Política i gestió al municipi

Avui m'ha vingut al cap fer la comparació entre micro i macroeconomia aplicada a la política, és a dir, parlar de micropolítica i macropolítica, i intentar comprendre les diferències. De fet, la idea m'ha sorgit arran de la notícia que sortia a l'ARA sobre un possible malestar dels alcaldes de Junts en relació amb els seus dirigents.

Els conceptes me'ls he inventat jo, i es refereixen a la política que es fa des d'un ajuntament, sobretot un ajuntament petit o mitjà, i la política que es fa des de la seu central del partit. Jo que no he militat mai a cap partit polític, el que he vist no m'ha agradat. Puc entendre que des de la direcció es vulgui controlar qui fa ús de les sigles, però sovint es passen de frenada i, el que és més greu, no acaben d'entendre la realitat dels municipis.

He dit moltes vegades que si una persona vol viure tranquil de la política que no es fiqui en un ajuntament. Si pot, que opti a entrar al Parlament. Allà viurà sense tants maldecaps. Més allunyat de la ciutadania. Els regidors i alcaldes de les nostres poblacions són carn de canó de totes les crítiques. Unes crítiques que no només es troben a les xarxes socials, sinó a la cantonada del carrer de casa.

En alguna ocasió m'han criticat que doni tanta importància, en la governança d'un municipi, a la gestió i menys a la política. Puc entendre que des d'un ajuntament també es fa política, sobretot si tens la possibilitat de prioritzar les tasques a fer, que no sempre passa. El dia a dia se't menja i moltes de les coses que t'agradaria fer, perquè hi creus, es queden en un calaix tot esperant l'ocasió.

Sí. Es pot fer política des d'un ajuntament i se n'ha de fer, sobretot pensant en les famílies més vulnerables, que la dinàmica els va decantant i cal posar-hi intenció i fermesa per evitar que quedin al marge. Però a l'hora de fer política des del municipi, no es pot oblidar la gestió. I aquesta gestió s'ha de fer ben feta, perquè si no pots ocasionar molts problemes als teus conciutadans. És aquesta micro, que és molt important i que pot anar lligada amb la macro que t'arriba des de la centralitat, però t'has de fer valer i fer-los entendre que al municipi hi ha unes prioritats que ningú se'n pot oblidar.

Una bassa d'oli!

El Ple municipal d'ahir el vespre, a Arenys de Mar, va discórrer plàcidament, sense exabruptes, pica-baralles ni males paraules. És d'agrair! No sempre podem dir el mateix, i les persones que tenim el costum de seguir-lo, encara que sigui des de casa, ens molesta quan el to que s'empra, o les paraules que s'utilitzen no són les més adequades. Això va pels regidors i regidores de govern i els de l'oposició.

Que un ple municipal es debati de manera tranquil·la i serena, no vol pas dir que tothom estigui d'acord amb tot, encara que ahir gairebé tot es va aprovar per unanimitat. Que discorri plàcidament vol dir que els membres del Consistori s'expressen correctament, expressant les discrepàncies, quan convé, i aclarint els conceptes que no eren clars, sense necessitat de ser groller o poc elegant.

Cal felicitar l'esforç d'uns i altres per expressar allò que pensen, respectant l'opinió dels altres i acceptant el resultat de les votacions, que en el cas d'Arenys, on l'equip de govern compta amb majoria absoluta, ja està tot dit.

Em va agradar el to, encara que no estigués d'acord amb algunes de les raons que es varen donar per desestimar aportacions ciutadanes. Crec que caldria evitar la urgència i mirar de presentar els temes amb arguments sòlids i, sobretot, interpretant correctament les paraules dels intervinents. No em vull allargar en aquest tema, però em refereixo a al·legacions presentades per ciutadans, que no han estat ben argumentades. No es tracta només d'acceptar o denegar, sinó que s'ha d'argumentar bé. Potser és qüestió de les presses.

Celebro l'aprovació unànime a l'adhesió d'aquest Ajuntament a l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua (AMAP) perquè segur que servirà per conèixer més en detall tot el procés de la gestió directa de l'aigua. Un tema pendent al nostre país, Catalunya, on la privatització d'aquesta gestió supera àmpliament la tendència del món global. A veure si n'aprenem.

Voldria agrair la voluntat de tots els grups municipals d'avançar davant de totes les dificultats, que no són poques, per tirar endavant els projectes de vila, i especialment al grup majoritari, per la seva voluntat d'escoltar la resta de grups, encara que no els necessiti per aprovar les propostes de resolució.

Rebombori als jutjats de pau

He llegit la notícia sobre la supressió de la competència de celebrar casaments dels jutjats de pau, i que ara es vol esmenar, però no se sap ben bé com ni quan ho faran.

El jutjat de pau és una institució molt arrelada al nostre país, i potser no tant a la resta de l'Estat espanyol. Probablement, aquest ha estat el motiu perquè en un primer moment, a l'hora de redactar la llei d'eficiència judicial, es restessin competències al jutge de pau, fins al punt de gairebé buidar-lo de contingut. Després de moltes pressions perquè es reconsiderés la decisió, es va rectificar, oblidant-se d'incloure la potestat de celebrar casaments, un fet molt habitual, per no dir majoritari dels jutjats de pau. 

