En l'impàs, observem el Regne Unit

Davant la manca de notícies fresques sobre la política catalana i espanyola, tot plegat força avorrit, ens fixem en què passa al Regne Unit on sembla que les notícies són més actuals i corren més de pressa.

Entre ahir i avui hem vist com el partit en el govern perdia la majoria al Parlament britànic i passaven a tenir menys diputats. S'ha vist en les dues votacions successives, importants pel resultat d'aplicació del Brexit. Ara el següent pas està en si es convoquen eleccions, amb les esperances de Boris Johnson de guanyar-les i poder sortir de la UE encara que no hi hagi acord amb el Brexit.

La situació dels britànics ajuda a entendre el funcionament electoral d'aquell país. Els diputats, adscrits o no als grans partits, surten elegits per districtes i representen els seus votants, a vegades contraris a posicionaments del partit polític on s'han adscrit. Aquest model de representativitat democràtica és el que moltes persones voldríem al nostre país, amb les adaptacions que fessin falta, però respectant la mateixa idea.

Ha estat precisament el canvi de bàndol d'un diputat el que ha fet perdre la majoria al govern. Ha canviat perquè ha entès que la majoria de votants a qui representava estaven en contra del posicionament de Boris Johnson. Al nostre país, els diputats es deuen al partit que els ha inclòs a la llista, i és per això que hi ha tantes baralles quan canvien de partit, fins a cert punt lògiques.

A l'espera, doncs, que es desencalli la política de casa nostra, continuarem observant el Regne Unit.

Pactem el futur, però mai retornar al punt de partida

Disculpeu-me que torni a utilitzar el mot fàstic en els meus escrits, però no em surt res més veient el panorama judicial, polític i mediàtic a Espanya. Sembla estrany la rapidesa amb què s'escampa la porqueria i el mal ús de les normes més elementals de relacions humanes. I tot va a modes. Ara es tracta d'insistir en l'adoctrinament a les escoles, no ja només a Catalunya, sinó que també apareix a València. Què tenen en comú? Una segona llengua a protegir. Això, els fanàtics espanyolistes no ho accepten.

Aquests dies també veiem les febles reaccions d'institucions europees al funcionament jurídic espanyol. Ho diuen amb la boca petita, o això és el que ens volen fer creure des de Madrid, però no ho poden dir més clar. Trist.

És que hi ha coses que són tan evidents que resulta molt cansat, avorrit i preocupant haver-les d'explicar o tan sols esmentar. Que uns secretaris d'estat es presentin per parlar amb els guàrdia civils, pares dels alumnes presumptament assenyalats amb el dit, i que no vulguin conèixer la versió dels acusats. És normal això? Això només té una explicació i aquesta, forma part del comú denominador dels darrers mesos: tots i tot en contra de Catalunya.

Algú diu que a poc a poc les coses tornaran a la normalitat, però jo els dic que la normalitat no ha existit mai, perquè sempre hi ha hagut un tracte desfavorable cap a Catalunya. A no ser que aquesta sigui la normalitat, que jo em nego acceptar. Segons Espanya la normalitat passa perquè els catalans abaixem el cap, i això és el que no farem lliurement. Poc a poc anem desprenent-nos de lligams que fins ara ens han subjectat, a contracor. El retorn és gairebé impossible. Podem pactar el futur, però mai tornar al punt d'on partíem.

Si ens reformen la Constitució serà a pitjor

L'estira i arronsa del procés és tan avorrit per reiteració sense punts de sortida, com poden ser les demandes de l'excandidat a la presidència del Barça, en Benedicto, les exigències del govern d'Aragó sobre els béns de Sixena, o les picabaralles entre el PSC i el PSOE. Tot això és el pa de cada dia, però la setmana vinent és juliol i comencen moltes vacances.

Molts esperem aquestes setmanes de vacances per tallar amb tot, però gairebé més amb tot l'entramat polític i succedanis, que no pas amb la mateixa feina. De fet, durant els darrers mesos hem arribat a desconnectar de tant de guirigall, centrant-nos encara més en l'empresa que ara ens fa por si no ho sabrem fer en període de vacances.

La Guàrdia Civil continua treballant el pla 'por al cos del funcionari' amb l'esperança que el dia 1 d'octubre sigui un fracàs dels sobiranistes. La primera partida l'han guanyat i de moment no hi ha urnes, però el que és més important, amb la imatge que Rajoy ha guanyat Puigdemont.

Per cert, si es confirma la voluntat de C's d'iniciar el procés de reforma de la Constitució tornant de vacances, potser que ens afanyem a marxar, perquè millor no ho serà. Si ens hem de refiar de Rivera i els seus, ho tenim pelut, perquè ja fa temps que ens va ensenyar les cartes i si és coherent tot anirà a la baixa.

Parlem de gats que això ja avorreix

Avui mentre esmorzàvem parlàvem dels nostres gats, de si els espanten els trons, de si endevinen quan ha de ploure, si són agressius o bé passen de tot... Avui no parlàvem dels fills, i això que en sumem uns quants, la majoria molt més petits que els meus.

Els animals de companyia es fan estimar i això ho veies aquest matí quan cadascú de nosaltres explicava les seves anècdotes. Aquell que no el pots treure de casa perquè es tornar agressiu, o de l'altre que fa la seva i ni s'immuta si hi ets o no. A casa els dos són completament diferents. En Figaro necessita que estiguis per a ell i en Papageno que li agrada passar desapercebut. Els dos, però tenen molt clar que si no hi el menjar a punt te l'han de reclamar.

