La distribució competencial de l’administració pública

Gestionar un municipi no és fàcil i això és important que tothom en sigui conscient. D'entrada cap governant desitja posar entrebancs a la gent, sinó que voldria donar sempre una resposta positiva a les peticions que els vilatans li presenten. Això no treu que cal una lluita constant per aconseguir el màxim de benestar a la població i dedicar-hi molt de temps i barallar-te sovint amb les adversitats.

Una població com la nostra té unes dificultats afegides que no sempre s'entenen, però que esdevenen veritables murs difícils de franquejar, i que impossibiliten moltes accions que, d'entrada, semblaria que són fàcils de realitzar, o si més no d'avaluar i intentar resoldre. Em refereixo a l'acumulació d'administracions públiques sobre el terreny, amb competències pròpies on l'Ajuntament no hi pot fer res més que dialogar-hi i pressionar perquè no ens abandonin.

Penso que tothom té molt clar que la gestió de proximitat és la millor manera de resoldre els problemes del dia a dia, i com més centralitzada està aquesta gestió més fàcil és que les coses s'endarrereixin. Ningú més que els habitants que trepitgen el terreny pateix els inconvenients de l'abandonament i desmanec de la gestió pública.

L'Ajuntament d'Arenys de Mar no té competències a la costa, al port, a la línia ferroviària, a la riera i rials, a la carretera nacional... i això fa que quan sorgeixen problemes en aquests espais s'hagi de redirigir la queixa a altres administracions que no tenen ni la sensibilitat ni la urgència per posar-hi remei. Els vilatans, que en són els afectats directes, no sempre ho entenen, i la pregunta que em faig és: tenen l'obligació de conèixer qui gestiona cada servei? Com hi poden accedir per informar-se o reclamar solucions?

Tot plegat no ha de servir perquè el govern municipal s'ho tiri a l'esquena, sinó que obliga fer passos per intentar que les administracions amb competència assumeixin el problema i busquin la solució el més ràpid possible. Al final de tot plegat t'adones que la distribució competencial no està ben resolta, i sobretot la poca sintonia entre l'administració local, que és qui dona la cara davant dels vilatans, i les administracions que tenen competències, però que ho veuen molt lluny i gens prioritari. 

El nostre país té moltes mancances, i el pitjor de tot és que hi ha uns problemes que han resultat endèmics i que mani qui mani no hi ha manera de trobar-hi solució. És per això que és tan important que l'administració local, la més propera al ciutadà, camini de la mà de la gent, per afrontar conjuntament aquells problemes que no són fruit de la política de partit, sinó elements necessaris per a una bona convivència, sigui quin sigui el partit polític que ho lideri.

Resseguint la línia de la costa

Una tarda més hem fet la passejada, amb marxa accelerada, entre Arenys de Mar i Canet de Mar, aprofitant el bon temps i la claror del dia, que aquests dies corre a apagar-se. Sovint realitzem activitats sense arribar a valorar la sort que tenim de poder-les fer. Ho tenim tan fàcil que no se'ns acut a pensar que hi ha persones que pagarien per fer allò que a nosaltres ens surt gratuïtament. Passejar al costat del mar una tarda de diumenge sense haver de pensar en agafar el cotxe per tornar a casa no ho pot fer tothom, i és de bona persona ser agraït.

Després dels comentaris de l'altre dia sobre el canvi d'hora i el fus horari on ens emmarquem, n'he parlat i hi he pensat una mica i crec que no és fàcil acontentar tothom. Segons vaig poder llegir una de les idees que es defensaven era mantenir sempre el mateix horari, el corresponent a l'hivern, i adoptar l'hora del fus horari que ens correspon i no l'actual, que és el de països, com Alemanya, situats més a l'est.

Aquesta proposta, que sembla ser que seria la més idònia, fa que els mesos d'hivern les tardes siguin molt curtes, i que la majoria de les activitats que realitzem siguin dins la foscor, amb la necessitat d'utilitzar el llum artificial. No voldria repetir-me en la discussió, sinó fer notar que una caminada com la d'avui, es fa difícil un altre dia de la setmana, quan la gent treballa.

Contemplar com el sol se'n va a la posta mentre tu camines tranquil·lament, gaudint del paisatge, no té preu, i si li treus la llum del sol, no és el mateix. Avui hi pensava mentre caminàvem. Entenc, doncs, que a l'hora de prendre una decisió, no només cal tenir present els avantatges d'estalvi d'energia, sinó l'ús que fem de les hores diürnes en el nostre lleure. 

