divendres, 31 de juliol del 2015

Cada vegada em produeix més fàstic la política

Ho diu una persona que sempre he manifestat que m'agradava la política i no n'he estat al marge. No es tracta d'una persona que no li hagi interessat mai, però hem arribat a un nivell que resulta fastigosament repugnant.
Mireu com es reparteixen els càrrecs! Wert ja té feina, tant és la seva vàlua pels càrrecs. Mireu els comentaris dels diferents polítics, ja en precampanya electoral! Qui és l'Albiol per criticar a altres partits (els independentistes) de considerar persones de segona categoria? Si tota la seva política ha anat dirigida a degradar uns col·lectius de persones que ni de tercera categoria ha considerat!
Mireu les decisions dels diferents tribunals de justícia! estan totalment polititzats! O el cas Millet i Montull en què han trigat sis anys per decidir que s'ha d'anar a judici! Escolteu les declaracions i decisions preses pel president del govern espanyol a pocs mesos de les eleccions! Ens prenen per babaus i potser en som massa!!!
Ens hem acostumat a tot i ja ni ens estranya que el nostre ajuntament no ens respongui els escrits. No sé si és a tot arreu, però a Arenys de Mar és així. Només trobaves els regidors en campanya, ara s'amaguen davant dels problemes!
El més trist de tot, però, és que totes aquestes actituds de menyspreu a la ciutadania en general o als vilatans en particular no condiciona el nostre vot, i els continuem donant suport quan el que caldria seria girar-los l'esquena, tal com ells ens fan a nosaltres.
Feu l'exercici de seguir tot el que fa l'equip de govern en aquest mandat municipal i també què fa l'oposició, que en el cas d'Arenys de Mar és majoria. Tant de bo m'equivoqués, però poca cosa veurem, això sí amb moltes excuses. 
No llanço la tovallola, seguiré creient que alguna cosa bona encara es pot fer, que potser sortirà un partit polític que canviarà de veritat la manera de fer política. De moment ho veig complicat i molta hipocresia en segons quins partits que es diuen d'esquerres i participatius...

dijous, 30 de juliol del 2015

On és el Procés constituent?

Estic despistat i no sé trobar la gent de Procés constituent. Per cert, l'altre dia en J.B. Culla va signar un article molt dur en contra de la Teresa Forcades. Ho vaig entendre pel que ens té acostumats en Culla quan es refereix al conflicte entre jueus i palestins, i també per les darreres ficades de pota de la monja en excedència. Per cert, també, em vaig fixar en la Universitat on va ser la Teresa Forcades a Berlín. En tot cas és el que vaig entendre de l'escrit esmentat.
Deia que no sabia veure el rastre de Procés constituent des que varen decidir no incorporar-se al bloc de Podemos i ICV, que liderarà el president de la federació de les associacions de veïns de Barcelona, el senyor Lluís Rabell. No sé què faran al final, però entenc que una opció o altra prendran.
Avui llegia que la CUP ha designat el seu cap de llista, el periodista Antonio Baños. Darrerament sortia molt per TV3, i em fa l'efecte que té un perfil molt diferent al d'en David Fernàndez. No sé si Forcades i Oliveres voldran afegir-se a la CUP, o potser ja han fet tard. Pensar en la possibilitat que es presentessin sols seria temerari, però si més no seria l'oportunitat per a la Teresa Forcades de liderar una llista, tal com pretenia quan va decidir aparcar temporalment la seva vida monàstica.
Aniré recuperant els diaris d'aquests dies, no fos que m'hagi perdut alguna cosa.

dimecres, 29 de juliol del 2015

Ràbia i tristesa en arribar al meu país

Ahir, el primer impacte quan vaig arribar a Barcelona va ser de ràbia i tristesa alhora. La primera imatge, després d'una hora de retard en l'avió, va ser de la guàrdia civil amb l'armament a la mà, observant les persones que arribàvem de Berlín, com si es tractés de delinqüents i elements perillosos.
Vaig recordar immediatament les imatges d'una arribada a l'aeroport de Kiev, quan encara era soviètica i persistia el mur de la ciutat de Berlín. Aquella sensació de que arribes a un país amb els drets en suspens i que qualsevol moviment que facis serà controlat per l'exèrcit, i en el nostre cas, per la Guàrdia Civil del nostre estimat ministre, l'inepte Jorge Fernández Díaz.
El comentari d'una dona que passava pel meu costat fou: "ens volen fer agafar por". Una interpretació clarivident d'una situació repugnant que havíem oblidat de fa temps. 
Venia d'una ciutat amb una història terrible. Una ciutat que viure el feixisme més cruel per acabar patint la dramàtica divisió en dues parts, partint famílies i forçant les persones a suportar una dictadura i un bloqueig inhumà. Havia vist la reforma de la ciutat, sense oblidar la seva història, i arribava en un país que entenem com a democràtic, però que darrerament i gràcies al PP, pateix una involució amb una reducció dels drets més elementals de les persones.
Ràbia continguda i molta tristesa per veure la degradació del meu país per culpa d'uns insensats que estan governant, sense arguments ni idees fora de l'opressió a tota persona que se sent diferent a ells. No em digueu que això no és una mostra de feixisme latent en una societat que es diu democràtica.
Entenc que el PP català designi l'Albiol com a candidat a president de la Generalitat, perquè és el model típic de xenofòbia, salvant les distàncies, del nacionalsocialisme del passat alemany.

dimarts, 28 de juliol del 2015

Desconnectat 6

Avui confesso que no és del tot cert que estigui desconnectat. He mirat pel forat del pany i m'he assabentat d'algunes coses. Suposo que és perquè demà ja pensava connectar-me del tot i no podia esperar més. Tot i així hi ha moltes coses de les quals no en tinc notícies i no serà fins demà que ho començaré a conèixer.
Estic a punt de fer la darrera cua d'aquests dies. Una cua que m'ha de portar a la normalitat, si bé és cert que estant de vacances la vida no és massa normal.
Escric doncs el darrer post de la meva desconnexió, però m'he assabentat del foc d'Òdena, del rebuig del Procés constituent per anar plegats amb Podemos i ICV, i poca cosa més. Sembla ser que les eleccions autonòmiques no es convocaran com a extraordinàries (plebiscitàries) per evitar que el nostre govern amic, l'espanyol, les recorregués. 
A vosaltres no us dic res de nou, però per a mi són notícies de darrera hora. De la darrera hora des que ara fa 6 jornades vaig decidir desconnectar.
De la meva vila no en sé gaire res. Suposo que preparant els actes de Sant Roc, de mitjan d'agost. L'Ignasi no hi podrà ser, tot i que li agrada, però enguany es troba lluny descobrint un món nou. Nou per a ell i nosaltres, encara prou antic i interessant de conèixer. Me'n vaig a la cua. Demà us explicaré el què i els efectes de la meva reconnexió.

