La UDC al servei del PSC

Una de les sorpreses que s'han comentat a les xarxes ha estat la font de càrrecs de primer i segon nivell per al govern socialista. Si fa uns anys enterràvem Unió Democràtica de Catalunya, avui hem vist que els seus militants han aconseguit un lloc amb el govern socialista. No hi ha dia que no t'assabentis d'algun nomenament de persones afins o militants, el seu dia, de la UDC. No sé si és la influència de qui es va posicionar fa temps, per tal de no perdre la cadira del Parlament, el senyor Ramon Espadaler, o bé està en la línia de tirar cap al centre, aprofitant que a Catalunya va quedar orfe.

També m'ha cridat l'atenció el nomenament de Xavier Fina, com a director general de Promoció Cultural i Biblioteques. Potser és per allò de l'afinitat periquita amb el president. M'imagino que té coneixements per desenvolupar el càrrec, i no es tracta d'amiguismes, un fet que acostuma a ser tan habitual, que arribes a desconfiar de tothom.

En aquests moments el PSC té el control de les principals institucions del país, i això fa que necessiti ocupar molts llocs de responsabilitat política. El perill, en aquests casos, és no tenir prou gent significada o, el que és pitjor, no tenir prou referències per assegurar que les persones escollides tenen el nivell, capacitat i voluntat de servei adequats per desenvolupar les tasques assignades. No seria la primera vegada que un partit polític es veu superat i col·loca a persones que després els deixen en evidència.

Amb rapidesa, el president i els seus consellers, han anat nomenant les persones que han de liderar els seus projectes, i esperem que ho encertin i no tinguem disgustos. La feina a fer és important i urgent, i no voldríem sumar més fracassos als existents, siguin de responsabilitat local, autonòmica o estatal. Em ve al cap RENFE, i la poca traça en planificar la seva feina. Resulta que s'inverteix poc a Catalunya, i quan es fa, es fa malament.

A veure si l'Ajuntament de Mataró aconsegueix nomenar el seu síndic local, que té empantanegat des de fa anys i no se n'acaba de sortir. De moment, allà, la línia UDC ha quedat descartada.

Escalada de nomenaments

Tot esperant i desitjant que el nou govern es posi a treballar i millorar tot allò que feia anys que vèiem que no se'n sortien, estem observant aquests dies els nomenaments de les persones de confiança dels nous consellers i conselleres. La veritat és que en desconec la majoria, però m'agradaria pensar que ho faran molt bé, si més no això és el que voldria.

Penso en la conselleria d'Educació que, amb la sortida de Josep Gonzàlez-Cambray i l'arribada de l'Anna Simó confiava que solucionarien els greus problemes que s'hi arrossegaven. Al final, però, arribes a la conclusió que no n'hi ha prou amb canviar el conseller, sinó que al seu voltant hi ha un conjunt de persones que mereixen un relleu, ja sigui perquè són els que malmeten les coses, o perquè arrosseguen vicis de fa temps. Ara, amb el nomenament del personal de la conselleria estàs a l'expectativa si es posarà remei a tots els mals.

Aquesta tarda he llegit que s'ha nomenat el nou director general de Professorat i Personal de Centres Públics, a qui no tinc el gust de conèixer, però que espero que ho farà millor que la persona a qui substitueix i que no ha destacat en el seu lloc de responsabilitat.

Els canvis van bé, perquè remouen allò que a vegades s'ha estancat i no hi ha manera de fer avançar. Això no impedeix que en algunes ocasions el remei sigui pitjor que la malaltia. Però si em permeteu m'agradaria creure que avui és possible que recuperant tantes persones del món local per a la gestió governamental, sigui en benefici del món local. Massa vegades hem dit que si els parlamentaris i membres del govern haguessin passat per l'administració local, potser la tractarien millor. Això, que podria ser una evidència i una clau on agafar-se, ens hem adonat que no sempre ha funcionat. Com si, una vegada a l'administració autonòmica, s'oblidin de tot el que han patit quan eren a la local.

