Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recels. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recels. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de març del 2026

Reconeixement a en Joan Majó

Avui hem conegut qui s'ha escollit com arenyenc de l'any 2025. Es tracta d'en Joan Majó, cuiner i pescador, amb qui dona gust passar-hi estones, perquè per sobre de tot és una bona persona, sempre disposada a fer el bé, a ajudar qui ho necessiti i fer-te sentir confortable al seu costat. Això, que a vegades no valorem prou, és molt important per a la convivència, i és l'enveja d'aquells que no tenen la sort de compartir veïnatge amb persones com en Joan.

Quant als personatges de l'any, sigui allà on sigui, sempre he tingut una mica de recels. Entenc la intenció dels promotors i és bo que hi hagi persones i entitats que es dediquin a valorar fets positius que en sortim tots beneficiats, però també és cert que el món avança no tant per fets puntuals com per dinàmiques permanents. Particularment, valoro molt positivament la trajectòria de les persones per sobre d'actuacions d'un moment determinat.

Sé que el jurat encarregat de buscar els candidats a l'esmentat títol busquen fets ocorreguts durant l'any i els seus protagonistes o impulsors, i no els hi llevo el mèrit, però a mi m'agradaria més poder escollir entre les persones que tenen una manera de fer que et fan fàcil la vida. Persones amb qui et sents còmode compartint temps i espai. Aquells que saps que en tot moment hi podràs confiar perquè no t'enganyaran mai. Persones que si els hi mires el seu historial veus que està farcit de fets positius i dignes de reconeixement.

Estic convençut que al marge del que ha pogut protagonitzar en Joan Majó l'any 2025, és una persona d'un tarannà i una trajectòria que el fa mereixedor d'aquest premi. Estic, doncs, molt content de la seva elecció, sense menystenir el treball i les actuacions dutes a terme pels altres candidats. Tots ells eren a la llista per mèrits propis. Quan es convoca un premi hi ha guanyadors i perdedors. En aquest cas, però, totes les persones seleccionades són guanyadores pel reconeixement que han obtingut, tant per part dels organitzadors del premi com de tots els arenyencs que els hem votat.

diumenge, 19 de maig del 2019

Ens hi atrevim?

La CUP en aquestes eleccions municipals ens repta a atrevir-nos a votar-los. Ens hi atrevim? Qui té por de la CUP? Per què hauríem de votar la CUP?
Parlant-ne amb altres persones haig de dir que la CUP crea certs dubtes, recels i una mica de por. Per què? El seu posicionament al Parlament de Catalunya, sobretot quan va donar l'esquena al candidat dels altres partits independentistes va fer mal, li va fer mal, la qual cosa no vol dir que no fos una decisió presa reposadament i coherent, però no hi estàvem acostumats. Era massa fort.
Quan va decidir no presentar-se a les eleccions generals també va molestar a simpatitzants que haurien preferit votar-los que no haver de fer-ho a d'altres forces polítiques o abstenir-se. Probablement va afectar menys la decisió de no presentar-se per anar a Brussel·les, però d'una manera o altra, amb més o menys força, la CUP no ha deixat de sorprendre i fins i tot molestar, molestar als propers o a aquells que en algun moment s'hi han volgut acostar.
Per què ens hauríem d'atrevir a votar Ona Curto com a alcaldessa d'Arenys de Mar? A nivell local també han tingut els seus detractors. Hi ha qui els ha acusat de donar suport a la moció de censura, però no entrar al nou govern, mantenint-se a l'oposició, sense assumir responsabilitats de govern. Per què hem de confiar en ells en aquesta ocasió? Què faran de diferent que ara ens els haguem de creure?
En aquesta campanya electoral, i encara falta una setmana, han manifestat que ara volen entrar al govern, i ens ho podem creure. Hem vist amb enveja com la CUP governava Berga o Argentona, per posar un parell d'exemples. Per què no podríem tenir un govern de la CUP a Arenys de Mar? Potser som massa conservadors, més clàssics i ens fa por el jovent tan radical?
La CUP ens demana que ens hi atrevim, doncs si més no ens ho podem plantejar. 

diumenge, 5 de febrer del 2017

Solidaritat enganyosa

Les mostres de solidaritat que aquests dies ens mobilitzen a signar en defensa dels refugiats que no deixen entrar, ens humanitzen, competeixen amb la individualitat, la fredor i a vegades menyspreu cap els altres, però malgrat tot sempre tinc els meus recels sobre el veritable sentit, el veritable valor de les nostres signatures i, sobretot, els meus dubtes d'unes contradiccions que intentem dissimular.
A algunes de les persones que aquests dies manifesten aquesta solidaritat als refugiats els preguntaria si saben què representa acceptar que vinguin a casa nostra aquests refugiats, si saben quina cultura tenen i quina religió practiquen, i si no tornarien a mobilitzar-se per tal d'evitar tenir una mesquita al costat de casa.
Perquè això ha passat i encara passa, és més, coincideix en el temps. Probablement persones que hauran signat el manifest a favor dels refugiats hauran assistit a una reunió a l'Ajuntament per pressionar l'alcaldessa perquè no permeti l'establiment d'una mesquita al seu barri.
M'agradaria que hi reflexionéssim i actuéssim d'acord amb els valors que diem defensar, i no fóssim hipòcrites per quedar bé davant dels altres.