Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Convidar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Convidar. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de juliol del 2025

La decisió del bisbe de Vic

Hi va haver una generació de bisbes catalans que es varen comprometre amb el nostre país, sense oblidar-se de la seva missió apostòlica, però no renunciant a enfrontar-se amb qui fes falta per defensar-nos. No sé si en queda cap d'aquests, però és evident que el senyor bisbe de Vic no formaria part d'aquest estol i, com a vigatà de naixement i convenciment, em sap greu.

Demà, 5 de juliol, és la Festa Major de la ciutat dels Sants. És la festa de Sant Miquel dels Sants, un sant nascut a Vic i que es troba enterrat a la catedral de Valladolid. No sé si per aquest motiu, o bé pel fet que l'arquebisbe de Valladolid és el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el bisbe de Vic va convidar l'arquebisbe a concelebrar la tradicional missa de Sant Miquel dels Sants. 

Atesa la ideologia de l'arquebisbe en qüestió, contrari ferotge al dret a decidir i, segons he pogut llegir, als drets LGTBI, les comparses de Vic varen emetre un comunicat rebutjant la seva presència a l'ofici religiós de la Festa Major, convidat pel bisbe vigatà, amenaçant de plantar-se si el Bisbat de Vic no rectificava i no retirava la invitació.

Sobre aquests fets tothom podrà opinar i dir què li sembla. Segur que hi haurà defensors i també detractors de la posició d'ambdues parts, però al meu entendre el més fort de tot és la resposta final del Bisbat de Vic, que em genera molts dubtes sobre l'encert i l'esperit evangèlic d'aquest, i que us transcric per la vostra valoració:

"Comunicat del bisbat de Vic en relació a l'ofici de celebració de la festivitat de Sant Miquel dels Sants de demà, 5 de juliol, a la catedral.

Havent tingut coneixement de la convocatòria i preparació de vàries accions contràries i limitatives de la llibertat religiosa en el marc de la celebració de l'ofici de sant Miquel dels Sants; i atès que aquestes actuacions podrien posar en perill la seguretat de les persones i del patrimoni cultural, el Bisbat de Vic ha decidit suspendre els actes religiosos previstos per aquesta data a la catedral i a la casa natalícia de sant Miquel dels Sants.

Vic, 4 de juliol de 2025"

Ho trobo molt fort, i sense voler entrar en la discussió sobre la laïcitat d'una festa i la religiositat del sant patró, que ben segur donaria per molt debat, considero que la decisió presa pel bisbe no es correspon al que caldria esperar d'un home de bé, patriota i amb ganes de resoldre bé les polèmiques. Aquesta decisió fa que el meu recel sobre el seu nomenament, al capdavant d'un bisbat tan important i al qual em sento molt vinculat, es mantingui. Crec que no s'ha estat a l'altura de les circumstàncies.

dissabte, 30 de juny del 2018

Trist, molt trist el senyor Iceta

L'altre dia Iceta es lamentava de no poder anar a visitar els jordis a la presó, pels comentaris que això desencadenaria. Trist oi? 
Sempre hem comentat que els polítics fan per al que puguin dir els altres, per obtenir més vots que els adversaris, encara que no creguin en allò que prediquen, i això em sembla trist. Jo puc entendre que es busqui el vot, el militant, el simpatitzant, però això no s'ha de fer només quedant bé, sinó expressant allò que un pensa i fent allò que un creu que ha de fer.
Si Miquel Iceta vol de veritat visitar els presos, que no deixi de fer-ho i que tothom en tregui les conclusions que vulgui. Deixar de fer-ho pel què diran els altres a mi em dóna a entendre que vol acontentar els que els agrada que estiguin presos i, per tant, per la meva banda queda totalment desautoritzat.
Avui Jordi Cuixart el convidava a visitar-lo. Segur que en Jordi i la resta d'empresonats estarien contents de rebre Miquel Iceta i poder-li explicar què en pensen de tot això, i també escoltar del primer secretari del PSC les seves paraules sobre el procés i el seu empresonament. Iceta, però, sempre ha mogut els fils dins del partit socialista, sense donar la cara, i quan finalment surt i es posa al davant de tots, deixa de fer coses pel què diran. Trist, molt trist el senyor Iceta.