dilluns, 27 de juliol del 2015

Desconnectat 5

És una llàstima que ara que he après a desconnectar arribi el moment de tornar a connectar-me. I si no em connecto? I si continuo desconnectat uns dies més? O unes setmanes? O si espero a connectar-me el 27 de setembre? Segur que m'estalviaria moltes empipades pels estira i arronsa dels polítics de torn.
De moment per aquí tot va sobre rodes. Avui hem sortit de la ciutat per anar a visitar-ne una altra de més petita, però turística. I encara bo que avui molta cosa estava tancada per descans setmanal. No ens hem estalviat un palau.
De fet hem vist algunes façanes de cartró-pedra, unes descaradament i d'altres un xic dissimulades. Pensava de què en faran de tants equipaments restaurats o de nova creació. Se m'ha acudit que fa uns dies ja ho deia en aquest blog, que una cosa és la inversió i l'altra el seu manteniment. I en això hi té molt dir el pla d'usos.
Sempre he pensat que el Calisay, tot i ser un equipament molt aprofitat, no va estar ben definit d'entrada, i em fa por que amb les Clarisses no es pugui fer un nyap. L'equip de govern, en campanya, feia uns plantejaments que poden convertir les Clarisses amb un grup d'apartaments a repartir entre totes les entitats sense tenir massa en compte els usos i compatibilitats. Crec que valdria la pena d'asseure's a pensar i discutir les millors propostes, visitar altres pobles i ciutats i veure'n el bo i dolent de segons quins plantejaments. Unes propostes ben argumentades per portar a debatre amb la població, i que no passi com ja va passar amb el Xifré que sortien idees com fer-hi un hospital o un alberg.
Molt em temo que ja m'estic connectant...

diumenge, 26 de juliol del 2015

Desconnectat 4

Continuo la mateixa tònica i avui més que cap altre dia. Ens hem passat el dia caminant, per dins dels museus i el castell que hem visitat, i pels carrers i parcs de la ciutat, que en té molts. Ahir havia de ploure i no ho va fer, però aquesta nit ha refrescat i durant el dia érem pocs els que continuàvem amb màniga curta. S'agraeix.
Suposo que el procés tira endavant i que els polítics encara no han marxat de vacances. Em fa il·lusió pensar que tot deu continuar si fa o no fa de la mateixa manera i jo vivint al marge. Són per això les vacances, oi?
El darrer que hem visitat, o millor dit, hem contemplat, ha estat la columna erigida amb motiu de les victòries dels anys 1864, 1866 i 1871. Coneguda per "la columna de la Victòria", amb l'Elsa daurada al damunt. Poc es pensaven què passaria pocs anys més tard. Uns fets que varen capgirar la història i que durant molts anys tindran molt present els que ho varen viure, però també els seus descendents. 
Quan mires un carrer o un entorn qualsevol de la ciutat et pares a imaginar què hi estava passant allà mateix ara fa menys de trenta anys. Encara que m'ho havien explicat i imaginat, ara sobre el terreny resulta molt més impactant. El següent pas és pensar i intentar imaginar què ens depararà el futur. De moment moltes incògnites.
He rebut més notícies dels fills i tot va bé. Això és bo. 

dissabte, 25 de juliol del 2015

Deconnectat 3

I ja en van tres. Avui tocava que plogués, però tot just m'ha esquitxat les ulleres. Molt de vent i potser per això els núvols no s'estaven quiets. Sense notícies del món ni de la canalla. Tot fa pensar que va bé.
Cansats, força cansats, i és que les vacances esgoten. Després caldrà recuperar-nos. De l'est a l'oest, atravessant el mur imaginari. Avui hem començat amb els museus. Diuen que n'hi ha uns set-cents. Només n'hem fet dos i demà caldrà continuar. No els farem pas tots. Visitar museus és esgotador, sobretot si tens llargues explicacions per a cada objecte. Les auto-guies van molt bé, però allarguen l'itinerari.
Després més passejades per diferents racons de la ciutat. Hem tornat a sopar al barri jueu, i em seguit novament un tram del riu. No tenen platja, però se la imaginen. Col·loquen les amaques al costat del riu i somien.
Avui més desconnectat que mai. Ja m'ho explicareu.

divendres, 24 de juliol del 2015

Desconnectat 2

Avui és el segon dia de les meves desconnexions. Ja vaig dir que no eren totals, però gairebé. Les notícies es filtren sense adonar-te'n, però fas com aquell qui res.
He descobert que en aquesta ciutat hi ha gossos. N'he vist molt pocs, però n'he vist. El que no he sabut veure per enlloc han estat les seves cagarades. M'imagino que en fan, però els seus amos s'encarreguen de recollir-les. El que no sé és com i on pixen, perquè els fanals no es veuen bruts a la base, com passa a casa nostra.
De papers a terra només en els llocs on hi havia molta gent asseguda celebrant, m'imagino, que era un divendres d'estiu. De seguida, però, passava qui els recollia. Tot controlat.
Ha estat un dia esgotador, que hem viscut intensament, aprenent i valorant el coneixement de la història. Tothom molt ben educat i prest a ajudar-te amb el que fes falta. S'agraeix. Passejada en barco, sopar i al llit. Bones notícies dels fills, a través del Whatsapp i el blog de l'Ignasi. No podem demanar res més. 

dijous, 23 de juliol del 2015

Desconnectat 1

M'ho he proposat i ho vull aconseguir. És difícil perquè t'arriben les notícies no saps ben bé com ni d'on, però es tracta de xiular i mirar cap a l'altra banda.
Aquí tampoc baixen massa les temperatures, que diguem, però uns quants graus sí, i s'agraeix. Voltant t'adones que a casa nostra ens ho hem muntat malament i som bruts i mal educats. Que no tenen gossos en aquesta ciutat? Que no ens fan servir papers o bosses de plàstic? És que camino força i no en trobo. No hi ha bosses a terra, ni cagarades de gos, ni fanals pixats o les façanes esquitxades de pixums de gos. No n'hi ha.
A Arenys de Mar, la vila que m'ha acollit des de fa trenta anys, fa fàstic de mirar. No exagero. Convido a qui sigui, un dia qualsevol, a passejar pels carrers d'Arenys de Mar que vulgui, i s'adonarà que tinc raó.
Potser l'Ajuntament no ho neteja prou bé, però hi ha porqueria que no caldria netejar, perquè ja no s'hauria d'haver llençat al carrer. Oi que no ho fem a dins de casa? Doncs a fora tampoc!
Demanem a l'Ajuntament que netegi millor els carrers, però, sisplau, no els embrutem tant!

