dijous, 24 de març del 2005

Ple municipal del mes de març de 2005

Al Ple Municipal de l'Ajuntament d'Arenys de Mar d'aquest mes de març va seguir la línia de tibantor entre l'equip de govern i els grups de l'oposició, encara que tots els punts de l'ordre del dia es varen aprovar per unanimitat.

Al Ple del mes de febrer, en un moment determinat, el regidor d'ICV havia demanat que constés en Acta l'actitud d'un regidor de CIU imitant en to burleta al regidor no adscrit. L'Alcalde va manar al Secretari de la Corporació que no constés a l'Acta i així va ser. Malgrat tot això, ningú va desaprovar l'Acta.

En el Ple de març, els ciutadans, que no coneixem tot el procés abans d'arribar el dia del Ple, vàrem poder entendre que:

1- La Junta del Patrimoni fa quatre mesos que no es reuneix.

2- Una persona altruista va regalar un projecte d'aparcament subterrani a l'espai del Xifré, però que no necessàriament serà el que constarà al plec de condicions del concurs per a la seva execució.

3- Tothom va votar favorablement la creació d'una Comissió especial sobre actuació integral en casos de violència de gener encara que, segons l'equip de govern, el que es fa ara és immillorable.

4- El programa de la Festa Major i de Sant Roc, ja estan tancats.

5- L'equip de govern voldria que el regidor no adscrit formés part de les comissions que es creen però... no es pot anar en contra la legalitat!

6- Els alocs arrencats es replantaran.

7- L'aparcament a la primera platja, com a molt serà gratuïta pels arenyencs.

8- Els serveis jurídics i l'equip de govern de l'Ajuntament, encara no saben com fer-ho per constituir la Comissió que ha d'estudiar els treballs d'elaboració del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM).

9- Es va explicitar el sou d'un regidor de l'equip de govern, fent constar que no cotitza a la Seguretat Social.

I la sensació...

...és que, com que l'actual equip de govern no té majoria absoluta i els grups de l'oposició no tenen la intenció de presentar una moció de censura contra l'Alcalde, aniran esgotant la legislatura (encara queden dos anys!), i esperaran els resultats electorals del 2007.

Els arenyencs perdrem dos anys?????????????????


dissabte, 19 de març del 2005

Pla d'Equipaments Culturals

La política dels darrers anys, a Arenys de Mar, s'ha basat principalment en resoldre el dia a dia tots els problemes que s'anaven presentant. Hi ha una manca de planificació que vagi més enllà d'una legislatura i davant dels grans temes, aquesta actitud no els pot resoldre.

La necessitat de confeccionar un Pla d'Equipaments Culturals no és nova, ni responsabilitat única de l'actual govern municipal. Ho arrosseguem de fa temps i ni amb el govern d'esquerres ni de l'actual de dretes, hem aconseguit que es portés a terme.

En aquests moments s'està fent un diagnòstic del pla d'acció cultural, amb el concurs d'una empresa contractada per la Diputació de Barcelona. És d'esperar que un dels temes cabdals sigui els equipaments i que se'n derivi l'esperat estudi.

Sabem que un diagnòstic no és capaç, per ell sol, de solucionar els problemes estructurals ni sectorials d'un municipi. A partir del resultat de l'estudi s'ha de començar a treballar i alguns temes requereixen el màxim consens possible, per part de polítics de tots els colors, però també dels experts i la ciutadania, per evitar que cada quatre anys hi hagi canvis d'opinió, com està passant fins ara.

Des d'aquest espai virtual demano tot l'interès i esforços per endegar un Pla d'Equipaments Culturals que doni solució als dubtes que en aquests moments planegen sobre Arenys.

Serà responsabilitat de tots, però sobretot de qui ostenta el poder, la capacitat o incapacitat de sortir d'aquest atzucac.

La riquesa de la parla

M’agrada aturar-me a pensar en tot allò que acabo de dir, d’escriure... tot allò que acabo d’escoltar. No solament em fixo en el contingut, també en la forma i el moment. Crec que els tres elements han d’anar junts. Un gran missatge expressat a mala hora o amb un to equivocat, pot ser contraproduent.

Tots recordem els esdeveniments del 3%, al Parlament de Catalunya, que en el moment d’escriure aquest article encara s’estan analitzant. A molts ens va interessar el contingut perquè, lluny de criminalitzar de manera partidista els polítics, sí que volem saber com es cuinen les coses: volem transparència i una altra manera de fer política. A molts però, també ens agrada pensar que cada cosa té el seu lloc, el seu moment i la seva forma. Aquests elements no es varen tenir en compte i el resultat pot ser molt diferent del que es podria esperar.