La natura és sàvia, i per això hauríem de pensar com ens podem adaptar millor a ella. Sembla força evident que un canvi d'hàbits seria la solució, però això no és fàcil. Com aconsegueixes que ens llevem abans i acabem la nostra feina professional també més aviat? No és el mateix una societat que a les sis de la tarda tanqui les botigues, que no pas que ho faci a quarts de deu de la nit. Si canviéssim la manera d'organitzar-nos, no només obtindríem més hores de sol, sinó que les podríem gaudir i ens ajudaria a afrontar les penúries d'una altra manera. Tot això, però, avui sona força utòpic.

Una solució a la línia R1 de Rodalies

Aquest cap de setmana llegia la notícia del registre, per part del PSC, d'una Proposta no de Llei al Congrés de Diputats, perquè s'estudiï la vulnerabilitat de la línia ferroviària que circula pel Maresme. No és una novetat la preocupació de molts pel futur d'aquesta línia de tren de Rodalies, que pateix constantment danys per culpa de la mala mar que arriba a aixecar la via en alguns dels seus trams.

Els que vivim al Maresme ho tenim molt present, i d'alguna manera hem pogut constatar aquests problemes que, segons sembla, cada vegada s'agreujaran amb el canvi climàtic. No són només les envestides del mar durant els temporals, sinó que la previsió apunta a una reculada de la costa, amb una apujada del nivell del mar. Els punts, doncs, que estan a tocar de la línia del mar, tenen tots els números per acabar afectats.

L'alternativa de desplaçar la línia fèrria a l'interior s'ha descartat moltes vegades bàsicament per l'extraordinari cost que això suposa. Ho puc entendre, encara que segur que trobaríem despeses superiors per solucions menys importants que aquesta. Si no es pot treure la línia de tren de la costa, caldrà estudiar què s'hi fa per evitar la seva destrucció, encara que només sigui temporalment i no en tot el seu recorregut.

Els alcaldes del Maresme ja s'han queixat en més d'una ocasió, i és per això que té sentit la iniciativa del PSC per provocar una resposta de Madrid. L'altra cosa és el temps de resposta i les possibles solucions que es puguin plantejar des de la capital.

Si una cosa està clara és que cal potenciar el transport públic a l'àrea metropolitana, i que el Maresme cada vegada incrementa el nombre d'habitants, molts dels quals es desplacen, ja sigui per feina o oci, a Barcelona. El col·lapse que s'origina a l'entrada de la capital catalana, obliga encara més a millorar el transport públic i la línia R1 és una bona solució, però cal estudiar a fons com es protegeix per evitar els talls ocasionats pel temporal de mar, i el cost que representa, en tots sentits, haver de reconstruir allò que les onades s'emporten per davant.

Com gats escaldats, tenim poca fe amb la resposta que puguem tenir de Madrid, i no sé si el govern català està prou preparat per assumir aquesta reivindicació i buscar una solució pràctica i definitiva al problema. Fa tot l'efecte que el tema s'allargarà en el temps, i que conviurà amb nosaltres tota la vida. En aquest país es fa molt difícil trobar solucions, fins i tot en temes tan importants i que afecten a tanta gent com és aquest.

El mar es menja la línia del tren

Una vegada més la línia ferroviària de la costa del Maresme s'ha vist afectada pel temporal de mar i s'ha hagut de tallar la circulació i substituir-la, en un tram, per autobusos. No és la primera vegada ni serà l'última que el mar es menja part del terreny on es troba la via i posa en perill la circulació de trens. Una línia molt concorreguda, però que no ha tingut el manteniment ni les inversions necessàries per posar-la al dia i assegurar-ne la seva viabilitat.

És una vergonya més de com funciona la inversió pública al nostre país. Es parla molt de sostenibilitat i de reduir el transport privat, però no es fa res per millorar el transport públic. Sense inversions a fons, no es pot pretendre que la població utilitzi massivament el transport públic. Però és que aquesta línia no és deficitària, en el sentit que va molt plena sempre, fins i tot fora de temporada d'estiu. Un trajecte amb via única des d'Arenys de Mar, amb tot el que això representa de complicacions per augmentar el nombre de trens i freqüència.

I el gran problema és la proximitat al mar, que provoca aquestes envestides que la inutilitzen, encara que només sigui temporalment. L'alternativa, sempre comptant amb inversió, és la protecció de la línia o el seu desplaçament a l'interior. Aquesta mesura ja s'ha estudiat, i d'alguna manera beneficiaria moltes poblacions de la costa, que veuen que la línia de ferrocarril és un mur entre la població i la platja.

