Aprofitant l'avinentesa del relleu...

Avui s'ha conegut el relleu davant del Departament de Drets Socials i Inclusió, amb la dimissió de la fins ara consellera, la senyora Mònica Martínez Bravo, que serà substituïda pel senyor Raúl Moreno. Aquesta crisi de govern ha vingut motivada per raons personals de la consellera, a qui el president Illa ha agraït tota la feina feta.

Martínez Bravo se'n va i deixa la conselleria amb una colla de reptes pendents de resoldre. Tot el que fa referència al sensellarisme, la pobresa infantil, l'envelliment de la població o les migracions, conforma un paquet prou gran i problemàtic per ocupar totes les hores de dedicació del nou conseller. Cal treballar a fons per anar trobant solucions als temes que afecten aquest àmbit i, a poder ser, amb la màxima participació i col·laboració de la Taula d'entitats del Tercer Sector.

I en la línia de la voluntat del govern, manifestada no fa gaires mesos pel conseller de la Presidència el senyor Albert Dalmau, d'escurçar els terminis de les tramitacions administratives en temes tan sensibles com poden ser la valoració del grau de dependència de les persones, o de la seva discapacitat, cal millorar i agilitar aquesta transformació promesa. Avui, quan truques al departament, et deixen clar que la valoració de la discapacitat té un termini de divuit mesos. 

No té cap mena de lògica ni moralitat, que una persona d'edat avançada hagi d'esperar un any i mig perquè se li valori la seva situació familiar i personal, i es prengui alguna decisió per ajudar-la. Aquesta lentitud no té cap mena de justificació, i si no s'aconsegueix desencallar-ho no es podrà parlar d'una atenció adequada a les persones. No pot ser que els nostres dirigents polítics s'omplin la boca de bones intencions i tot quedi en paper mullat.

Esperem i desitgem que el canvi de responsable de la conselleria serveixi per avançar en la línia promesa i que la resposta a la ciutadania sigui la que ens mereixem.

L'envelliment dels edificis és un problema

Avui us parlo d'un tema important que passa força desapercebut tot i els problemes que pot ocasionar si no es troben solucions. Es tracta de l'envelliment dels edificis a Catalunya. Una de les dades a tenir en compte és que la meitat dels edificis del país tenen més de 40 anys i s'ha fet molt poca rehabilitació.

De totes les inspeccions realitzades pel govern català, només el 13% superen la revisió sense cap problema. El 87% restant presentaven algun tipus de deficiència, el 32% era greu, i el 3,8% molt greu.

Una vegada han passat els inspectors, les comunitats de veïns han de procedir a solucionar les deficiències detectades, i és aquí quan surten els problemes. Hi ha moltes comunitats de veïns que tenen problemes econòmics i la necessitat de fer-hi obres agreuja la situació. Hi ha immobles que comporten risc a les persones que hi resideixen i també als voltants. Què fer en aquests casos?

La revisió ha trigat massa temps a fer-se i la situació de molt immobles és greu i, per tant, la inversió que es fa necessària també és costosa. El govern es veu obligat a finançar aquestes obres en casos d'emergència, però no ho pot solucionar tot.

Aquest problema, que el veig important, sorprèn a molts perquè no hi ha consciència de quina és la realitat. Només cal passejar pels diferents barris d'una ciutat, per adonar-te de les deficiències existents, i això sense gratar ni ser expert en la matèria.

Penso que és important que el govern trobi la manera de pal·liar la situació i potser que s'arremangui una miqueta més i es posi a treballar. La notícia d'un bloc de pisos que amenaçava de caure fa pocs dies a Badalona, pot no resultar una anècdota i esdevenir una notícia habitual.