Rèquiem per a un partit polític sense projecte

A Ciudadanos li ha passat el que podíem imaginar que passés tard o d'hora. Un partit que va néixer per atacar el català, per anar en contra i no per construir res i sobretot res de positiu. Algú podia pensar que el partit polític tenia futur, però era somiar. No tenia cap base on recolzar tota la seva estructura i per tant s'aguantava de manera fictícia. No ha trigat gaire temps que els seus votants se n'han adonat.

A les eleccions passades va substituir un PSC en hores baixes, que a diferència d'ells, sí que tenia un projecte i una història, i és per això que no li ha resultat difícil recuperar el terreny, cosa que no es pot esperar del no-res que és C's. I el discurs de l'odi i l'anticatalanisme l'ha portat a engreixar la ultradreta que ha aparegut al Parlament en forma de Vox.

Diuen que no han sabut animar els seus votants, però no és cert. Tots els partits polítics han patit l'abstenció, però C's a més a perdut els seus votants que han retornat al PSC i s'han dirigit a la ultradreta, que no ha sortit del no-res, sinó de C's i en menor mesura del PP.

No sé què decidiran fer a partir d'ara, però han de tenir clar que no tenen futur. La seva manera de fer i pensar quedarà superada per Vox, i tota la resta és fum. No tenen cap paper a jugar al Parlament català, que tampoc estimen ni defensen. Des del primer dia que l'han desacreditat, amb el seu comportament i poc respecte. Ara els toca aguantar el xàfec i adonar-se del seu error. Ells sí que han de passar pàgina i la història no en guardarà cap bon record. Un partit que va guanyar les eleccions i que al cap de quatre anys, escassos, ha pràcticament desaparegut.

Em sap greu que Vox hagi entrat amb tant força, i aquí hi ha moltes coses a dir i reflexionar, però m'alegra el fracàs de C's, perquè crec que és just. Quan tot s'aguanta amb enganys, calúmnies i insults, no pot arrelar, i això és ni més ni menys el que li ha passat a C's. 

Arrimadas diu que C's és de centre

Ho he escrit diverses vegades, el que em va sorprendre de C's quan es varen venir a presentar a Arenys de Mar, les disputes entre els seguidors, aquell dia al Calisay, sobre si eren de dretes o d'esquerres. Hi havia qui afirmava que ell havia estat sempre d'esquerres i per això s'havia apuntat a C's, però d'altres asseguraven que es consideraven de dretes i que per això eren de C's. Al final de la trobada, els que hi vàrem anar a tafanejar, no vam poder treure'n l'entrellat de si esquerres o dretes.

Avui la nova líder de C's, la Inés Arrimadas, ha deixat molt clar que ells són de centre, un centre que pacta el govern de comunitats com Andalusia, Madrid o Múrcia, amb la ultradreta. Cadascú, doncs, que en tregui les seves conclusions. O potser a partir d'ara canviaran i trencaran aquests pactes? 

Fins ara, i l'Arrimadas tenia un paper important, C's ens ha pres el pèl d'anada i tornada, mentint en benefici seu i en busca de vots d'estranquis. Hauria de canviar molt per creure que ara seran i actuaran diferent. Aquest parèntesi del coronavirus els ha anat molt bé, perquè els haurà servit per intentar renéixer, havent fet oblidar tot el que ha estat C's fins ara. Estic a l'espera sobre quin serà el discurs, a nivell estatal, sobre Catalunya. Molt em temo que en aquest cas pocs canvis hi haurà. De fet va ser el seu anticatalanisme el motiu del seu naixement.

La gran davallada a les darreres eleccions generals haurà servit per fer un canvi en els objectius de la formació? Diu Arrimadas que s'ha d'aprendre dels errors i els encerts, i en això té raó, però el que no pot fer és tornar-nos a enganyar. Si prenen una postura, que sigui la que ens anuncien, i no es valguin de la mentida per fer-se amb el poder.

Més catalans de dretes a la reserva

Qui havia estat militant del CDS d'Aldolfo Suárez i posteriorment membre de CDC, amb càrrecs, el senyor Antoni Fernández Teixidó, ha decidit trencar el seu darrer carnet, després del posicionament del nou Partit Demòcrata Català.

Sempre he pensat que Teixidó, malgrat els seus inicis polítics amb la Lliga Comunista, ha actuat de manera molt coherent i els canvis de partits polítics han tingut una explicació, que ara tampoc hi falta. Per la manera de ser del polític, amb la sortida del CDS no podia entrar en un partit de dreta extrema i tant centralista com el PP, i és per això que, malgrat algunes diferències, va decidir entrar a formar part de la militància de CDC, la dreta catalana, amb una voluntat nacionalista, això sí, però que tampoc li feia gaire nosa. Amb els esdeveniments dels últims anys, en què CDC s'ha posicionat més a favor de la independència, la seva continuïtat al partit perillava, i ha estat ara, amb la refundació de CDC, i el naixement del PDC, amb objectius clarament independentistes, que Teixidó no ha tingut cap més opció que sortir-ne.

I ara què? La dreta catalana està en standby i molt fraccionada. Tenim a la UDC i Demòcrates de Catalunya que no acaben de trobar la manera de llançar-se a la pista amb una garantia mínima de ser representatius, i a unes famílies orfes que no saben on aixoplugar-se. Són catalans de dretes que difícilment es poden trobar bé dins del PP català, bàsicament per la seva actitud centralista i gens a favor de la singularitat del nostre país, i molt més complicat encara seria pensar en l'opció de C's, que no saben ben bé què són, a excepció del seu anticatalanisme.

En els propers mesos, si no ens castiguen amb noves eleccions, haurem de seguir a prop com es configura la nova dreta catalana. Qui agafa el lideratge i com es fusionen les diferents opcions, si en són capaces. Ni PP ni C's podran exercir aquest paper, sinó que caldrà la concurrència de polítics que ara estan mig amagats, i que estan disposats a defensar la singularitat catalana des de posicions de dretes. Fernández Teixidó pot ser un d'ells?