Bon any 2026!

Tanquem l'any amb un balanç força negatiu, sobretot pel que fa a la manca de solucions a un dels principals problemes de la nostra societat com és l'accés a un habitatge digne. N'hem parlat molt i els nostres polítics s'han trencat el cap per legislar de manera que es prioritzés l'habitatge de tot l'any per davant del turístic, però els resultats no són els esperats.

En l'àmbit mundial tampoc hem resolt els greus conflictes. Tenim molt present Ucraïna i Gaza, però no són els únics llocs del món on la guerra és present, amb víctimes civils diàries. Moltes reunions als diferents organismes internacionals però incapaços de posar fi a la guerra i el genocidi.

Les diferents conteses electorals han evidenciat l'auge de l'extrema dreta amb un discurs populista que ha enganyat els més vulnerables, els més perjudicats sota governs extremistes. Europa no aixeca el cap i s'agenolla davant dels EUA, amb un president que no només deixarà empremta dins del seu país, sinó que ens arrossega a tots cap a l'abisme.

Davant de tot aquest panorama el futur se'ns presenta força negre. No tenim dipositades grans esperances per aquest 2026 que inaugurarem aquesta mitjanit. Malgrat tot hem de fer el possible per capgirar la situació i podem començar per allà on nosaltres som protagonistes i podem prendre decisions. Aconseguir que al nostre entorn hi hagi pau i serenor. Contribuir en millorar la convivència.

Pel que fa a la vila tenim alguns reptes importants. Ho podem criticar tot, però també podem col·laborar que entre tots millorem el municipi. L'aplicació del porta a porta a tota la vila no funcionarà si ens hi girem d'esquena. Podem estar més o menys d'acord amb el sistema, però aquest és el que la majoria de forces polítiques del municipi, les que ens representen, han decidit. Només cal posar-hi voluntat i facilitar la feina. Hem de tenir clar que, sigui el sistema que sigui, els resultats estaran en funció de l'interès nostre de fer bé les coses. 

Tenim pendent les obres de la nova biblioteca, l'ampliació del CAP, la canalització del Bareu, la millora del clavegueram, l'eliminació de barreres arquitectòniques, la millora de la mobilitat i me'n deixo moltes al tinter. L'any 2026 se'ns presenta amb molta feina pendent que hem de mirar de tirar endavant i evitar que en el pròxim balanç tornin a aparèixer els mateixos deures. Us desitjo una bona entrada d'any, i un millor 2026 per a totes les vostres famílies. 

Una bona llevantada

Acabem de patir una bona llevantada que feia temps no vivíem, si més no els records que en tenim són de fa uns quants anys, encara que a vegades la nostra memòria ens traeix. Ens hem passat un parell o tres de dies observant si les finestres i les portes ajustaven bé, si no hi havia cap gotera sorpresa i si els desaigües que havíem condicionat absorbien bé la intensitat de la pluja en alguns moments. Malgrat tot, érem conscients de la importància de l'aigua, i les ganes que ens plogués més sovint, sense fer mal.

Sembla que això ja s'ha acabat i que ens n'hem sortit prou bé. Potser no tothom podrà dir el mateix, però en línies generals no he sentit a dir que hi hagués cap desgràcia. Algun edifici danyat, algun fanal caigut a terra, i alguna inundació dels baixos, però poca cosa més. Les imatges que hem vist de llocs com el Collsacabra, eren realment espectaculars, amb aigua abundant. 

En aquestes hores de pluja continuada, quan ja en portàvem una bona quantitat, et venia al cap la gent que viu al nord d'Europa i que acostumen, els que poden, a venir a prendre el sol a les nostres platges. Entens que els agradi tant, fins i tot a mi que me n'allunyo tant com puc. El sol, quan no el tens, el trobes a faltar. Sigui per la llum, l'escalfor... d'alguna manera t'anima i et treu els neguits. 

I també t'adones que no sempre sabem valorar allò que tenim. És cert que el nostre país pateix èpoques de sequera preocupant i que tenim molta feina per aconseguir no dependre tant de la pluja i poder sadollar la set. És important que plogui de tant en tant, però quan ens ho fa seguit ens n'afartem i enyorem el sol i el cel blau i lluminós.

He fet cas dels avisos del servei de Protecció Civil, i no m'he acostat ni a la platja ni a l'espigó del port. Ara caldrà anar-hi per veure com ha quedat tot. Ens queda platja? Recordo ocasions en què la platja del Cavaió gairebé va desaparèixer. La darrera no fa pas tants anys. La natura, però, actua lliurement i les platges es recuperen, sempre que l'home no hi posi entrebancs. Parlem de zones inundables on s'hi ha edificat, i barreres arquitectòniques que barren el pas a lliure circulació de l'aigua. Encara no n'hem après, i les desgràcies les provoquem nosaltres.