dimecres, 22 de juliol del 2015

Temps de vacances, de prioritzar el lleure, la lectura i la música

Durant les vacances pots recuperar aquells moments que trobes a faltar la resta de l'any. Escoltar música sense presses ni haver de pensar res més que en descansar i fruir de la bellesa, és un bon exercici. Avui, entre altres, "Le Carnaval Des Animaux" de Camille Saint-Saëns (1835-1921), però també el "Gloria, for Soprano, Chorus & Orchestra, Fp 177", de Francis Poulenc (1899-1963). Us els recomano, sobretot si no esteu massa acostumats a escoltar música clàssica i només coneixeu les peces més reproduïdes.
Crec que ja ho he dit en alguna altra ocasió, de fet aquest és el meu escrit número 3.602, si escoltéssim més música, potser perdríem agressivitat i milloraríem el nostre estrès. Cadascú sabrà el tipus de música que li va millor, que més bé s'hi troba. A mi doneu-me música clàssica i em fareu feliç.
Aquests dies que tot gira al voltant de les eleccions del 27 de setembre, també és bo parar-se a escoltar música, llegir un llibre i tot això arrecerat de la calor asfixiant. No sé si a vosaltres us passa, però tot i fer l'exercici de no pronunciar-me en cap sentit, no hi ha manera de treure-m'ho del cap i n'acabes cansat. Tinc ganes d'arribar de vacances, que em posin l'urna al davant i no em demanin res més.
Ja sé qui votaré, a no ser que m'ho canviïn abans del 27S. Espero que en facin bon ús i no prenguin decisions errònies, ni improvisades, que ens n'haguem de penedir. Jo començo vacances i vull estar uns dies sense saber-ne res.

dimarts, 21 de juliol del 2015

El ministre d'Interior torna a resultar patètic

Una vegada més les declaracions del senyor Jorge Fernández Díaz són patètiques per no dir-ne un altre nom. La seva impotència argumental li fa dir disbarats i titllar els altres de tot allò que li passa pel cap, no sempre el més encertat.
Les seves paraules contra Josep Guardiola pel fet que aquest es presenta a la llista de Junts pel Sí, no podien ser més estúpides i només es poden entendre per la repercussió que la decisió de Guardiola té a nivell internacional i que molesta tant al ministre. 
Entenc que el senyor Guardiola té el mateix dret a figurar a l'esmentada llista que tinc jo, però és evident que no seria el mateix. Per començar, el ministre no hi perdria ni un segon a valorar el fet que jo hi fos, i sobretot perquè la repercussió seria a nivell de família i prou.
Per què li molesta tant al ministre que Josep Guardiola vagi a la llista? Per què li fa tan mal que l'insulta dient que només el mouen els diners? Qui s'ha cregut que és el ministre per jutjar els altres si actuen per diners o no, quan es tracta de professionals lliberals? Potser caldria valorar si els diners públics que cobra el ministre són ben guanyats o és un llast massa gran pels ciutadans que li paguen.
Els mediocres ho acostumen a ser en tot, i el ministre en qüestió ho ha corroborat més d'una vegada.

dilluns, 20 de juliol del 2015

Les Clarisses, un altre equipament municipal per invertir-hi

La notícia d'aquests dies és la possibilitat que després de l'estiu es desencalli l'adquisició de les Clarisses i passi a ser un nou equipament municipal. La pregunta és evident: per fer-hi què?
Us confesso que em fa por pensar que se'n pugui fer un mal ús. Perdoneu-me la meva desconfiança de que l'actual govern municipal n'arribi a fer un bon ús. Durant la campanya vaig sentir propostes poc estudiades, molt a la lleugera, tal com s'acostuma a criticar a moltes de les decisions de l'actual alcalde. No seria el primer ajuntament que malbaratés recursos públics per acontentar a uns quants, sense valorar a fons quin és el cost de qualsevol decisió.
L'ajuntament disposa de molts equipaments infrautilitzats, que necessiten una inversió important perquè puguin ser utilitzats d'una manera eficient. Un nou equipament comporta una despesa d'inversió, però també de manteniment, i si ens fixem en el pressupost ordinari, veurem que el capítol II és ridícul i no permet gaires frivolitats.
Si es confirmen les paraules del bisbe i els rumors generats, serà l'hora perquè els grups municipals de l'oposició facin un exercici generós, però també contundent, per aconseguir que l'ús d'aquest i els altres equipaments municipals sigui el més idoni i econòmicament assumible per la nostra vila.
El govern municipal té pendent des de fa uns quants mandats l'aprovació d'un pla d'equipaments, a desenvolupar a mitjà i llarg termini, que eviti la presa de decisions equivocades que més endavant haguem de penedir-nos. Crec que l'oposició, que és majoria, ha de forçar que durant aquest mandat es tanqui el pla, amb el màxim consens possible, que orienti la inversió municipal dels propers anys i mandats municipals.

diumenge, 19 de juliol del 2015

Les xarxes socials en contra d'ICV

Les xarxes socials estan que bullen parlant del procés sobiranista, la llista única, la de Catalunya sí que es pot... i tothom hi diu la seva. Majoritàriament hi ha una crítica important a ICV per apuntar-se al bloc de Podemos i, d'alguna manera, sucumbir a la seva voluntat que es considera contrària a la independència.
De fet ICV ha estat coherent i, davant la possibilitat de desaparèixer del món polític, ha decidit apuntar-se al carro de Podemos que és la força que els venia a desbancar. Herrera i Camats ja varen deixar clar que estaven pel dret a decidir, però no per la independència, encara que Camats hagués votat Sí-Sí, i Podemos a Catalunya també ha, més o menys, dit que hi estan a favor. L'altra cosa és que ens ho creiem.
A la xarxa no es creu i jo em pregunto on són els crítics i sobiranistes d'ICV? S'hi han quedat per anar junts amb Podemos? Han passat a la CUP? Estan en standbye? Serà bo saber-ho per elaborar els nostres càlculs.
Tenint present la representativitat que pot tenir l'opinió de la xarxa en els electors que es manifestaran el dia 27 de setembre, l'opinió majoritària és la de col·locar dues llistes com a independentistes, animant els desencisats d'ICV a optar per la CUP, si tan malament els cau el president Mas.
I els votants d'UDC? Les dues formacions s'han aguantat durant molts anys, intentant dissimular les seves diferències, però una vegada han trencat les relacions, tot són pestes contra l'altre. És significatiu, però, que majoritàriament només tinguin una direcció, les pitjors crítiques són les que UDC dirigeix contra CDC. Se'n poden fer moltes lectures, i jo em quedo en què el germà petit ha d'esforçar-se més que ningú per no acabar desapareixent. 

