Els vilatans volen resultats, també en les petites coses de cada dia

Aquest diumenge la CUP ha celebrat una assemblea oberta a la part alta de la vila per poder recollir propostes i suggeriments dels vilatans. Tot i que no és fàcil resumir en poques paraules un debat de gairebé dues hores de durada, sí que podríem afirmar que la gran decepció dels vilatans és veure com les promeses electorals acaben en no res, i es queden massa coses sense resoldre. Que falta iniciatives, però sobretot una actuació valenta dels governs municipals per encarar aquells problemes que, encara que coneguts, es queden sense solucionar.

Hem parlat d'habitatge, perquè fa anys que el govern d'ERC ens en parla sense que hagi fet cap pas decidit per resoldre el problema que la vila pateix de manca d'habitatge assequible. També de la protecció del territori que, com es va poder escoltar en el debat organitzat per la Plataforma en Defensa del Territori Arenyenc, aquest divendres passat, molts partits polítics no consideren que sigui preocupant, i cada vegada tenim menys verd i més destrucció del patrimoni natural.

Ens han recordat que hi ha moltes ordenances aprovades que no es tenen en compte i per tant no es fan complir, normalment per deixadesa dels polítics, que no les tenen present, i tot això contribueix a la degradació de la vila. Ho veiem en temes com la neteja, la recollida selectiva de la brossa, la mobilitat.

S'ha parlat de la bona feina de les entitats i el poc cas que a vegades se'ls fa des de l'Ajuntament. Implicar els vilatans organitzats és una bona manera d'ajudar a que la gent assumeixi més responsabilitats de respecte de l'espai públic, de manera que no sigui una imposició des de dalt, sinó que surti de la pròpia ciutadania.

Als polítics que hem decidit entrar a formar part de les llistes electorals per servir la vila d'Arenys de Mar se'ns demana que treballem, no només buscant grans projectes que quedin per a la història, sinó per millorar la convivència, tenint en compte la gent gran, que cada vegada representa un percentatge més alt a la nostra població, però també els joves, que necessiten emancipar-se. En definitiva, se'ns demana menys promeses electorals enlluernadores i més resultats. Més treball i més eficiència.

La CUP en pren nota i ho incorpora com a objectius per dur a terme en aquest nou mandat municipal que s'iniciarà el proper mes de juny.

Recordant les víctimes d'ara fa dos anys

Tots, en algun o altre moment del dia, hem tingut un record pels fets d'ara fa dos anys a Barcelona i Cambrils. Va ser un cop que va colpir a molta gent i que encara ens manté d'alguna manera afectats. El fet en sí és suficient per trasbalsar-nos, al marge de tenir en compte les circumstàncies i tot allò que encara no hem pogut saber, ni nosaltres ni les persones més properes a les víctimes mortals i les ferides.

Avui calia fer un acte de manifestació de dolor per la mort de persones innocents, víctimes d'un atac terrorista que no havia de succeir. Que no es justifica, per més cridòria que vulguin fer, aquelles persones malaltes mentalment, ofuscades i manipulades. Avui no era dia de reivindicacions, encara que les tinguem presents perquè la nostra societat necessita explicacions, necessita respostes d'aquestes institucions, d'aquest Estat que diu fer tan bé les coses.

Han passat dos anys i encara cueja el mal afegit per interessos. La premsa espanyola, la policia espanyola i el mateix Estat es varen preocupar per trobar culpables més enllà de la seva responsabilitat. Els mossos varen estar al punt de mira. Tot per justificar que no estaven preparats i que la millor sortida era la gestió central de la policia. Qualsevol excusa és bona per voler recentralitzar el poder. Vergonya!

Avui recordem l'atac d'uns nois venuts, enganyats i manipulats per qui només s'alimenta d'odi vers els altres, vers aquells que són diferents. Hem de continuar creient que no tothom és igual, i que només en són uns quants els que estan afectats i impregnats d'aquest odi que els fa actuar d'aquesta manera. Hem de continuar lluitant per aconseguir una convivència rica en la diversitat.

