Cessat el coordinador policial de l’1-O

¿Amb el cessament de Diego Pérez de los Cobos, cap de la Guàrdia Civil de Madrid, es demostrarà que no és una persona competent per exercir un càrrec de responsabilitat, o bé que ha trepitjat algun ull de poll del govern que ha fet mal?

No estem acostumats als cessaments, sinó més aviat a les condecoracions. No estem habituats a que les forces armades estiguin per la labor de protegir els ciutadans, sinó més aviat per limitar drets i reprimir-nos. Arran d'aquest cessament tothom està a l'aguait per saber-ne els motius. És per l'informe contra l'actitud del delegat del govern en la manifestació del 8 de març? Què no ha agradat?

Estem parlant d'un càrrec de confiança? De confiança del ministre Marlaska? Això és important saber-ho. Alguns pensem que el senyor Pérez de los Cobos va demostrar sobradament quin tipus de persona era quan va declarar en el judici contra els presos polítics. Llavors era el moment per qüestionar-ne l'ofici, però només anava en contra de polítics catalans. Ara s'hauria atrevit a atacar polítics de la confiança del govern central, i això ja és una altra cosa.

Estic d'acord que tothom ha d'ocupar el lloc que li correspon, segons sigui la seva actitud i manera d'obrar, i que aquest lloc pot perdre's si realment el comportament no és l'adequat. En aquest cas, però, cal transparència i donar a conèixer els veritables motius, i que aquests siguin mereixedors del cessament. La coherència és important, i malauradament en política no n'hi acostuma a haver gaire.

Entendre les aliances electorals en mig d'un procés que fa aigües

Mentre hi ha uns partits polítics que tenen molt clar qui són i amb qui van a les eleccions, n'hi ha d'altres que encara s'ho estan plantejant i, sobretot, discutint entre la direcció i les bases. Aquest seria el cas dels Comuns i EUiA, Comunistes i la nova formació que encapçala Elisenda Alamany.

Tots aquests no formen part del grup de sobiranistes que encara tenen votants que els demana unitat. Això fa que el nombre de llistes pugui batre un rècord i que els votants tinguem complicat d'acabar d'entendre quins són uns i quins els altres i a qui hem de votar i perquè.

Llegia avui el tema concret d'EUiA, que no és una formació compacta, la qual cosa encara dificulta més la decisió d'anar o no en coalició amb tal o tal altra formació política. Nuet, coordinador general d'EUiA sembla que optaria per anar en coalició amb ERC. Després de com ha anat tot el procés sobiranista es fa difícil d'entendre, més enllà d'ampliar la base dels que demanen un referèndum. Nuet sempre ha deixat clar que vol el referèndum, però no la independència, o això és el que jo he entès. ERC, per altra banda, té clar que vol la República catalana, i lluitarà per avançar en aquest objectiu. El fet de presentar-se amb altres formacions que no pensen el mateix pot despitar el personal. No sé si podem parlar d'estratègia o bé que ERC té clar que donada la situació actual, el camí a seguir s'ha de refer des d'un bon començament, i aquest serà llarg. Probablement el més assenyat.

No sé si després de la celebració de les eleccions d'abril i maig tindrem l'aigua clara, però desitjo que aquestes hi ajudin i aplanin el camí a les eleccions al Parlament català, que no poden trigar gaires mesos a celebrar-se. L'impàs actual no fa cap bé.

El passat d'alguns testimonis dels fiscals

Em serveixo de la premsa perquè moltes coses o bé les ignorava o ja no ho recordava. Aquest és el cas del testimoni en el judici sobre el procés sobiranista de qui fou cap de la Policia Nacional a Catalunya durant els fets de 2017, el senyor Sebastián Trapote, o també del coordinador de tota l'operació policial, el coronel Diego Pérez de los Cobos.

El primer sembla ser que se'l va acusar de la mort d'un detingut per un tret a l'esquena l'any 1974. Com passava llavors, i ara no han canviat tant les coses, el cas es va arxivar i va poder continuar la seva carrera policial. Pel que fa al coronel, se'l relaciona amb el cop d'estat del 23 de febrer de 1981, quan es va presentar de voluntari amb els colpistes.

És cert que tothom té un passat i les persones tenim el dret de poder rectificar en aquelles coses que hem fallat. Passa, però, que hi ha circumstàncies curioses que lliguen massa i algunes són sorprenents, com ara que un coronel aboni les tesis de la fiscalia per acusar de rebel·lió a uns polítics catalans, quan ell té a la motxilla el passat lligat amb l'intent real de cop d'estat de Tejero.

Cadascú que en tregui les seves conclusions, però de tot plegat arribes a pensar que existeix tota una trama molt ben desenvolupada, amb uns personatges molt concrets que sempre estan a punt per donar la mà a polítics corruptes, al poder del diner i de la política. Sempre contra el poble, en aquest moments parlaríem dels catalans sobiranistes, però en alguna altra ocasió serà contra la base del poble espanyol. No són només els que escollim cada quatre anys els que ens perjudiquen, sinó que hi ha tota una trama que domina l'Estat sigui qui sigui el partit en el govern.