Passa sovint que es prenen decisions des de la distància. Des d'un despatx molt allunyat de la realitat i d'aquesta manera es cometen errors. A l'hora de redactar o modificar una llei, però, caldria ser molt més curosos perquè la sensació que tens és que s'improvisa. No vull pensar que hi ha hagut mala fe, sinó desconeixement de què passa al carrer.

Segons la notícia de l'ARA, sembla que els grups del PSC, Junts i ERC varen intentar presentar una esmena, però que no va arribar a temps, la qual cosa també té delicte. Mira que badar! El PP tampoc va tenir gaire interès quan es va presentar la llei al Senat, on té majoria, i quan va tornar al Congrés, es va ratificar, sense incloure les esmenes.

Tot plegat, doncs, un guirigall! Crec que hauríem d'exigir als nostres polítics més eficiència, més dedicació i arremangar-se per fer bé les coses. Confiem que ben aviat els jutges de pau recuperin la potestat de celebrar casaments i alliberin a alcaldes i regidors de l'augment de feina que ben segur experimentaran aquests dies.

La mala consciència no em deixaria dormir

Podríem estar discutint molta estona sobre la utilitat de les mocions de caràcter polític i d’abast supramunicipal que es presenten en un Ple municipal. Hi ha partits polítics més disposats a presentar-ne que d’altres, alguns dels quals es tanquen en banda avançant que el seu vot serà sempre l’abstenció, sigui el que sigui el que pensen sobre el tema, pel fet de sortir de l’abast municipal, diuen. Alguns pensem, però que és la manera d’evitar significar-se sobre temes delicats i haver de justificar segons quin posicionament, sobretot quan hi ha temes que els cremen als dits.

Donem o no importància a les mocions de caràcter nacional o internacional, el vot dels nostres regidors deixa clar com pensen, i poden argumentar el seu vot per evitar segons quines crítiques que els vindran d’un lloc o un altre.

Feta aquesta prèvia voldria referir-me a la moció que la CUP d’Arenys de Mar, amb el suport d’Arenys en Comú, va presentar al Ple municipal del mes d’octubre passat, i que no va comptar amb suficients vots positius perquè es pogués aprovar. Era una moció a favor del poble palestí que està patint un setge terrible per part de l’exèrcit d’Israel, com a resposta a la cruel matança de Hamàs, el dissabte 7 d’octubre.

Observant tot el que està passant a Gaza i de rebot a Cisjordània, se’m fa molt difícil posar-me dins de la consciència dels regidors i regidores que hi varen votar en contra, sobretot pels motius argumentats.

Podem discutir el text d’una moció, millorar-ne el contingut i redactat, però no sé si hi pot haver cap persona amb un mínim de moralitat que no estigui d’acord en què l’actuació d’Israel no és l’exercici del dret a defensar-se, sinó l’execució d’un genocidi més que evident.

Em preguntareu, veient com estan actuant l’ONU, la UE, l’OTAN, o els EUA, per posar alguns exemples, per què m’haig d’anar a fixar en què diuen 10 regidors d’una vila de menys de vint mil habitants. Però resulta que són els representants polítics escollits pels meus convilatans, i que, si ens representen, alguna implicació hi ha per part de tots nosaltres, sobretot d’aquelles persones que els hi han donat el seu vot.

Tornant al començament, diré que desconfio de la utilitat de les mocions que es presenten al Ple municipal de la meva vila, també d’aquelles que són de competència municipal, però que, com el Codi Ètic, queden en un calaix sense que serveixin de res.

El tema de Palestina, però, clama les nostres consciències i, si alguna cosa podem fer, és manifestar el nostre rebuig i repulsa a la barbàrie que s’està cometent.

La CUP d'Arenys a les llistes del Congrés

La Pat Sillah i l'Arnau Cucurull, regidors d'Arenys de Mar en representació de la CUP, formaran part de les llistes electorals per al Congrés de Diputats a la demarcació de Barcelona, en unes eleccions que han generat un debat interessant al voltant de l'abstenció, i que jo mateix vaig comentar un dia d'aquests. La CUP, que sempre es planteja de manera assembleària la conveniència o no de participar en unes eleccions espanyoles va decidir novament presentar-se per fer sentir la seva veu a Madrid.

Ja he manifestat en una altra ocasió que soc partidari que els catalans anem a Madrid perquè, agradi més o menys, les decisions que ens afecten es prenen allà, malgrat tinguem unes institucions pròpies que escollim cada quatre anys. Unes institucions que estan formades per unes majories molt diferents a la resta de l'Estat, però que no permeten que puguem avançar en drets i llibertats com voldríem.

Si en un municipi, la CUP pot arribar a ser determinant, com ha passat en alguns pobles i ciutats, i fins i tot en el mateix Parlament català, a Madrid tots sabem que la cosa és diferent, però el dret a fer-nos escoltar i que s'acostumin a les nostres reivindicacions no el podem desestimar ni deixar perdre. La repercussió és mínima però pitjor és no existir o semblar-ho.