És cert que quan es va construir aquesta línia de tren, els pobles vivien força d'esquena al mar, per la qual cosa tampoc despertava gaires crítiques. Ha estat després, quan el mar ha esdevingut una font turística, o simplement la gent s'ha habituat a gaudir de la platja, que la línia de tren, i en molts pobles costaners, també la carretera nacional, han provocat aquesta barrera tan molesta.

Avui, que ha estat notícia el tall de la línia ferroviària, s'ha tornat a parlar de la necessitat de buscar una solució definitiva al problema que es repeteix tan sovint, i que tot fa pensar que, amb el canvi climàtic, cada vegada anirà a més. L'esperança que hi ha en la presa de decisions definitives per solucionar el problema és tan escaça, que som moltes les persones que tenim clar que no veurem el remei en tota la nostra vida, ni probablement els nostres fills en tindran l'ocasió. 

Gestió en l'evolució urbanística a Arenys de Mar

Aquesta setmana he llegit un treball de l'arquitecte arenyenc Miquel Fané i Torrent, sobre la gestió en l'evolució urbanística, en el cas de la vila d'Arenys de Mar. Un treball que m'ha semblat molt interessant i que desconec l'abast que va tenir en el seu moment. És un treball que seria bo actualitzar, ja que no és recent, i que t'ensenya molt bé quina ha estat l'evolució urbanística, a la nostra població, amb totes les virtuts i els defectes.

S'ha de dir que pots arribar a moltes conclusions, les quals m'agradaria debatre amb altres persones que hagin tingut l'oportunitat de llegir el treball, i amb el propi autor. La impressió que n'he tret ha estat que la història urbanística de la nostra vila no ha estat gaire amable, ja sigui per l'actitud dels diferents governs municipals, o per la imposició de les institucions supramunicipals, que han tingut molta influència a casa nostra, sobretot tenint en compte que hi conflueixen elements prou significatius com port, platges, ferrocarril, carreteres, rieres... cada element amb la seva institució responsable i sense competència municipal.

Els neòfits en el tema ho hem pogut observar i, podríem dir, patir. Han estat moltes les imposicions que han condicionat l'evolució urbanística de la nostra vila, però també cal lamentar els interessos particulars que en el seu moment han dirigit les decisions municipals, quan precisament hi havia competències locals per prendre aquestes decisions.

Sempre he pensat que les poblacions de la costa han estat les grans sacrificades i malmeses del nostre país. Probablement els pobles i ciutats de l'interior no han tingut la pressió tan forta, sobretot en moments puntuals d'especulació urbanística, que han destrossat la nostra costa. Arenys, per la seva proximitat a Barcelona, i els elements que conté, de responsabilitat supramunicipal, no ha estat exempte d'aquestes destrosses i decisions, probablement contràries als interessos locals.

El treball esmentat és molt complet, i ben explicat, i et fa adonar que les coses no són casuals, sinó que tenen la seva història i venen donades per unes circumstàncies que no sempre voldries. Aquests dies, precisament, ha sorgit un moviment local contra l'especulació urbanística que va en contra de la decisió municipal, de desprotegir una part important del municipi, per dur-hi a terme una construcció important de nous habitatges. 

Si no ho tinc malentès, només la CUP s'ha manifestat contrària a la modificació urbanística, però no ha aconseguit frenar la iniciativa avalada per la resta de partits del govern, un d'ells hereu de qui va lluitar amb totes les forces per una coherència urbanística en la defensa sostenible del territori, mentre fou regidor, en Vicenç Martí. 

Onada de calor

Que bé que s'està a dins de casa! Amb la calor que avui fa, la millor sort és poder estar fresc a casa. El fet de viure en una casa antiga, amb parets gruixudes et reserva de la calor de l'exterior sense necessitat de connectar cap tipus de climatitzador. No hi ha dubte que en situacions com l'actual és tenir molta sort.

Tot i així avui també hem pogut gaudir d'un dels privilegis de viure a la costa, i ens hem refrescat a la platja, amb l'aigua molt neta i tranquil·litat a primera hora, abans de l'arribada dels forasters. Ha estat la meva tercera banyada de l'any, tot un rècord després d'alguns anys sense haver-m'hi banyat.

