Jugar amb els símbols

La importància dels símbols ningú no ho pot discutir. Estem plens de símbols que venerem i respectem i no deixen de ser simplement això, símbols. N'hi ha de molt evidents i generalitzats, com pot ser la bandera que en alguns països mereix el respecte suprem i atacar-la et pot comportar anys de presó. Demaneu-li a Trump.

En el món de la política n'hi ha un munt. Als EUA els dos grans partits polítics tenen l'elefant i l'egua que els representen. A Espanya el jou i les fletxes ens recorda una època poc oblidada, o el comunisme tenen el martell i la falç.

A part dels objectes hi ha actituds que són més simbòliques que cap altra cosa. Portar a terme segons quines accions ens serveixen més per manifestar allò que voldríem o atacar allò que no ens agrada, sense esperar-ne resultats efectius. La mobilització, a vegades aconsegueix els objectius, però normalment ens quedem en el tram de la sensibilització, que no és poc.

Aquesta setmana va sortir de Barcelona l'anomenada flotilla, per dirigir-se a Gaza, moguts per la indignació pel genocidi practicat per Israel. Els seus integrants i tots nosaltres sabem que no podem esperar-ne bons resultats i en tot cas estem a l'expectativa de la reacció del govern israelià. Podem afirmar que aquest moviment és una manera simbòlica de manifestar el rebuig a tot el que es fa contra els palestins, i hem de creure que les persones que s'hi han embarcat tenen molt clar el que això representa.

Hem vist imatges del trajecte que ens creen dubtes veritables de si hi ha prou consciència del que s'està fent. Si hi ha una voluntat real i única de manifestar aquesta indignació o si al darrere hi ha interessos personals obscurs. Algú apunta que hi pot haver propaganda subliminar de cara a les pròximes eleccions. Em refereixo a la participació i les declaracions de l'exalcaldessa Ada Colau. 

No seré jo qui l'acusi de jugar brut. En tot cas sí que recomanaria que ningú no jugués amb les desgràcies dels palestins per obtenir-ne un rèdit personal o de grup. És massa dolorós i cruel tot el que passa a Gaza per a fer-ne escarni. Siguem seriosos i honestos!

Atenció a les onades!

Aquest estiu vaig passejar-me per una platja islandesa, la platja de sorra negra de Reynisfjara, que no sempre té la bandera verda atès el perill de cops de mar descontrolats. Hi vaig ser precisament deu dies després que una nena alemanya, de només nou anys, desaparegués dins del mar, enduta per unes onades traïdores. Hi vaig pensar mentre m'hi passejava. Molt atent a no aproximar-m'hi massa, tot i que el dia estava encalmat i les onades no inspiraven desconfiança.

El record de la desaparició de la menor em va fer pensar en les persones que cada any s'ofeguen a les nostres platges. Unes platges que, en un principi, no presenten cap mena de perill, però no cal anar desprevingut i s'ha d'estar sempre vigilant.

Ahir escoltava les notícies i deien que enguany ja hem superat el nombre de víctimes de l'any passat, i la temporada encara no s'ha acabat. Les morts, segons s'explicava, són majoritàriament persones grans, quan la bandera està en verd, i joves quan és vermella. S'interpretava que les morts dels adults podien tenir causes naturals, i les dels joves eren més aviat fruit de l'atreviment i de no respectar l'avís de perill.

Com a persona de terra endins, no soc un assidu de les platges, encara que la tinc a deu minuts de casa. Potser per això quan hi vaig, soc molt curós i respectuós. No m'allunyo de la vora i malfio de les fortes onades. Quan està massa esvalotada no m'hi fico, sense necessitat de mirar quina bandera hi ha penjada.

Segurament les morts a les nostres platges continuaran augmentant, com també passa amb les morts per accident de trànsit, on cada vegada hi ha més motos implicades. Tot i això, seria bo que s'advertís d'alguna manera del risc de no obeir els avisos de perill, i recordar què està passant quan un passa de tot i s'aventura a ficar-se a l'aigua. El perill és arreu, però hi ha llocs on tens més números per rebre.

Que Internet no ens torni insensibles

Internet ens permet seguir des de casa, còmodament, el transcurs de la guerra entre Gaza i Israel, com si es tractés d'una pel·lícula, un documental, i no d'un fet real on estan morint persones constantment, engreixant el nombre de víctimes d'ambdós costats. Aquesta facilitat per viure al moment tot el que succeeix sota l'impacte de les bombes no ens ajuda a desenvolupar la nostra sensibilitat. Ens tornem persones amb un cor dur que no té pietat de ningú.

