Com no podia ser d'una altra manera, el cas de les espies a polítics i dirigents civils catalans continua present a totes les xarxes socials i diaris del país, i és motiu d'opinions diverses dels dirigents polítics dels diferents partits, mantenint una línia d'acord amb el tarannà de cada partit polític i els interessos que defensa. Aquesta politització interessada és la que fa desmerèixer tot el treball que puguin fer els nostres polítics. La confiança cap a ells és cada vegada més escassa, i arriba a fer fàstic.
Tal com ja vaig dir el primer dia, no podem esperar res de bo del cas, fins que sorgeixi una notícia important que la rellevi i deixi de parlar-se, tal com ja va passar fa dos anys amb les espies al que llavors era president del nostre Parlament.
Diuen que demà es reuniran, a Barcelona, representants dels governs espanyol i català per parlar del que s'ha anomenat Catalangate, però l'esperança que se'n pugui treure l'aigua clara és pràcticament inexistent. Sabem que encara que s'arribi a fons, al final sortirà el secret d'estat com a excusa per no aclarir la veritat. La confiança està dipositada en les querelles que es presentaran a altres països europeus, on han tingut lloc aquestes escoltes, però tot i així no crec que vagi gaire enllà.
El trencament de relacions entre ERC i PSOE, amb què ha amenaçat el president català, és poc creïble per la necessitat que hi ha que la dreta espanyola no avanci cap a la Moncloa, i això ho saben els socialistes espanyols, i per això estan tan confiats que el temporal serà passatger i sense gaires conseqüències.
Aquest estar agafat de les mans és el que permet una situació de feblesa en tots els aspectes que ens interessen com a país oprimit. És la cançó de l'enfadós, que es repeteix una vegada i una altra, i que no ens permet avançar en el respecte als nostres drets com a poble sobirà. Si a això hi afegeixes que internament estem enemistats, tirant-nos els plats pel cap, el futur és molt negre i hauran de passar molts anys i moltes coses abans no puguem fer-nos sentir i respectar.
La posició del govern espanyol és molt clara i sap que té el suport de tota la classe política espanyola al darrere. Aquesta seguretat els fa ser molt hipòcrites, com si els interessés molt la sensibilitat catalana afectada. Tot és una comèdia i el gran intèrpret, el president espanyol, hi està molt acostumat. És el paper que sap jugar més bé i que ha representat més des del primer dia que va assumir una responsabilitat política.
