Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gallecs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gallecs. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de febrer del 2024

Confiança en els electors gallecs

A la jornada de reflexió de les eleccions gallegues de demà encara hi ha algú que confia en la possibilitat que el PP perdi la majoria absoluta i hi pugui haver un pacte d'esquerres que li prenguin el govern. És una possibilitat, però no està gens clara. La força que té el PP a Galícia, però també a la resta d'Espanya, ho fa complicat. Allà, sembla ser que Vox té poques possibilitats d'entrar, però en tot cas caldria recordar als votants gallecs tot el que està passant a altres comunitats autònomes governades pel pacte PP-Vox.

    Salvant les distàncies, quan veus què passa a Rússia, amb un president assassí, o als EUA, on tot fa pensar que la presidència torni a mans del corrupte Trump, t'adones que el poder dels dirigents és tal, que fa inviable qualsevol intent de democratitzar els països i escollir uns governants que estiguin al servei de la gent i no dels seus interessos personals.

    No he seguit la política gallega, però en tot cas, després de tants anys de govern amb majoria absoluta del PP, de ben segur que li convindria un canvi. Desconec igualment el tarannà de la candidata de BNG, que tot indica que podria ser la nova presidenta, si el PP perd la majoria, però estic segur que el revulsiu que podria significar aniria bé al seu país.

    Tinc molt clar que aquella teoria de com pitjor millor, no funciona. Si funcionés no tindríem els exemples del País València i les Illes Balears. Ambdues comunitats tenen molt present els anteriors governs del PP, i malgrat tot els hi han renovat la confiança. Els catalanoparlants ho pateixen directament per qüestió de llengua i cultura, però no només ells. El mal que poden aplicar uns ignorants, venjatius i autoritaris, com són els dirigents del PP, de la mà de Vox, trigarà molts anys a desaparèixer encara que a les següents eleccions guanyi l'oposició. Fer el bé és una feina feixuga i llarga, en canvi el mal és automàtic i a vegades fins i tot irreversible, o si més no molt complicat de recuperar-se.

    Confiem que els electors gallecs optin pel canvi, encara que només sigui per adonar-se de tot el que s'han perdut durant aquests anys de govern del PP. Que donin confiança a l'alternativa per defensar els seus drets i deixar de dependre del centre, que en definitiva és el que passa quan una comunitat autònoma és governada pel PP o el PSOE.

dimarts, 9 d’abril del 2019

No és contra Espanya, sinó contra l'Estat espanyol

L'independentisme que defensa la majoria de catalans no és contra Espanya, sinó contra l'aparell de l'Estat espanyol. Això no és nou i som molts que no ens hem cansat de puntualitzar i repetir les vegades que convingués. Ha estat el propi Estat que s'ha encarregat de mobilitzar els espanyols en contra dels catalans amb la calúmnia de que ens consideràvem millors i no pas diferents com defensem la majoria. Diferents dels castellans tal com ho són els gallecs, els andalusos o els bascos, però sense categories.
Avui llegia la notícia de la voluntat de Societat Civil Catalana de crear un Erasmus perquè els estudiants catalans coneguin Espanya. Jo no ho veig malament, però en tot cas innecessari si només ha de servir per visitar Espanya i conèixer els espanyols. Els catalans poc o molt hem visitat diferents terres espanyoles i convingut que és un país ric tant per la geografia, les cultures, les tradicions i les persones. Per què no ens volen entendre?
És precisament que no tenim res en contra d'Espanya ni dels espanyols que ens fa tan mal que combatin els sentiments independentistes enfrontant-nos amb nosaltres. Si l'Estat fos intel·ligent i amb sentit comú li costaria molt poc fer perdre les ganes de marxar d'una gran majoria dels que avui s'anomenen independentistes. Ensenyar el bastó no és la millor manera.
Per què costa tant d'entendre que podem trobar més sintonia amb un castellà o un andalús a la seva terra que amb segons quin català de la nostra vila. Les persones som diferents, sortosament, i sabem diferenciar entre els que ens volen bé i el mal. Es tracta d'un problema de l'aparell de l'Estat i dels responsables que governen les institucions, donant la cara o movent els fils des de l'anonimat.