Què li diran els barons a Pedro Sánchez?

La incoherència, la descoordinació, el dubte o el tirar-se els plats al cap no són bons companys de viatge per als que pretenen triomfar, i quan miro els partits polítics, l'interior que s'entreveu, no sempre voluntàriament, penso que estan poc preparats per guanyar unes eleccions i el que acaba passant és que el primer es beneficia de la pèrdua dels altres.

Agafo per exemple el PSOE, avui que llegeixo que Pedro Sánchez parla d'un tracte bilateral amb Catalunya, en contra de l'opinió dels barons, sobretot de la presidenta d'Andalusia. Per què fa aquestes declaracions si sap molt bé que els seus no li permetran mai? Creu que d'aquesta manera ens enganyarà? S'imagina que els catalans votaran el PSC pel canvi de política que diu que exercirà?

El problema de les campanyes electorals és que tracten la ciutadania d'ignorant, manipulable i sense criteri. El més greu de tot és que ens ho creguem i defensem. Sempre he defensat que el votant no s'equivoca, sinó que en tot cas és l'elegible qui erra.

Els professionals ens diuen sempre que hem de ser positius en els formalismes. No podem destacar la part negativa, sinó la positiva i per tant sovint hem de canviar el format de la sentència perquè no hi aparegui un No a l'inici. En política aquesta màxima no es compleix i molts partits polítics fan campanya atacant el contrari en lloc d'explicar els mèrits i beneficis de la seva proposta política. Creieu que això és un encert?

Qui guanyarà les properes eleccions generals? Qui es mereixeria guanyar-les? Qui aconseguirà la presidència del govern? Estic convençut que les tres respostes no són iguals. On hi ha l'error?

El canvi que tant reclamem no arriba

Al llarg del dia escoltem frases que hauríem de ser capaços d'interioritzar. ¿No us ha passat alguna vegada que algú us hagi comentat alguna experiència o reflexió i que a partir de llavors hi penseu i empreu sovint? Tenir la capacitat de retenir dites i comentaris dels altres és un bon exercici d'aprenentatge per a la vida.

Si us hi fixeu acostumem a inventar poc i més aviat ens movem al voltant de frases fetes, afirmacions repetides i reiteracions. De la mateixa manera que quan ens expressem ho fem amb un vocabulari força escàs, també les reaccions acostumen a ser bastant sempre les mateixes.

Si quan llegim enriquim el nostre vocabulari, també escoltant els altres eixamplem el ventall de reaccions i respostes, i també el nostre camp d'aportacions al nostre entorn. I tot això a què ve?

L'oratòria dels nostres polítics és pobre i avorrida. Probablement és l'expressió de la realitat del nostre país. Ens queixem sovint de la mediocritat dels nostres governants, però malgrat això no aconseguim canviar-ho. 

Avui Pedro Sánchez s'ha esforçat per convèncer els diputats i diputades del Congrés que ell era la millor opció al canvi que necessita Espanya, després de quatre anys de majoria absoluta sense resultats esperançadors més enllà dels que aporta el cicle econòmic. Pedro Sánchez s'hi ha esforçat, però el seu discurs ha estat un clam al desert. La resposta dels altres grups ja està anunciada, digués el que digués. Pedro Sánchez no tenia alternativa. Els partits polítics s'havien sentenciat abans de començar a parlar.

Potser se m'ha escapat i serà culpa meva, però les seves paraules no m'han aportat res de nou, ni tampoc espero rebre cap novetat dels altres grups. És per això que molta gent creu que hi ha 350 persones perdent el temps i els calers, i es consideren desafectats de la política. Si no canviem el discurs, però sobretot l'actitud, no hi ha res a fer. El canvi no es produirà mai.

Què esperem del nostre alcalde?