El PSC s'ha caracteritzat per la seva experiència del món local, i quan no tenien entrada a la Generalitat, creies que als nostres governants els faltava aquesta sensibilitat. Després t'adones que uns només es fixen en allò que tenen al davant, i la memòria és efímera. A veure si aquesta vegada no passa el mateix i els nous governants tenen amb més consideració i estima a l'administració local, que és la que dona la cara, i és on un polític amb vocació de servei hi té tota la feina a fer.

Més del mateix en el món judicial

El discurs del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ahir en la inauguració del nou any judicial no havia de sorprendre a ningú. Segueix la mateixa tònica de sempre deixant ben palesa la seva simpatia cap al bàndol dretà i la seva enemistat amb el govern socialista actual, però per sobre de tot, la seva antipatia vers els independentistes, que posen en dubte la sagrada unitat d'Espanya.

Els nomenaments estan bloquejats des de fa anys i ningú no mou fitxa. Tan senzill que seria que els jutges que tenen el càrrec caducat dimitissin i forcessin d'alguna manera l'elecció dels seus substituts. Però aquests jutges ja els va bé on són i segueixen cobrant i vivint de la situació. Ha quedat demostrat que a Espanya qui governa sempre és la dreta, i normalment de la mà de la ultradreta, estiguin o no al capdavant del govern. Els socialistes han fracassat sempre i han quedat en un segon terme, supeditats a la voluntat de la dreta espanyola.

Ahir, doncs, en l'acte d'apertura de l'any judicial, vàrem poder assistir a una mostra més de quina és la realitat d'Espanya, i les dificultats que tenim els catalans, que ens estimem el país i el volem defensar, per poder sobreviure davant la repressió continuada de totes les institucions espanyoles. És davant d'aquesta situació tan clarivident, que em resulta xocant i de manera molt desagradable, l'actitud del PSC actual, amb un Salvador Illa que ja vèiem venir, perquè sempre ha deixat clara quina és la seva posició respecte Catalunya.

Aquest final d'estiu resulta molt decebedor, amb totes les mesures que es prenen tant a nivell polític com judicial. I el més trist de tot és que tenim un govern, el català, que sembla que no hi sigui. Un president que està adormit i que pràcticament no actua. Cal ser previsor i caut, però no estèril i inoperant. El futur del nostre país encara és molt fosc, i no es veu llum al final del túnel.

Les continuades amenaces de la dreta

Llegint els diaris no et pots sentir gaire optimista. Tinc molt clar que l'alternança política a Espanya ens portarà un govern de dretes d'aquí a dos anys o amb una mica de sort sis. Està vist i comprovat que les esquerres tenen els dies comptats i no acostumen a durar gaires legislatures seguides. Sortosament la dreta tampoc.

Dic que no et pots sentir optimista per les amenaces que llegeixes un dia rere l'altre per quan el PP torni a governar a Espanya. De fet han aconseguit paralitzar els nomenaments dels nous membres de les institucions dominades per la dreta més propera a Vox, com és el cas del Tribunal Constitucional, i està molt clar que aconseguiran mantenir-los fins que tornin a tenir majoria al Congrés de Diputats i al Senat.

Davant les amenaces de fer marxa enrere en les poques lleis progressistes que s'han pogut aprovar, viure a Espanya no és cap cosa divertida, i així els ho explico als meus fills. És una llàstima perquè renunciar a Espanya és també fer-ho a la nostra Catalunya, ja que la independència ha esdevingut una quimera.

M'agradaria pensar que els dirigents de les esquerres espanyoles són conscients de la seva responsabilitat, sobretot quan tenen majoria a les cambres legislatives, normalment gràcies a partits minoritaris i independentistes. Si quan poden no són capaços de canviar les coses, què pensen fer quan tornin a l'oposició?

