Vox i PP, qui és més espanyol?

Sense menystenir el fet, resulta ridícula la competició entre Vox i el PP per veure qui és més espanyol i qui defensa millor els interessos de la gran nació. Avui, segons he llegit, Madrid i Màlaga han estat seu de dues manifestacions en contra de l'amnistia i, per tant, en contra de Pedro Sánchez, a qui consideren un traïdor que vol destruir Espanya.

D'una manera o altra els catalans sempre estem al focus de totes les discussions protagonitzades per la dreta espanyola. Som els grans enemics a qui cal eliminar, que no deixar marxar, perquè no estimem la pàtria i aconseguim fer trontollar la política espanyola. La voluntat de la dreta i també de bona part dels socialistes espanyols, seria canviar el sistema electoral per evitar que uns partits minoritaris condicionin la voluntat de la majoria. Perquè està vist i comprovat que sense Catalunya ni la dreta ni l'esquerra tenen assegurada la victòria. No ens estranyi, doncs, que no arribi el dia en que els grans partits espanyols es posin d'acord per canviar el sistema per repartir-se el govern entre ells, sense haver de donar comptes a ningú més, i encara menys als catalans.

Deia al començament que no ho podem menystenir. Cada moviment, cada proclama, encara que ens sembli fora de lloc, visceral i sense cap lògica democràtica, tot això va calant, i és així com el populisme, l'extrema dreta i l'autoritarisme guanyen terreny als països democràtics, posant en dubte la idoneïtat del sistema democràtic, molt castigat pels exemples de corrupció i la manca de resposta generalitzada a les dificultats econòmiques i socials.

És ridícul veure com el PP té por de Vox, perquè se'ls mengen. No s'adonen que a mesura que es vagin radicalitzant s'aniran acostant a ells, i mai aconseguiran superar-los. Espanya necessita una dreta democràtica, que es tregui de sobre aquests tics autoritaris i excloents, però de moment el PP no està fent els passos per esdevenir aquesta dreta que pugui enfrontar-se, amb possibilitat de victòria, a un PSOE, que a mans de Pedro Sánchez, condicionat per la necessitat d'aconseguir ser investit, escolta el cant de la sirena independentista. Caldrà, però seguir els esdeveniments, i el pacte, si s'arriba a signar, per veure quan temps dura aquesta voluntat negociadora, i quin respecte hi haurà pels compromisos que es puguin assumir.

Volen un no a la investidura de Pedro Sánchez

Un grup d'independents de JxCat es vol fer fort demanant un no a la investidura de Pedro Sánchez i fer marxa enrere en el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Cada dia, doncs, surten veus discordants amb la direcció del partit, mentre estudien com s'interrelacionen JxCat i PDeCat. Ara són gent independent els que tensen la corda i ja no sé qui mana a dins.

Penso que els pactes són per complir-los i no es pot anar canviant com de camisa a la primera. Potser no s'havia de fer el pacte, però varen tenir prou temps per pensar-s'ho i no veuria seriós que ara tiressin enrere. Tot i que, veient com va la política al nostre país, i observant quins polítics tenim en exercici, tot és possible i no et pots fiar de res ni ningú.

Perquè... si el pacte va venir donat com a revenja dels pactes d'ERC amb el PSC en alguns municipis, quedaria evident que la política està passant per uns moments molt baixos i perillosos. Els ciutadans votem els nostres representants en les institucions, perquè treballin per al nostre país, la nostra ciutat, i no perquè mercadegin amb els escons. Com que no podem escollir les persones, sinó els partits, ens hem d'empassar molts gripaus. Si el sistema electoral català s'hagués modificat i poguéssim tenir llistes obertes, potser aconseguiríem col·locar els millors a dins, i ens estalviaríem tants maldecaps. Esclar que llavors els partits ja s'encarregarien de filtrar les persones que podrien anar a cada llista. Ho tenim magre, i ara necessitem un cop de puny a la taula.

Ara a l'hora d'investir o no el president, que s'ho pensin una mica més.

Retre comptes als votants

Una vegada més em refereixo a l'escrit d'en Xavier Roig al diari ARA, i novament haig de dir que estic molt d'acord amb el què hi diu. Roig aprofita l'escrit per insistir en els avantatges del sistema electoral anglès, pel compromís que adquireixen els diputats amb els seus votants. Tal com ja he manifestat en més d'una ocasió, jo també trobo que és un bon sistema, malgrat hi pugui haver certs perills, sobretot quan estem parlant de països meridionals.

El que m'ha agradat, però de l'escrit és la seva crítica als partits sobiranistes que, aquests dies en què l'article 155 encara ens té indefensos, estan més preocupats en com quedaran dins del seu partit polític més que no pas en donar comptes als electors que els hem votat.

També podria dir que estic d'acord quan parla de les persones que configuren les llistes dels partits, on molts d'ells són prescindibles. Esclar que també cal tenir en compte que és difícil que avui, tal com està la política, hi hagi bons candidats a entrar-hi. No diré que només hi van aquells que esperen treure'n un benefici, però sí que hi ha massa persones que busquen viure de la política i no es creuen allò del servei a la comunitat.

És molt trist veure i escoltar les discussions eternes dels nostres polítics, i adonar-nos de com s'està perdent el temps a costa nostra. No és només pel procés i el futur del nostre país, sinó també per la situació present, d'una injustícia galopant, on els drets socials s'han perdut per a una gran majoria de persones. Entretant anem discutint les formes, però no el contingut.

Ara, però que no surti ningú del PP a dir que no ens preocupem de les coses importants, perquè hi ha massa exemples de lleis progressistes i de reconeixement social i protecció dels més febles que han estat suspeses per culpa dels seus recursos. Tot plegat massa trist com per acceptar que és la realitat que ens toca viure!