No és estrany que et trobis amb proclames al carrer que t'avergonyeixen, perquè la gent pren partit sense patir directament el problema. S'analitza en la distància, encara que sàpigues què està passant en el mateix moment que la bomba fa impacte a un habitatge, on probablement hi ha persones que ho perden tot, fins i tot la vida, però no et pots fer el càrrec de tota la intensitat del drama. Un drama inhumà que ningú es mereix suportar.

Vaig llegir l'article de la Najat El Hachmi, que avui ha tret en paper el diari ARA, que em va agradar i crec que molts exaltats l'haurien de llegir i comprendre'n el fons. Ho intentava dir jo mateix en aquest blog, dissabte passat, encara que no tan ben dit com la Najat, que matar no es justifica en res. El dolor injust que pateix el poble palestí necessita una solució definitiva, i no es pot permetre el seu malviure i l'incompliment dels acords. S'ha d'exigir a Israel un tracte humà a les persones, i deixar de contribuir en el genocidi més flagrant. Dit això, no queda justificada la matança de Hamàs de dissabte, on víctimes innocents varen pagar per una culpa que no tenien.

He llegit afirmacions molt estranyes que no acabo d'entendre, com les que venen del Regne Unit amenaçant qui enarbori una bandera de Palestina, o de la mateixa Alemanya amb un sentit semblant. Tothom és lliure d'expressar la seva opinió i ningú ha de poder-ho evitar. Defensar els drets del poble palestí no és cap crim, sí que em sembla perillós i rebutjable lloar la matança de Hamàs. Una cosa no treu l'altra.

Hem de ser molt curosos si volem viure en una societat tolerant que treballi per la justícia i l'alliberament dels pobles. Matar no t'allibera, sinó que t'esclavitza i et posa a la roda de la criminalitat d'on resulta molt difícil sortir-ne.

El feixisme és massa present a la nostra societat

Per als patriotes espanyols, aquella gent de VOX i PP que governen una part important del país, i que pretenen governar a l'Estat, el que ha passat a una pista de tennis dels EUA resulta insòlit i incomprensible. Un espectador d'un partit de tennis entre un jugador alemany, Alexander Zverev, i un d'italià, Jannik Sinner, ha expressat públicament una famosa frase de l'himne hitlerià: "Alemanya per sobre de tot".

El jugador alemany ha aturat el joc i s'ha dirigit al jutge de pista i li ha manifestat que el crit no podia impune i ha aconseguit que fessin fora de les grades l'aficionat en qüestió. I és que a Alemanya està prohibit i penalitzat utilitzar, en públic, símbols, escuts i frases de l'època nazi. Quina diferència amb Espanya, oi?

A l'Estat espanyol hi ha polítics amb càrrecs públics que es fotografien amb la bandera franquista i d'altres que es manifesten cantant el Cara al sol, i no passa res! Com podem anar bé?

Els meus contemporanis recordaran la famosa frase franquista: "Espanya és diferent". Res no ha canviat i continuem situats en un clima predemocràtic malgrat les aparences. Vàrem sortir d'una dictadura, i hem caminat per una transició a la democràcia que no ha donat els resultats esperats i volguts.

Al rerefons de tota la política d'aquest país, de la Justícia, dels mitjans de comunicació, i d'una bona part de la dreta i l'extrema dreta, es respiren uns aires preconstitucionals i antidemocràtics que fa por. També hi podríem col·locar molts socialistes que van de progressistes, però que la seva ànima es manté molt tranquil·la en l'ambient feixista que no s'ha mort.

L'actitud del tennista alemany no és cap acte d'heroïcitat, és simplement un acte de responsabilitat democràtica i rebuig al pensament nazi que molts tenen a dins del cor. Per als votants, simpatitzants i militants de Vox, i d'una bona part de la dreta espanyola, el record del franquisme no els provoca cap fàstic, més aviat l'enyoren, i voldrien recuperar els tics de l'autoritarisme, l'anul·lació de molts drets democràtics i l'eliminació de totes les aspiracions del poble català. No ho aconseguiran, perquè som tossuts i valents, però ens ho faran gruar. Exemples com el cas de l'US Open, ens fan pensar que tenim encara molta feina a fer per intentar eliminar del país aquesta xacra que ens empobreix democràticament, i ens avergonyeix davant dels pobles del món.

Un any més sense bandera blava

Un dia d'aquests va sortir publicada la llista de platges que han rebut la bandera blava i vaig poder comprovar com, una vegada més, la nostra vila es quedava sense cap platja amb aquesta distinció. Per què passa? No hi ha voluntat política per tenir aquest honor? Què els falta a les nostres platges per poder aconseguir la bandera blava?