Difícilment els nostres representants arenyencs acabin ocupant un seient al Congrés de Diputats, i ho dic així perquè mai hi ha res impossible, però en tot cas el fet d'anar a les llistes és una declaració d'intencions i de suport a la idea de ser presents en un espai hostil, però real i que ens lliga de mans i peus en molts aspectes.

I els electors hem de donar suport als nostres candidats per fer possible aquest objectiu de ser presents en un lloc on no ens estimen i que voldrien negar-nos. Autoexcloure'ns seria un error, i l'exemple que han donat els nostres diputats d'ERC i Junts tampoc ha estat per engegar coets. És per això que, davant la possibilitat d'emetre un vot favorable a candidats catalans que diuen les coses pel seu nom, animo la gent a votar la llista que integren la Pat i l'Arnau.

Des de la CUP continuem treballant

Avui hem participat al programa de Ràdio Arenys, El dominical, en representació de la CUP. Hi hem assistit l'Arnau i la Pat, els dos regidors electes de la nostra formació, i jo mateix. Era el primer programa després de les eleccions de finals de maig i tocava parlar de la situació actual a l'Ajuntament, i el paper a jugar per part de la CUP.

Com molt bé responia la Pat, a preguntes del director del programa, l'Enric Sierra, les majories absolutes fan por i no es consideren bones. Sens dubte que una majoria absoluta facilita que el partit guanyador prescindeixi de tothom i a més intenti fer tota la feina d'amagat, passant la mínima informació possible. Això, però no ha de ser necessàriament així, i jo vull pensar que no està en la voluntat dels justos guanyadors de la nostra vila, actuar d'esquena a tothom. El que ha passat al final de l'anterior mandat pot ser una lliçó de com no s'ha d'actuar.

Des de la CUP estic segur que col·laborarem en tot el que faci falta per endreçar la vila i millorar la vida de tothom. Per avançar i resoldre tots aquells problemes que tenim al davant, alguns d'ells gairebé endèmics. També és cert que cadascú pensa de la seva manera i que si es vol participació, també hi ha d'haver gestos. 

Ha sortit en la conversa radiofònica i són temes importants que no podem oblidar: la municipalització de serveis, com la gestió de l'aigua, l'habitatge i les escoles bressol, per posar tres exemples importants, han de trobar solucions que engresquin la majoria de forces polítiques presents al Consistori, i que no només acontentin els nou polítics de l'equip de govern.

Com no podia ser d'una altra manera, la gent de la CUP continua al peu del canó, treballant per a la vila, i ho fa escoltant a tothom, per rebre els suggeriments, les queixes i opinions dels arenyencs, i poder-ho traslladar a l'Ajuntament. Segur que l'equip de govern pararà les orelles, però nosaltres també estarem atents per recollir totes aquelles sensibilitats que mereixen tenir-se en compte i ser respostes. 

La primera trobada serà el proper dissabte 1 de juliol, de 10h a 12h del matí, a la plaça de l'Església, en assemblea oberta a tothom, siguin simpatitzants de la CUP o no. L'únic requisit és estimar Arenys de Mar i voler treballar perquè ens puguem sentir orgullosos de formar part d'aquesta vila. Tot i que tindrem més ocasions per convidar-vos-hi, aprofito l'avinentesa per recordar-ho i que us ho pugueu anotar a l'agenda.

L'Arnau s'estrena com a regidor

Aquest migdia ha tingut lloc la constitució del nou ajuntament a la sala Josep M. Arnau del Calisay, amb la presa de possessió dels nous regidors i regidores, amb l'alcalde Estanis Fors al capdavant. Finalment les urnes li han ofert un alcaldia tranquil·la sense la por de patir una moció de censura, gràcies a la majoria absoluta obtinguda a les eleccions del passat 28 de maig.

Hem seguit les paraules dels diferents regidors i regidores, acceptant els resultats, sense deixar de fer notar la por que representa una majoria absoluta, si aquesta no se sap gestionar correctament tot i les bones paraules de l'inici, amb promesa de mà estesa i orella atenta. Unes paraules amables, allunyades de la crispació habitual dels nostres plens municipals. Un fet que podria donar entendre que alguna cosa ha canviat, la qual cosa seria d'agrair.

L'Arnau s'estrenava com a regidor amb un discurs serè, convençut de la importància de ser present en el consistori, encara que sigui des de l'oposició, amb la promesa de treballar per Arenys i tots els vilatans, fiscalitzant la feina del govern, i col·laborant en tot allò que sigui necessari per millorar el funcionament de la nostra vila.

La Pat, que ja té uns mesos d'experiència a la casa, no ha volgut perdre l'oportunitat per reivindicar, amb orgull, els drets de les persones no blanques, i fer-nos veure que no tothom té les mateixes facilitats per moure's en el nostre món. La Pat té molt de talent, i això serà bo per a Arenys.

