Una tarda a la capital

Feia temps que no em passejava per Barcelona. De fet, no és santa de la meva devoció, però s'ha de reconèixer que és una gran ciutat, i t'obre moltes portes, encara que, si em deixen escollir, em decanto per pobles i ciutats més petites, amb menys aglomeració de gent, i en tot cas deixant-te caure a la capital de tant en tant.

Hi havia molta gent. És cert que estem a vigílies de cap d'any, i la majoria de la gent acostuma a comprar més del normal. També són més els que estan de vacances, i sobretot molts estrangers. A mida que t'anaves creuant amb la gent t'adonaves que parlaven diferent. Senties a parlar l'anglès, el francès, l'italià, i d'altres llengües que no he sabut identificar. N'hi ha algunes que les anomeno de l'est, i penso que són russos, ucraïnesos...

Hem mirat aparadors, però també portalades interessants, edificis que es mantenen imponents, i hem fet cap a l'església de Santa Maria del Mar. Preciosa!

Darrerament he llegit força sobre la ciutat i les crítiques que li fan a l'alcaldessa Colau, per no tenir-la endreçada ni neta. Us haig de dir que el recorregut que he fet m'ha cridat l'atenció per trobar-lo més net del que m'esperava. Una vegada més entro a comparar-ho amb la nostra vila, i penso que tornem a perdre. Probablement hi ha barris de Barcelona més bruts i desmanegats, i el centre, per on m'he bellugat, el cuiden més. Sigui el que sigui, els forasters que es passejaven per Barcelona, segur que no marxaran amb una mala impressió.

Sí que és cert que he vist moltes cases amb els baixos molt abandonats. Moltes persianes avall, i força rètols anunciant que es llogaven o venien. Això suposo que no li podem imputar a l'alcaldessa, encara que estic segur que entre tots hauríem de ser capaços de disminuir les persianes abaixades. No sé si els preus són excessius, si hi ha massa gent a l'atur i ens falten emprenedors valents. Si els edificis tenen la planta baixa il·luminada, amb botigues plenes de gent, fan tot un altre aspecte.

Desconec com està el tema dels punts de venda del mig de la Rambla. M'ha semblat molt desmanegada, i aquí sí que hi posaria un semàfor vermell. No hi he vist aquells personatges que es maquillen amb tot tipus d'indumentàries, sovint molt ben aconseguides, però en canvi hi havia tot tipus de parades, sense cap estil ni ordre ni concert. Aquesta seria la nota negativa de la meva passejada per Barcelona.

M'he cansat. Han estat quatre hores sense gairebé descans, només quan contemplava l'interior de Santa Maria del Mar. Sens dubte és una riquesa que fem bé de conservar i promocionar. No hem tirat la casa per la finestra, perquè aquesta no era la intenció. Hem badat i ens hem distret contemplant el paisatge urbà, per tornar amb la nostra pubilla, després de la seva jornada laboral.

Quin futur ens espera a Arenys de Mar?

L'entrevista a l'economista i sociòleg Josep Maria Pascual, al diari ARA, resulta interessant. De fet n'hi ha més d'una que m'ha agradat llegir i pensar-hi. Pascual, segons diu el diari, és un especialista en estratègies urbanes que ha assessorat més d'un centenar de ciutats, i ja m'agradaria que assessorés el meu govern local, però potser és una vila massa petita com per pretendre tenir un expert com a assessor. De moment tenim un cap de protocol que, a part d'indicar on s'han d'asseure els regidors i regidores a la missa de Sant Zenon, deurà vetllar per quines portes s'han d'anar a tocar perquè no ens quedem gestionant només el migrat pressupost municipal.

Quan li pregunten a Pascual en què consisteix dissenyar estratègies urbanes respon "en conèixer la dinàmica de la ciutat, veure les oportunitats i amenaces que té de cara el futur, i identificar els projectes més interessants".

Jo em pregunto si el meu govern ho té clar, o si més no si s'ho ha plantejat. Fa molts anys que els diferents governs locals de la meva vila s'han dedicat, amb més o menys encert, a tapar forats, viure del passat i no crear expectatives de futur. Si ara els demano un pla estratègic se'm posaran a riure. Una altra vegada? Si ja se n'ha fet molts! I què s'ha posat a la pràctica? Res!

Si hem estat incapaços fins i tot de consensuar un Pla d'Equipaments, o donar sortida a un Mercat municipal que està hivernant, més enllà d'organitzar tastets una vegada al mes! Ens apuntem a la moda, ara toca els emprenedors, però tot queda de cara a la galeria, i tant de bo m'equivoqui aquesta vegada!

Quants anys fa que parlem de desviar el trànsit de la Riera, d'una nova ubicació de la Biblioteca, de solucionar els problemes del clavegueram... Si hem estat incapaços de resoldre tot això i més, com podem pretendre treballar un pla estratègic per a Arenys amb un mínim de garanties de posar-ho en pràctica?

Continuem fent bullir l'olla, sense condiments que facin el caldo una mica gustós i ens animi a tastar-lo. Ah! Les solucions també poden venir de l'oposició, que en són molts ara!