He llegit moltes discussions sobre la naturalització de les nostres platges, que està en la ment dels responsables polítics locals, no sé si això no es té en compte a l'hora de puntuar les platges. Desconec qui s'encarrega de valorar les platges catalanes, però potser caldria que el nostre govern els fes veure que té molt valor aconseguir unes platges amb tanta vegetació. No interessa?

L'Ajuntament es feia ressò del reconeixement sobre transparència, ara que s'ha aconseguit arribar a una valoració del 75%. Esclar que no explicaven quina puntuació tenen la resta d'ajuntaments de la comarca. Hi ha una informació que fa anys reivindicava, com són els acords de la Junta de Govern, i encara no es pot veure. 

No es tracta d'esforçar-se per als reconeixements perquè sí, sinó que val la pena treballar perquè els vilatans puguem viure en una vila amb informació transparent i platges òptimes. Esclar que també convindria poder tenir els carrers endreçats, sense acumulació de bosses de la brossa, ni sacs d'obra durant setmanes en punts "turístics", com al camí de la Pietat.

Estem pràcticament a mig mandat i potser seria interessant que ens expliquessin quins objectius s'han assolit i quins encara no. Tenen l'excusa de la pandèmia, que ha comportat moltes complicacions, però tampoc s'hi val a posar-ho com a excusa per a tot. És important que ens ho expliquin perquè ens traiem de sobre la impressió que durant aquests dos anys no s'ha fet res.

Visca el rei! per amagar què està passant

Avui ens han passat fragments del vídeo que han elaborat amb diferents personatges proclamant "viva el rey", el mateix dia que hem conegut el resultat d'una enquesta no oficial sobre la monarquia, que no la deixa ben parada, sobretot a Catalunya.

És ben bé que quan una cosa perilla o es troba en una mala situació, la reacció és instantània intentant fer veure que tot va bé. Potser és això el que ha mogut a totes les persones del vídeo a exaltar el rei, com volent amagar quina és la realitat.

No està clar que en un referèndum sobre república o monarquia, guanyés la república, doncs hi ha molt monàrquic a Espanya i qualsevol canvi sempre fa por, però és cert que la monarquia passa pel pitjor moment, probablement el pitjor de tots els temps, des de la mort del dictador.

La dreta sempre ha defensat la monarquia, perquè ha estat el seu garant. La transició els ha permès continuar manant, fins i tot quan el govern de Madrid estava a mans del PSOE. El rei ha estat un fre a grans canvis, junt amb tot l'aparell de l'Estat. Una república posaria en perill aquesta estabilitat favorable a la dreta, que ara és reforçada per l'ultra dreta desbocada i sense escrúpols.

Avui, dotze d'octubre, també han sortit els feixistes amb total impunitat, cantant el "cara al sol" i enyorant la dictadura franquista, un fet que seria impensable a Alemanya, però que a casa nostra té tot el vent de cara. Recordava fa pocs dies, el bé que viu aquest moviment, respectat pel poder judicial, malgrat hi hagi sentències condemnatòries. Espanya continua sent diferent!

El franquisme continua viu

Durant les feines de trasllat de les restes mortals del dictador Franco, per fer-lo fora del Valle de los Caidos, ha quedat demostrat que el franquisme continua viu en l'Espanya constitucional. La cerimònia ha donat protagonisme a les forces franquistes que enyoren els anys de la dictadura, encara que molts d'ells hagin nascut després.

Precisament, el fet que hi hagi persones joves que es considerin franquistes i enarborin la bandera preconstitucional, resulta curiós. No estem parlant de persones que varen viure felices i afavorides per la dictadura del general, sinó en tot cas els seus descendents. Joves que van en contra la democràcia, avui trontollant, reclamant mà dura contra aquells que desafien el poder central.

Pedro Sánchez ha complert la seva promesa, però són molts els que esperen més resultats. Són moltes les persones que hi tenen enterrats els seus familiars, que amb nocturnitat i traïdoria varen ser-hi traslladats. Com deia algun comentarista de televisió, el problema del PSOE és que evoluciona molt lentament, reacciona tard i massa a poc a poc.

La pregunta que ens fem és si el trasllat de les restes de Franco beneficiarà el PSOE en les eleccions del proper 10 de novembre, o més aviat espavilarà els defensors del dictador, representats per VOX. Sigui com sigui, l'acte d'avui era convenient, potser sense tanta transcendència mediàtica, però volem la segona part, i confiem que si Pedro Sánchez manté la presidència, després de les eleccions, posi la directa i faci justícia als familiars de les persones enterrades sense cap tipus d'autorització.

