Com acostar l'ajuntament als vilatans?

Ahir vaig seguir per Internet uns moments del Ple municipal d'Arenys de Mar del mes de setembre. Va ser un Ple molt llarg, però de la poca estona que vaig estar seguint-lo en voldria destacar un parell o tres de coses que considero importants. 

Els vilatans desconeixen el funcionament de l'administració pública, i això fa que sovint escoltis crítiques que probablement no es farien si es tingués aquest coneixement. Seria bo trobar la manera de fer pedagogia perquè tots plegats sabéssim com funciona i potser podríem aportar suggeriments per millorar-ho, tenint en compte les limitacions legals que deixen poc marge de maniobra. El que seria desitjable és que totes les persones que tenen la intenció d'entrar a formar part d'un consistori municipal coneguessin prèviament quina és la dinàmica i, si més no, la Llei de Règim Local de Catalunya.

L'altra consideració és la necessitat de reconèixer la voluntarietat de 17 persones per dedicar bona part del seu temps lliure, sobretot les que no hi tenen dedicació plena, per treballar per a la millora de la vila. Aquest aspecte no es té gaire en compte a les xarxes socials i prima la crítica pels errors, o el que encara és pitjor, es fan afirmacions fora de lloc sense cap base per sostenir-les. El moment de l'acomiadament de la regidora de la CUP, al marge de les circumstàncies que ho varen provocar, va ser emotiu i d'alguna manera explica aquest esforç personal per dedicar el temps a la vila.

I un tema que penso que no està prou definit, i que es podria solucionar amb una modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) és la participació ciutadana. El Reglament deixa ben clar com es pot intervenir en el Ple, i parla específicament d'intervenció, però en cap cas obliga a respondre per part de l'alcalde, en aquest cas alcaldessa, regidors o regidores a qui es faci la interpel·lació. Crec que seria bo que el ciutadà que hi intervé tingués l'oportunitat d'obtenir una resposta en el mateix Ple municipal.

Com en totes les coses, cal bona voluntat a l'hora de fer i desfer, i deixar una mica al marge la intencionalitat de les preguntes, l'opinió dels participants o el rerefons que hi pugui haver. Una democràcia participativa, com ens agradaria a molts, passa per facilitar l'intercanvi d'opinions entre administrats i governants. Tot el que es pugui fer per acostar l'administració als ciutadans serà en benefici de la convivència i el respecte i confiança cap als nostres governants.

La Justícia barroera de l'Estat espanyol

El cas Valtònyc demostra una vegada més la barroeria de les actuacions de la Justícia espanyola i de totes les institucions de l'Estat, en general. Vergonya els hauria de fer que Europa no els acceptin les seves demandes perquè estan mal fetes. Ja no es tracta de la intencionalitat, sinó de la manera d'actuar. De fet, en aquest cas, sí que podríem dir que s'estava actuant de la mala fe, per intentar enganyar els tribunals europeus. Quan es tracta a dins de casa, tot s'hi val, però quan intervenen a fora, s'ha de fer bé, i és aquí on fallen.

Vergonya i ràbia, perquè al darrere hi ha persones que ho pateixen. Tots sabem, i ells també, que les coses del procés no s'han fet bé, però el problema és que es dirà quan haurà passat massa temps, i les persones preses i a l'exili ja ho hauran sofert.

El nivell polític espanyol és penós, però el judicial és perillós, perquè s'està jugant amb la credibilitat de la Justícia, i això és molt greu. Ningú, en situacions normals, hauria d'anar en contra de la Justícia, ni en contra de les sentències judicials, però la veritat és que no ens trobem en situació normal, sinó que s'actua amb ànim de revenja fent passar bou per bèstia grossa. Només quan arriba a Europa queda en evidència.

Descobrint el perfil dels candidats de C's i Podemos

Sembla ser que allò que temien Pablo Iglesias i companyia que pogués passar a Podemos si donaven carta blanca perquè es presentés tothom qui volgués a les eleccions municipals amb el seu nom, li està passant a Ciudadanos. Tots sabem que en política, a part de bones persones també s'hi infiltren vividors i especuladors, que pretenen viure de la política, dels rèdits que els pot donar. Aquests vividors són els que tan mal han fet a la política i als polítics honrats que han dedicat el seu temps a la comunitat. 

