Tots contra Podemos

Digueu-me si m'equivoco, perquè no m'ha arribat prou informació, però sembla ser que Rajoy busca a Pedro Sánchez per anar junts contra Podemos. No es tracta, però d'anar junts en unes eleccions, sinó de fer pinya per aprovar les lleis que siguin per tal que Podemos quedi al marge, que no pugui sortir.

No sé si es tracta d'una queixa victimista de Podemos, o bé és cert, encara que a mi no m'estranyaria coneixent com actua el PP. El sentit de democràcia que té el PP ho és tot menys demòcrata. El PP utilitza la majoria absoluta per aprovar totes les lleis que el puguin fer imprescindible i insubstituïble. 

Del PSOE actual, amb el flamant nou cap, no sé què pensar-ne. De totes maneres si és cert que Pedro Sánchez ha posat al mateix lloc els independentistes i els maltractadors, ja no podem esperar-ne res de bo. Els catalans ho tenim clar amb aquest panorama!

Puc entendre que la resta d'Espanya no vulgui ni accepti la idea que un dia Catalunya pugui ser independent, però el que no comprenc, perquè no els considero a tots uns imbècils, que la seva manera de rebatre-ho sigui insultant i fent aquestes comparacions de subnormal. Alguna cosa falla i, o bé és el cap, la intel·ligència, o bé es creuen que amb aquests discursos anormals ens poden fer canviar d'idea.

Podemos ha entrat amb força i si el PP i el PSOE creuen que és cosa d'una foguerada, el millor que poden fer és ignorar-los i ja es perdran pel camí. Si el que pensen és que Podemos té un discurs trencador que pot il·lusionar els que fa temps que demanem un canvi en la manera de fer política, i els fa por, el que han de fer el PP i el PSOE és canviar el seu estil de política i ser més atractius, però mai posant obstacles antidemocràtics. D'aquesta manera estan cavant la seva tomba. 

Pedro Sánchez té l'encàrrec d'escombrar Rajoy

Començo a escriure sense conèixer quin candidat del PSOE ha guanyat les primàries, encara que si hagués de fer una aposta ho faria a favor de Pedro Sánchez. Per què? doncs perquè Madina ha tingut la mala pensada de posar-se al costat del PSC, i això és cavar-se la tomba. El tercer en discòrdia crec que en cap moment s'ha cregut que tenia cap possibilitat.

El guanyador tindrà una tasca molt complicada: situar el PSOE en el lloc que li correspondria en situació normal. Inicialment el PSC semblava que no es decantava per a cap del dos, però el fet que Madina vingués a Catalunya i hi celebrés el míting final, faria pensar que ell era l'opció preferida.

Tenint en compte el discurs dels diferents candidats, Catalunya no hi perd ni hi guanya en cap d'ells, sobretot amb els dos únics que sembla que poden tenir possibilitats de guanyar. Com sempre, anar contra Catalunya fa guanyar vots a Espanya. 

El seguiment en directe de l'escrutini (75%), que es fa des d'Internet, assenyala que Pedro Sánchez va guanyant. La diferència respecte a Madina és prou gran com per pensar que Sánchez guanyarà les primàries.

Cal esperar que no es tracti d'un Zapatero 2, perquè aniríem servits. Del nou líder caldria esperar que desbanqués Rajoy i els populars del govern espanyol, si més no que el PP perdés la majoria absoluta que té al Congrés de Diputats i que ha provocat aquesta retallada de drets que estem patint.

El PSC perd els papers una vegada més

Accepto que el PSC defensi el dret a decidir i ho vulgui fer d'una manera legal. Votant sí al Congrés de Diputats hauria estat coherent amb els seus arguments. Després acatant el resultat negatiu podria anar amb la cara ben alta.

Digueu-me que m'equivoco, però això és el que entenc quan els sento dir que estan a favor del dret a decidir, però sempre de manera legal. Si el Congrés de diputats hagués votat afirmativament, la consulta seria legal. És per això que el PSC tenia l'oportunitat d'apostar per allò que defensa. És trist.

Em sap greu perquè amb aquest comportament es situa al marge del centre polític català. És una manera més de cavar la seva tomba que desitjo no succeeixi, perquè no podem prescindir de cap partit polític i menys del PSC.

La vida, però, continua, també la vida política, i el poble en tindrà la darrera paraula, si no és votant, serà manifestant la seva voluntat, que tard o d'hora acabarà en una consulta. Si després de 300 anys encara hi ha l'anhel d'esdevenir un estat propi deslligat d'Espanya, un vot contrari del Congrés espanyol no podrà aturar-ho i continuarem els anys que calgui fins aconseguir el dret a decidir, que no necessàriament ha de ser la independència, però que hem de poder-ho decidir.

El PSC de Pere Navarro està cavant la seva tomba

Diuen  que no ha estat un fracàs, sinó un pacte que... Sempre he pensat que voler acontentar tothom, acabes sense acontentar ningú, i això és el que li està passant al PSC oficial, el que segueix el discurs de Pere Navarro. Volen acontentar l'electorat catalanista i també el PSOE i això és impossible. No sé com no ho veuen. Si finalment, Pere Navarro ho aconsegueix, m'hauré de treure el barret.

Ahir parlava de la declaració de la federació d'escoles universitàries jesuïtes, que es dirigia a tots els partits i a la societat, però sobretot a qui té la paella pel mànec, és a dir, el Partit Popular espanyol. La corrupció i incompetència del PP fa que no escoltin ningú i continuïn pensant que ho poden fer tot gràcies a la majoria absoluta assolida. Aquest és el concepte que tenen de la democràcia, i per això anem tan bé.

A Catalunya no poden anar pitjor les coses, o això és el que voldríem creure, perquè hi ha prou motius per pensar que encara empitjorarà. Ahir llegia més retallades, ara per a les persones amb deficiència intel·lectual. A tot això li podem afegir les conseqüències de la reforma de l'administració, si aquesta s'aprova tal com la vol el Partit Popular. Allunyar l'administració que decideix, de la població, només comportarà un agreujament dels problemes.

Com podeu veure les expectatives no són gens optimistes, però això no vol dir que haguem de llençar la tovallola. Suposo que és el que pensa Pere Navarro. No sé què hi diran els sectors crítics del PSC, que no estan gaire contents amb el que la direcció està fent. Esclar que els senyors Corbacho, Balmón o Lucena diuen que es tracta d'una minoria.