Per què parlo de gats? Per què començo a estar avorrit de tanta política i per què les dues notícies destacades d'avui: la imputació de la presidenta del Parlament català, i la decisió del vot del PSC en el nomenament del president del govern, ja estan molt suades i no han provocat cap sorpresa. Els meus gats tampoc és que surtin gaire de la rutina, però són agraïts i et reconforten, i no hi intervé ni el poder legislatiu ni el judicial.

Es fa avorrit llegir el diari

Hi ha dies que en connectar-te a Internet per llegir les darreres notícies del moment, et vénen unes ganes terribles d'apagar l'ordinador i engegar-ho tot a rodar. No sé si només em passa a mi o bé som més els que ens hi trobem. A part que tot passa molt lentament, no hi veus gaires ganes de fer bé les coses, o potser és que allò que m'agradaria que passés resulta gairebé impossible que pugui succeir.

La formació del nou govern espanyol, les declaracions de la CUP, i també a la nostra vila amb l'estira i arronsa dels grups municipals, acabes avorrint-ho tot, fins al punt de no saber què comentar en el meu bloc i com posar-m'hi, amb el perill de repetir-me, per la lentitud de tots els processos en marxa.

Arran de les declaracions que continua fent el senyor Felipe González, que li hauria de caure la cara de vergonya, però que és ben lliure de fer el ridícul, he vist alguns comentaris que he pensat que hi coincidia. És d'agrair aquelles persones que han ocupat un càrrec polític de primer rang i desapareixen de les primeres pàgines dels diaris. No vol dir que una persona no tingui dret a opinar, però és important que abans d'obrir la boca s'adonin que les circumstàncies actuals no són les mateixes de quan ells lideraven la política.

A Arenys acabo de llegir que avui hi ha la resposta de la sessió pública de dimecres passat, que en aquella ocasió va conduir l'alcadessa i que avui ho farà l'exalcalde. Em sembla bé que tothom expliqui les coses, però no voldria pensar que algú ens estigui enredant. Probablement hi ha persones que desconeixen allò que passa a les seves mans i no pas per mala intenció, sinó per desmanec i ignorància. Tot i que me n'he assabentat tard, miraré si hi puc anar.

Un Ple municipal sense contingut

Si avui és el quart dimecres del mes... llavors hi ha Ple municipal a la vila! a veure quins temes tractaran... deixa'm mirar l'ordre del dia: 

1. lectura i aprovació de les actes de les sessions anteriors (que no es llegeixen mai i s'aproven sempre)

2. mocions

3. precs i preguntes

Carai! això es tot? hi deuen haver molts precs i moltes preguntes. 

S'ho deuen passar bé en el darrer punt de l'ordre del dia, perquè, sinó seria molt avorrit, oi? M'agradaria saber que els preguntaran. Que els carrers són molt bruts i plens de sots? els arenyencs som bruts i els que passegen els gossos encara més. Us heu fixat com estan les façanes i els diferents fanals i senyalitzacions verticals de la via pública? encara que alguns amos recullen les cagarades, els pixats no els recullen!

Que no varen consultar els veïns si volien perdre places de la zona verda i a canvi de quin mobiliari? Que no se sap res més de l'estudi del clavegueram de la vila? o potser sóc jo qui no ho sap. 

Que si han preguntat als vilatans com volien el desplegament de la fibra òptica per les façanes o soterrat? No tenim prou fils i cablejats a les façanes?

Amb l'ordre del dia d'avui, la setmana passada es varen estalviar les comissions informatives, perquè no hi ha res a aprovar! tret de les actes.

M'imagino que les mocions quan es presenten tenen assegurada la seva aprovació, o no. Hi ha una moció relacionada amb el poble. Sí! la famosa variant de Valldegata. Bé, ja va essent hora!

Permeteu-me que us confessi que no tinc la sensació de perdre'm res, encara que no m'agrada perquè hem de ser participatius i interessar-nos pel que fan els nostres polítics. Ja sé que potser no s'ho mereixen gaire perquè quan aproven coses tampoc ens hi han tingut en compte. Continuarem sempre així? L'únic grup municipal que no ha governat mai és la CUP. Són ells l'alternativa que es mereix Arenys?

Senyor Jorge Fernández, quina pena de ministre!

No només és incompetent, ruc, indecís i avorrit, sinó que a més és llastimós. Ja no es tracta de criticar-li la seva visió política, sinó la pena que fa quan pretén criticar l'anhel sobiranista amb uns arguments tan ridículs. Segur que es pensa que així la gent tirarà enrere, però està ben equivocat, perquè el que provoca són més ganes de marxar d'aquesta Espanya de ministres patètics que només hi són per amistat i no pas per mèrits.

A la meva família sempre hem pensat políticament de manera diferent, i mai hem deixar de sopar plegats, perquè hi ha una cosa que s'anomena respecte, que predomina a casa, i ningú està per sobre de ningú quant a pensaments, ideologia i preferències.

La teoria del ministre, si és que podem parlar d'alguna teoria, és que amagant el cap sota l'ala, sent submís i creient a tot el que dicta el poderós, ens fa viure més units, encara que això suposi renunciar als nostres drets com a persones lliures i sobiranes.

De fet jo el podria entendre si estigués d'acord amb ell en que en temps d'en Franco, el dictador, es vivia més bé perquè hi havia un pensament únic. El problema és que només podien pensar uns quants, els que tenien el poder, i la seva unanimitat els salvava. Tot això demostra el seu poc sentit democràtic i les seves arrels franquistes, conreades dins d'un partit polític, el PP, que passarà a la història com el partit que va imposar la involució democràtica i social a l'Espanya del segle XXI.