Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Immoble. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Immoble. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de juliol del 2026

L'Ajuntament i la Societat Coral L'Esperança signen un nou acord

Avui sentia que l'Ajuntament de la vila i la Societat Coral L'Esperança han signat l'acord que ha de permetre complir amb el compromís municipal signat l'any 2002, quan l'entitat va cedir el Teatre Principal perquè l'Ajuntament iniciés les obres necessàries per posar en funcionament el teatre i poder oferir una programació estable i acollir tota mena d'activitats culturals. Un compromís que sembla que ara sí que es podrà assumir.

L'administració pública, en aquest cas l'Ajuntament, no pot invertir diners en un equipament que no li pertany. A canvi de la cessió del teatre, l'Ajuntament havia d'invertir diners en les obres de condicionament de les dependències de l'entitat. Com que no n'era propietari, no li era permès aquesta inversió. Ara, els serveis jurídics han trobat la manera de fer-ho possible. 

L'Ajuntament de la vila i la Societat Coral L'Esperança han signat un acord de cessió d'usdefruit per un termini de 99 anys. Aquest acord permet a l'entitat mantenir la seu social i desenvolupar-hi les seves activitats, mentre possibilita legalment que l'Ajuntament pugui invertir fons públics en la reforma i ampliació de l'immoble, que continuarà sent propietat de l'entitat coral.

Hem de suposar que la interpretació jurídica que s'ha fet, després de tants anys de dubtes, és correcta i que no hi haurà cap impediment legal perquè es puguin iniciar aviat les obres. Resulta curiós i, per què no, trist, que es pugui trigar tants anys a desencallar situacions com aquesta. Semblaria que si ara és possible, també ho havia de ser en el moment de la signatura de l'acord de cessió del teatre i, per tant, que l'Ajuntament hagués pogut complir amb el seu compromís dins dels terminis establerts. L'amenaça era que l'entitat recuperés la titularitat del teatre per incompliment de l'altra part. Una decisió que no ha interessat mai a cap de les dues parts.

Celebrem l'acord i desitgem que el govern municipal trobi els diners necessaris per iniciar les obres d'adequació de l'immoble dins del nou termini fixat.

dilluns, 17 de febrer del 2025

Separar els pobres dels rics

L'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) s'ha desmarcat del que va dir la seva vicepresidenta primera, la senyora Elena Massot, parlant de la reserva del 30% per habitatges socials. Massot afirmava que el que s'hauria de fer, en els edificis que tinguessin aquesta reserva, seria dues porteries. Una per entrar-hi els veïns pobres i l'altra per a la resta de veïns de l'immoble.

La notícia em va semblar fora de lloc, però haig de confessar que no em va venir de nou, ja que em va recordar una experiència viscuda en el passat. L'empresa on treballava fa una pila d'anys, va traslladar les oficines a un immoble de l'avinguda Pau Casals de Barcelona, al pis de dalt de tot. Un edifici on habitaven dues celebritats, que no descobriré, perquè sempre se m'ha dit que es diu el pecat, però no el pecador.

Aquest edifici disposava de dos ascensors. L'ascensor de la porta principal, i l'ascensor de la porta de servei. Nosaltres, els treballadors de l'empresa recentment instal·lada, teníem l'avís que el nostre accés havia de ser sempre per la porta de servei. No fos cas que coincidíssim amb aquestes celebritats!

Es veu que algú de nosaltres, no ho complia escrupolosament i això va fer que la senyora d'una d'aquestes celebritats, es dignés a parlar amb el nostre CEO, per recordar-li que ens estava prohibit entrar per la porta principal i utilitzar el seu ascensor.

La manca d'habitatge social és evident i comporta moltes converses, crítiques i discussions. No és un fet d'ara, sinó que l'arrosseguem de fa molts anys i ara en patim les conseqüències. La mesura de reservar un 30% en habitatges socials, quan els promotors construïen de nou, o rehabilitaven edificis, semblava una bona mesura, no pas per resoldre el problema, però almenys intentar sumar-hi algun habitatge. L'alcalde de Barcelona, tot i que el seu partit hi va votar a favor, no ho ha vist bé i ho vol canviar, i a més, ha condonat les multes als promotors que varen incomplir la normativa. La cosa té delicte!

Necessitem solucions pràctiques, i m'atreviria a afegir, èticament acceptables. La proposta de la senyora Massot potser salvava la reserva d'habitatge social, però a costa de separar rics i pobres, no fos cas que aquests molestessin als primers.