Estic convençut que la contribució de l'Arnau i la Pat serà molt productiva i seria un error, per part del nou govern, no saber-ho aprofitar davant del gran repte que té al davant, per resoldre tots els problemes que s'han acumulat després d'uns anys de caos organitzatiu, manca de sensibilitat i ineficiència.

Menys afortunada ha estat la intervenció de la representant de la formació perdedora de les eleccions, que sembla que encara no han acceptat la voluntat de la població expressada en les urnes. Els electors no s'equivoquen mai, i són els nostres representants els que han de procurar entendre per què passen les coses, ja que tot té una explicació. Governar d'esquena al poble, per més caramels que els puguis oferir, comporta una desafecció i un rebuig que s'acaba fent notori.

Cal desitjar encert i molt d'esforç i treball als nous integrants del govern municipal. Que no oblidin que són els representants de tots els arenyencs, tant si els han votat com no, i que hauran de retre comptes de la seva feina i resultats. La responsabilitat que assumeixen és molt gran, i es fa necessari una dedicació plena, diligent i gens autoritària. Avui comença un nou mandat que tots volem que sigui esperançador per a tots els vilatans.

Greixem la maquinària municipal

Arran del Ple municipal d'aquest dijous passat voldria comentar un tema que ens preocupa i que caldria resoldre. La lentitud de l'administració municipal de la nostra vila ha esdevingut un problema estructural. No es tracta de casuístiques puntuals o fets aïllats, sinó que succeeix en tots els procediments que es generen a l'Ajuntament, arribant tard i malament, alguns dels quals afecten directament a persones en situació de vulnerabilitat, per la qual cosa esdevé més greu.

Em refereixo concretament en el retard en el pagament de les subvencions o beques de material escolar del curs que acabarà d'aquí a dos mesos. No pot ser que les famílies que tenen dret a aquesta ajuda no hagin cobrat encara els diners i es justifiqui en la lentitud de la maquinària municipal.

Cal arremangar-se i buscar solucions perquè aquesta dinàmica no es cronifiqui. No pot ser aquesta lentitud en les resolucions. La sensació dels administrats és de deixadesa per part dels polítics del govern i els tècnics municipals, i això no és bo per al funcionament d'una administració pública que ha d'estar al servei de la gent, amb eficàcia i eficiència, i sense demores injustificables.

Probablement el problema s'explica en la desorganització general del nostre Ajuntament, i la necessitat de canviar la manera de treballar. Estic segur que no agrada a ningú la situació creada, i que tothom, els regidors i regidores de govern els primers, voldria que les coses funcionessin d'una altra manera, però s'ha de treballar per aconseguir-ho. No es pot tancar un tema dient que no es comprometen a posar dates perquè no s'acaben complint. Dona una imatge de desinterès i poca implicació, que estic segur que no és real, però així es ven.

El desmanec és evident i no només en exemples com aquest, que tenen una incidència important per als vilatans. Ho és també si observem la informació que es trasllada a la ciutadania a través del web municipal, que no és actualitzat ni recull tota la informació que la llei de transparència exigeix a l'administració pública. Tampoc es fa un seguiment de les ordenances, ni s'exigeix el seu compliment. Ni es compleixen els acords presos en sessió plenària. Mocions que queden en un calaix, consells o comissions que no es convoquen, per no parlar dels que ni tan sols es creen, malgrat les promeses realitzades.

Tot això fa que els vilatans desconfiïn dels seus representants polítics, i escoltin amb sorna les promeses que arriben cada quatre anys amb l'excusa de demanar el vot. Si no som capaços de treballar més intensament i resolutivament, potser millor que ens quedem a casa i deixem pas a altres persones que en siguin capaces i desencallin aquesta paràlisi en què vivim des de fa temps.

Collboni abandona el vaixell per tornar-hi amb més llibertat

La decisió de Jaume Collboni de sortir del govern municipal de Barcelona per preparar la seva candidatura a l'alcaldia no ha estat ben rebuda ni entesa per molta gent. El compromís que s'assumeix a l'inici del mandat és per a quatre anys i, tret que no passi res inesperat, es confia en la seriositat dels escollits per treballar fins a l'últim dia. 

Es pot entendre que una persona demani acabar abans d'hora amb les seves responsabilitats, per diferents motius, però es fa estrany que sigui per descarregar-se de feina i poder preparar millor una campanya per tornar-hi. La pregunta que ens podem fer és si l'alcaldessa Colau optés per fer la mateixa operació, si això s'entendria.

En aquesta decisió hi ha dues coses a tenir en compte. En primer lloc el fet de deixar a l'estacada la resta de regidors i regidores, per un interès personal i de partit. Per altra banda, també és important pensar en com actuarà en campanya, i de quina manera atacarà el govern de l'alcaldessa Colau, quan ell n'ha format part i s'ha significat en la majoria de decisions preses per l'actual govern municipal.

La segona part l'haurem d'analitzar quan arribi la campanya, segons quin sigui el seu discurs i la manera de justificar un fer diferent del que ara ha practicat en coalició amb els Comuns. De moment, però, ens podem centrar en el fet d'abandonar el vaixell, amb la intenció de tornar-hi i poder-lo dirigir.

