Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maltractar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maltractar. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de març del 2018

Què ens està passant a Europa?

Mirant Europa, des de casa nostra, tens la impressió que alguna cosa falla i no saps ben bé perquè. Deixant de banda la reacció o inacció davant del procés i el mal tracte que rebem d'Espanya, mires què s'està fent amb els milers de persones que intenten travessar el Mediterrani, i no ho acabes d'entendre. Què pretenem? Quin valor donem a la vida d'aquestes persones? Què esperem que passi?
Se'm fa estrany pensar que puguem ser tan perversos com per permetre que persones que passen gana o pateixen la guerra es trobin en la situació que es troben a l'altra riba del mar. Segons sembla, els libis, encarregats d'aturar-los, els maltracten, torturen, sinó els maten. Podem dormir tranquils?
No pretenc pensar que la immigració no sigui un problema complex que requereixi estudiar bé les solucions, però la vida d'una persona és més important que res més. Sí, la vida d'una persona que ve de l'Àfrica perquè vol viure en pau, és el més important i el que hem de protegir.
L'exemple que estan donant els estats europeus davant del problema de la immigració, i de la mort de moltes persones que pretenen travessar el Mediterrani, et fa sentir molt poc solidari i arribar a plantejar-te si de veritat ens interessa formar part d'aquesta organització d'estats, la Unió Europea, o estaríem millor anant pel nostre compte i respectar la vida dels altres, com a principal objectiu.

divendres, 24 de març del 2017

La irresponsabilitat de Duran i Lleida fins al darrer dia

Després d'una llarga i trista agonia avui s'ha posat punt i final a 85 anys d'història d'un partit polític català que va caure en mans de Josep A. Duran i Lleida que el va maltractar i desviar-lo dels seus principis fundacionals fins a portar-lo a la seva dissolució, que ni tan sols ha tingut el coratge i l'honorabilitat d'acompanyar fins a final, passant el mort al pobre Ramon Espadaler.
El paper que ha fet Josep A. Duran i Lleida al llarg de la seva carrera política no ha estat de sacrifici i servei, sinó de viure i aprofitar-se'n per al seu gaudi personal. El seu exemple és el típic que provoca rebuig i desafecció política; que ha provocat que es generalitzin sense raó els insults cap a la classe política.
Els partits polítics evolucionen amb el temps, però el cas d'Unió Democràtica de Catalunya no ha estat una simple evolució, sinó una transformació feta a mida dels interessos de qui l'ha dirigit durant tants anys. En el cas d'UDC si els seus fundadors aixequessin el cap voldrien desaparèixer de seguida avergonyits de com Duran i Lleida ha prostituït el partit polític català.
Sempre m'ha sabut greu l'actitud de Duran i Lleida i observar com persones de gran vàlua, al llarg de la història del partit, havien de sortir-ne, quan el més lògic i honest hauria estat que fos precisament Durant i Lleida qui se'n decantés. Ara tenim uns ex-militants d'UDC que han hagut de crear nous partits, obligats a renunciar a l'herència històrica del seu partit, i acabar veient com els usurpadors de la seva història han acabat llençant-la a la paperera.