Una bona notícia per sortir de la foscor

Avui m'he aturat a llegir una notícia d'aquelles que probablement només et fixes si t'afecta directament o indirecta, perquè ho pateixes o ho vius personalment, o familiars i amics, i, en canvi, són importants de llegir i conèixer, sobretot ara que estem voltats de tantes notícies negatives i decebedores.

Em refereixo a les retines artificials que permeten que persones que pateixen degeneració macular associada a l'edat (DMAE) i que els provoca ceguesa, puguin aconseguir part de la visió. Es tracta d'una malaltia irreversible que afecta a més de cinc milions de persones al món, i ara se'ls obre la possibilitat de recuperar, en part, la visió.

L'implant de la retina artificial, segons diu la notícia, no cura la degeneració macular, però sí que representa una millora. Fins ara només hi havia el recurs d'ajornar la ceguesa total injectant uns fàrmacs a l'ull, periòdicament. El pare, que ens va deixar aviat farà deu anys, va haver de recórrer a aquest procés d'injecció del fàrmac, en un ull, perquè l'altre ja l'havia perdut del tot.

Tot i que els investigadors reconeixen que és un primer pas i que encara hi ha efectes secundaris a resoldre, recalquen la importància al fet que un procés que semblava totalment irreversible, pugui arribar a canviar i permetre la visió. Només qui té dificultats per veure-hi entén perfectament què significa gaudir d'aquest sentit, i aquí ve la reflexió que ens hem de fer: som conscients de tot allò que tenim, de la nostra salut, i n'estem agraïts?

Sovint és manca de sensibilitat, pur egoisme, pensar que allò que és bo per nosaltres és bo per a tothom, i no és així. Quan convius en societat has de ser conscient que no tothom té les mateixes oportunitats, i per això, per exemple, és tan important combatre les barreres arquitectòniques que per alguns pot ser un simple detall, però per altres persones els pot representar un obstacle infranquejable.

Millorant l'espai públic

No sé si sou dels que acostumen a passejar pels carrers d'Arenys, la majoria poc practicables per l'orografia, però amb una bonica Riera i un passeig Xifré que tenen moltes possibilitats i estic segur que són l'enveja de moltes poblacions veïnes. Segur que haureu vist que no sempre ho tenim fàcil per caminar-hi, amb multitud d'obstacles que no hi ha manera d'eliminar, o sí?

    Ahir l'Ateneu Arenyenc va moure les cadires i taules que tenia instal·lades des de sempre arran de façana. Un espai que, per normativa, ha d'estar reservat als vianants, sobretot tenint en compte aquelles persones amb diversitat funcional, aquells homes i dones que tenen més dificultats per desplaçar-se a peu. Si hi feu cap, us adonareu de la diferència i que, segons un amic veí d'aquell passeig, començarà a deixar de ser un passadís per convertir-se en passeig. És per això que cal felicitar la iniciativa de l'Ateneu, en pro dels vianants, i animar aquells bars i restaurants que encara no ho respecten, que facin el canvi el més aviat possible.

    Aquestes millores són les que beneficien la comunitat i fan més fàcil la convivència. S'han de respectar els drets i trobar solucions que sempre n'hi ha. Deixar lliure les façanes de les cases és la millor manera de respectar aquelles persones que ho tenen més complicat per fer l'itinerari que a molts ens agrada. Si la resta d'establiments del passeig del Xifré s'apunten a la iniciativa de l'Ateneu, es podrà arribar fins a la plaça Lloveras, i només caldrà esperar que Ports de la Generalitat i Ajuntament d'Arenys de Mar es posin d'acord per superar la barrera arquitectònica que impossibilita a molts poder arribar fins al port i, per extensió, caminar fins al final de l'espigó. I si s'hi afegeix algú més de la Riera, encara ens ho posaran més fàcil!

    L'Ajuntament té l'obligació de vetllar perquè les normatives, siguin locals o nacionals, es compleixin, i els vilatans complir-les. Tot això pel bé de tots, i no pas per posar pegues o fer la punyeta a ningú. Si la normativa no és adequada, s'ha de canviar i millorar, però si serveix, cal respectar-la. 

