51 morts més a la Turquia kurda

Com que sóc un malpensat i no em refio gens de l'actual líder turc, el primer que he pensat quan he conegut la notícia de la bomba que ha produït 51 víctimes mortals i més d'un centenar de ferits, en un casament kurd, i veient que Estat Islàmic no ho reconeixia i en canvi el govern turc de seguida els acusava, ha estat que potser no es tractava d'un acte d'Estat Islàmic, sinó d'algú que no estima gaire els kurds.

Ja dic que sóc un malpensat i que probablement els causants d'aquesta nova tragèdia per a la població civil haurà esta el grup terrorista Estat Islàmic. Sigui com sigui, però les persones innocents, que en aquest cas estaven de celebració, són les víctimes que pateixen la guerra i el terrorisme amb la seva pròpia vida i la dels seus familiars.

Llegia avui la crònica de Bel Olid, per al diari ARA, des del camp de Vasilika, a Grècia, on entre altres coses explicava que no podia entendre que no obríssim les portes a tots aquests refugiats que malviuen en aquests camps i que l'única alternativa que se'ls ofereix és tornar al seu país que està en guerra. I acabava dient "No entenc que, molt tranquil·lament, puguem dir 'aquests no són dels nostres, aquests no són com nosaltres', i obrir la nevera, fer una cervesa. Fer com que no ens importa que morin en vida, a Grècia, ara".

Què podem fer nosaltres atès que el nostre govern i la majoria de governs europeus giren l'esquena a aquestes víctimes de la guerra? Una guerra que descaradament utilitza l'atac a civils. Ja no es tracta de víctimes col·laterals, sinó dels objectius dels atacs, tant de Rússia com del govern sirià.

Ja sé que el nostre govern té molta feina amb tot això del procés, i que tampoc no en té competències, però alguna cosa s'ha de fer, no? No podem continuar tan tranquils mentre hi ha tantes morts injustes!

Torres-Dulce no resisteix la pressió política

La notícia bomba del dia i que reproduiran demà tots els diaris en paper és la dimissió, per assumptes personals, del fiscal general de l'Estat, el senyor Torres-Dulce. El fiscal general que va obligar al fiscal superior de Catalunya a presentar la querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau. Un fiscal que va actuar molt lentament en el procés 9N i que va posar molt nerviosos al PP, sobretot a la senyora Sánchez-Camacho, que feia dies que havia anunciat com procediria el fiscal.

El ministre de Justícia ha corregut a ressaltar que la dimissió era per assumptes personals i per tant no tenia res a veure amb el cas del 9N ni el Gürtel o el Nóos. L'oposició, però té molt clar que la dimissió té a veure amb la politització de la Fiscalia, que està al servei dels interessos del Govern.

El Govern espanyol nega pressions al fiscal, però tothom sap que quan el varen nomenar no es pensaven que actuaria de la manera que ho ha fet. El volien molt més proper a les tesis populars, i d'alguna manera els va sortir malament. Negar pressions és força ridícul, perquè tots n'hem estat testimonis. Potser no les ha patit darrerament, però la setmana del 9N el PP, però també C's i UPyD varen estar insistint i pressionant el fiscal perquè prohibís la realització de l'acte de participació amb urnes, i posteriorment que presentés la querella al president Mas. Si això no és pressió no sé què en diuen.

De totes maneres, per a molts de nosaltres, el fet que Torres-Dulce hagi dimitit ens deixa molt indiferents. Vingui qui vingui al seu darrere no canviaran les coses. Tal com hem pogut llegir aquests dies, només un canvi radical del mapa polític pot fer variar la inèrcia que aguantem des de fa més de trenta anys. Això pot passar d'aquí a un any, amb els resultats de les eleccions generals, o bé, en el cas de Catalunya, amb com avanci el procés sobiranista. Avui tot és una incògnita i hem d'anar vivint el dia a dia.

Avui la notícia a comentar havia de ser el gir històric de la política dels EEUU vers Cuba, i els primers passos per restaurar les relacions entre els dos països. Com que el procés s'allargarà en el temps, ja tindrem ocasions per anar-ne parlant.

Un bon Nadal per a qui ha trobat la pau

Penso que ha estat un Nadal tranquil, si descartem els països que estan en guerra, els altres on hi esclaten bombes, els països europeus on el vent ha causat morts i destrosses, les famílies que estan a l'atur... el Nadal ha estat tranquil, sobretot per als presumptes corruptes i el govern espanyol. Sí, el ministre Soria també.

I per a l'Alícia Sánchez-Camacho? Aquests dies es deixava fotografiar al costat de Rivera i s'engrescava animant a participar-hi en Pere Navarro, però ben pensat... qui serà el seu adversari polític en les properes eleccions? Els sobiranistes? No!, els seus adversaris seran els nacionalistes espanyols, sobretot l'Albert Rivera. És hora doncs de començar marcar distàncies i intentar convèncer que, si bé és cert que C's és unionista, és el PP l'únic que pot solucionar el problema i fer que l'Artur Mas, el secessionista s'estavelli. És hora de recuperar vots. Del PSC ni en parla. Ja s'han desprestigiat sols.

Per cert, els presumptes corruptes, ni han justificat els diners robats, ni els han retornat, i no han tornat a casa per Nadal, perquè no els ha calgut. Ells continuen vivint tranquils i la presó es troba molt lluny de la seva vida. Evidentment el Rei d'Espanya estava equivocat. Al nostre país la Justícia no és igual per a tot el món. Els rics i presumptes corruptes en surten beneficiats i tenen molts amics al sistema judicial. Una casualitat com una altra. Que passeu una bona diada de Sant Esteve.