A ningú se li escapa que quanta més alta és la responsabilitat, més repercussió té un mal pas, o una sortida fora de to. També és cert, que una relliscada és un bon pretext per ficar-hi cullerada. I d’això tots en sabem. És important doncs, saber valorar la repercussió dels comentaris en funció de la capacitat de convocatòria o d’abast. No és el mateix el que jo pugui expressar en aquest article, que les declaracions del nostre alcalde Rubirola, encara que ens avisi sobre el perill dels creadors d’opinió.

I avui, que tenim tantes facilitats per rebre informació dels llocs més insospitats i a l’instant, hem perdut capacitat de diàleg i tertúlia. No és estrany que cada vegada sigui més difícil trobar aquests espais de diàleg i conversa reposada. Només cal fer una passejada per adonar-nos que hem liquidat el silenci, com a punt de partida de qualsevol conversa. És molt més fàcil anar a parar a locals amb música ben alta, la televisió en marxa i intentant comentar la jugada, tot esgargamellant-nos.

Aquest bombardeig d’informació arriba paral·lelament a la renúncia a la discussió constructiva del nostre entorn, del què ens afecta. I això fa més difícil la tasca de seleccionar què volem saber i, sobretot, conèixer la font d’on prové, ja que, pecaríem d’innocents si no ens adonàvem que ens arriba allò que ens permeten conèixer i al moment que consideren oportú.

També resulta cada vegada més trist l’empobriment del nostre vocabulari. L’ús acurat de la nostra llengua ha perdut simpaties i cada vegada és més simplista. I tot això passa en un moment de facilitats de comunicació però que es banalitzen. Un moment en que tothom ho xerra tot però que sembla que quants més disbarats més alta és la cotització. I això es fa palès a programes televisius de màxima audiència, però també ho trobem a les connexions al Ple del Parlament o del Congrés de Diputats. Queden lluny aquells discursos històrics que resultaven ser unes veritables lliçons d’oratòria. Avui ens perd la grolleria i el mal gust.

Convindreu a afirmar el plaer que se sent tot escoltant xerrades de persones amb un ampli vocabulari i que aprofundeixen en els temes. Part de la nostra riquesa, com a persones socials, està en la possibilitat de participar en debats i conferències i també en la seva lectura, i potser en som poc conscients.

M’agradaria pensar que es treballa l’aprenentatge social de l’ús responsable de la nostra parla. Que s’ensenya a escoltar i incorporar vocabulari i coneixements. És un exercici fàcil. Parodiant l’anunci televisiu: no ens demanen res que no sapiguem fer. El problema és que hem arribat a idolatrar la ignorància i la incultura, i sinó com s’explica l’èxit de molts programes televisius, grollers i envoltats de la ignorància més penosa. No em val pensar que es tracta de divertiments per fer-nos oblidar les trifulgues laborals o familiars del dia. En tot cas és la facilitat que tenim per riure’ns dels altres i ressaltar la seva ignorància per dissimular la nostra.

Arenys de Mar compta amb una colla d’entitats com l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent gran, l’Associació de dones per a la igualtat d’oportunitats, el Grup de Debat i Tertúlia, Arenys Sostenible, Arenys Solidari, Col·lectiu l’Eixida... que de manera periòdica ens brinden l’oportunitat de gaudir de l’ensenyament d’unes persones que conreen la intel·ligència i la riquesa de la parla. Hem passat molts anys vivint del record dels nostres avantpassats cultes, però sovint em pregunto si aquest nostre present serà passat de la història del futur, o bé haurà passat sense pena ni glòria. Crec que hem abaixat massa el llistó i sense voler caure en elitisme convindria aixecar-lo i aspirar a millor sort en la nostra vida social i cultural. Per això però, caldrà treballar-ho i no tothom hi està disposat.

Moltes vegades hem sentit la frase: hem de ser responsables dels nostres actes, però jo hi afegiria, també dels nostres comentaris.

Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", abril 2005

diumenge, 13 de març del 2005

Un Programa d'Acció Municipal per al 2006

La nova situació política pot forçar l'equip de govern a elaborar un Programa d'Acció Municipal (PAM) per al 2006.

