Cessat el coordinador policial de l’1-O

¿Amb el cessament de Diego Pérez de los Cobos, cap de la Guàrdia Civil de Madrid, es demostrarà que no és una persona competent per exercir un càrrec de responsabilitat, o bé que ha trepitjat algun ull de poll del govern que ha fet mal?

No estem acostumats als cessaments, sinó més aviat a les condecoracions. No estem habituats a que les forces armades estiguin per la labor de protegir els ciutadans, sinó més aviat per limitar drets i reprimir-nos. Arran d'aquest cessament tothom està a l'aguait per saber-ne els motius. És per l'informe contra l'actitud del delegat del govern en la manifestació del 8 de març? Què no ha agradat?

Estem parlant d'un càrrec de confiança? De confiança del ministre Marlaska? Això és important saber-ho. Alguns pensem que el senyor Pérez de los Cobos va demostrar sobradament quin tipus de persona era quan va declarar en el judici contra els presos polítics. Llavors era el moment per qüestionar-ne l'ofici, però només anava en contra de polítics catalans. Ara s'hauria atrevit a atacar polítics de la confiança del govern central, i això ja és una altra cosa.

Estic d'acord que tothom ha d'ocupar el lloc que li correspon, segons sigui la seva actitud i manera d'obrar, i que aquest lloc pot perdre's si realment el comportament no és l'adequat. En aquest cas, però, cal transparència i donar a conèixer els veritables motius, i que aquests siguin mereixedors del cessament. La coherència és important, i malauradament en política no n'hi acostuma a haver gaire.

Fins on estic disposat a defensar la República catalana?

Avui, mentre anava a caminar pel costat de la platja fins a Canet, m'he plantejat una pregunta que encara no m'he respost. Una pregunta que he traslladat al nostre Grup de Debat i Tertúlia, que tenim trobada divendres vinent: Fins on estic disposat a defensar la República catalana?

Aquests dies ens trobem en una situació estranya que no acabem d'entendre del tot i que no tots en pensem el mateix. Divendres passat, després de 24 hores de dubtes, rumors i contradiccions, el Parlament català va aprovar una proposta de resolució que declarava la independència de Catalunya i afirmava que la República catalana es constituïa com a estat independent i sobirà.

També el mateix divendres, el Senat espanyol autoritzava al govern espanyol l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, i el president Rajoy cessava, entre altres, al president, vicepresident i consellers de la Generalitat, convocava eleccions el 21 de desembre i dissolia el Parlament català.

Amb tot el que va passar abans d'ahir, on som ara? El govern català està cessat pel govern de l'Estat, però abans del cessament, el Parlament català havia declarat la independència, llavors... té algun efecte el cessament promogut per Madrid? Dilluns el govern vol anar a treballar normalment. De què dependrà que ho puguin fer? De si són empresonats o no? De si els mossos d'esquadra els deixaran entrar als seus despatxos?

Tenim unes quantes preguntes que no en coneixem la resposta, però que no trigarem a tenir-la. Entretant, què hem de fer? Podem considerar-nos independents i republicans? Ja no tenim res a veure amb el Borbó?

Noves eleccions i majoria absoluta del PP

El millor que li pot passar a Rajoy és que el facin plegar, convoqui noves eleccions i guanyi per majoria absoluta. Està vist i comprovat que a Espanya la corrupció del PP li dóna vots. L'oposició és tan dolenta que no se'n sap aprofitar. El futur d'Espanya són més anys de PP i més anys de corrupció, d'amiguisme amb jutges i fiscals i una oposició sense poder dir ni 'mu'.

Es fa difícil deixar de parlar de la corrupció quan dia rere dia surten nous casos i noves informacions sobre actuacions il·legals i col·laboracions judicials per amagar la corrupció del partit polític en el govern. Fa una estona enviava un twit demanant si anticorrupció volia dir combatre la corrupció o amagar-la. Segons les informacions que rebem, l'actual jutge anticorrupció hauria estat escollit per defensar els interessos del PP, tot bloquejant les actuacions dels fiscals que treballaven honestament.

He llegit també que PSOE i C's demanen al Congrés reprovar el fiscal general de l'Estat i el jutge Anticorrupció, i exigir-ne el cessament. Ho faran?

Podemos demana un ple monogràfic que difícilment li donaran suport els altres partits i Compromís va més enllà i reclama una moció de censura.

No és estrany que puguem veure grups de persones fen sonar les cassoles davant de les seus del PP, els ciutadans estem tips del PP i de la corrupció, i davant els cagadubtes dels partits polítics de l'oposició, alguns decideixen sortir al carrer reclamant justícia i dimissió per als corruptes. Tot i així, però, la majoria absoluta del PP ningú no la descarta.