a poder-ho veure a no trigar gaire.
Però el més important de tot és que dels 400 milions d'euros a traspassar, n'hi ha 97,4 milions que ja podrà cobrar la Generalitat, i es destinaran, entre altres, a la construcció de la variant de Valldegata d'Arenys de Mar. La variant que connectarà l'actual N-II amb l'autopista, i farà desaparèixer la carretera que passa per la Riera d'Arenys. Segons he pogut llegir, l'obra es licitarà l'any vinent, per la qual cosa estem parlant d'una molt bona notícia, que espero que ocupi algunes pàgines dels diaris, els de paper i els virtuals, i serveixi per contrarestar les males notícies, que acostumen a agradar més, sobretot als diaris sensacionalistes. Tenen més morbo.
Amb les obres que s'estan fent a l'alçada de la Muvisa, les que s'han fet a Platja Cassà, i les que s'anuncien per a l'any vinent, el tram de la N-II que passa per Arenys quedarà totalment canviat i, confio, millorat.

Autopista a la carta

Segons comentava avui el senyor Alemany, president d'ACESA, les autopistes podrien apujar preus quan hi hagués més trànsit. A més cotxes, més car. És un plantejament basat en la idea que la pujada de preus espanta a possibles usuaris, reduint el volum de circulació.
Ja no es tracta de si les autopistes han de ser o no gratuïtes, o bé si han de tenir tarifes reduïdes per als veïns que les utilitzen diàriament, sinó que ens plantegen que davant els possibles col·lapses, es miri de reduir l'accés a base d'apujar el preu. Ens traurien el cobert i hauríem d'anar a la carta, conscients que el preu no és el mateix.
El mateix Alemany ja ho diu de puntetes, segur que les seves paraules provocaran rebuig, no tant per l'estridència, sinó perquè el que la ciutadania demana són rebaixes de preus i eliminació de barreres.
Al Maresme encara estem esperant quina solució donaran a l'alternativa de la N-II. Hi ha qui demana la gratuïtat de l'autopista. De fet tots ho voldríem, però aquesta gratuïtat, diuen, comportaria problemes de saturació de cotxes que vindrien de l'autopista de l'interior.
No sé quanta raó té aquesta teoria, però el cert és que s'ha de fer un bon exercici imaginatiu per resoldre d'una vegada el litoral de la comarca, amb una N-II que al costat de la línia del tren, configuren una barrera gens accessible per a les persones. Si la teoria del senyor Alemany es posa en pràctica, potser tornarem a veure una carretera nacional amb els cotxes aturats.