Fracassa el viver d'empreses d'Arenys de Mar

De moment el projecte no ha reeixit i no ha aconseguit cap sol·licitud per instal·lar-s'hi. Més enllà de recriminar el govern actual i probablement l'anterior el fracàs del projecte caldria analitzar-ne els motius i procurar modificar tot allò que no s'ha fet bé, a no ser que arribem a la conclusió que Arenys no necessita el viver.

La impressió que tinc de tot plegat és que falta il·lusió al govern municipal. Evidentment que no tots els regidors i regidores els podríem col·locar la mateix sac, però en línies generals l'aire que es respira és l'anar fent bullir l'olla i esperar que algun dia soni la campana. Ara em plourà un reguitzell d'activitats realitzades, però fets significatius? Visió de futur? 

Amb aquest govern sempre estem a l'expectativa de veure'ns sorpresos amb alguna cosa inesperada, però passa el temps i no hi trobem res destacable. No s'ha aconseguit mantenir un poble net (els vilatans en som responsables), millorar significativament el reciclatge, recuperar la bandera blava de les platges de la vila, resoldre el futur del mercat..., però esclar, si no han estat capaços encara de recuperar l'atenció ciutadana en horari de tarda, com em varen prometre ara farà dos anys... què en podem esperar?

Capitals imperials, final de trajecte

Budapest no ens va impressionar el primer dia, però tal com avançava ahir, a mesura que l'hem anat coneixent i trepitjant els seus carrers, els turístics i els que no ho són, t'adones que és una ciutat preciosa i més neta de la impressió inicial. Sens dubte, i sense ganes de fer més comparacions, en el tema de la neteja va al darrere de les altres dues capitals visitades.

Avui toca dir-li adéu i probablement a reveure. Hi ha espais que no hem visitat, sobretot els interiors. Pot ser una excusa per tornar un altre dia. La passejada en barco pel Danubi ens ha servit per veure per darrera vegada les imatges més emblemàtiques de Budapest. 

Viatjar és cultura, perquè no només aprens del que veus, sinó també de la història dels països i les seves ciutats, i t'ajuda a reflexionar i, per a molts, deixar de mirar-se el melic.

Permeteu-me una anècdota. Dos soldats palplantats al voltant de la bandera del país. De tant en tant quatre passes per trencar la solemnitat estàtica, de segur ben cansada, i de nou en posició de descans al costat del pal de la bandera, sense moure's. No és una excepcionalitat. A tots els països passa. Els humans som ben ridículs.

No sé si m'heu seguit els relats d'aquests nou dies. Potser us han cansat o bé els heu trobat poc interessants. Sapigueu, però que nosaltres ens ho hem passat meravellosament bé. Demà tornarem a primera hora cap a casa. En tenim ganes, però també sentim que el viatge se'ns ha acabat.

Prohibir per llei els llaços grocs

Ja em perdonareu els que hi estigueu d'acord, però ho trobo ridícul i preocupant al mateix temps. Ridícul perquè reglamentar per llei una cosa així és una bajanada que la resta del món civilitzat no pot entendre, però és encara més preocupant perquè es tracta de limitar la llibertat d'expressió.

I això podria arribar a passar en un país, Espanya, on no es prohibeix l'exaltació del nazisme ni tota la seva simbologia, ni tampoc el falangisme o el franquisme, quan són moviments històrics que han destrossat la vida a moltes persones. Com es pot interpretar?

Personalment no m'afecta veure qui enarbora una bandera espanyola amb el toro dibuixat al mig o l'àguila franquista. Més aviat em fa pena qui ho fa, però defenso que tothom expressi allò que sent i vol demostrar. Una altra cosa és la violència que aquests grups puguin emprar. Això ja no és llibertat d'expressió, sinó atac a les persones i, per tant, delinqüència i motiu d'arrest i condemna.

Si jo vull expressar el meu desacord perquè hi ha nou polítics empresonats sense sentència judicial, per què no ho puc fer? Si ens hem posat d'acord que la seva defensa l'expressem amb llaços grocs, per què no puc manifestar allò que penso?

La posició de C's i PP, sobretot d'ells, és esperpèntica i només es pot explicar perquè els fa vergonya com s'ha tractat el procés, i el volen silenciar fins a l'absurditat de prohibir llaços grocs. No és qüestió només de llibertat d'expressió, sinó d'intel·ligència, i una cosa encara més greu: voler imposar via llei allò que no ens agrada. Confio que Espanya no augmenti el descrèdit que ha aconseguit la política del govern del PP i avaladors.