Desitgem, però que les temperatures vagin de baixa i aniria molt bé que també arribés alguna remullada. El terreny està massa sec i a part del risc d'incendis, hi ha la necessitat dels pagesos per conrear el terreny. La sort d'aquests dies d'altes temperatures és que tinguem els focs controlats i no hi hagi algun beneit que se li acudeixi de provocar-ne cap. Hem pogut veure els desastres de Grècia i Turquia, i darrerament també a Algèria.

I tot això en vigílies de la festa de Sant Roc, que a la nostra vila d'Arenys té preparades una gran quantitat d'actes que tindran lloc aquest cap de setmana, fins al dilluns amb la sortida dels macips per ruixar els vianants. Una festa que enguany ha rebut el reconeixement de festa patrimonial d'interès nacional, que fa honor a la tasca que any rere any molts vilatans han sabut mantenir i coordinar. És la tradició i l'estima per la terra que ens ha vist néixer que aconseguirem un país més ric, i una societat més respectuosa. Conreant els valors de convivència és la manera de viure amb més alegria i fer més fàcil la lluita de tirar endavant el dia a dia, en una societat que a vegades ens compliquem més del necessari.

A veure si els homes del temps l'encerten i de veritat la calor va de baixa. Diuen que el canvi climàtic és aquí, i que situacions com les actuals s'aniran repetint en el futur, encara amb més insistència i quotidianitat.

Un dia a la Costa Brava

Per trencar el ritme dels dies d'estiu avui hem visitat Sant Feliu de Guíxols, o per ser més exactes la platja de sant pol, a s'Agaró. Més que tot perquè no hem entrat al nucli de la població de Sant Feliu, sinó que ens hem limitat a moure'ns pels voltants de la platja, en un dia que no convidava gaire a banyar-se, sobretot el matí.

Haig de reconèixer que tenim uns racons molt bonics, i encara que no soc amant de moure'm per la platja, de fet no m'he banyat, entenc que hi hagi gent que desitgi arribar a la costa i capbussar-se una estona i prendre el sol. 

Si no t'agrada entrar a la sorra ni prendre el sol, tens l'oportunitat de caminar un tros del camí de ronda i contemplar el contrast entre les roques i el mar que les esquitxa. Aquest contrast que pràcticament no tenim els de més avall, dona goig de contemplar i et fa pensar per uns moments que encara conservem la natura tal com era.

No és així, però. T'adones fàcilment la gran edificabilitat de la costa catalana que pràcticament no ha deixat cap racó verge. És per això que aprofites tot allò que encara no té ciment a sobre, per pocs trams que siguin. Si més no s'ha d'agrair l'esforç d'anar allargant el camí de ronda arreu de la costa brava, que si més no t'acosta una mica més a la idea inicial abans que no s'explotés pel turisme estranger, però també autòcton.

Com que no es tracta de ser sempre pessimistes i trobar només la part negativa de les coses, haig de dir que el balanç del dia ha estat agradable i he vist moltes cares alegres, i això avui dia és important. Ja hi ha prou maldecaps com per no agrair moments de diversió i entreteniment. I netedat! Considero que estava tot molt net, i això també és d'agrair. Seria bo que el govern de la nostra vila en prengués nota i procurés mantenir una vila més polida perquè els nostres visitants no marxin d'Arenys amb una mala impressió. Els que hi residim tot l'any ja sabem quin pa hi donen!

Què entenem per confinament?

Parlen de confinament solidari i ens trobem que els barcelonins se'n van a la Cerdanya, o els madrilenys a la costa de València o Múrcia. Què entenem per confinament? La resposta la podríem trobar en una manca de solidaritat, o en pur egoisme, satisfer els propis interessos i oblidar-te del veí, del que pot rebre'n les conseqüències.

La nostra societat està malalta, però la societat no és una cosa abstracta, sinó el conjunt de tots nosaltres, i si el comportament global no és l'encertat és perquè el nostre comportament no és el que caldria esperar. Pensem massa en nosaltres mateixos i ens oblidem que formem part d'aquesta societat.

Algú podria pensar que la gent ens adonem de tot plegat i que ens ha de servir d'escarment, però no és així, ara ens podem exclamar, però hi tornarem a caure. No som solidaris quan això ens representa un sacrifici. Tenim l'experiència d'Itàlia que va un parell de setmanes per endavant, i malgrat tot caiem en els mateixos errors. 

Ens demanen que ens quedem a casa, i el primer que fem és carregar el cotxe i travessar el túnel. Què esperem? Doncs, esperem a què ens hi obliguin, només sabem creure a cops de sabre, a base de càstigs o multes. Això diu molt poc de la categoria humana. Després ens queixem dels nostres polítics. Què en podem esperar?