Fins ara el govern municipal ha manifestat, de manera desorganitzada i a sotragades, projectes a desenvolupar, sense quantificacions clares. Al moment de presentar el pressupost municipal per aquest any 2005, sense dades concretes i posteriorment modificades, no pas per suggeriments de la ciutadania sinó perquè quan varen convocar l'Audiència Pública encara no havien fet la feina, persones assistents a l'Audiència varen demanar un Pressupost per programes i la resposta del regidor d'Hisenda va ser patètica, manifestant la incapacitat d'aquest Ajuntament per dur-ho a terme.

Demano a l'oposició que de cara l'any 2006 exigeixi un PAM vinculat al Pressupost, sota la filosofia del pressupost per programes, que és la manera de fer transparent la gestió municipal, no només acabada la feina sinó des del mateix moment que es presenta el pla de treball.

Demano que si l'actual equip de govern municipal és incapaç d'elaborar un pressupost per programes, dimiteixi i deixi pas a persones més capacitades per governar. El nostre govern no ha avançat gens en democràcia, participació i transparència, i els que defensem aquests principis estem farts de tanta prepotència i ineficiència.

dissabte, 5 de març del 2005

Arenys de Mar necessita una altra manera de governar

A l’edició del mes de març de l’Ametlla d’Arenys, parlava de la nova situació política dins l’Ajuntament d’Arenys de Mar. L’article, que podeu llegir en aquest mateix “blog”, havia estat escrit el dia 13 de febrer, quinze dies abans del Ple del mateix mes. Un Ple Municipal que va resultar penós i ridícul, però que deixa entreveure quina pot ser la gestió municipal fins al 2007.

Crec sincerament que l’enfrontament de les diferents forces polítiques no ens ajudarà gens a avançar en els temes que hi ha iniciats, i que, com en el cas del Pla d’Ordenació Urbana Municipal, són d’una gran transcendència.

L’actitud de l’alcalde és molt negativa i la seva responsabilitat, pel càrrec que ostenta per decisió dels arenyencs, no l’hi permet d’actuar de la manera que ho està fent. És cert que l’oposició municipal ha de ser responsable dels seus actes i actituds, però no és menys cert que del comportament del senyor Miquel Rubirola dependrà que el nostre poble avanci o es quedi dos anys parat. També dels seus companys de partit i govern, alguns dels quals estan demostrant el seu cansament i la poca il·lusió, malgrat el que puguin dir, per continuar treballant per Arenys de Mar.

No és temps de prepotència ni revenges. No és temps de rancúnies ni victimisme fàcil. És temps d’afrontar la nova realitat, de corregir els errors comesos, els quals primer s’han de reconèixer, i esperar la col·laboració de la resta de forces polítiques per fer avançar el nostre municipi.

Ara veurem qui assumeix la pròpia responsabilitat, i qui no vulgui seguir per aquest camí, davant la impossibilitat d’avançar les eleccions municipals, que deixi el lloc a altres persones que puguin entrar amb més ganes de treballar, malgrat tot, pel poble que els va votar.

Arenys de Mar, 5 de març de 2005

dimarts, 1 de març del 2005

Ple Municipal extraordinari

En un ple municipal avorrit i penós per tal com es va desenvolupar, vàrem poder observar que els nostres representants polítics es dediquen a jugar al gat i la rata. "Tu presentes això però jo hi votaré en contra perquè a mi m'agrada més de l'altra manera". "Jo presento això però com que m'has votat en contra abans, ara m'hi abstinc". "Com que serà nul de ple dret, t'ho deixo presentar i fins i tot hi votaré a favor, però no servirà de res"...

A vegades quan érem petits i teníem mal dia, ens comportàvem de manera estúpida i ens discutíem amb els companys d'escola per qualsevol excusa. Es tractava de portar la contrària.

Per ràdio no podeu veure el comportament dels regidors i regidores quan parlen els del grup oposat. Els més discrets parlen amb el del costat, n'hi ha però que fan gesticulacions ostentives i també comentaris en veu alta. La majoria somriu, però és un somriure burleta que deixa satisfet i enganyat a un mateix volent ridiculitzar els altres.

Tot això passa entre persones adultes i aparentment serioses i, per sobre de tot, representants dels ciutadans d'Arenys.

Podria continuar però em fa recordar el mal moment viscut a la sala de plens i prefereixo oblidar-ho, amb l'esperança que el mes vinent, anirà millor.