El cap de gabinet no és prioritari a Arenys de Mar

Abans de justificar la meva afirmació voldria que s'entengués molt bé que no vaig en contra de ningú, sinó del càrrec de confiança que s'ha prioritzat. Si l'Ajuntament es pogués permetre el luxe de contractar molts càrrecs, no hi ha dubte que la figura d'un cap de gabinet podria encaixar, però si toquem de peus a terra, calia mirar bé què era el més urgent i necessari per posar ordre a l'Ajuntament i jo penso que més que un cap de gabinet el que convé en aquests moments és un o una gerent.

L'organització del nostre ajuntament necessita una revolució i posar-hi ordre, no pas per les capacitats dels nostres funcionaris, sinó per fer eficient la feina que realitzen. Sovint passa que cadascú fa la seva feina i es desconeix què fa el del costat, un orgue de gats. Hi ha tramitacions que requereixen un seguiment transversal que no sempre existeix i qui ho pateix és el vilatà.

Els polítics elaboren un PAM que els funcionaris no hi diuen o no poden arribar-hi a dir res, i per tant no sempre se'l fan seu o ni tan sols hi creuen. La relació entre el treballador i el polític no sempre és la millor, no pas per manca de voluntat, sinó freqüentment per desconeixement del polític, que és el passavolant, i la desconfiança del funcionari o laboral, que coneix els punts flacs del polític.

L'organització d'un ajuntament ha d'anar a càrrec d'un professional de l'administració, que ha de llegir la voluntat política dels càrrecs electes i traslladar-la a l'equip de treballadors de la casa, organitzant els equips de la millor manera per aconseguir els millors resultats de la seva gestió.

No estic valorant la capacitat de les persones, sinó la manera com s'organitza a vegades amb pautes contradictòries o simplement sense instruccions prou clares. Ja sé que Arenys de Mar no és cap excepció, però ara estem parlant del nostre ajuntament. Cal que els polítics facin de polítics i els tècnics el que els correspon, i que hi hagi la màxima transparència i comunicació entre ambdues parts. És per això que avui a Arenys el que necessita és una gerència potent.

Joaquim Ponsarnau, a qui considero amic, estic convençut que serà un molt bon cap de gabinet. El que jo expresso és que la gerència és prioritària.

Senyor Enric Millo, no ens vulgui enganyar

Que el senyor Enric Millo animi a crear una plataforma o "mesa social transversal" de debat, diàleg i reflexió té molta gràcia. Precisament això que vol impulsar és el que no ha sabut fer mai el Partit Popular, ni el català ni l'espanyol. Si el senyor Millo ho vol, jo m'hi apunto, però que sigui diàleg i no monòleg, perquè el PP confon els termes. I també que es pugui parlar de tot, perquè el PP veta els temes que no li agraden. El que ells han vingut practicant fins ara no és diàleg ni debat, sinó enganyar la gent.

Trobo molt bé que al PP li preocupi el debat independentista, la posició de CIU, o concretament la del president Mas, i la d'ERC, i que miri de contrarestar-ho, sobretot tenint en compte que les enquestes cada vegada els donen uns percentatges més baixos de resultats electorals. Que el PP vulgui pactar amb Ciutadans i si fos el cas amb UPyD, ho trobo lògic, perquè són els seus rivals directes. No ho són el PSC ni les altres formacions, encara que no siguin sobiranistes, com ICV o Podemos.

El problema del senyor Millo i en general de tot el PP català és que ja no enganyen ningú més. Ja han arribat al límit. No són alternativa de res, perquè ni tan sols el PP espanyol els dóna suport. Es val d'ells per anar sumant, però no els concedeix cap gràcia. Aquí rau el gran drama de Sánchez-Camacho i el mateix Millo.

A mi també m'agradaria anar a fons en altres temes que no només la independència. Ara sembla que Joan Herrera ha vist el diable, diguem-ne Podemos, i s'hi vol aliar. Jo penso que ha fet tard i ja no pot dissimular la seva incapacitat fins ara de plantejar un programa trencador i d'esquerres, ni tan sols quan va governar amb el tripartit. És per això que sentint a parlar Podemos, ja sigui per la seva mala consciència o la por de perdre bou i esquelles, es vol apuntar a la revolució.

No sé si Podemos s'hi agafarà o dubtarà, com ho a fet fins ara la CUP, d'abraçar-se a un partit que quan ha tingut l'oportunitat no ha sabut actuar. No ha posat en pràctica el seu discurs d'esquerra i progressista. La gràcia de Podemos és l'oportunisme de vendre la ruptura amb tot el que s'ha fet fins ara. Quant més temps tingui per explicar-se, més difícil li serà sorprendre la ciutadania. Els moviments com Podemos tenen èxit si es presenten de cop, sense donar temps a que la gent reflexioni, sense que coneguem a fons els seus líders ni tampoc gaire quines són les seves intencions, de manera concreta, pràctica.

El senyor Millo només té el recurs de sortir a la premsa i vendre fum. El seu partit governa a Espanya i ha estat incapaç de dialogar amb ningú. Ha utilitzat la majoria absoluta per imposar tot el que li ha vingut bé. Això mateix faria el senyor Millo si en tingués cap possibilitat, però ell sap molt millor que nosaltres, que això no passarà mai. Que reflexioni el senyor Millo sobre com ha actuat el PP de Rajoy, i ens expliqui què hi té a veure amb l'aparició de Podemos. Ha estat una casualitat? Sisplau senyor Millo, que se li veu el llautó.

