La feblesa d'Europa

Davant les amenaces i actitud prepotent de Trump, Europa hauria de respondre amb fermesa. En serà capaç? Hem escoltat algunes declaracions de dirigents europeus, però temo molt que es quedi només en paraules i no amb fets i accions que demostrin que Europa té una resposta efectiva i que la posarà en pràctica.

La dita que de l'arbre caigut tothom en fa estelles és molt aplicable en el nostre cas. L'evolució de la Unió Europeu ens ha portat a un estancament que no millorem ni en política fiscal, que era un dels objectius que potser ja hem oblidat, però tampoc en competitivitat econòmica, i veurem què passa amb els drets socials. Només som capaços de donar les culpes a l'extrema dreta sense adonar-nos que si aquesta puja és perquè els governs de sempre han estat incapaços de trobar solucions als problemes de la societat europea, ni han fet res per arribar a nous acords entre els estats membres.

La cimera de Múnic ha demostrat que Europa és feble i que els nous mandataris nord-americans ens ho retreuen i volen imposar la seva política ultra, perquè s'adonen que som incapaços de rebel·lar-nos i sortir d'aquest atzucac crònic.

Quan les coses van malament tots són plors i queixes, però abans, quan hi érem a temps per preparar-nos per al futur, no hem fet res i hem caigut en la trampa de la comoditat i no moure fitxa. Sempre arribem tard. Les polítiques d'anar posant pedaços no són bones i tard o d'hora en veiem les conseqüències.

Ens fan falten bons líders europeus per avançar, però també tenir les idees clares i posar-nos d'acord què volem. Ens hem estat lamentant de la situació d'Ucraïna, però no hem fet res per solucionar el problema i aturar la guerra. Ara ens queixem que Trump vulgui liderar el procés de pau sense tenir-nos en compte. Què esperàvem? Europa és el primer interessat en la pau d'Ucraïna, i als EUA els cau molt lluny. No tindran cap problema a vetar la seva entrada a l'OTAN i que perdin territori a favor de Putin. Ells quedaran bé amb la vianda al plat.

Tot el que estem aconseguint és que se'ns vegin les vergonyes. Les nostres misèries i febleses queden en evidència, i el populisme, reforçat amb la victòria de Trump, va aconseguint guanyar terreny, fins que ens asfixiï. 

En plenes facultats, físiques i mentals

Arran de la cimera del G7 a Itàlia, s'han fet virals unes imatges d'un president dels EUA desorientat que han creat més alarma entra la gent que dubta que Biden sigui un bon candidat per renovar la presidència, i encara més pensant que el seu rival és Trump, que utilitzarà totes les trampes que pugui per deixar-lo en evidència. Sembla que moltes de les imatges i seqüències que es poden veure a Internet, sobre lapsus del president Biden, són muntatges preparats precisament per ridiculitzar-lo i procurar treure-li vots a les eleccions de finals d'any.

    Ja he comentat en altres ocasions la meva estranyesa que el partit demòcrata dels EUA no sigui capaç de presentar un candidat amb millors condicions i amb prou capacitat per guanyar les eleccions a un expresident, Trump, amb el currículum que té, però amb molt poder de seducció. Trump no és jove, però, a diferència de Biden, la imatge pública que ofereix no fa angúnia. Sí que porta una motxilla de corrupció i autoritarisme que fa feredat, però sembla que això no és obstacle perquè molts el desitgin novament com a president.

    Està vist i comprovat que perdonem la corrupció, l'engany i la manipulació, però és més difícil acceptar que les persones ens fem grans i perdem facultats. Tot i això, considero que tots hauríem de ser prou espavilats i saber fins on podem arribar. Nosaltres per un cantó, però també els altres que tenim al costat. El partit demòcrata hauria de veure que contra Trump s'hi ha d'anar molt reforçat en tots els aspectes, i que potser la imatge que dona l'actual president no és la millor per entrar en competició, amb un mínim de garanties per guanyar.

    Tot plegat, doncs, em fa pensar que voluntàriament o no, els líders demòcrates americans han renunciat a fer-li veure a Biden, que el millor que hauria de fer és deixar la política activa i donar pas a un altre candidat, amb més condicions físiques, però també amb més possibilitats d'enfrontar-se a un rival poderós i perillós, el que està en joc és massa gran per deixar-ho en mans de la sort. 

La cimera de Glasgow

Tots els ulls estan posats en la cimera de Glasgow on s'han reunit els presidents o primers ministres de gairebé tots els països, per posar-se d'acord en les mesures a prendre per combatre els efectes del canvi climàtic.

No fa tants anys, el que llavors era president del govern espanyol, el senyor Rajoy, assegurava que un seu cosí, molt entès, li comentava que això del canvi climàtic era una beneiteria, i que no li havíem de fer cas. Una mica com allò de l'altre expresident del PP, el senyor Aznar, quan afirmava que ningú li havia de dir si podia beure alcohol i conduir.

Els fets ens han demostrat que el canvi climàtic és una realitat i que el futur del planeta està en perill si no hi posem remei. S'han de prendre mesures contundents perquè els nostres fills i nets puguin viure en unes condicions de vida mínimament sanes.

Avui, els comentaris que llegia, semblava com si els líders reunits a Glasgow eren molt conscients de la situació, i que s'anaven posant d'acord. Per altra banda també des de Rússia o la Xina, que no hi són presents, han fet saber que estan disposats a frenar el canvi climàtic, encara que potser allargant-ho en el temps.

Tot fa pensar que de Glasgow en sortiran amb la lliçó apresa i amb molts deures per fer. Caldrà veure si tothom compleix amb aquests deures, i que els acords d'aquests dies no siguin paper mullat, com en moltes ocasions ha passat. 

Cimera per al referèndum

Mentre els polítics sobiranistes estan reunits amb representants del món social i polític català favorables al referèndum, els diferents tribunals de justícia continuen treballant a demanda del govern espanyol per limitar les actuacions dels ens catalans i els seus polítics.

Avui s'ha conegut la data d'inici del judici a Mas, Ortega i Rigau per haver col·locat les urnes a disposició dels catalans, en el procés participatiu del 9-N. Per altra banda el Tribunal Constitucional anul·la les ponències conjuntes de les lleis de desconnexió, i prohibeix a la Generalitat les relacions diplomàtiques amb altres països.

Tot plegat forma part de la col·lecció de disposicions que limiten la capacitat de moviments del Parlament català i del seu govern. No es tracta només de tenir un Estatut retallat i desfigurat, sinó que a més la interpretació que en fa el Tribunal Constitucional és a la baixa i a mercè del govern estatal.

Poques expectatives de resultats efectius de la Cimera d'aquesta tarda, però no ho criticarem quan hi ha una colla de gent que decideix reunir-se per dialogar, un fet gairebé insòlit avui dia, i ara més quan veus que el Tribunal Constitucional s'atreveix a prohibir reunions. Això em recorda els meus anys de joventut, quan no et podies reunir. Esclar que llavors vivíem en una dictadura...