Límit d'edat per a la conducció

Avui, segurament perquè em toca de prop, m'he fixat en un article que parla de prohibir la conducció a les persones a partir d'una certa edat, i el primer que m'ha vingut al cap és que un país com el nostre, que s'elaboren lleis sense pensar-hi gaire, és molt fàcil que s'aprovi una llei que ens digui que ja no podem conduir. Que som massa grans, sense tenir en compte les nostres capacitats i possibilitats. Les generalitzacions no han estat mai bones. És una manera de simplificar les coses que a la llarga es veu que no és correcte. Sovint quan ja és massa tard. 

Puc entendre que s'analitzin dades estadístiques a l'hora de tenir en compte què passa i què es pot fer per millorar-ho. El que no entenc és que es vulguin posar límits d'edat de manera generalitzada sense tenir en compte les persones. Oi que cada vegada que s'ha de renovar el carnet cal passar unes proves mèdiques i de reflexos? Probablement, aquestes proves estan mal dissenyades i fan poc cas. No seria millor reformar el sistema de la renovació del carnet per tal que només ho superin aquells que realment estan en condicions de conduir?

Estic convençut que si es canviessin les proves i s'analitzés bé aquells elements i capacitats que poden provocar accidents, hi hauria persones d'edat avançada que no les superaria, però també n'hi hauria que sense cap problema obtindria bons resultats. I no creieu que no hi podria haver joves que tampoc no ho superarien? Per què l'edat no ho és tot.

Accepto que a mesura que et fas gran els teus reflexos i les teves capacitats van minvant, i que per això s'ha de tenir en compte, sigui fent revisions més sovint o canviant la mena de proves a superar, però fixar-ho tot a l'edat i aplicat a tothom, crec que és un error.

Ho aniré seguint, perquè, tal com deia al començament, a mi em pot afectar, i accepto que em facin fer les proves que considerin més adients i que potser arribarà un dia que no les superaré, però, si us plau, que no ho decideixin simplement per l'edat.

Tenim dret a queixar-nos?

Em pregunto si els espectadors o radiooients tenim dret a queixar-nos de les anomalies dels serveis públics de televisió o ràdio. Si estem parlant d'emissores públiques vol dir que el cost de funcionament i les inversions que s'hi destinen les paguem tots. Potser, doncs, que hi diguem alguna cosa.

Aquests dies la televisió catalana ha canviat d'imatge i continguts. No en puc parlar gaire, ja que fa temps que gairebé no la miro. Sí que he pogut llegir algunes crítiques on es diu que el resultat no és prou satisfactori. També és cert que el més important és el contingut i aquí caldria veure si ha millorat o s'ha quedat amb les ganes.

Acostumo a escoltar l'emissora de música clàssica de la mateixa corporació i en aquest cas sí que he patit, si ho puc dir d'aquesta manera, canvis en un dels programes que segueixo habitualment. Em refereixo a Tots els matins del món, que fins al curs passat conduïen en Joan Vives i l'Esther Pinart. Ara en Joan ha deixat el programa, si més no la seva conducció, i han canviat força el seu contingut.

Contra gustos no hi ha res escrit, però haig de dir que el nou format no m'agrada. Puc presentar una queixa o simplement haig de sintonitzar una altra emissora? Aquesta qüestió no és menor, ja que els costos de la seva realització també els pago amb els meus impostos, encara que apagui l'aparell de ràdio.

La pregunta que em faig és si els canvis, en el disseny i format de la televisió catalana, o d'aquest programa de ràdio, es pensen prou, o bé s'improvisen? Haig de suposar que al darrere hi ha un conjunt de professionals que ho han estudiat a fons. Sobretot pel que fa a la televisió. Quant al programa de ràdio esmentat, m'imagino que també s'ha treballat el canvi, potser amb no tant deteniment i, estic segur, sense consultar els radiooients. Esclar que, potser només soc jo que no m'agraden els canvis, però en tot cas sí que deixo la pregunta a l'aire: En què s'ha millorat quant a propostes musicals? No hi ha un excés de xerrameca de temes poc relacionats amb una emissora de música clàssica? 