Improvisada sortida a Granollers

Ha estat un pim pam, però n'hi ha hagut prou per veure que la ciutat de Granollers és una ciutat viva, amb un centre peatonal ple de gom a gom, i això en èpoques que encara no podem cantar victòria, després de tants anys de crisi, és bo de fer-ho notar. 

Per què tanta gent a Granollers un dissabte a la tarda? No haurien d'estar tots comprant a La Roca Village? O visitant Barcelona el dia de la seva festa major? La M. Àngels comentava que era bo veure tanta gent comprant en una llibreria! Serà que no tot s'ha perdut?

Nosaltres hi érem tots quatre, la qual cosa també resultava una mica extraordinari, encara que no fa ni quinze dies que ens aplegàrem a Salt. Són moments com aquesta tarda a Granollers, o també a Vic,  amb carrers plens de botigues i persones entrant i sortint amb bosses a la mà, que enyoro no poder-ho veure més sovint. 

Sóc conscient que la meva vila és petita i mai podrà competir amb capitals de comarca com Granollers o Vic, però no és això el que em neguiteja, sinó que no pugui ni tan sols comparar-se amb poblacions més petites del nostre voltant, i que fa quatre dies els seus habitants hi venien a comprar.

Què hem fet malament? O millor dit, què estem fent malament? Ens omplim la boca parlant del comerç i del mercat, i només ens posem d'acord quan vetem l'entrada d'una empresa de fora, no fos cas que si algun dia uns emprenedors locals se'ls acudís muntar què sap què!

Sabeu què penso? Que estem convertint la nostra vila en una raconada amb història i poc futur. Què en diuen ara dels Setciències? Potser, ni tan sols ens esmenten. Per cert, hem ullat els llibres per comprar-los a casa i donar vida als nostres convilatans.

Les tres darreres preguntes als candidats a l'alcaldia d'Arenys de Mar

La vuitena pregunta que vàrem plantejar als deu candidats, nou dels quals ens varen enviar resposta, es referia a l'atur: L'atur és un greu problema per a la població. Què penseu fer des de l'Ajuntament per reduir l'atur?

En aquest cas la resposta estrella és el viver d'empreses. Tothom en parla, però també surten les polítiques d'ocupació, la contractació de plans d'ocupació i la formació als aturats. SI es manifesta molt crítica amb les traves que segons diuen l'ajuntament posa als emprenedors, i C's demana la reimplantació de l'Escola d'Arts i Oficis.

La CUP parla de recuperar les zones agrícoles i també de la municipalització de serveis. ERC vol facilitar la instal·lació d'empreses, amb incentius fiscals, i Junts x Arenys i la CUP parlen de fomentar el cooperativisme.

Les persones del nostre grup presents el dia d'analitzar les respostes dels nou candidats (Arenys Sí Pot no va respondre) enteníem la complexitat a l'hora de pretendre reduir la taxa de l'atur, i no acabàvem de veure prou solucions en la majoria de les respostes, i en canvi hi ha molta feina, sense oblidar quines són les competències de l'administració local en aquest tema.

La penúltima pregunta pretenia copsar l'opinió de les diferents formacions en el sector de la indústria: La indústria a Arenys és molt residual. És una prioritat per a la vostra formació política? Què fareu en el proper mandat?

En la formulació de la pregunta hi ha qui ens ha donat la raó, però d'altres han manifestat que tenim una gran indústria, destacant Aretex, les diferents drassanes i les naus a Valldegata. Precisament Valldegata Ponent és la gran prioritat de la majoria de candidatures, buscant la manera d'incentivar la instal·lació de noves empreses. Per altra banda, SI parla de la gran oportunitat de l'aqüicultura, i ICV parla de donar suport a les empreses que apostin per les energies renovables i del rebuig a col·laborar amb les ETT.

Per acabar plantejàvem una altra pregunta específica que darrerament se'n parla molt: S'ha dit que la Biblioteca en el seu emplaçament al carrer Bonaire va néixer petita. Hi havia una proposta de traslladar-la a les Clarisses que no va reeixir. Què en penseu? Teniu previst fer alguna actuació? Quina?

A l'hora de donar-hi solució hi ha candidatures que aposten per les Clarisses, encara que algunes d'elles, entenent que el cost és massa elevat, demana trobar alternatives viables. Junts x Arenys proposa traslladar la Biblioteca al Calisay i ubicar l'Arxiu històric al lloc actual de la Biblioteca, al carrer Bonaire. C's considera que encara es pot negociar bé la propietat de les Clarisses, i també proposa traslladar l'Arxiu històric a Bonaire.

La CUP manifesta que mai ha vist bé el trasllat de la Biblioteca a les Clarisses i proposa traslladar-la al Xifré. Al mateix temps proposa negociar directament amb les monges propietàries la compra de l'equipament per convertir-lo en un espai social: menjador, casa d'acollida temporal, casa de la tecnologia, espai per dur a terme el Pla Educatiu d'Entorn... La CUP també proposa traslladar l'Arxiu històric a l'actual equipament de la Biblioteca.

SI considera que l'edifici de les Clarisses és l'equipament ideal per instal·lar-hi un hotel de qualitat, la qual cosa faria que no li costés ni cinc a l'ajuntament.

I demà la cloenda.