Estanis Fors s'exposa a ser inhabilitat per a càrrec públic

Llegeixo, al web de Ràdio Arenys, la notícia del judici d'Estanis Fors per no penjar la bandera espanyola quan era alcalde. La denúncia la va presentar la defensora del pueblo, per la seva actitud poc col·laboradora. El judici serà demà el matí, i Estanis Fors s'exposa a ser inhabilitat per exercir un càrrec públic, per la qual cosa perdria l'acta de regidor i no es podria presentar en les eleccions municipals de l'any vinent.

Aquests dies ens hem acostumat a llegir imputacions de tot tipus als nostres polítics i personal de l'administració pública i seria molt trist que ens hi acabéssim acostumant i menystenint què representa per a tots nosaltres i, sobretot, per als nostres representants, en aquest qui durant cinc anys va ser el nostre alcalde.

Desitjo que l'Estanis aconsegueixi convèncer el jutge que en cap cas va desatendre la recomanació de la defensora del pueblo i que estava complint amb el pacte no escrit dels grups municipals sobre quines i quan es pengen les banderes al balcó de l'ajuntament de la nostra vila.

Els vilatans ens posem al costat de l'Estanis per donar-li el suport que necessita i volem deixar ben clar que amb la seva actitud ens representava a la majoria de la població, els que el varen votar i els que no ho varen fer. M'agradaria que les persones que tinguin l'oportunitat de ser-hi, acudeixin demà davant l'edifici dels jutjats d'Arenys per mostrar la nostra solidaritat. 

Processons i processons

Sense intenció de ferir sensibilitats, i respectant els sentiments de les persones, ja siguin creients o no; siguin catòlics practicants o no, quan observo la gran diversitat de processons de la península, penso que ningú no em podrà negar que l'actitud dels participants i, sobretot, de les persones que les observen no és sempre la mateixa. 

Hi haurà qui hi assistirà immers en la celebració de la crucifixió de Jesucrist, i qui s'ho agafarà com un espectacle tradicional, una representació, per què no com qui va a les funcions de la Passió. Com a acte de fe o simplement un acte cultural.

Haig de dir que desconec aquest món i només he arribat a viure la processó dels Dolors, el diumenge de Rams a Vic, i les processons del Divendres Sant a primera hora del matí, el Viacrucis de Vic i la Renglereta a Arenys de Mar, 

Dels tres exemples viscuts, ara ja fa uns quants anys, haig de dir que els espectadors eren ben pocs, sobretot el Divendres Sant, quan la majoria de gent encara dorm, i això probablement els treia l'espectacularitat que tenen d'altres, sobretot al sud d'Espanya, però també a casa nostra. 

No sé si és correcte parlar del significat que tenen, per als participants, les processons, ni si els podem demanar que creguin en el que estan fent; de si es fa amb fe o simplement s'actua, es representa... Perquè en tot cas no fa mal a ningú.

Permeteu-me que, per acabar, em refereixi a l'esperpèntica decisió del Ministeri de Defensa d'obligar totes les casernes i comissaries militars que hissessin la bandera a mig pal en senyal de dol per la mort de Jesucrist. Esclar que, no ens hauria de venir de nou, després d'haver viscut la condecoració de la verge per part de l'anterior ministre de Defensa. Què més haurem de veure?

L'Ajuntament d'Arenys de Mar a la Fiscalia per la bandera

Arran de la notícia de la decisió del Defensor del Pueblo de portar a la Fiscalia l'ajuntament d'Arenys de Mar, permeteu-me que consideri ridícula aquesta tasca del Defensor del Pueblo, o defensora,  perseguint càrrecs públics perquè no tenen penjada la bandera espanyola al balcó. Ja sé que hi ha moltes persones per a qui els símbols són sagrats. També és cert que tots n'utilitzem, i precisament hi insistim quan ens neguen els arguments per defensar els nostres drets. Quan eviten el diàleg i ens imposen la llei com si es tractés d'una llosa inamovible.

Reconec que no m'agradaria veure la bandera espanyola al balcó del meu ajuntament, però al mateix temps si l'alcalde decideix treure la senyera no em sabrà cap mica de greu. M'interessa més la voluntat ferma de treballar per aconseguir els drets dels ciutadans i sobretot la lluita contra les injustícies, i crec que en això s'hauria de dedicar l'esmentat defensor i no en si hi ha o no penjada una bandera a tal edifici. 

Potser se'ns escapa, perquè la premsa acostuma a fixar-se més en les extravagàncies que en la feina de cada dia, la polèmica es paga més bé que no pas una mostra de gratitud, però no recordo gaires mostres en defensa del ciutadà que no té habitatge, el que no té recursos suficients per sobreviure. Això sí que és una injustícia que el govern de torn permet i tolera, i aquí hi voldria el defensor del poble lluitant per aconseguir eradicar tanta desigualtat.