Acord per facilitar l'accés al port

Avui apareixia la notícia de l'acord a què han arribat la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament d'Arenys de Mar per resoldre un greu obstacle d'accés al port de la vila. Han passat massa anys sense resposta, com per no comentar-ho, ara que sembla ser que la cosa és seriosa. La nostra vila té moltes barreres arquitectòniques que cal anar eliminant. Algunes d'elles són barreres físiques amb més o menys dificultats a l'hora de posar-hi remei, però d'altres són barreres que creem per una mala praxi a l'hora de gestionar l'espai públic.

L'accés dels vilatans al port, del qual n'estem tan orgullosos, ha estat sempre dificultós, sobretot per a les persones amb dificultats de moviments, ja siguin persones grans o amb diversitat funcional. La resposta que des del govern municipal es donava, quan es presentaven queixes i suggeriments, era que des d'un extrem de la vila ja s'hi podia accedir. Sempre he pensat que era una mala excusa, per evitar enfrontar-se amb unes obres que impliquen la participació de més d'una institució, cosa molt freqüent a la nostra vila, on en pocs metres hi ha competències repartides entre moltes administracions públiques.

Els arenyencs estem una mica escaldats, amb decisions i acords que no s'acaben complint. Tenim molts exemples i no voldria pensar que aquest en pot ser un altre. Confio, doncs, que realment les dues administracions implicades compliran l'acord a què han arribat i que en pocs mesos podrem veure realitzat un somni per a moltes persones que ara no ho tenien fàcil per accedir a una part del municipi que és enveja de forasters.

Aprofito l'avinentesa, però, per demanar al nostre govern municipal que no s'aturi aquí i continuï treballant per fer més accessible l'espai públic a tot tipus de vianant. Que caminar pel Passeig Xifré o la Riera, que tots estimem tant, no esdevingui com fins ara una carrera d'obstacles. Tothom té dret a viure i a guanyar-se la vida, però respectant els altres i complint les normatives que ens hem fixat, perquè passejar pels carrers i places de la vila sigui fàcil per a tothom.

Pensant en la gent gran i persones amb diversitat funcional

Hi ha moltes coses per endreçar i molts temes a desencallar que no s'han prioritzat. Ahir parlava de millores a la via urbana que els vilatans ens reclamen. Elements que per algunes persones poden no tenir importància, com els bancs adequats perquè la gent gran i amb dificultats ho tingui més fàcil per asseure-s'hi i descansar, o el compliment de normatives que dictaminen on es pot col·locar el mobiliari urbà, o els elements publicitaris dels comerços, que ben regulat poden fer més agradable la mobilitat de les persones pels carrers i places de la nostra vila.

Tenim una població envellida i la tendència és que vagi en augment, i això ens ha de fer veure que no podem ignorar tots aquells obstacles i barreres arquitectòniques que impedeixen la normal circulació de les persones. Hem millorat en carrers de preferència per als vianants, però encara hi ha molta feina a fer.

Regulem les terrasses de la Riera. És molt important que la restauració pugui oferir un bon servei a peu de carrer, però no a qualsevol preu. No posant obstacles a la circulació de les persones a la principal artèria comercial de la vila. Hem de fer possible la complementarietat del negoci amb l'oci. 

I hem de treballar per millorar l'accessibilitat a zones de la vila, on hi ha residents, però també serveis d'ús general i en algun cas de certa freqüència, com podria ser el Centre d'Atenció Primària (CAP), on no tothom ho té fàcil per arribar-hi. Penso en els pisos de Sant Telm, o del Pla dels Frares, dos nuclis de població que es troben al capdamunt d'una carena. No poden passar quatre anys més sense que s'hagi trobat la solució. Tothom en parla, però no s'acaba de concretar en res.

També es parla de la gent gran que viu sola. Persones que corren el risc de l'exclusió social. Han sorgit iniciatives i projectes, com el programa RADARS, però el més calent és a l'aigüera. La col·laboració ciutadana és bàsica per fer possible la integració de tothom a la vida social de la vila, però cal un acompanyament i planificació de l'administració local. La gent gran no només vol festes i berenars a la Riera. També necessita que se'ls tingui en compte el dia a dia. Hi ha moltes persones a la vila disposades a col·laborar-hi. Posem-nos-hi seriosament i coordinem un bon treball al respecte.

Ahir parlava de sensibilitat, perquè és bàsic si volem aconseguir una bona convivència on tothom i tingui cabuda, pensant sobretot en les persones que per les circumstàncies que siguin ho tenen més complicat. Podem pensar en grans inversions i projectes, però si no posem per davant de tot les persones a qui diem que volem servir, ens equivocarem. 

La CUP volem entrar amb força a l'Ajuntament perquè som joves i volem treballar per a ells i amb ells, però estem alhora molt sensibilitzats amb les problemàtiques que afecten a la gent gran i les persones amb diversitat funcional.