Tant de bo que ho vagin polint, a mesura que s'adonin de la reacció de la gent. En tot cas, considero que els contribuents hi tenim alguna cosa a dir.

La reincidència

Se'n parla molt, però potser es treballa poc per intentar evitar que la reincidència en els delictes sigui tan freqüent i s'arribin a acumular tants delictes en una mateixa persona. Una cosa és que algú tingui un mal moment i que delinqueixi, i l'altra que s'hi dediqui. Que després d'un robatori en busqui un altre, provocant inseguretat i por que no ajuda gens a la convivència.

No té cap sentit que llegeixis diàriament detencions de persones que han enganxat després de cometre un fet delictiu i que t'expliquin que porta a l'esquena no sé quants delictes més, pels quals no ha tingut cap condemna, més enllà de la detenció momentània i la inscripció en un llistat de delinqüents. 

Els humans, si no ens escarmenten, no rectifiquem. Passa en qualsevol comportament incívic, o en la conducció d'un vehicle. Si al darrere no hi ha una sanció que et faci rascar la butxaca o et privi de la llibertat de moviments, o de conducció de vehicles, moltes persones fan cas omís de les advertències i no tenen cap remordiment. No els cau la cara de vergonya.

Estic convençut que a la majoria dels casos al darrere hi ha una explicació, que no justificació, que requereix analitzar i procurar resoldre el problema que pot haver originat un seguit de delictes reiterats. Entretant, però no ens podem permetre el luxe de no fer res.

Encara que no és el mateix, em ve a la memòria la manera com funciona la recollida de la brossa mal deixada a la meva vila. L'equip de govern dedica moltes hores al dia a recollir tot allò que vilatans incívics i gens solidaris, han tret de casa a destemps, sense tenir en compte les pautes que la majoria complim. Qui no té gens d'interès a fer-ho bé, si l'endemà li treuen la brossa, tant li fa que ho hagi fet el camió de les escombraries, com si se n'ha encarregat el camió especial que fa la repassada matinal. D'aquesta manera no es resoldrà mai.

Tornant als delictes reiterats, si no treballem per evitar la reincidència, no aconseguirem la tranquil·litat al nostre entorn. Uns pocs són capaços de fer anar malament a la majoria. Això, agradi més o menys, s'ha de resoldre d'una vegada. La pràctica impunitat dels reincidents no ens deixa viure, i no és just.

Una vegada més...

Una vegada més hem de lamentar l'atropellament i fuga d'una persona en estat de borratxera, matant o malferint una víctima innocent que es trobava en el pitjor lloc en aquell moment. És imperdonable que passin aquestes coses i no ens esquincem les vestidures, fora que la víctima sigui coneguda nostra.

Tots estem exposats a cometre un error i causar dolor als altres. No sempre estem prou atents amb tot el que fem i podem patir una distracció que resulti fatal. El que no té perdó és provocar la situació conscientment. Quan una persona ha begut més del compte ha de tenir la precaució i sensatesa de no agafar el cotxe. Si a tot això hi afegim menor d'edat i sense carnet, la cosa encara es complica més i té menys excuses. I el que encara és pitjor és que una vegada causat l'accident, arrenquin a córrer despreocupant-se de l'estat de salut de la persona que han atropellat.

Estem parlant de delicte i com a tal s'ha de sancionar, però al mateix temps estem parlant de sentit comú, sentit del deure i responsabilitat. Quan ens equivoquem ho hem d'assumir i no fugir. És per això que les persones que desapareixen del lloc dels fets haurien de tenir un càstig exemplar. No pot ser que permetem aquesta inconsciència, falta de valors i irresponsabilitat. Si volem aconseguir una societat més humana i digna, hem de fer molta pedagogia, però, arribat el moment, cal ser durs amb la condemna.

No tot passa per la presó, però la impunitat o eximents gratuïts no ajuden al fet que escenes com la que podíem llegir avui d'Avià es repeteixen massa sovint.

Espero i desitjo que el noi atropellat es recuperi de les lesions, i tot pugui quedar en un ensurt, però al mateix temps confio que el causant de l'accident pugui reflexionar durant tota la resta de la vida sobre la seva mala actitud i potser un altre dia tindrà més cura. És una llàstima haver d'aprendre dels fets consumats, sobretot quan hi ha conseqüències irreversibles, que espero que en aquesta ocasió no sigui el cas. 