El rus del iot ancorat prop de la costa

Un estiu més la nostra vila compta amb un personatge que ningú ha vist però que desperta tot tipus de comentaris, històries i imaginacions sobre la procedència i les seves intencions. Un personatge que bategem com a rus, que ancora el seu iot davant la nostra costa i desperta top tipus de curiositats. Qui deu ser? Què deu voler? Qui hi ha? Què fan?

Com cada any es comenten possibles negocis, la compra d'un hotel, d'una urbanització. Es tracta, segons les converses que se'n deriven, d'un rus molt ric que ve a l'estiu per fer negoci. No és un rus més d'aquells que ja comencem a veure per la nostra vila, sinó que es tracta d'un potentat que, com ja he dit al començament, ningú l'ha vist.

L'altre dia, durant el nostre berenar-sopar a la platja, vàrem veure que s'hi acostava una llanxa a tota màquina. Es podia intuir que en baixaven el passatgers i poc després s'encenien els llums del iot. A la nostra imaginació començava un sopar festiu, amb convidats per passar-s'ho bé. Qui podien ser les persones convidades?

Tota la imaginació possible ajuda a passar els dies de vacances, en què el nostre cap és més receptiu, sobretot per a tot allò que no cal certificar com a evidències. Es tracta de jugar amb la imaginació i crear castells al mar. El fet que sigui rus ens ajuda a sortir dels estereotips d'una classe pobre i fidel a un tsar o el seu equivalent president Putin.

Pineda va patir el temporal

Diuen que el foc té aturador, però l'aigua no, i és ben cert. No fa massa dies que la nostra costa va rebre de valent el temporal de vent i pluja, causant una colla de desperfectes. Avui hem estat a Pineda i hem fet la passejada usual de quan anem a aquesta població. Hem pogut observar els estralls de la mala mar que va fer entrar la sorra ben endins i va destruir part del carril bici, i en algun lloc també el clavegueram,

M'he imaginat l'Ajuntament de Pineda preocupat per aconseguir recuperar la normalitat abans de l'arribada del turisme d'estiu, font de molts ingressos per a la població. S'ha de dir que el passeig feia goig i et venien ganes de passejar-hi. Avui l'aspecte era totalment diferent i sabia greu el perjudici ocasionat.

Malgrat tot hem gaudit d'una bona passejada, a marxa ràpida perquè volem que ens serveixi d'esport per abaixar pes i sucre, i ens hem trobat amb persones, xafarderes com nosaltres, que contemplaven l'estat del litoral i la molta feina que hi ha pendent de fer.

Moltes vegades no som conscients de la feina que porta estar al capdavant d'una institució com l'ajuntament, i ens fixem massa en el que no es fa o es fa malament, i no tant en la feina petita i poc visible de cada dia. Hi hem de pensar, però no podem deixar d'exigir la màxima atenció i dedicació dels nostres representants polítics, que han optat per formar part de l'administració pública que no pot fer altra cosa que servir la comunitat.

Polítics amb l'ànim d'imposar

Els que em coneixeu sabeu que detesto la calor, i sóc un gran amant del fred, del fred de veritat. Doncs, us dic que n'estic fart! No suporto tanta calor, sobretot aquesta calor de la costa, que és enganxosa, fins i tot de nit. No hi ha dret que, no havent fet gairebé hivern, haguem de suportar aquestes altes temperatures, i això que a casa s'hi està bé i a la feina disposo d'un aire condicionat que a mig matí ja comença a fer efecte.

Però si a aquesta calor hi afegim personatges com la Fiscal General de l'Estat o bé el president del Tribunal Suprem, amb aquests discursos sobre la no politització de la Justícia, i de la Llei per sobre de tot, ja us dic que tot plegat fa fàstic.

Espero que tinguem tots molt de seny, que no vol dir renunciar als nostres drets, i ajudem a educar aquests monolingües que ens volen fer trilingües, no per la importància de saber un tercer idioma, sinó per diluir el coneixement del català, que això és el que més desitgen.

Em varen dir que un regidor de Rubí, de C's, havia manifestat que si volíem conèixer i parlar el català anéssim a una acadèmia. Avui, hem pogut observar que el coneixement del català no és suficient, sobretot en ambients de C's catalans, i confonen les atxes amb les destrals. És important que abans de fer el ridícul, un es documenti, però ja s'ha vist que molts polítics no tenen ni vergonya.