dissabte, 18 de juliol del 2015

Procés constituent s'ho pensa

El problema del Procés Constituent és que se'ls covarà l'arròs. La Teresa Forcades i l'Arcadi Oliveres fa temps que ho intenten, però jo penso que no saben ben bé on són. Crec que les circumstàncies els han superat i ja no saben a quin cantó s'han de situar.
Els aniria molt bé llegir l'article que escrivia ahir en Vicent Partal "contra la revolució". De fet no va dirigit a ells, sinó a ICV, però els és totalment aplicable, sobretot quan es refereix a l'obsessió vers el president Mas.
Forcades va sobreestimar la seva capacitat de lideratge, a cap preu, i tard s'adona que ha estat un error, que sovint l'excés de supèrbia es paga car. Podria ser que al final acabés atacant allò que en un principi defensava. No sé si la CUP els acceptaria de socis de campanya, però en tot cas seria una bona opció si de veritat estan per la independència de Catalunya i d'un canvi social radical. Afegint-se al grup de Podemos i ICV traeixen els seus principis programàtics, o així em sembla a mi.
De moment sembla ser que aparquen la seva decisió. Haig de ser franc i dir que en aquests moments no sé qui està al darrere del Procés Constituent, quina relació tenen amb l'ANC, ni de quin volum de persones estem parlant. Podria ser que es tractés de la xocolata del lloro i estiguéssim aquí parlant i parlant per a no-res. 
Em comprometo a estudiar-ho i d'aquesta manera entendre si el que pugui dir avui la Teresa Forcades o l'Arcadi fa moure alguna cosa i cap on ho fa. Entretant penso que la CUP ha fet un pas important per acabar sent el gran referent de l'esquerra transformadora catalana.

divendres, 17 de juliol del 2015

Ni cultura de l'esforç ni voluntat d'excel·lir

He arribat a la conclusió que la recerca de l'excel·lència ha passat a la història i ens hem habituat a viure en la mediocritat més absoluta. Voldria pensar que estic equivocat i que només es tracta d'aparences distorsionades, però no m'ho crec. Tenim massa exemples que ens demostren que el nostre país és mediocre perquè predomina la mediocritat i no hi ha cap interès per excel·lir.
Ens queixem molt dels polítics, jo també ho faig, i n'exigim de millors enyorant temps anteriors, però no podem oblidar que en el conjunt de la societat hi ha molta incultura i molt poc interès en premiar l'esforç, ans al contrari, els incultes i ignorants assoleixen més consideració i fama que els intel·ligents.
No s'exigeix el que caldria a treballadors i professionals de tots els àmbits. No li donem el valor que caldria i per això la majoria deixa d'esforçar-se per aprendre, per saber més, per oferir millors resultats.
A l'administració pública, però també a l'empresa privada, en les activitats del lleure, en les xarxes socials, en qualsevol racó de la nostra existència es premia abans la ridiculesa i insensatesa que no pas les ànsies per millorar, i després ens trobem amb el que ens trobem.
Reconec que m'agrada la feina ben feta i sóc també molt crític amb mi mateix, reconeixent les meves limitacions, però intentant superar-me. M'agrada llegir un text, una informació sense faltes d'ortografia, però avui aquesta ignorància lingüística està passant a un segon terme, perquè hi ha problemes més greus com és aconseguir escriure alguna cosa mínimament intel·ligible. Una mostra la podeu trobar en les notícies de Ràdio Arenys, en el seu web. No es tracta d'entendre d'allò que s'està escrivint, sinó simplement de llegir-ho un parell de vegades abans de penjar-ho a Internet.
Avui, el redactor de la notícia del concert de diumenge de l'Escola de Música d'Arenys es referia a les declaracions del compositor JS Bach sobre la preparació del concert. No es tracta d'un fet aïllat, sinó que es repeteix a diari, però no passa res i, a més, no se t'acudeixi de comentar-ho als responsables fora d'hores, perquè la responsabilitat dura el que dura la jornada laboral.
No em vull, però centrar només en l'exemple, sinó fer adonar d'on hem arribat, i el poc nivell de tots plegats. La cultura de l'esforç, la il·lusió per excel·lir han passat a la història.

dijous, 16 de juliol del 2015

Amb Rajoy vivim la història de la marmota

La història es repeteix. Ha passat en totes les decisions preses pel govern de la Generalitat. Rajoy comença assegurant que tal cosa no passarà, quan s'acosta la data diu que allò és una ximpleria, però es posa nerviós, i quan s'ha fet ho envia al Tribunal Constitucional. Va passar amb el 9N i tot fa pensar que tornarà a succeir amb el 27S.
De totes maneres, ara que sembla que ja sabem quines llistes es presentaran, i que tot anirà al voltant de tres d'elles, seria bo començar a analitzar què pot passar a partir del 28S, sigui quin sigui el resultat de les eleccions.
Una majoria absoluta de les dues llistes sobiranistes portaria a la independència? És això tan simple? Aquí hi ha feina per als juristes, sabent d'entrada quines seran les reaccions del govern espanyol, amb la complicitat del Tribunal Constitucional. Hem llegit molts comentaris, però més aviat ens hem quedat en l'anècdota. Ens parlen de 18 mesos de marge, però no ens diuen res de com ho aconseguiran, amb tots els entrebancs legals pel mig.
Si el resultat no és favorable als independentistes, què passarà? Continuarem com fins ara? Sortiran els federalistes a defensar el país? O bé ens trobarem amb la revenja per haver estat tan agosarats?
A veure si ara que ja tenen la llista, comencen a treballar per aconseguir els vots, i a preparar a fons el futur, per si els resultats els acompanyen. Rajoy té molt clar que després del 27S no serem independents, i si ell ho té clar, les seves raons tindrà. O no?

dimecres, 15 de juliol del 2015

La llista de Mas i Junqueras fa por

Tot i que no hi ha res assegurat, sinó molta feina per fer, la llista d'Artur Mas i Oriol Junqueras, amb Raül Romeva al capdavant, fa por i provoca declaracions a la defensiva, i ja se sap, la millor defensa és un bon atac.
El PP i el PSC es mantenen en la mateixa línia, i ara s'hi ha afegit UDC que fins ara defensava les decisions de Mas, si més no públicament. Les declaracions més patètiques són les de Dolors Camats, d'ICV, i ho dic amb pena, perquè sempre he pensat que era una bona política, però ja se sap... les males companyies fan forat.
Dic que les declaracions de Camats són patètiques perquè justifica la llista única i sobretot el fitxatge de Romeva, per la por de Mas i ERC a la gran força del seu bloc trencador, el bloc format per Podemos i ICV, que en realitat es tracta de l'absorció d'ICV per evitar la seva desaparició. I ataca la CUP perquè els farà mal. 
Els independentistes d'esquerres tindran una llista a qui donar suport, sense haver de votar ni a Mas ni a Junqueras. La CUP és l'alternativa d'esquerres a la llista unitària, i Podemos, si és intel·ligent, valorarà molt la seva aliança amb ICV.
Entenc que els partits polítics han de treballar en positiu les seves propostes, i el PSC ha de demostrar que a les darreres eleccions municipals va aconseguir el punt d'inflexió i pot tornar a créixer en vots. Que deixin el PP i C's que s'entretinguin amb els seus atacs a Mas i es dediquin a recuperar el seus simpatitzants que els varen permetre presidir la Generalitat de Catalunya. Al final, els electors tindrem la paraula i estic segur que votarem en positiu i no en contra a ningú.

