Matar, no es justifica de cap manera

La noticia del dia és l'atac sorpresa de Hamàs a Israel i el contraatac dels israelians que de ben segur serà potent i mortífer. Parlar de palestins i israelians no és fàcil, i hi ha molts elements a tenir en compte, però sortir en defensa dels atacs contra la població civil, sigui del bàndol que sigui, demostra una mentalitat molt primària, sinó malaltissa.

Sabem, perquè la informació més o menys filtrada ens arriba, de les condicions en què viuen els habitants de Gaza. També hem escoltat molts discursos dels governants israelians que ens han fet molt mal a les orelles. Malauradament el problema existeix des de fa massa anys, i hi ha milers de morts innocents que no justifiquen res ni a ningú. 

El conflicte a Israel ha esdevingut crònic i de difícil solució, però cada atac indiscriminat, vingui d'on vingui, agreuja la situació lluny de resoldre el problema. Qui cregui que amb accions com aquesta es pot acabar amb la injustícia humana que és evident, està molt equivocat. I la llàstima de tot plegat és que les víctimes són les més innocents, les que no poden fer res per escapar-se de l'indret, ni trobar la pau que és tan necessària.

És una llàstima que per les xarxes socials sigui tan fàcil vomitar paraules i pensaments, moltes vegades sense cap mena de reflexió prèvia. Podem estar a favor d'uns o altres, però no em sembla de justícia beneir accions bèl·liques que només aconsegueixen la mort de civils, i res que els porti a la pau.

Els països occidentals, que es manifesten en contra de la violència han de saber que aquesta no només existeix en jornades com la d'avui. I, per això, la seva contundència i la responsabilitat de contribuir a trobar una solució al conflicte els hauria de implicar no només avui, sinó cada dia. Aquests dirigents saben com viuen els palestins i no haurien d'estar tranquils, mentre no s'esforcin per asseure totes les parts i fer-los veure que amb atacs com el d'avui no s'arribarà enlloc, però tampoc fent la vida impossible a una part important de la humanitat.

Reconec l'assignatura pendent que mortifica diàriament a unes víctimes innocents, però mai podré acceptar una acció bèl·lica que destrueix en lloc de cercar la pau. Fets com els d'avui ens interpel·len, i ens provoquen amargor, perquè d'alguna manera vivim massa d'esquena a problemes reals que fan patir a massa gent al món.

No és a primera plana, però la guerra continua

Dir que hem normalitzat la situació d'Ucraïna i que tot el que diu i fa el president rus ja no ens sorprèn potser és una mica agosarat, però el cert és que cada vegada les notícies sobre la guerra a Europa ens arriben més en un segon pla i sí que ja ens hi hem acostumat, la qual cosa no vol dir que no desitgem que s'acabi, i som molts que voldríem que s'acabés amb la derrota de Putin i un canvi en el lideratge al seu país.

Aquests dies es parla de l'evidència que Putin no es creia que li fos tan difícil vèncer Ucraïna, ni que el seu exèrcit fos tan caòtic i maldestre. Rússia té molt de poder i pot arribar a fer molt de mal, però sí que és cert que el seu exèrcit està molt descoordinat i no és tan efectiu com ells mateixos es pensaven.

La por que tenim és que una bèstia ferida és molt perillosa i l'orgull del president rus està ferit. Davant la possibilitat d'un fracàs, qualsevol reacció, venint d'ell, és possible, i ningú no voldria que la venjança s'acarnissés encara més sobre la població ucraïnesa.

Els efectes de l'encariment de l'energia ens han fet oblidar una mica les conseqüències de la guerra en la població civil ucraïnesa, i això ens ha de fer pensar. Avui dia està més que comprovat que les grans víctimes de tota guerra no són tant els soldats mobilitzats com la població civil que rep els bombardejos i la destrucció de les seves cases, amb totes les víctimes que es produeixen. Si a tot això hi afegeixes que la intencionalitat dels atacants, en aquest cas els russos, és desanimar la població civil perquè intentin una revolució contra les seves autoritats, que estan permetent tantes morts, resulta evident que estem parlant de crims contra la humanitat i que no haurien de quedar impunes.

La història ens presentarà els resultats del que està passant ara. De moment no podem preveure res amb seguretat, perquè estem al bell mig de la batalla. Si tenim la sort de sobreviure al final de la guerra, tindrem temps d'analitzar si els culpables paguen per la seva maldat, o bé se'n surten amb la seva i aconsegueixen passar pàgina sense problemes. El nostre país va patir una guerra i les víctimes de la revolució i dels quaranta anys de dictadura no han estat mai recompensades. Aquí a Espanya es va perdre una guerra i els botxins s'han canviat de camisa i han continuat remenant les cireres. No hi ha hagut govern, per més progressista que sigui, capaç de capgirar la situació i aplicar la Justícia com caldria.

La mort als carrers de Kíiv

Avui són les imatges de Kíiv després de la retirada de l’exèrcit rus les que ens esgarrifen. Són unes imatges cruels de cossos abandonats al carrer, víctimes de la barbàrie, de la crueltat, de la tortura injustificada.

Mai una guerra és justa, però la tortura i l’atac contra la població civil són uns crims que no haurien de quedar impunes, i carregar totes les culpes als provocadors de la guerra i els militars que sense pietat s’aboquen contra els ciutadans indefensos.

Portem moltes setmanes de guerra a Ucraïna i no es veu el final. Se'ns diu que l’exèrcit rus no estava prou preparat, que abandona els atacs a la capital per concentrar-se a l’est del país, però el cas és que hi continuen havent morts, no només soldats, sinó població civil que viu amagada, amb restricció d’aliments, i patint per la seva vida i la dels seus familiars, abandonant les seves cases, destruïdes pel foc enemic, sense poder imaginar quin futur els hi espera.

L’exèrcit rus ha fracassat, però Putin aconsegueix els seus propòsits d’atemorir els ucraïnesos i fer-se fort a l’est d’Europa. Les mesures occidentals per bloquejar l’economia russa sembla que no aconsegueixen l’objectiu de frenar la invasió d’Ucraïna, i la devastació del país és total. Europa està de dol i trigarà molts anys a normalitzar una situació que ha esdevingut vulnerable i injusta, en aquesta ocasió per als habitants d’Ucraïna.