Deixem que sigui la delegada del govern espanyol a Catalunya qui, a falta de tasques més importants, es dediqui a perseguir els alcaldes dolents que no pengen la bandera, i que el defensor s'escarrassi en aconseguir disminuir tanta injustícia, i que posi en evidència els polítics que incompleixen les seves obligacions vers els més dèbils. Potser em presentaran una llista de reclamacions, però jo voldria veure els resultats i les conseqüències per als polítics que incompleixen les seves obligacions, més enllà de penjar o no una bandera.

La transparència de C's és nítida i prometedora

Si al final resulta que C's té alguna cosa a dir després de les eleccions del 20 de desembre, ningú no podrà dir que ens han enganyat. A diferència del PP, que promet allò que agrada i després fa tot el contrari, C's ha deixat ben clar que vol reforçar l'Estat, traient competències a les autonomies, també el Concert econòmic de Navarra i el País Basc, i forçant la veneració de la bandera i himne espanyols.

És important que ho tinguem clar, perquè C's no té res a perdre i sí molt a guanyar. El PP, aquests darrers dies, dóna peixet a la gent. Parla de rebaixar l'IRPF, millorar el finançament econòmic... però tots tenim memòria i sabem que això ho promet cada vegada i llavors troba mil excuses per no posar-ho en pràctica, o simplement diu que no.

Probablement els resultats de les properes eleccions generals dibuixaran un panorama diferent en l'equilibri de forces. Sortirem de tenir tan sols dos grans partits, a tenir-ne un tercer (C's) i qui sap si fins i tot un quart (Podemos). Rivera diu ben clar que s'ha acabat el temps en què els partits nacionalistes (CIU i PNB) forçaven acords als grans partits quan no disposaven de majoria absoluta. Ara aquest paper el vol fer ell. Rivera pactarà amb el partit que li doni més protagonisme i que accedeixi en més propostes del seu programa. 

La força que pugui tenir C's xocarà directament contra les aspiracions catalanes. Recordem que C's va néixer per atacar l'autonomia catalana (en aquell temps encara no es parlava d'independència). No es definien ni de dretes ni d'esquerres. Això no els importava. Només tenien l'obsessió d'Albert Boadella, Francesc de Carreras (fill del franquista Narcís de Carreras), Arcadi Espada, Félix Ovejero, Félix de Azua..., els grans ideòlegs del partit, d'anar en contra de la singularitat catalana. És per això que encara algú ens vindrà a dir que el PP és el mal menor.

La bandera espanyola a l’Ajuntament d’Arenys de Mar

Em disculpareu que avui sigui breu en el meu post. Avui arriba el fill, després de l'experiència de voluntariat al Nepal, i s'ha d'anar a l'aeroport a rebre'l.

De totes maneres voldria introduir dos temes que els podrem tractar més endavant amb més calma. En primer lloc la denúncia de PP i C's a la Delegació del govern espanyol a Catalunya, per les estelades penjades a la Riera, però amb un afegit més significatiu com és la no presència de la bandera espanyola al balcó de l'Ajuntament. 

El segon tema a comentar seria la reestructuració de l'aparcament a la part baixa de la Riera, i especialment la voluntat d'augmentar el nombre de places de zona verda al voltant del Calisay i Mercat municipal.

Del primer tema ja vaig dir bastant el que pensava, però crec que és important tenir present, si és certa la notícia, que la denúncia al govern municipal per no tenir penjada la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament, és un canvi en la política de pacte no escrit de no penjar-hi cap bandera, amb alguna excepció, i que fins fa pocs anys s'havia anat complint. Si a partir d'aquesta denúncia la delegada del govern a Catalunya obliga l'ajuntament d'Arenys a penjar la bandera espanyola, podem trobar-nos amb una imatge pràcticament inèdita a la nostra vila.

Quant a l'ampliació de la zona verda, precisament davant del Mercat municipal, no l'acabo d'entendre. Normalment la zona verda es reserva a zones residencials, ja que té sentit, i en canvi la zona blava té més sentit en zones que convé la rotació, com són les zones comercials. Sisplau, que algú m'ho expliqui.

Construint el cartipàs municipal amb menys eventuals

Sembla que hi algú que se sent més alliberat que dies enrere. Per una banda CDC s'ha rejovenit després de deixar anar el llast d'UDC, i Albert Rivera també se'l nota més descansat després de fer públic que es dirigeix cap a la presidència del govern espanyol.