dimarts, 14 de juliol del 2015

L'administració pública no ha de prohibir, sinó endreçar

La Generalitat dóna via lliure al lloguer d'habitacions amb Airbnb i altres modalitats de lloguer turístic, i això passa per la simple ordenació de l'oferta turística, que al mateix temps redueix l'economia submergida.
Una vegada més s'ha comprovat que no té sentit anar contra corrent i millor que impedir s'hi surt guanyant ordenant. Posar odre permet llimar aquelles formes que no són acceptables, però al mateix temps facilitar noves formes de relacions comercials.
El tema dels horaris comercials també és quelcom a resoldre. No dic que sigui fàcil, però el que ratlla l'absurd és oposar-se a les noves tendències. S'ha de regular, però no negar-s'hi en rodó.
Regular noves relacions econòmiques permet alhora recaptar impostos, per petites que siguin les taxes fixades. Sovint l'administració pública s'entossudeix en segons quines normes i s'oblida de temes més que evidents.
Al mateix temps, però, no només s'obtenen més ingressos creant i apujant impostos, sinó també procurant que tothom els pagui. Baixant a exemples locals, s'ha plantejat mai l'ajuntament de la nostra vila inspeccionar tots els garatges que no paguen la taxa de gual? No es tracta de molts diners per als vilatans, però la seva suma de ben segur que faria possible ampliar la despesa en causes prou importants, sobretot ara quan encara no hem pogut sortir de la maleïda crisi. Segur que en trobaríem més exemples. Estic d'acord que les ideologies tenen un paper en els nostres ajuntaments, però també la gestió pública i una de les fites a aconseguir és l'eficiència, i d'això a casa nostra encara se n'ha d'aprendre molt.

dilluns, 13 de juliol del 2015

Què passa amb les llistes? Es posaran d’acord?

Estan donant raons als unionistes i provocant vergonya aliena a tota la població. Som molts els que estem cansats de llistes. Algú pot pensar que es tracta de valorar què és més favorable per aconseguir l'objectiu desitjat, però en el fons hi veiem moltes ganes de destacar un sobre l'altre. La meva opinió és que els polítics han de figurar en les llistes electorals, i si aquests no són capaços d'anar junts, que ho facin separats, però que ens deixin tranquils d'una vegada!
Segons he pogut llegir aquest vespre, la cosa estava en elaborar una llista conjunta de CDC i ERC, amb polítics inclosos, que la CUP ja ha desestimat i ha decidit presentar-se sola. I la reunió es veu que continua.
Qui està molt content de tot plegat és en Duran i Lleida. Ara pot criticar obertament el president, sense haver de mossegar-se la llengua, cosa que ja no feia massa abans. Qui més s'ha destapat ha estat l'hereu de Duran, en Ramon Espadaler. 
Aquests dies penso molt en en Jacint Codina, que va ser alcalde de Vic i que d'alguna manera va descobrir i empènyer amunt a en Ramon Espadaler. Em pregunto què opina sobre el trencament entre CDC i UDC, i sobretot de la desfeta d'UDC. A quin costat es posicionaria? Codina sempre em va semblar una persona molt nacionalista. Continuaria amb Duran i Lleida?
En Jacint Codina va ser un molt bon alcalde de Vic. Durant el seu govern la ciutat es va transformar i es varen construir importants infraestructures. Penso que no se li ha agraït prou.
Del trencament de la Federació de CIU se n'escriuran força capítols. Han de sortir molts retrets que durant molts anys han estat amagats, i mal dissimulats. Espadaler ha estat molt contundent i ha passat de cadell dòcil amb el president, a un crític furibund del que està tramant Mas darrerament. Suposo que és normal, però té la seva gràcia.

diumenge, 12 de juliol del 2015

Avui ha nascut Demòcrates de Catalunya

Podríem discutir moltes hores l'encert de batejar el nou partit com a "Demòcrates de Catalunya", però havent vist noms com "Ciutadans" o "Partit Popular", per posar dos exemples, no cal massa imaginació ni buscar-hi cinc potes al gat per trobar un nom escaient.
En el cas de "Ciutadans" no m'agrada perquè és un genèric i no t'explica res, ja que suposo no pretén fer pensar que els simpatitzants i militants dels altres partits no són ciutadans. Quant a "Partit Popular" no hi ha cap dubte que és un error, o una manera molt especial de definir el terme "Popular".
El nom escollit pels crítics d'Unió Democràtica de Catalunya tampoc m'agrada perquè torna a ser massa genèric i tots sabem que hi ha molts catalans demòcrates que no hi formaran part. No estic d'acord en què el nom no és important, sinó que valdria la pena pensar-lo millor.
Sigui com sigui, avui neix un nou partit català, compromès amb el dret a decidir i la independència de Catalunya, des del vessant dretà i conservador. Tots els independentistes haurien d'estar contents, perquè la independència no és cosa de dretes ni esquerres, encara que la senyora Teresa Forcades no ho vegi igual. És important perquè els catalans i catalanes que no es senten representats per ideologies d'esquerra, disposen d'un partit conservador per defensar la independència de Catalunya.
Demòcrates de Catalunya no és una invenció nova, sinó que és la recuperació de l'esperit inicial d'Unió Democràtica de Catalunya, que el senyor Duran i Lleida va prostituir i el va girar segons més li va convenir. Estic d'acord amb aquells que afirmen que si els fundadors d'UDC tornessin, s'inscriurien a Demòcrates de Catalunya, renunciant al nom que varen batejar el seu moviment polític. 