Aquests dies estem veient com es retiren persones de les llistes de C's perquè o bé no havien donat el seu consentiment o no n'eren conscients, o bé es pensaven que el partit era una altra cosa. També s'ha retirat alguna candidatura sencera perquè la direcció del partit s'ha adonat, d'entrada, que hi havia una colla de personatges poc desitjables.

Podemos no s'ha presentat amb el seu nom, però sí que en molts municipis es presenten succedanis del partit que encara els fa més perillosos. Persones, que potser ho fan de bona fe, però no tenen ni la més mínima preparació per entrar en un ajuntament, víctimes de l'auge del model Podemos, o de la seva pròpia inconsciència.

La pregunta que ens fem molts és si l'efecte crida de Podemos beneficiarà unes formacions que en una situació de normalitat tindrien problemes per obtenir tants vots com membres són a les llistes. Tant pel que fa al seu perfil personal com pel missatge i programa electoral.

Sempre he pensat que quatre anys eren pocs per un mandat municipal, però en situacions com l'actual, potser seran massa, perquè en alguns municipis on puguin obtenir representació, pot ser que se'n penedeixin durant tots aquests anys.

En el cas de Ciutadans em fa l'efecte que el discurs serà diferent en funció del municipi, però poc diferent del que pugui practicar el PP. Un i altre es retroalimenten, amb el gran objectiu de frenar el sobiranisme. En el cas d'Arenys voldria pensar que aquesta no és la intencionalitat i que no es dedicaran durant quatre anys a la guerra de les banderes, i els aprofitaran per treballar per al bé de tots els vilatans, si aquests els donen l'oportunitat de representar-los.

"Veneçuela, en estat crític", al dossier Planeta de l'ARA

Ahir em referia al dossier dels dissabtes del diari ARA, sense entrar a parlar del tema tractat aquest darrer cap de setmana, cosa que vull fer avui. El dossier Planeta d'aquesta setmana es preguntava "Què en queda del chavisme?".

Us haig de confessar que mentre el llegia pensava en la Teresa Forcades i em preguntava què hi havia anat a trobar a Veneçuela, però sobretot em preocupava com havia pogut ser enganyada tan descaradament. Potser una manca de visió de futur? Si fos així hauríem de témer sobre les seves prediccions per al nostre país.

Crec que el treball de l'ARA sobre Veneçuela és correcte i no li veig cap intencionalitat, ni política ni social. Penso que les notícies que ens arriben d'allà són prou evidents que aquella no és la manera de fer política, encara que sigui per sortir d'unes situacions de desigualtats infames.

No vull caure en la simplicitat de parlar de Podemos i posar-los al mateix calaix. Desconec quina ha estat la responsabilitat dels membres de Podemos que hi varen anar, ni tan sols si es tractava d'una estratègia política o simplement financera. El cas és que la situació de la població veneçolana, tal com ens la presenta l'ARA, no és gens agradable i mereix tot tipus de reflexions.

Pressuposant problemes internacionals i ingerències, no es pot governar un país a base de disposicions autoritàries i ofegant l'oposició, ja sigui política o mediàtica. Esclar que a casa nostra l'exemple del PP no és gaire gratificant, ni modèlic. Tenim uns ministres del PP nefastos i d'una perillositat extrema per a la democràcia del país.

Probablement amb la pèrdua de Chávez, Veneçuela ha rebut una gran sotragada davant la incapacitat manifesta de Maduro de continuar la seva política. Es tracta, però, només de carisma? Ha pres Maduro decisions que hagin provocat una situació caòtica difícilment esmenable?

Us aconsello la lectura del dossier Planeta perquè, de la mateixa manera que en el cas de l'Islam, de l'altra setmana, t'aporta informació, criteris i relat, que t'ajuden a fer-te una idea d'allò que a vegades només llegim entre titulars.