Dissortadament els votants som poc crítics a l'hora d'emetre el vot, i ens deixem portar massa vegades per promeses que no s'acaben complint, i la majoria ho fa pel color del partit polític, sense tenir gaire en compte com s'ha actuat. Si de veritat penséssim en les persones probablement castigaríem la decisió de Jaume Collboni i no li donaríem suport. 

Desconec si els seus companys de viatge, els del mateix partit, han valorat positivament aquesta decisió. Segurament, si tenen ganes de continuar i els hi asseguren el lloc, ho donaran tot per bo, però d'entrada semblaria que és una llufa que els hi han penjat i que han d'aguantar estoicament perquè el partit mana.

Per sort meva no hauré de prendre part de la decisió de donar-li o no el meu suport, però si fos el cas, estic convençut que no li aplaudiria la decisió i em decantaria cap a una altra opció de més compromís, seriositat i esperit de servei.

Exigir un millor finançament local

Aquesta setmana passada hi ha hagut un debat a l'Associació Catalana de Municipis per parlar del dèficit de finançament dels ens locals i la delegació de competències als ajuntaments. Hi ha un tema que s'arrossega des de fa molts anys i és la manca d'una definició clara de les competències dels ajuntaments i els recursos necessaris per al seu finançament. És per això que des de l'ACM es reclama una nova Llei de Governs i Finances Locals que ho clarifiqui d'una vegada.

L'ajuntament és l'administració pública més propera als ciutadans i la que dona la cara davant de les dificultats diàries en què es troben. Malauradament, és també l'administració menys dotada de recursos per resoldre els problemes en què es troben. A tot això, cada vegada s'assumeixin més serveis impropis, sense un finançament adequat per afrontar-los.

Els polítics que es posen al capdavant d'un ajuntament volen agradar els seus vilatans i correspondre la seva confiança i fan el possible per satisfer les seves necessitats, moltes de les quals no en tenen les competències. La sortida que solen prendre és la d'assumir aquesta competència sense tenir-la assignada, i per tant sense el finançament necessari per poder-la suportar. L'alternativa és no assumir-ho i patir el greuge comparatiu amb el poble del costat.

Tot això només es pot solucionar amb una Llei que reguli bé quines són les competències pròpies dels ajuntaments, actualitzada al moment actual. No és el mateix ara que vint anys enrere i si hi ha unes necessitats diferents, aquestes s'han de satisfer, amb el corresponent finançament.

No és estrany que els polítics que no han passat per l'administració local no entenguin quines són les preocupacions immediates dels ciutadans i les reclamacions que fan als seus governants més propers. La sensibilitat dels polítics locals és clau per al bon funcionament d'un ajuntament, però cal que tinguin els recursos necessaris per poder tirar endavant amb els seus compromisos.

Sí que és cert que els alcaldes i regidors han de ser conscients de les seves possibilitats, i no estirar més el braç que la màniga, però també és cert que els nostres ajuntaments necessiten més recursos perquè les necessitats actuals han canviat i es fa necessari resoldre els problemes de finançament que han esdevingut crònics en l'administració local.

Disciplina o llibertat de vot?

He llegit l'article de Mireia Esteve, al diari ARA, sobre la llibertat individual dels parlamentaris contra la disciplina de vot. Apareix l'opinió de Cayetana Álvarez de Toledo, favorable a la llibertat de vot, i la de Pablo Iglesias, a favor de la disciplina del vot. 

Tot i que puc estar d'acord amb qui defensa que els diputats, que s'han presentant en unes eleccions dins d'un partit, es deuen al partit polític i per tant han de ser disciplinats, a mi és una cosa que no m'agrada. Probablement el dubte quedaria resolt si les llistes electorals no fossin tancades i els electors tinguéssim la possibilitat d'escollir-ne els futurs diputats. 

Soc un defensor de les llistes obertes, probablement perquè no soc un home de partit. L'única vegada que m'he presentat en unes eleccions, ho vaig fer com a independent dins d'una llista del partit polític, i haig de dir que se'm va respectar la llibertat de vot en temes que eren importants per a mi, com per exemple tot el que fa referència a Catalunya i el dret d'autodeterminació.

Considero que és un progrés democràtic aconseguir que la ciutadania pugui decidir les persones que han de participar activament a la política, i els pugui demanar responsabilitats. Penso que en un sistema de llistes tancades, la ciutadania perd tot el control sobre els polítics escollits, començant per l'hora de decidir qui forma part de les llistes.

El fet que tots els diputats o regidors d'un mateix partit polític hagin de votar allò que decideix la direcció del partit, que a vegades no s'ha discutit suficientment, no em sembla prou democràtic. Defenso l'opinió de tots els participants d'un projecte, i entenc que la política millora quan es té en compte totes les persones participants. Si això vol dir que s'ha de canviar el procés electoral, incorporant el sistema de llistes obertes, benvingut sigui.