dissabte, 11 de juliol del 2015

La renúncia de Ros al dret a decidir

De petit m'han ensenyat que s'ha de respectar les decisions dels altres, encara que no ens agradin, i penso que me n'he sortit força bé. Una altra cosa és que les entengui, a vegades fins i tot procurant posar-me en el lloc de l'altre. Les puc respectar, però no aplaudir-les. I això és el que em passa amb l'Àngel Ros, l'alcalde de Lleida.
Com ha pogut pactar amb C's la renúncia al dret a decidir o a la defensa del català a l'ajuntament de Lleida? No és el fet en sí, que tothom ho veu a la seva manera, sinó que ho hagi fet ell, el diputat català que va renunciar al seu escó per no contradir el seu partit, el PSC, en defensa del dret a decedir. Un militant del PSC que es va posicionar tan clarament a favor del dret a decidir, i que ara, per poder governar el seu ajuntament, no té cap tipus d'escrúpols a renunciar-hi.
Aquestes decisions polítiques són les que no entenc. Sempre defensaré que no tot s'hi val en política. Hi ha uns valors, hi ha una ètica que no es pot trepitjar. Què poden esperar els lleidatans del seu alcalde? Es poden considerar traïts?
Reconec que posar-me al carro dels crítics a Ros en aquests moments es pot considerar d'oportunista, però haig de dir que fins ara Àngel Ros m'havia semblat un polític molt digne, amb qui no compartia criteris o decisions, però el trobava valent, honest i transparent. Les trifulgues que va tenir amb la regidora del seu partit, que finalment va sortir del PSC, no em feien dubtar de la seva honradesa, sense conèixer-ne res de res. Ara, però, considero que m'ha fallat, i la percepció que tindré d'ell a partir d'ara no serà la mateixa. 
Si volem respectar les institucions i que la gent les respecti, hem de ser persones honestes, transparents i sinceres. La corrupció, l'afany de poder, el cercar el benefici i interessos propis d'alguns polítics és el que ha fet mal a la política i ha provocat aquesta desconfiança de la població vers ells. Només recuperant aquest valors abans esmentats aconseguirem recuperar la confiança i construir entre tots una societat més justa.

divendres, 10 de juliol del 2015

L'engany de cada quatre anys

Ens trobem una vegada més en l'etapa de l'engany periòdic coincident amb les vigílies electorals. Quan s'acosten eleccions generals el partit en el govern comença a fer promeses i reduir taxes i afavorir la població per tal de captar vots i poder perpetuar-se en el govern. Això ho fan tots els partits que han tingut l'oportunitat de governar i després, passades les eleccions, es recupera la posició inicial si és que no va a pitjor.
Ni les promeses es compleixen, sempre per causes alienes (?), ni les rebaixes impositives es mantenen, sinó que recuperen els valors previs a la rebaixa i continuen pujant. Malgrat tot això, però, som incapaços de protestar i negar el vot a les falses promeses. 
Aquesta situació que es repeteix cada vegada no provoca un rebuig concret al partit o partits que ens enreden, però sí que a la llarga comporta la decepció i desconfiança generalitzada cap a la classe política. Tot plegat ens porta a l'empobriment social, econòmic, però també cultural d'una societat que no ha aconseguit deslliurar-se de la rèmora del passat predemocràtic i econòmicament feble.
Hem pogut observar com, de manera totalment descarada, el govern de Rajoy ens ha venut la rebaixa d'uns pocs euros perquè apreciem la seva voluntat de millorar la nostra situació econòmica. És ridícul i també indigne. No els demanem regals, sinó justícia. Les diferències salarials i els desequilibris entre la població han anat en augment, i això és el que ens han de resoldre. No és estrany, doncs, que apareguin moviments populistes que simplifiquen la solució per engrescar la població a que, cansada dels maltractes rebuts fins ara, s'apunti al carro i els doni el seu suport, el seu vot.
La història, però es repeteix i, amb altres colors i formes, ens continuen sometent als interessos d'uns pocs que representa que han d'ajudar a la gran majoria de la població, però això tu i jo sabem que no és així, l'ajuda es converteix en simples remeis per anar passant sense dignificar la vida de totes les persones.

dijous, 9 de juliol del 2015

UDC es descompon

Aquest és el titular que he llegit avui, diada de Sant Zenon, patró de la nostra gaia vila, però que les persones que treballem a fora no sempre en podem gaudir. Podria ser, doncs, que Duran i Lleida no hagués d'esperar les eleccions del 27S per comprovar que el seu partit polític fa figa.
Han estat molts anys en què es discutia si UDC sumava vots a CDC o bé els hi restava. UDC i CDC tenien pactat el coeficient de representació de CIU a les diferents institucions. Es parlava d'un membre d'UDC per quatre de CDC. El que no se sabia era la procedència dels vots. Realment un de cada cinc vots era de simpatitzants d'Unió Democràtica? És superior el percentatge? o inferior?
No sé si les eleccions del setembre seran un bon aparador per comprovar quin és el pes d'un i altre partit, atès el caràcter plebiscitari que li volen donar, en tot cas però la sortida continuada de militants d'UDC després del trencament amb CDC, fa pensar que el seu futur, com a partit català amb un cert pes polític, pot ser força depriment.
A Duran i Lleida li preocupa poc, ja que la seva carrera política està pràcticament acabada, però no sé què en pensa en Ramon Espadaler, un polític amb un llarg recorregut a fer, però que pot estar tancant-se les portes. Optar per substituir Duran i Lleida li pot suposar un revés polític que el deixi arraconat de l'escenari polític. 

dimecres, 8 de juliol del 2015

Llista sense polítics

Estem improvisant. No és cap novetat. Sempre esperem al final a córrer per arribar a temps, i ho fem tard i malament. Ara toca parlar de la llista civil, sense polítics. Parlen d'una llista única quan la majoria la va rebutjar. Esclar que llavors era una llista amb polítics i el que es defensa ara és sense polítics. Quina és la diferència? La Teresa Forcades la considerem política o civil?
Què tenen els polítics que no ajuden a sumar, i sí en canvi els que no ho són? Parlem, suposo, de polítics en actiu, oi? Els regidors de govern municipal que no cobren cap sou els col·loquem al bàndol dels polítics o no? Si són sindicalistes els podem considerar polítics? On col·loquem la cinta que ens separa?
Algú deu estar prenent apunts per fer un llibre sobre la vida de Teresa Forcades. D'anècdotes en trobarà un munt. Els seus col·laboradors no sé si l'acaben d'entendre, i els moviments que procuren signar-hi acords d'entesa no sé si ho tenen tan clar. Què hi diu Podemos? i ICV? i EUiA?
Perquè ara és el moment d'organitzar nous grups d'esquerra. Alguns d'esquerra radical. De crear coses, doncs, en sabem molt! som molt creatius. El que no som gens constants, dialogants, humils ni resolutius. Fem bombo i plateret, però tot queda en encenalls. 
Falta poc més de dos mesos i encara en veurem passar de tots colors. El problema serà aconseguir consens per presentar una opció mínimament organitzada i amb possibilitats de guanyar. Revivim el mercat de Calaf en plena canícula. 

dimarts, 7 de juliol del 2015

Senyora Neus Munté, vergonya aliena!

