Matinal Domènech i Montaner

Aquest matí, amb l’Ateneu arenyenc, hem visitat Canet de Mar i en concret una part de l’obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Ha estat com un parèntesi dins del conjunt d’actes que diferents entitats i l’Ajuntament d’Arenys organitzen per commemorar el cinquantenari de la mort de Cèsar Martinell, l’any 1973.

De Lluís Domènech i Montaner en celebrem el seu centenari i també l’Ateneu ha volgut incloure dins del seu programa cultural unes referències al gran arquitecte, i una d’elles ha estat la d’avui, visitant la Casa Domènech, la Masia Rocosa, observant des de fora l’Ateneu canetenc i la Casa Roura, i entrant al cementiri de la població, on s’hi troben uns panteons dissenyats per l’arquitecte, que no hi és enterrat, sinó al cementiri de Sant Gervasi, a l’espera que algun dia les seves restes puguin ser traslladades per reposar amb els seus familiars.

Hem comptat amb un guia excepcional, com és en Carles Sàiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, que ens ha explicat de manera exhaustiva i amena l’obra i la figura de l’arquitecte, les seves arrels familiars a la població, la història i la seva qualitat com a professional de l’arquitectura, que ha deixat petjada a Canet de Mar, però també a moltes altres ciutats del nostre país, de manera significativa a Barcelona, on hi va residir, tret dels estius que passava a Canet.

Plaent, instructiva i enriquidora serien alguns dels qualificatius amb què definiria la nostra visita a la població veïna. Conèixer la història del país, i gaudir de les obres realitzades pels nostres avantpassats és una bona manera d’estimar la nostra terra i la nostra gent. Estic convençut que és així com podem deslliurar-nos de les xacres que ens empastifen i ens amarguen la vida. La Cultura, en majúscula, és el que ens diferencia de la vulgaritat on hi estan sotmesos massa mortals, i també nosaltres si ens encantem i no hi prestem prou atenció. Hem d’agrair, doncs, a totes les persones i entitats que mantenen encesa aquesta flama que ens fa lliures i feliços, i ens ajuden a aprendre i ser més persones dia rere dia. Gràcies.

El Rial del Bareu, una butxaca foradada

Tot fa pensar que les anunciades obres de canalització del rial del Bareu no serviran per evitar riscos de riuades i en canvi es malversaran inútilment diners públics. Si fos un malpensat diria que només es té present les eleccions de l'any vinent, per poder relacionar les obres fetes. Si fos així seria una llàstima que el govern municipal jugués amb el diner públic per fer propaganda i recollir vots.

No he vist el projecte, però sembla ser que encara no està tancat, per la qual cosa és parlar per parlar. M'atreveixo, però a que se'm consideri un alarmista si això ajuda a que es facin més bé les coses, en aquest cas les obres. 

El rial del Bareu s'ha de canalitzar, però s'ha de fer bé. No es poden gastar sis-cents mil euros per fer un pedaç que no soluciona pràcticament res, i que una vegada acabades les obres quedarà igualment pendent la pròpiament dita canalització.

Els veïns estan nerviosos, i ho entenc. Com deia dies enrere, l'experiència d'obra pública a la nostra població és prou dolenta com per no estar intranquil. Una cosa és enllosar malament la coberta i l'altra una canalització mal feta. Si és la pressa per posar-se la medalla, és millor ser prudent i pensar-s'hi dues vegades. Els tècnics municipals ho han de valorar bé i convèncer els polítics que no es pot jugar amb la vida dels altres, ni tampoc amb els diners.

M'agradaria sentir més l'opinió de l'oposició, alguns dels quals varen conèixer de prop els primers projectes i tenen criteri per valorar si el projecte que es pretén dur a terme té sentit o és només de cara la galeria, que després ho patirem tots, sobretot els veïns del Bareu. Aquesta obra no és menor, i caldria deixar de banda la majoria de govern i parlar més de consens de totes els grups municipals, sense deixar d'escoltar els veïns.