La qualitat dels nostres polítics

Les declaracions dels parlamentaris catalans cada vegada ens posen més nerviosos i arriba un moment que ja no saps què fer. Tens el dubte de si és convenient continuar fent el seguiment de la seva activitat, o bé despenjar-te'n del tot i viure la vida com puguis, passant d'ells.

No és estrany, doncs, que cada vegada hi hagi més persones que renunciïn a la política, malgrat hem de tenir en compte que no em poden estar al marge. La paciència té un límit, i sembla que no hi ha manera de trobar el sistema perquè els mediocres desapareguin de la política i surtin nous polítics per adreçar la situació.

El que està passant aquests dies al Parlament de Catalunya és un retrat de l'impàs que vivim els catalans des de fa cinc anys, amb unes picabaralles entre els partits polítics que es vanaglorien de formar part de la majoria independentista, però que són incapaços de liderar un projecte amb cara i ulls.

L'engany sistemàtic i la ignorància evident, són dues claus per desconfiar de tots ells. Ja sé que no és exclusiu dels parlamentaris, i que si rasquem als nostres ajuntaments hi trobem més del mateix. El que passa és que els efectes d'un lloc o l'altre són diferents, sobretot en envergadura.

Aquesta setmana llegia la revista L'Agenda de la nostra vila, corresponent al mes de febrer, i em feia vergonya veure com s'excusaven els nostres regidors en la burocràcia per justificar la seva ineficiència. Gestionar no és fàcil, però un ha de tenir l'honradesa de reconèixer les pròpies limitacions i no donar l'excusa a la mecànica, sobretot quan aquesta la pots canviar.

El nostre país té un dèficit de polítics competents que fa perillar el nostre futur. No és estrany que passin els anys i els problemes no se solucionin. Hi ha projectes que s'anuncien any rere any i no s'acaben d'executar, normalment per incapacitat gestora dels nostres polítics. 

En aquests moments el panorama al Parlament català és desastrós, però no podem oblidar-nos del que passa més a prop nostre, amb uns governs municipals farcits de gent voluntariosa, però sense capacitat per gestionar una administració pública. 

L'eficiència en l'administració pública

En l'escrit de Jordi Muñoz al dia ARA, a l'edició d'aquest diumenge, hi ha una afirmació i una reflexió, al final, que trobo molt encertada i interessant de comentar. L'afirmació parla de la ineficiència de l'aparell administratiu de l'ajuntament de Badalona, la qual cosa desconec, però sí que estic d'acord amb la importància que l'aparell administratiu d'un municipi sigui eficient, i per tant en l'advertiment que fa als partits d'esquerra sobre la necessitat de reformar l'administració pública per evitar que sorgeixin figures populistes, que en el cas de l'article esmentat, parla d'Albiol.

Hi ha una ineficiència important en molts ajuntaments i no és tan per culpa dels regidors i regidores que decideixen entrar en política, com en la falta d'organització de la maquinària administrativa. Normalment per una falta de lideratge i direcció, sobretot en ajuntaments petits i mitjans, però també en altres de més grans.

Des d'aquest blog he defensat més d'una vegada la necessitat de dirigir eficientment un ajuntament, i la importància de la gerència perquè els tècnics i administratius de l'ajuntament sàpiguen a què atendre's. Els polítics els manca expertesa en la gestió pública, i tampoc els pertoca entrar a fons en aquests temes, però sí que han d'entendre que cal una maquinària àgil i eficient si es volen resultats. Les promeses electorals no sempre es poden complir per aquesta falta d'eficiència en el seu funcionament i per això passen els anys i els governs, i moltes coses queden per fer, o es fan malament.

I amb tot això no pressuposo uns tècnics o administratius incapaços de fer una bona feina, sinó que manca la direcció tècnica perquè tot funcioni correctament. En qualsevol organització cal distribuir bé les feines i saber-les interpretar. Sense una direcció eficient, no hi ha possibilitat que els resultats siguin satisfactoris, per més bons que siguin els treballadors. És per això que una de les prioritats a l'hora de posar-se al capdavant d'un govern municipal ha de ser l'organització i jerarquització de tasques, per optimitzar els objectius marcats per aquell mandat electoral.

Insistint demanant eleccions

Tal com comentava ahir, avui han continuat les baixes de militants del PDECat, de persones que havien format part del govern, diputats, regidors i regidores. La jugada de Bonvehí no sembla haver tingut èxit, i el que ha fet ha estat accelerar el trencament entre les dues formacions. Pel que sembla, els actuals membres del govern es queden a JxCat i per tant no es crea divisió entre ells. L'altra cosa és fins quan durarà aquest govern.

Iceta ha insistit molt en la necessitat d'unes eleccions al Parlament català, que com he vingut dient darrerament, es fan més necessàries que mai. Estem passant uns mesos que no es fa res de bo i aquesta pèrdua de temps no és bona per a ningú. L'excusa que dona el president és que cal concentrar-se en resoldre els problemes derivats per la COVID-19, però és realment això, una excusa, perquè una cosa no treu l'altra. 