Que la incapacitat dels partits polítics catalans per consensuar una llei electoral no pugui titllar-se de fracàs, no sé com definir-ho. Em fan vergonya i ells tan tranquils i contents. Poden dedicar-hi trenta anys més i no passarà res. En política sembla que no hi hagi fracassos, simplement es deixen d'assolir els objectius, però no passa res.
Hauria de ser punible l'incompliment de les promeses, dels objectius fixats, i els diputats veterans jubilats, però esclar... no és qüestió de persones, sinó de partits, de consignes partidistes, i aquí rau tot el problema. 
A quin partit polític català li interessa modificar la llei electoral, o millor dit, crear una llei electoral catalana? A cap d'ells. Ja els va bé. Es perpetuen en el Parlament, vivint de la política, treballant ben poc.
Perquè no és el mateix ser regidor que parlamentari. En un ajuntament ets molt proper al ciutadà i tens els problemes a l'abast. No et pots desentendre de la realitat social del municipi, dels seus habitants.
M'agradaria que la portaveu del govern català m'expliqués per què considera que no és un fracàs no haver aconseguit consensuar la llei electoral catalana. M'agradaria conèixer-ne les raons per fer aquesta afirmació. Entretant pensaré que es tracta de justificar les pròpies misèries i anar passant el temps. Vergonya!

dilluns, 6 de juliol del 2015

Jorge Fernández Díaz hauria de dimitir

Més motius per demanar la dimissió del ministre de l'Interior. Ja sé que això és picar ferro fred, però no podem deixar de sumar més raons per demanar que aquest mal ministre dimiteixi. Aquest ministre que no ha fet mèrits per ocupar el càrrec més enllà dels favors al president del govern, ha demostrat d'anada i tornada la seva incapacitat per exercir de ministre.
Fins i tot el Tribunal de Comptes de l'Estat, que no és ni estranger ni català, sinó espanyol, ha detectat nombroses irregularitats en la concessió de subvencions del seu ministeri a col·lectius de víctimes del terrorisme.
Ens podem quedar en les irregularitats i incompliments de la normativa de subvencions, però podem anar més enllà i parlar de la discrecionalitat a l'hora de concedir les subvencions. Com a mínim podem sospitar que no totes les entitats i institucions tenien els mateixos punts per ser afavorides. Coneixent com es fan les coses en el PP, no es estranyaria comprovar que els afins ho tenien més fàcil per obtenir les subvencions.
Es parla molt de transparència i s'aprova una llei específica per 'garantir' aquesta transparència, però molt em temo que no arribarem a descobrir tot el que es cou en segons quins sectors de l'administració pública.
El senyor Jorge Fernández Díaz, que ha presumit tant de perseguir els corruptes, acusant sense proves els adversaris polítics, resulta que el ministeri que presideix s'ha dedicat a repartir diners públics sense seguir el protocol obligat i estalviant la justificació de les despeses, una circumstància molt greu que ens hauria d'aclarir.
El ministre no dimitirà, perquè a Espanya només ho fan per conveniència personal. La mala gestió o les responsabilitats polítiques no provoquen cap moguda. Visca la transparència i visca la responsabilitat!

diumenge, 5 de juliol del 2015

A la recerca del punt d'inflexió

Si és cert que els humans ens apuntem a la llista guanyadora, aplicat a les eleccions tindríem que la llista formada per la societat civil, desbancant els polítics professionals, seria la guanyadora i per tant, la llista on apuntar-nos. Per altra banda, el PSOE i PSC farien un tomb i canviarien la tendència a la baixa amb una petita remuntada.
Si vols que la gent defensi una posició només falta que la donis per vencedora i tothom s'hi afanyarà. No ens agrada ser comptats entre els perdedors, i darrerament semblava que els independentistes s'havien convertit en els perdedors, a diferència d'ara fa dos anys en què els federalistes pidolaven per aquí i allà poder guanyar adeptes.
Es tracta d'un moviment cíclic que no està estàtic, sinó que es mou contínuament, pujant i baixant. Encertar el moment de convocar les eleccions és la clau de la victòria o la derrota. Molts varen pensar que Mas es va equivocar en convocar les plebiscitàries tan tard, perquè ha donat peu a què sorgís el projecte Podemos, o massa aviat, perquè no tindrà temps de contemplar el fracàs del projecte Podemos.
Ara qui calcula el temps és el PP, i sobretot el president Rajoy. Ha vist que no li convenia convocar les eleccions generals massa a prop de les municipals i autonòmiques, per evitar que el cicle depressiu i compromès per al PP, sigués encara vigent. Confia que es refredi i vinguin millors temps. Ara ens obsequia amb 10 euros l'any, perquè compensin els 400 o 500 que ens varen treure fa uns anys. Com que som com som, encara hi haurà que li agrairà i li farà confiança. Desitjo que la memòria no sigui tan efímera, i recordem el mal que el PP ha ocasionat a la nostra societat, en limitació de drets i atacs a la llibertat d'expressió.

dissabte, 4 de juliol del 2015

Què es discuteix, el programa i objectius o bé els noms?

Van passant el dies i en lloc d'aclarir-se sembla que cada vegada tot està més complicat i, el que és pitjor, més difícil de discernir entre tot el que ens arriba. Interessaria que els partits polítics donessin un missatge clar als seus possibles votants, perquè no hi hagi ningú que a l'hora de dipositar la papereta a l'urna no sàpiga ni a qui anirà a parar ni per a què servirà.
Em desconcerta el moviment que estan preparant les esquerres, concretament les negociacions entre Podemos, ICV i el Procés Constituent. No acabo de veure clar quin pot ser el posicionament final i més aviat m'inclino a pensar que es tracta de la versió menys sobiranista d'ICV i Procés Constituent.
Teresa Forcades no està en el seu millor moment. El seu oferiment per encapçalar una llista unitària, sense que ningú li ho demanés; els seus comentaris sobre les vacunes arran de la diftèria sorgida a Olot, amb el resultat d'un nen de 6 anys mort; el seu frustrat viatge a Gaza... Crec que ha perdut el nord i s'ha cregut més important i imprescindible del que resulta realment. 
Sabem que Podemos no s'ha significat a favor de la independència i que ICV també va fer un pas enrere i, a més, per tal de no desaparèixer, ha pactat o millor dit, ha estat engolit per Podemos. La pregunta que em faig és si Procés Constituent també ha fet un pas enrere, amb la qual cosa haurien deixat a la CUP com l'única força d'esquerres independentista. 
No és estrany, doncs, que les enquestes donin un important creixement a la CUP, sobretot s'ha d'entendre que és gràcies a la seva claredat a l'hora d'enviar-nos els seus missatges. Precisament és això el que necessitem: uns missatges clars i entenedors, una cosa que ara per ara no ens estan oferint ni ERC ni CDC.
Les votacions d'avui a l'ANC amb una pregunta de l'estil d'UDC, afegeixen encara més dubtes a la ciutadania, un xic cansada després dels anys, sense veure que les seves reivindicacions d'unitat tinguin el ressò suficient com per preparar una campanya amb les idees suficientment clares i els objectius ben definits.
Anirem de vacances sense saber què passarà a la tornada, i amb la incògnita de si es tractarà d'unes eleccions plebiscitàries, si hi participaran els polítics, o bé ja ens ho deixen perquè fem allò que millor sapiguem.