Aquí el PSC es pren seriosament les paraules de Pedro Sánchez, ahir embolicat amb la bandera espanyola, i el president Mas espera resposta a la inesperada proposta del cap de setmana. Tot plegat per fer-ho més entretingut, mentre els ajuntaments van perfilant el cartipàs i l'organigrama.

Recordo que, a Arenys de Mar fa un parell de mandats, algú, que ara no ha pogut entrar a l'Ajuntament, esmentava sempre la macro àrea de tal regidor. En aquest nou mandat sembla ser que també hi haurà un regidor amb una macro àrea, i ja se l'ha criticat. D'alguna manera ja està tot inventat, i anem repetint els esquetxos.

En aquests moments, si es confirma que JxA governarà amb minoria, no hi haurà cap més remei que carregar-se de regidories, a no ser que en vulguin suprimir. També cal tenir en compte la dedicació dels diferents regidors. No és el mateix treballar set o vuit hores i després passar per l'Ajuntament, a dedicar-hi totes les hores del dia.

Un altre aspecte a tenir en compte és el nombre de càrrecs eventuals, que la LRSAL, Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, regula i que en el cas d'Arenys de Mar (menys de 20.000 habitants) ho limita a dos.

Segons unes declaracions del cap de llista del PSC, en el mandat passat no es va portar bé la gestió de recursos humans i caldria que en l'actual no es repetís. L'Ajuntament d'Arenys de Mar compta amb una bona plantilla de funcionaris i laborals, i es pot elaborar un bon organigrama. Només cal imaginació i les idees clares. Des de l'oposició caldrà seguir de prop la gestió del govern municipal, perquè optimitzi els recursos per a una bona administració local.

La Marató de TV3 és una mostra de la generositat del nostre poble

La Marató de TV3 ha esdevingut el símbol de la generositat i solidaritat del poble català. Un fet que ens enorgulleix i em fem bandera. Tot i que la majoria hi estem a favor i en parlem bé, també hi ha qui ho critica. No es perdona que només siguem solidaris una vegada a l'any, però això no és cert. Jo crec que en el fons sempre demostrem la nostra solidaritat, que evidentment es pot millorar, però que una vegada a l'any ens unim per mostrar aquesta nostra solidaritat a la comunitat.

És important no caure en el derrotisme i criticar-ho tot. S'ha de potenciar totes les iniciatives positives, sense voler anar més enllà. Perfectes no ho serem mai, però sí que necessitem valorar els petits gestos i no deixar que ens aigualeixin la festa.

Un dia com avui, dedicat a les malalties coronàries no puc oblidar-me d'en Jordi Canal, company de feina i que ens va deixar sobtadament a primers d'any. De fet no l'hem oblidat i el tenim molt present cada dia perquè en Jordi era únic. Avui, però se'ns fa més present i ens fa desitjar encara més que avancin en l'estudi d'aquestes malalties per aconseguir evitar morts sobtades com les d'en Jordi.

El nostre món és complex i divers, i és cert que hem perdut valors, que cada vegada anem més a la nostra i ens oblidem dels que tenim al costat, però jo em resisteixo a acceptar que ho hem perdut tot i sóc capaç de veure en les reaccions espontànies la bondat de la majoria, i, en diades com la d'avui, també el saber estar al costat de la gent que no ha tingut la mateixa sort que nosaltres.

Actes com el d'avui són el mirall a què s'hauria d'emmirallar l'administració pública, per adonar-se que és aquest el seu paper a jugar. Vetllar per a la majoria de la població, unir esforços i treballar per créixer en coneixement i ciència, per millorar el nostre futur.

Gràcies a totes les persones que fan possible l'èxit de la Marató de TV3. 

Les banderes són simplement símbols i no objectius

Els símbols són importants, però no ens hi hem d'obsessionar. L'estelada és el símbol de la independència, però aquesta no s'obté a base d'emplenar les façanes d'estelades, sinó treballant plegats per aconseguir l'objectiu final. Trobem normal que el dia 11 de setembre els carrers de casa nostra s'emplenin de senyeres i estelades, i que el 12 d'octubre sigui la bandera espanyola la que surti al carrer. Fer d'això l'objectiu és una estupidesa, però ajuda a engrescar la gent a aconseguir allò que volem.

Per què ho dic tot això? m'ha fet gràcia la notícia de la designació de Soraya Sáenz de Santamaría com a responsable de la bandera d'Espanya. Què es pretén amb això? ¿obligar totes les institucions a penjar la bandera espanyola, i que aquesta no sigui, mai, més petita que les altres? perfecte, i...? D'aquesta manera serem més espanyols? ens sentirem més units a la mare pàtria?