No sabem quan podrem deixar enrere l'epidèmia i els efectes que té sobre la nostra salut, i per tant no podem esperar eternament per convocar les eleccions. Un dia o altre s'hauran de convocar, doncs no esperem més!

Ahir llegia un article interessant de qui fou conseller de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que us recomanaria que llegíssiu. S'ha de ser molt pràctic i deixar de somiar. El problema és que no sembla que el govern actual i les formacions que el composen ho tinguin clar, i el perill és eternitzar-nos en la situació actual.

La unitat d'Espanya és condició 'sine qua non' de l'Estat i la sagrada Constitució. Si no ho entenem, tenim un problema de difícil solució. La CUP té unes idees i els altres dos partits independentistes pensen diferent, però sense tocar de peus a terra. A mitges tintes no es pot anar enlloc, i aquest ha estat el problema des del primer dia. No ho tenien tot planificat? Eleccions i canvi de gent!

Tres dies per acabar l'any

Aquests tres dies que falten per acabar l'any serveixen per fer un repàs de tot allò que ha succeït, si més no a la premsa, però també és bo que ho fem a títol personal. A vegades penso que ens parem poc sovint a pensar què hem fet i cap on estem anant. Aquesta pràctica t'ajuda a encarrilar millor la teva vida i corregir els errors que cometem.

A nivell de país són moltes les coses a destacar, però entenc que el judici del Procés i la seva sentència ocupa una part important del pastís de 2019. Han estat dos anys de seguir dia rere dia què estava passant amb els nostres presos polítics, i els exiliats, per acabar coneixent la sentència del Tribunal Suprem. Tot i així, això no s'ha acabat, i la sentència del Tribunal de Luxemburg sobre el cas d'Oriol Junqueras portarà cua i veurem en què es tradueix.

A nivell personal cadascú de nosaltres sabrà valorar tot allò que ens ha ajudat a créixer i també aquells moments que voldríem enterrar, però que ens hauran de servir per no tornar-hi a caure. Políticament el nostre país ha votat diferents vegades i per alguns haurà representat entrar al món de la política, una opció personal que mereix ser estudiada. Nous regidors i regidores, que potser no havien pensat mai en entrar a l'Ajuntament, es troben dirigint diferents àmbits de la cosa pública, amb la responsabilitat assumida de servir la població.

S'acaba un any i n'arriba un altre, per alguns serà el de la jubilació, de fer un canvi important a la seva vida. Si això ha succeït durant el 2019 és bo de pensar-hi més que tot perquè és l'inici d'una vida que tots desitgem que s'allargui en el temps. Encara tenim dos dies sencers per tancar bé l'any. Aprofitem-los!

L'oposició critica la gestió del nou govern municipal

L'oposició critica el govern municipal en els seus primers cent dies, manifestant que la neteja a la vila ha empitjorat respecte al mandat anterior. Personalment penso que és massa aviat per fer una valoració dels primers cent dies, per diverses raons. En primer lloc crec que cal més temps perquè es produeixin canvis significatius que avalin nous resultats, més favorables. Per altra banda, hi ha molts regidors i regidores noves, que estan descobrint què és un ajuntament i com funciona, i cal que adquireixin experiència.

Dit això, si m'obliguen a donar la meva opinió sobre el funcionament de la recollida de brossa, que ara és responsabilitat de la cap de llista de la CUP, hauré de dir que funciona pitjor. La impressió és que l'empresa del Consell Comarcal fa un pèssim servei i que de moment han desbordat les bones intencions de la regidora.

També JxArenys critica l'alcaldessa i la seva relació amb els veïns. En aquest cas sé de què està parlant el regidor Fors, perquè el nostre veïnat l'ha patit i també conec moltes anècdotes negatives d'altres carrers que s'hi ha estat fent reformes. L'alcaldessa no hi pot fer més, i no sap tractar bé la gent que li posa pegues. He assistit, professionalment, en moltes reunions de veïns, i mai he vist un comportament similar d'un càrrec polític, en situacions molt més crítiques i la ciutadania molt més revoltada. És una llàstima.

VOX fa i desfà

Si fas una llegida en diagonal de totes les notícies del país arribes a la conclusió que si hi ha un partit polític a Espanya que va amb la cara ben alta, defensant els seus principis, sense avergonyir-se de res i comprometent els altres, aquest és VOX.

Tot i que a Catalunya no ha tingut gaire èxit, el paper el juguen com a part acusadora en el procés català. A la resta d'Espanya sí que han tingut més sort i han decidit dir les coses pel seu nom, i no jugar a amagar la realitat, quan es tracta de pactar governs de dretes.

PP i C's han volgut pactar amb VOX, per aconseguir alcaldies i presidències de governs autonòmics, però demanaven a VOX que no ensenyessin les cartes. Aquests, però, se n'han cansat i ara reclamen protagonisme i ensenyen tots els acords pactats en nocturnitat, per no embrutar la imatge de PP i C's.

Avui, a més, hem vist com presentaven una querella contra el president Zapatero per col·laborar amb ETA durant la seva presidència. La qüestió es llençar m... i qui vulgui que se'n surti com pugui.