divendres, 3 de juliol del 2015

Es busca polític que doni la talla

No sé si ahir vàreu tenir l'oportunitat de veure el programa de TV3 ".cat", on una vegada més es va fer palesa la incapacitat de l'Ariadna Oltra per moderar el debat. Allò semblava una olla de grills i no hi havia manera que pogués controlar-ho i permetre que els televidents ens assabentéssim de tot el que estaven dient els tertulians.
Una altra cosa que vaig observar és la poca talla del representant del moviment Podemos, que sembla ser que aspirarà a presidir la Generalitat. Sense entrar a discutir la seva ideologia, resultava patètic com es defensava sense cap tipus d'argumentació mínimament intel·ligent. En aquest debat hi havia en Raül Romeva, que li passava la mà per la cara. És una llàstima que ICV se l'hagin deixat perdre.
Avui llegia l'article d'en Xavier Roig a l'ARA i l'he trobat molt encertat. Es queixava de la subordinació de l'esquerra catalana, en aquest cas ICV, als plantejaments espanyolistes de Podemos, tot defensant la valentia i coherència de la CUP. En certa manera és lògic que els hagin obligat a decantar en Joan Herrera, però és una llàstima que no tingui més protagonisme el seu eurodiputat Ernest Urtasun.
No sé com acabarà tot això de la llista única, ara sense polítics, ni si la CUP serà capaç de presentar una proposta prou interessant i amb suficient suport, per obtenir uns bons resultats. El que sembla cada vegada més difícil és que els parlamentaris sobiranistes superin el 50%, amb la qual cosa haurem d'esperar a veure què passa a finals d'any a les eleccions espanyoles. Una vegada més els catalans haurem fet el passerell.

dijous, 2 de juliol del 2015

La transparència de l'Ajuntament d'Arenys de Mar en perill

En la sessió plenària d'aquest dijous 2 d'agost es porta a aprovar tot el reguitzell d'acords obligatoris en qualsevol inici de mandat, entre els quals hi ha la creació i composició de les comissions informatives permanents, i també l'assabentat del decret d'alcaldia 891/2015 de delegació de competències de l'alcalde a la Junta de Govern Local. N'hi ha més, però em quedo amb aquests dos punts de l'ordre del dia.
He llegit al web de Ràdio Arenys que els grups de l'oposició no estan d'acord amb la voluntat de l'alcalde de donar més competències a la Junta de Govern (on no hi són representats, i es fan a porta tancada), traient-les del Ple municipal (on sí que hi ha totes les forces representades, amb veu i vot, obert al públic i amb difusió radiofònica). L'alcalde es defensa que és totalment legal i que hi ha molts ajuntaments que així ho fan.
Atenció, però amb la trampa. Hi ha ajuntaments que tenen unes Comissions Informatives molt més transparents i amb més contingut, cosa que no passa a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, que per cert, en el seu Reglament Orgànic Municipal (ROM) no parla de Junta de Govern, sinó de Comissió de Govern.
Si bé és cert que els acords presos per la Junta de Govern s'han de fer públics, a Arenys de Mar no cal anunciar-los prèviament, a diferència d'altres ajuntaments on aquests acords han de passar necessàriament per les comissions informatives, prèviament a la convocatòria de la Junta de Govern. (L'Associació Catalana de Municipis i Comarques així ho contempla).
És per això que els partits de l'oposició, si volen fer una bona fiscalització de la gestió del govern, hauran d'anar molt més en compte.
Atès que el ROM és de l'any 1999, i que en segons quins aspectes resulta un xic obsolet, aconsellaria els grups municipals de l'oposició, que són majoria al Ple Municipal, que impulsessin la reforma d'aquest Reglament, adequant-lo a la realitat actual, tenint en compte també la nova llei de transparència i accés a la informació pública i bon govern, i donar més contingut a les comissions informatives perquè sigui necessari, entre altres coses, donar-hi compte dels decrets aprovats, portar -hi prèviament els expedients que han d'anar no només al Ple municipal, sinó també a la Junta de Govern, i incloure-hi també un apartat de línies d'actuació on s'informi de tot el que està fent el govern municipal des dels diferents serveis que pertanyen a l'àmbit de cada Comissió Informativa.

dimecres, 1 de juliol del 2015

Canvi de dècada amb agraïment

No he amagat mai l'edat que tenia, perquè sempre l'he assumit positivament, agraint tot el que havia viscut i esperant poder continuar amb les mateixes forces i il·lusió. No sempre ha estat fàcil, ja que la vida et presenta obstacles que no sempre són fàcils de superar. Sovint som nosaltres mateixos que ens compliquem la vida i ens costa adonar-nos-en. És molt més fàcil culpar els altres.
El fet que en el meu perfil de Facebook hi figuri la data de naixement, facilita que els amics i persones agregades t'enviïn un missatge de felicitació. S'agraeix i, d'alguna manera, substitueix aquelles cartes i postals que fa anys rebíem. En guardo una bona colla i em serveix per recordar el passat.
Arribar als 60 anys no m'ha estalviat reflexionar sobre tot el que he viscut, les persones amb qui he conviscut, els moments positius i els que no ho han estat tant, per acabar agraint on sóc i amb qui estic. La família que estimo amb bogeria, la vila que m'ha acollit, la meva ciutat natal que tinc sempre molt present...
Agraeixo totes les persones que m'han ajudat a créixer, uns aplanant-me el camí, d'altres posant-m'hi pedres i algun bassal, però tot això m'ha fet fort i m'ha permès arribar on sóc, i desitjo poder continuar molt temps més. 
Em sap greu, però, que la nostra societat s'ha tornat molt egoista. Ens tanquem massa, procurant resoldre els nostres problemes, i oblidem els dels altres, que són molt més greus que els nostres. Aquelles persones que es troben amb dificultats per viure cada dia amb un mínim de dignitat. No hem sabut construir la societat que tots ens mereixem, vinguem d'on vinguem, creguem allò que creguem. 
Penso amb el meu pare, que en farà 95, i m'adono que he assolit dos terços de la seva vida, el primer dels quals va girar al voltant de Vic, i aquest segon al Maresme. Mai hagués pogut imaginar que hauria anat a parar a una vila marinera, quan sempre havia estat envoltat de muntanyes amb els meus estius a Cantonigròs, al Collsacabra.
Tot això em fa pensar a 30 anys vista, quan arribi a l'edat del pare, si la vida em fa l'honor, i em pregunto on seré, què hauré viscut i de quina manera. Veritablement la gràcia de la nostra vida és la incertesa que, si la sabem viure amb il·lusió i ganes, podem ser els més feliços del món.
Moltes gràcies a tots els meus amics, coneguts i saludats.