S'equivoquen!!!

Un drap, per més simbolisme que tingui no aconseguirà unir-nos més, si continuen aprovant lleis i decrets que ens perjudiquen sentimentalment, econòmicament i culturalment. Per més símbols que ens obliguin a penjar, no aconseguiran que jo em senti més unit a Espanya, si comprovo cada dia que m'estan estafant i incomplint els pocs compromisos que no ens varen retallar. 

A Catalunya ja tenim la delegada del govern que persegueix i obra diligències a totes les institucions que no tenen la bandera espanyola penjada. I què passa? no passa res, perquè els catalans que sortim al carrer o escrivim demanant més autonomia o la mateixa independència, no ens aturarà un bandera espanyola més o menys.

Volem arguments per quedar-nos a Espanya. Avui Francesc de Carreras ho deia molt clar, i no és una persona que se li pugui atribuir cap deix catalanista. Rajoy i el seu govern ens han de donar arguments per convèncer-nos que és millor continuar units. La repressió i el Tribunal Constitucional no ho aconseguiran mai.

Elena eclipsat pel rei Felip VI

Els comentaris d'avui els podríem agrupar en dos blocs: la proclamació del nou rei i l'eliminació de "la Roja". Dic això, però fins a mitja tarda no els he pogut llegir, més que escoltar. Amb dos anys hem viscut la renúncia d'una papa i l'abdicació d'un rei, dos fets que no són gens freqüents. El que ens fa falta al nostre país és que hi hagi més renúncies i dimissions de polítics corruptes.

La indumentària militar del rei, el seu discurs, l'absència del pare i la germana a l'acte, o el fet que Artur Mas no aplaudís el discurs, són algunes de les anècdotes i comentaris que s'han pogut llegir a les xarxes socials. Els diaris i mitjans informatius han estat molt respectuosos amb la monarquia, fins i tot a Catalunya, on republicans i independentistes tenen una important presència.

Amb tot això, el protagonisme del PSC ha quedat eclipsat, però no per massa temps. Elena ha reconegut que ha fracassat en el seu intent de canviar el PSC i ha llançat la tovallola davant d'Iceta que, en aquests moments, no té contrincant que li pugui fer ombra.

Em preocupa la situació actual a Espanya en què molesta més una estelada o una bandera republicana que no pas una creu gammada. Es dediquen més esforços a perseguir independentistes que no la ultradreta feixista.

I avui, si alguna persona deu estar dolguda és monsenyor Rouco Varela. Podia haver estat el protagonista de la jornada i l'han deixat a casa. No sé si amb un altre arquebisbe el rei hauria accedit a incorporar-hi l'Església en aquesta entronització, però és evident que Rouco Varela no li hauria fet cap favor.

La bandera republicana ha estat prohibida

Segons sembla, per evitar aldarulls, la policia de Madrid podrà demà prohibir l'accés de persones amb símbols contraris a la monarquia, en els carrers on està previst que hi circuli el nou rei. No m'hi veureu amb una bandera republicana, però trobo absurd que es prohibeixi la seva exhibició. Tornem als temps de les prohibicions. En això el PP és el rei.

Avui la selecció espanyola ha quedat eliminada del campionat mundial del Brasil. No sortiré a fer-ne mofa, però també us haig de dir que no em sap gens de greu i, pensant en segons qui, fins i tot em fa certa gràcia.

Elena ha decidit sortir del PSC. No sé si es mantindrà com a diputat o bé renunciarà a l'escó. L'altra opció era presentar-se com alternativa a Iceta a liderar el partit. M'imagino que ha valorat que no hi tenia res a fer, i no ha volgut continuar de corcó per a la direcció socialista. Penso que ha fet bé.

Amb la renúncia de Pere Navarro els sectors crítics no podien continuar igual. Amb Núria Parlon hi havia la possibilitat de pactar, però amb Iceta la posició és ben clara. És per això que Elena ho ha vist ben clar i no seria gens estrany que Núria Ventura i Marina Geli el seguissin, encara que ara diguin que confien en la refundació del PSC.

La CUP no es fia d'ICV i no s'imagina anar junts amb la proposta d'Ada Colau, a l'ajuntament de Barcelona. Diuen que ICV ha tingut prou oportunitats com per ara pensar que seran l'alternativa de canvi polític i social. Jo penso el mateix. M'agradaria, però, més compromís per part de la CUP. A vegades penso que tenen les idees molt clares, però els falta arremangar-se i posar-s'hi seriosament. A treballar, em refereixo.