Està vist que no importa tant el nombre de diputats o regidors que puguin tenir, sinó el fer acta de presència, utilitzant la Justícia ara que està tan desprestigiada, i que són coneixedors que els tenen més amics que adversaris. S'ha demostrat que el poder judicial no ha fet net de les taques del franquisme, sinó que les ha conservat i ara s'estan escampant talment una taca d'oli.

Cal esperar que tot tingui un final, però tot just acaba de començar i la cosa anirà per llarg.

Valls renyeix amb C's

El trencament entre Valls i C's ha ocorregut en el moment que més els convenia a tots ells. L'excusa d'haver donat el vot a Colau és realment això, una excusa. Estic segur que feia molt temps que les relacions no els anaven bé i buscaven la manera i el moment de fer-ho públic. No podia ser abans de les eleccions perquè els hauria ocasionat un fracàs encara més gros. Ha estat després de constituir-se el nou Ajuntament el millor moment per partir peres i donar-ho a conèixer.

Valls ha estat un fracàs, però ell s'ho ha passat prou bé. Ha viscut de renda i ha intentat aconseguir una cadira còmode al Consistori barceloní. Valls és un fracassat i un mal educat. El seu gest davant del president de la Generalitat no es justifica per res. Som molts els que no ens agrada l'actual president, però això no et dóna dret a comportar-te com va fer ell. Si volia fer públic el seu enuig podia haver escollit no presentar-s'hi, tal com va fer el representant del PP. 

Valls va venir a Barcelona, a Catalunya, creient-se que el seu passat polític li permetia passar la mà per la cara a tota aquesta colla d'aprenents de polítics. La modèstia no sap què és i tampoc té prou vergonya com per adonar-se que la seva manera d'obrar no és la millor possible.

Si no ho he entès malament, C's es dividirà en dos, amb tres regidors per a cadascú. Serà el millor que li podia haver passat al partit, tenint en compte les expectatives a l'Ajuntament de Barcelona, després del seu fracàs en les generals a Catalunya. 

Després d'aquest parèntesi, la política autonòmica tornarà a agafar protagonisme i la municipal quedarà en un segon pla.

AeC i CUP, valor afegit al govern

Tot està a punt perquè demà dissabte es constitueixin els nous ajuntaments del país, i entre ells el de la nostra vila. Com sembla ser que passarà a Barcelona, l'alcaldia d'Arenys no anirà a parar a la llista més votada, sinó que s'ha signat un acord de govern entre ERC, CUP i AeC que deixarà el PSC i Junts per Arenys a l'oposició.

Ahir dijous, a la plaça de l'Ajuntament varen escenificar la signatura del pacte que farà que a partir de demà mateix es posi en marxa un nou govern presidit per l'alcaldessa Annabel Moreno. Un govern d'ERC, amb majoria de sis regidors, amb el concurs de les dues regidores de la CUP i del representant d'Arenys en Comú. Uns regidors que aporten valor afegit al govern, pel seu tarannà i preparació i, el que és important, la il·lusió i ganes de servir la vila amb la seva dedicació.

Segons llegeixo al web de Ràdio Arenys, demà mateix, després del Ple de constitució del nou Ajuntament, coneixerem el repartiment de regidories entre els nou regidors i regidores. Veurem com es distribueixen entre les tres forces polítiques, si s'ha tingut en compte el pes de cada formació o el perfil dels diferents components del nou govern. Si la memòria no em falla, només 3 persones de les 9 han estat regidors en el darrer mandat, totes tres amb responsabilitats de govern. Serà, doncs un govern amb moltes cares noves, i amb una clara majoria de regidores en la proporció de 6 a 3.

Desitgem que el nou govern comenci amb bon peu i millori el rendiment i qualitat de servei del mandat que demà mateix acaba.

Andalusia subvenciona els altres catalans

Amb l'arribada de Vox a les institucions espanyoles hem d'estar preparats per a qualsevol cosa, per insòlita que ens pugui semblar. Aquesta gent no té límits i tergiversa les coses a la seva conveniència, però si a més tenen poder i influència, en fan ús.

Avui he llegit que el govern andalús pensa en nosaltres i concretament en els altres catalans, i ha incorporat, a petició de Vox, una partida pressupostària per subvencionar les cases andaluses a Catalunya i al País Valencià, per combatre i "atacar" la malvada immersió lingüística que tants mals ocasiona als descendents dels antics emigrants andalusos.

Si això ho haguéssim vist en una pel·lícula, diríem que la imaginació del seu director no té límits, però no és una pel·lícula, sinó que és real i passa el segle XXI d'aquesta Espanya democràtica que ha fet ressuscitar l'autoritarisme i les velles glòries de la dictadura.

És per això que hem de preparar-nos perquè en vindran més, i quan aconsegueixin entrar en les institucions catalanes (crec que només a Salt han entrat tres regidors de Vox), encara ens sorprendran més. Com deia al començament, aquesta gent no té límits, o encara pitjor, no té vergonya.