Moltes persones diuen que en unes eleccions municipals el que es vota són les persones i no els partits. Jo sempre contesto que és cert que en unes municipals pesen molt les persones, però que malgrat tot, continuen sent les marques polítiques les que acaben pesant. Evidentment hi ha excepcions, i en aquesta ocasió a Arenys de Mar podrien tenir el seu pes, perquè hi ha hagut una anormalitat important que tindrà els seus efectes.

La decisió de l'actual alcalde de constituir un partit polític per poder-se presentar, atès que el seu partit l'havia rebutjat com a candidat, un fet gens normal, ha provocat que molts simpatitzants convergents no acceptessin la decisió d'Unió Democràtica i s'hagin posat al costat de l'alcalde.

En aquesta ocasió, doncs, ens podem trobar en la curiositat que els simpatitzants d'Unió votin CIU i els convergents ho facin a Junts x Arenys, la formació de l'alcalde actual.

Al marge de l'anècdota, la pregunta que plantejo és què esperem d'un alcalde o alcaldessa. Un expert de l'administració local? un bon empresari i gestor? Als ajuntaments es fa política o gestió pública? Què esperem d'ells i per què en votem un i no els altres?

Les respostes no poden ser senzilles, perquè cal entendre que totes les persones que es presenten per a governar volen fer el millor per a tothom, però prioritzen i en això hi té un pes la ideologia, les preferències i els valors de l'alcalde i el seu grup municipal. És per això que es fa gestió, però es prioritza.

La crisi de la qual encara no n'hem sortit ha posat contra les cordes els ajuntaments. Com sabem l'administració local és la pitjor finançada i la que ha de donar la cara davant dels problemes diaris de moltes famílies. No és estrany que les formacions que tenen experiència en els ajuntaments, posi com a prioritari la inversió en les persones. El que estranya i dol és que els polítics, després de gairebé quaranta anys de democràcia, hagin estat incapaços de solucionar la mala distribució del finançament públic. Alguns polítics amb experiència municipal, quan han entrat a la Generalitat no han mogut cap fitxa en favor dels ajuntaments, i això és trist.

A Arenys hi ha llistes amb experts municipals i d'altres sense experiència. Pot ser això un determinant a l'hora d'escollir el vot? Hi ha candidats que concreten molt què volen fer i d'altres que esperen a veure-les venir. Qui ens mereix més confiança? Llegim els programes electorals? Ens els creiem? Moltes preguntes per anar responent.

El Grup de Debat i Tertúlia analitzarà les respostes de les 10 candidatures

De moment sembla ser que l'actual alcalde de la vila és qui més suport està rebent dels arenyencs de cara a les eleccions municipals del dia 24. Diríem que Unió Democràtica li ha fet un favor, que el pot portar a repetir com alcalde, cosa que en situació normal potser no ho tindria tan clar.

Què ha passat? A l'espera del que diguem els arenyencs el dia 24, tot fa pensar que molts votants de CIU han vist malament l'escombrada de l'Estanis i s'han posat al seu costat. En la presentació de les diferents candidatures arenyenques, és la que més persones haurà convocat, la qual cosa no vol dir que hagi de ser la llista més votada, però sí que li dóna protagonisme i esperances.

El gran perdedor de tot plegat serà el representant de CIU, sense que se li pugui carregar cap tipus de responsabilitat. S'hi ha trobat al mig i tot el que obtingui s'ho haurà treballat a fons. Però aquest impuls de l'Estanis pot treure també vots a ERC. Si ara fa quatre anys ERC va patir el descens generalitzat per la situació que vivia el partit a nivell nacional, ara les circumstàncies li són favorables  i només la distracció del cas d'Unió d'Arenys, pot fer-li restar votants tradicionals de CIU que ara optarien per ERC. Això ho sabrem d'aquí a vint dies.

El bon paper de la CUP, amb el líder més ben considerat, a nivell nacional, i l'equip que presenten a les eleccions municipals d'Arenys, pot fer que ampliï la seva representació al Consistori en detriment d'altres formacions. Tot i el suport que a la nostra vila té la gent d'ICV, les expectatives que aquesta formació té a nivell nacional, amb un Joan Herrera cada vegada més dubitatiu, els pot jugar una mala passada.