L'experiència ens ha demostrat que estem sempre parlant d'individualitats i herències que no són cap garantia de res per a la col·lectivitat. Els discursos actuals de Felipe González o Zapatero són tristos i sense cap tipus de valor. El primer perquè et fa oblidar que va liderar l'esquerra, i el segon perquè quan ho va fer, no va brillar i es va mantenir massa caut. Ara el que ens puguin dir no ens soluciona res. No és estrany, doncs, que puguem pensar el mateix de l'actual president. 

Arribes a la conclusió que només busquen salvar la papereta mentre governen, sortir el mínim d'esquitxats i mantenir-se al poder mentre poden. Poca aportació a l'avenç del nostre poble en drets i justícia social. El pitjor de tot és que és el poble qui els escull i qui els fa fora. El mateix poble que en paga les conseqüències i que només se n'adona quan ja és massa tard.

En què canviarà Andalusia amb la dreta extrema?

Una de les preguntes que toca fer-nos, si es compleixen tots els pronòstics que els partits de dreta i extrema dreta deixen fora de la Junta al PSOE, és en què canviarà Andalusia respecte a tots aquests anys del PSOE.

El primer que em ve al cap, per l'experiència que hem pogut veure en ajuntaments on sempre havia governat un mateix partit polític, tots els canvis de persones amb carnet socialista que durant tants anys han anat treballant per a l'administració autonòmica. Els primers mesos ens farem un tip de veure cessions i nomenaments de càrrecs a diferents nivells. On aniran a parar els cessats? D'on sortiran els nous nominats?

A part d'aquests canvis, en què canviarà la política del nou govern? Quines lleis aprovarà el nou parlament, i quines derogarà? I una de molt important: quin pes hi tindrà Vox? A nivell espanyol també podríem afegir: quins efectes tindrà el pacte de PP i C's amb Vox?

S'ha acusat i hi ha proves de la corrupció socialista a Andalusia, però no tenim clar que amb els nous governants es solucioni. O potser sí, però amb un canvi de cromos. Vox diu molt clar què pretén, i per tant caldrà veure quin pes tindrà en el nou pacte de govern. 

Una de les coses a destacar és, per si algú encara no ho tenia clar, que C's s'alinea amb la dreta, i no amb una dreta qualsevol, sinó amb l'extrema dreta. S'han acabat els dubtes per aquells que no sabien on situar-los si a la dreta o a l'esquerra. Aquesta decisió també simplifica la feina a C's, que sovint intentava amagar la pota, o si més no se l'enfarinava per confondre.

Seria desitjable que aquest mig any d'avantatge respecte a les altres autonomies, servís de mostra de a qui han de votar a finals de maig, i de qui no es poden refiar, perquè no els vingui de nou, tal com ha passat a Andalusia. 

Activitat frenètica de l'ajuntament d'Arenys de Mar

Llegint l'ordre del dia del Ple municipal d'avui, t'adones de l'activitat frenètica de l'equip de govern. Es pot veure tot el que s'ha fet durant un mes i que ha de passar pel Ple municipal. A l'ordre del dia del Ple d'aquest dijous l'estrella serà el codi ètic, a proposta del Procés Constituent d'Arenys de Mar, que assumeix el compromís de fer un seguiment de l'activitat i actitud dels càrrecs electes i funcionaris municipals. Un gest que cal aplaudir.

La resta de punts... aportats pel govern, simplement nomenaments. ICV permet que hi hagi un altre punt a tenir compte en una moció, i em deixo un punt que m'agradarà conèixer com ho analitza l'oposició: l'aprovació del pla pressupostari consolidat dels anys 2017-19. Tràmits...

Desconec les preguntes i precs que faran els grups municipals. Algú demanarà explicacions del PAM 2016? Hi ha manera de conèixer d'antuvi quines són les preguntes que es plantegen al Ple? Sempre és a fets consumats?