Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desunió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desunió. Mostrar tots els missatges

dijous, 1 d’agost del 2019

Onze de setembre antipartits

De la reunió entre l'ANC i Òmnium va sortir la proposta de no convidar els partits polítics a la fila zero de la manifestació del proper onze de setembre. Arran d'aquesta idea ja hi ha dos polítics d'ERC que han declarat que no aniran a la manifestació. Si tots seguíssim el seu exemple ningú aniria a la manifestació perquè fa molt temps que la ciutadania està molesta amb els partits independentistes per la seva desunió.
O sigui que recomano als polítics emprenyats que s'ho pensin dues vegades i reflexionin sobre si el paper dels seus partits ha estat el que calia esperar des de la societat civil. Una cosa és que el sistema polític sigui representatiu i l'altre que els representants ignorin els representats.
A tota la picabaralla entre partits polítics independentistes només li faltava aquesta nova baralla amb la societat civil representada per les dues entitats que ens han presentat la proposta. Eliminar la fila zero, la fila dels partits polítics, és posar tothom en el mateix lloc, és a dir, en la posició personal davant el problema que estem patint els catalans, i l'exigència d'un referèndum pactat amb l'Estat.
No seré jo qui doni ales a aquesta nova discussió, però sí que m'agradaria que s'hi reflexionés una mica, i es pugui entendre, encara que no es comparteixi, la proposta de les dues entitats. La ciutadania ha respost generosament cada vegada que se l'ha convidat a sortir al carrer, en canvi els partits independentistes han fet cas omís a la veu del poble i s'han dedicat exclusivament a vetllar pels interessos partidistes. No anem bé!

dissabte, 16 de setembre del 2017

Acció i reacció

Sempre s'ha vist que quan més tenses la corda més resposta trobes a l'altre costat. Quan t'esforces a prohibir una cosa més reaccions contraries apareixen, i és per això que sovint avises que el millor és no fer-ne cas. És cert que no sempre pots restar quiet, però sí que és convenient estudiar quina ha de ser la millor resposta o acció per evitar que la reacció sigui encara més sonada i hi surtis perdent.
La tranquil·litat aparent del president català, consellers i diputats, i també de la majoria d'alcaldes del país, fa que més ciutadans reaccionin amb seguretat i energia a les provocacions de Rajoy i el fiscal general. 
Ja estem sentint opinions discordants entre la gent que mai col·locaries en el bàndol sobiranista, i això, encara que no tindrà efectes abans del dia 1 d'octubre, sí que pot servir per als dies posteriors. Ja sabem que passi el que passi el dia 1 d'octubre, hi haurà dia 2, i aquest s'haurà de programar, per ambdues bandes.
Entretant, a l'amenaça de la democràcia del PP hi ha la resposta del poble amb els seus alcaldes. Que ningú oblidi que el poble unit mai podrà perdre. La debilitat d'una reivindicació popular és la desunió. És en aquest punt on l'adversari ha de fer-hi més èmfasi. Aznar ja va dir que abans de trencar Espanya es trencaria Catalunya, i aquest ha estat l'objectiu del govern espanyol, intentar fraccionar el nostre país. Si no ho aconsegueixen haurem guanyat la batalla, i la batalla és poder votar, sí o no, però poder votar.