Nova promoció de jutges sense rei

Porto una bona estona buscant una notícia que he llegit d'esquitllada i que voldria contrastar amb altres fonts. Segons el que he pogut llegir, el govern no hauria autoritzat la presència del rei a l'acte de lliurament dels despatxos a la nova promoció de jutges. Se'm fa estrany que això sigui real, però la notícia és molt clara.

Segons informa la Cadena Ser, la Casa Reial hauria enviat una nota al Consell General del Poder General avisant que, contra el que estava previst, el rei no assistiria a l'acte perquè el govern no li autoritzava. La notícia intentava explicar quins podien ser els motius que havien portat al govern a no autoritzar-ho, però no en desvetllava la causa.

Podem especular que en tractar-se d'un acte que tindrà lloc a Catalunya, hi hagi motius d'ordre públic que facin prendre aquesta decisió, encara que segons com es miri, pot semblar una excusa, ja que tenen prou maneres per fer front a qualsevol tipus de bloqueig. En altres ocasions el rei ha visitat el nostre país, sense gaires conflictes, més enllà de mostres de rebuig.

Una altra cosa seria que el govern prengués aquesta decisió per limitar les activitats del cap d'Estat. Això seria suposar molt, i és per aquest motiu que no volia escriure al respecte sense veure publicada la notícia a altres mitjans de comunicació. Haurem d'esperar unes hores per comprovar si es confirma o no la notícia, i en tot cas saber perquè ha passat, sigui cert o no.

Preparant l'onze de setembre

A les vigílies de l'onze de setembre es fa difícil no parlar dels preparatius, del nombre d'inscrits, dels autocars que s'han reservat pel desplaçament a Barcelona, de la consigna, avui molt evident tenint els nostres polítics presos. 

Fa ja uns anys que donàvem per fet que les massives manifestacions de l'onze de setembre acabarien aviat, no pas perquè tinguéssim clara la independència, sinó perquè crèiem que arribaríem un acord amb el govern de l'Estat per aconseguir una situació més justa per a Catalunya, i més respectuosa amb la nostra cultura, història i institucions.

Han passat uns anys i ens trobem encara pitjor respecte a l'Estat, però hem guanyat credibilitat a Europa, la qual cosa no vol dir que tinguem la vida assegurada, sinó només que Espanya cada vegada s'haurà d'esforçar més per defensar la seva credibilitat i reconeixement democràtic.

És clar que molts hem perdut la confiança en les institucions espanyoles. No només el govern, sinó també en el poder judicial i evidentment en la casa reial. Res del que ens puguin dir ens mereixerà confiança encara que no ho facin tot malament. És allò del gat escaldat.

Dimarts, onze de setembre, tornarem a sortir al carrer ha exigir justícia, i enguany ho centrem en l'alliberament dels presos polítics, una situació totalment injusta que farà mal, a la llarga, al propi estat espanyol.

Un rei que no volem

És evident que hi ha opinions de tot tipus i per això hi haurà qui encara s'il·lusionarà amb la visita de membres de la casa reial espanyola. Molts catalans, però no el volem, ja sigui perquè creiem en la república o bé perquè aquest rei el dia 3 d'octubre de l'any passat ens va insultar de mala manera a molts de nosaltres, a tots els que ens sentim orgullosos de ser catalans i de defensar els nostres drets com a poble. El rei espanyol va excloure'ns clarament i molts voldríem que aquesta exclusió es fes efectiva.

Avui ha tornat el rei a Barcelona i no sé com ha anat. M'imagino que s'ha establert un conjunt de mesures de seguretat i que uns quants barcelonins han intentat fer arribar la seva veu en contra del rei i de la seva visita. Són maneres de pensar, però jo crec més en la indiferència, i aquesta és la meva reacció a la seva visita, una persona més com qualsevol altra, que no em fa ni fu ni fa.

L'experiència viscuda durant aquests quaranta anys de transició ens fa veure com a impossible que Espanya pugui deixar de ser una monarquia. Hi ha molta devoció respecte a la institució i molta por de tocar res. Només la independència de Catalunya ens permetria desprendre'ns d'aquest llast. És bo que els Comuns ho sàpiguen i que obrin els ulls de veritat.

Els plantejaments de la gent de Xavier Domènech poden ser molt interessants, però són utòpics. Creure que es pot negociar res amb el govern espanyol és ser molt innocent, o voler enredar-nos perquè no persistim en el nostre desig d'alliberar-nos del mal govern que només ens reté per aprofitar-se'n. Entenc que arribin a segons quins plantejaments, veient com actuen els partits independentistes darrerament. Tot plegat és un bon embolic, i ja està bé de jugar amb tots nosaltres!