Parlem de la bretxa digital

El risc d'exclusió social és avui dia un dels perills més importants de la nostra societat. La tendència, no volguda però real, és arraconar aquelles persones que tenen més dificultats per moure's en un món cada vegada més individualista i menys respectuós, malgrat que puguis sentir molts discursos que diuen tot el contrari i que et prometen tot tipus d'ajuts i millores per afavorir les persones grans, els infants o les persones amb diversitat funcional.

Entristeix escoltar segons quines promeses electorals que se sustenten en el respecte i estima cap a aquests col·lectius menys afavorits, o amb més dificultats de relació social, amagant que fins ara, quan s'hauria pogut fer, no s'han tingut en compte. Podríem parlar de barreres arquitectòniques, de dificultats administratives per rebre ajuts o sol·licitar serveis, de projectes iniciats, però que s'han quedat amb intents fallits.

La CUP està preocupada per aquesta manca de sensibilitat manifesta i vol fer un canvi en la manera d'obrar, prioritzant aquells col·lectius que tenen més dificultats per ser presents i amb tots els drets reconeguts i respectats, a la nostra vila. Treballarem per millorar l'accessibilitat física, però també humana i social, i un dels projectes que volem impulsar va dirigit a la reducció de la bretxa digital que condueix a l'exclusió social, per la dificultat que suposa per a moltes persones accedir als ajuts i serveis públics, amb una tramitació cada vegada més informatitzada i menys presencial.

Demà divendres, al local de la CUP del carrer Bonaire, parlarem de la bretxa digital i del nostre projecte per reduir-la. Volem formar, però sobretot acompanyar tothom en la tramitació de les sol·licituds de serveis i ajuts de l'administració pública i de les empreses de serveis bàsics. Es tracta de donar un servei, no pas d'urgències i d'última hora, sinó d'acompanyament constant, des del primer dia, per minorar aquestes dificultats que poden frenar moltes iniciatives i perjudicar a una part important de la nostra població. Però tot això s'explicarà molt millor demà divendres, 5 de maig, a les 19h.

Pensar en la gent gran

És fàcil caure en la demagògia, deixar-nos portar per la superficialitat en el tractament de les persones, i buscar allò que crida més l'atenció, que distreu la gent, per no arribar al moll de l'òs. Aquests dies de precampanya electoral, en una vila com la nostra, amb un percentatge ben alt de població més gran de 65 anys, és lògic que els partits polítics es fixin en les persones d'aquest tram d'edat i comencin a anunciar promeses que els beneficiïn. El problema és que la majoria de propostes no van més enllà de la festa, els tiberis i les celebracions.

La nostra vila té problemes de mobilitat, amb moltes barreres arquitectòniques, i els principals afectats són la gent gran, o les persones amb diversitat funcional. Tampoc s'ha treballat suficientment en reduir la bretxa digital, i cada vegada hi ha més tràmits administratius, tant en el sector públic com en el privat, que esdevenen un obstacle per a qui no té prou coneixements informàtics, entre els quals hi ha moltes persones d'edat avançada.

Els desplaçaments al CAP, els jutjats o el cementiri, o en punts habitats com el Pla dels Frares o Sant Telm, no són senzills per a una bona part de la nostra població, i tampoc s'ha fet res per facilitar-ho. Ens quedem en la part més folklòrica i ens sembla que ja hem complert amb el tractament d'aquest col·lectiu cada vegada més gran.

Per altra banda, cada vegada hi ha més persones que passen a l'edat de jubilació, i que poden ser molt útils a la societat, aprofitant la seva expertesa, els seus coneixements i la seva disponibilitat de temps. Tampoc en aquest cas els nostres governants aporten idees que incorporin aquestes persones per ampliar l'oferta de serveis a la vila.

És per això que des de la CUP volem incidir en aquestes persones més enllà de tot el tema assistencial, per aconseguir implicar a més gent en la construcció d'una vila convivencial, de rendibilització dels recursos, també humans, perquè viure a Arenys de Mar sigui el més plaent possible. Hem d'animar a les entitats de gent gran a diversificar la seva oferta cultural, recreativa i social, però al mateix temps hem de comprometre la institució municipal a donar suport a totes les entitats que treballen amb gent gran i que dediquen temps a aquest col·lectiu, i esforçar-nos per treure el màxim profit del potencial humà, perquè només així aconseguirem enriquir-nos culturalment, i també socialment. Hem de millorar les condicions de vida de tots els arenyencs, i en aquesta tasca comptar amb tothom.