La CUP contraprograma l'Audiència Pública

El regidor d'Hisenda es queixa de la poca participació, o millor que diguem assistència, a l'Audiència Pública del Pressupost 2015. Una Audiència que la CUP va contraprogramar amb una altra sessió participativa sobre el pressupost.

El regidor Vinyes sap, però, que no és la primera vegada que la sala de plens queda buida, i estic segur que també en sap els motius. Vull recordar que en aquest mandat CIU, PP i Bloc varen suprimir la regidoria de Participació, i no va ser fins que el PSC va entrar al govern que no es va recuperar.

El fet que existeixi la regidoria de participació tampoc és garantia de res. El més important és que la participació sigui transversal, que es practiqui des de totes les regidories. Esclar que fins ara no ens han demostrat que això sigui així. Tenim prou exemples de funcionament i de presa de decisions de les diferents regidories que haurien pogut ser una oportunitat de participació ciutadana: en l'aprovació de reglaments, de les ordenances fiscals, del mateix pressupost ordinari...

Si a l'Audiència Pública no hi va gent és perquè es programa com a sessió informativa i no participativa. És per això que volia diferenciar participar d'assistir. Aquesta diferència no sempre es té en compte i els polítics es posen a la boca massa fàcilment el mot participació.

Jo no estic content del model de participació del mandat anterior. No voldria que la meva crítica es mal interpretés. Hi ha partits que van per la vida parlant de model assembleari, d'altres del model de democràcia participativa de Porto Alegre... i són els primers de manipular els models i posar-hi totes les pegues.

Si no canviem el model no aconseguirem més assistència i encara menys participació. Aquesta setmana ens han presentat el pressupost per al 2015. Seria bo que l'any vinent ens presentessin el pressupost liquidat de 2014 i el comparéssim amb l'inicial. Potser llavors entendríem aquest costum tan particular dels governs municipals d'Arenys de Mar d'anar aprovant modificacions de crèdit cada mes. Però sobretot, si creiem en la participació, posem-nos-hi seriosament.

Els populismes del senyor Duran

El senyor Duran diu que tots els moviments que surten per tal de canviar la manera de fer política són populistes i per això ell ha de crear un moviment transversal que no serà populista. El populisme s'exerceix des de fa molt temps. Per guanyar vots els partits polítics s'han dedicat a prometre tot allò que saben que la gent vol i fent concessions quan es té el poder, per després fer el que volen i oblidar-se de les promeses. No sé què entén el senyor Duran per populisme.

La seva tàctica política ha consistit en sortir al diari cada dia per tapar les notícies importants, i quan hi ha marro desaparèixer en un viatge a l'estranger. La seva política consisteix en culpar els altres de tots els errors, apuntar-se els encerts i amagar-se davant les dificultats.

Entenc que la seva posició davant la incertesa del nou 9N és molt delicada. Això de no saber què acabarà passant és fotut, perquè no pot preparar el terreny per desentendre's dels problemes, si n'hi ha, o apuntar-se al carro si la cosa surt bé.

El meu alcalde, que és d'Unió, ho té clar. Ell vol la consulta i la independència, encara que el seu líder hi estigui en contra. Suposo que com el meu alcalde n'hi ha més dins d'Unió que votarien 'sí, sí'. És per això que Duran tindrà molts problemes si el president opta per unes eleccions plebiscitàries, les dels dictadors segons Iceta, perquè haurà de posicionar-se, i si es manté contrari a la proclamació de la independència, què faran els seus militants sobiranistes?

Entenc, doncs, que ara el senyor Duran s'entretingui buscant alternatives i criticant els populismes, i d'aquesta manera desviar l'atenció, però tard o d'hora haurà de prendre partit. A veure si pren una decisió d'una vegada!

Israel i Hamàs pacten l'alto el foc

La notícia d'avui és l'acord a què han arribat palestins i israelians per aturar les hostilitats. Ha estat avui, després de cinquanta dies d'atacs i amb un resultat de més de 2.200 morts, la majoria palestins civils. Una notícia que podria ser de joia immensa, sinó fos que la història ens recorda que hi ha hagut molts més acords de pau que han durat el que han durat. De totes maneres, no siguem pessimistes i celebrem l'acord assolit. Ara convindria avançar en les negociacions per trobar una solució definitiva, la qual cosa es fa difícil.

A Catalunya tot gira al voltant del 9-N i la data prèvia de l'onze de setembre. El 'sindicat Manos Limpias' ha presentat una querella contra Carme Forcadell i ha demanat al jutge la suspensió i posterior il·legalització de l'Assemblea Nacional Catalana. Consideren Carme Forcadell provocadora i incitadora a la sedició.

I la carta d'Ernest Maragall, on destaca la seva insistència en la necessària unitat per poder avançar en els objectius traçats per una majoria àmplia del país. On demana un govern de concentració amb un "govern transversal i un paper central d'ERC". Una carta que pressuposa l'adversitat externa, però que potser hi té poc protagonisme el català que no vol la independència ni tan sols la consulta. Aquests també són catalans. Una carta que, si no l'he llegit malament, pressuposa la victòria de la independència, la qual cosa resulta una mica gratuïta.