I permeteu-me que insisteixi en la necessitat que a la família s'eduqui correctament en la responsabilitat. Primer dels pares i després dels joves. Aquests no es poden controlar permanentment, però encara crec que els valors que es conreen dins l'àmbit familiar, sempre sobresurten al llarg de la vida. Si més no en això hi hem de confiar.

Augmenten les morts a la carretera

És preocupant veure el nombre d'accidents mortals a les carreteres que no paren de créixer. Aquest cap de setmana hi ha hagut noves morts i sembla ser que ja estem al nivell del que passava abans de la pandèmia, després de l'aturada obligada pel confinament. La gent tenim moltes ganes de sortir a escampar la boira, però no sempre som conscients del perill que hi ha a la carretera si no vigilem prou, tant en la manera de conduir, com del que puguin fer els altres.

La responsabilitat és de tots i caldria que tinguéssim consciència que el trànsit té una finalitat, que és la d'arribar al punt de destinació fixat, però no ha de servir ni de diversió ni de competició. Massa vegades veiem comportaments inapropiats a mans del volant. No dic que tots els accidents siguin provocats per imprudències, però sí que ho són la majoria d'ells, siguis el causant o la víctima.

La millora de les carreteres és un punt a tenir en compte a l'hora d'analitzar els accidents que s'hi produeixin. Estic segur que hi ha molta feina a fer, però em sembla que es pot afirmar que l'estat de la majoria de les carreteres ha millorat molt en relació amb abans. Recordo que quan era jove, es circulava per moltes carreteres on la senyalització era molt deficient, i tampoc era bo el ferm. També és cert que els cotxes no corrien tant i potser això feia que no es produïssin tants accidents.

L'alliberament dels peatges l'estiu passat ha fet que el nombre de cotxes que circulen per les autopistes sigui cada vegada més elevat, arribant a una saturació que a vegades és incompatible amb les velocitats que s'agafen. Ens trobem, doncs, que el que podia semblar una solució per reduir els accidents a carreteres menys preparades per a la conducció ràpida, s'hagi convertit en un augment dels accidents a la vies ràpides ara sense peatges.

Resulta força xocant que estiguem lluitant per salvar la vida gràcies a la millora de la sanitat pública, allargant la vida de les persones gràcies a una millor alimentació, i per contra augmentin les víctimes, a vegades de persones prou joves, per culpa d'una conducció inadequada en els nostres desplaçaments per carretera. 

Més morts a la carretera

Desconec les causes de l'accident mortal d'aquesta tarda a l'autopista, en direcció a Tarragona, pel seu pas per Barberà del Vallès, on sembla ser que el nombre de víctimes mortals és de 4 persones. Fa pocs dies hi va haver un altre accident multitudinari a les terres lleidatanes, en aquella ocasió per culpa de l'espessa boira i que no es va senyalar a temps.

Cada vegada que mor una o més persones a la carretera, em ve al cap aquella idea que molta gent té de voler anar més de pressa del compte, sense tenir en compte els possibles errors propis i els dels altres, que et poden afectar. Viatjar per carretera és un perill quan no es respecten les indicacions i es supera el límit de velocitat. No la que indiquen els senyals, sinó el límit que et marques tu mateix per ser capaç d'afrontar qualsevol imprevist.

Hem de reflexionar en com ens comportem quan estem al davant d'un volant, i pensar que el trajecte pot esdevenir tràgic si no prenem prou precaucions. Darrerament em fixo en la manera de conduir dels que circulen al costat o davant meu, i em massa ocasions veig ganes de córrer més del necessari, o bé de no respectar els senyals de trànsit, fent avançaments perillosos i sovint innecessaris.

Quan sortim a la carretera tots estem exposats a patir un accident, sigui per culpa nostra o per la dels altres, i això ens ha de fer reflexionar i tenir molt clar que a la carretera no podem posar en risc la nostra vida ni la de ningú. A la carretera hi som de pas, per anar a la feina, l’escola o el lloc de vacances, l’hem de passar de la millor manera possible fent fàcil la conducció, la pròpia i la dels altres.