El nostre Grup de Debat i Tertúlia valorarà les respostes obtingudes de les 10 candidatures, que ens poden ajudar a veure si els candidats tenen clar on es fiquen i què hi poden fer, tocant de peus a terra, o bé simplement ens volen vendre sopars de duro.

La pressió mediàtica i política a Podemos va en augment

No vull contribuir a desacreditar Podemos i la gent que ho impulsa, perquè és massa fàcil, però al mateix temps mesquí. La por a perdre el que tens a vegades et porta a criticar qui creus que t'ho pot prendre. El problema és el verb que utilitzem, a vegades només en el subconscient. Perdre una votació és correcte, però perdre el poder no, perquè en democràcia no hauríem d'estar parlant de poder, sinó de capacitat de servei, d'acord amb les teves creences i principis.

No hi ha dubte que els partits majoritaris de sempre, però també la premsa més casposa espanyola, que n'hi ha molta, no es prenen gens bé la força que dibuixa Podemos, perquè tenen por que es trenqui l'"acord" de fa més de 30 anys, de repartiment de poder, aquí sí, entre PP i PSOE.

Dit això, però, també cal fer baixar dels núvols aquells que només juguen amb dues posicions: la bona i la dolenta, el blanc i el negre. Si bé és cert que el Partit Popular ens ha estat oferint un menú de corrupcions continuades durant el seu mandat, tampoc hem de pensar que Podemos estiguin necessàriament nets com una patena. Dissortadament la corrupció no és una exclusiva de la classe política dirigent. Aixecant l'estora hem trobat molta brutícia.

Hi ha moltes persones dedicades en aquests moments, a trobar tota mena d'històries que puguin comprometre els nous líders polítics de Podemos. Segur que en són conscients i que només els que no hagin obrat correctament han de trobar-se inquiets. 

Avui han arribat noves notícies sobre detencions, imputacions i judicis de casos oberts des de fa mesos. Hi estem totalment vacunats, però a mi, llegint segons quines declaracions, em produeix fàstic. Entenc que són respostes i afirmacions estudiades pels advocats defensors, però continuo manifestant que he perdut la confiança en la Justícia, i em quedo amb la moral i l'ètica. Aquests dos valors estan absents en la majoria de llocs, i així ens va.

Auge dels moviments alternatius als partits polítics

En un dia sense gaires notícies noves m'ha cridat l'atenció la marca "Ganemos" de la plataforma a imatge de "Guanyem" a Barcelona, liderada per Ada Colau. Sembla que s'ha escampat com un virus que, segons el diari ARA, consistiria en crear candidatures a les eleccions municipals de l'any vinent. 

Camats, d'ICV, deia ahir que estaven fent moltes concessions a Guanyem per anar junts. Jo ho interpretava com que ICV feia mans i mànigues per aconseguir que Guanyem no fos una candidatura que els fes la competència a l'ajuntament de Barcelona. Suposo que es pot interpretar de moltes maneres, aquesta seria la més interessada.

Podemos i ara Guanyem, són dos exemples d'iniciatives al marge dels partits polítics tradicionals, pel cansament dels ciutadans de que els polítics de sempre els menystinguin. Aquella distància que tant criticàvem entre els polítics i la gent ara es traduiria en la creació i auge d'aquests moviments polítics i socials.

Les respostes i comentaris de líders polítics fan riure una mica. La por que tenen els fa dir que són moviments efímers que desapareixeran en breu. Jo preferiria que parlessin de com s'organitzen aquests moviments, com canalitzem els principis que els han de regir i de quina manera garantiran que no es convertiran en partits polítics com els de sempre, i per tant no haurem solucionat res.

Em preocupa més la utilització de la gent que puguin fer aquests moviments, més que no pas la competència que puguin suposar per als partits tradicionals. La verbalització de les idees, projectes i objectius està molt bé, però cal analitzar com es pensen dur a terme, per no caure en el parany de sempre.