El xollo del ministre d'Exteriors

Hem pogut constatar que ser ministre d'Exteriors té uns grans avantatges, ja que tens allotjament gratuït a qualsevol país del món per poder-hi passar les vacances. Segons han publicat els diaris, el ministre d'Exteriors espanyol, el senyor Alfonso Dastis, es troba de vacances a l'Equador i està allotjat a l'ambaixada espanyola, convidat per l'ambaixador que ell mateix va nomenar, i disposa de cotxe oficial per fer les seves excursions.

Els polítics, en aquest cas del PP, s'acostumen als càrrecs i a tot allò que se'n deriva que al final ja no saben destriar què correspon a la seva tasca professional de la seva activitat familiar, i en el cas del ministre, vacacional.

Tots recordem la reacció de la primera dama catalana, la senyora Ferrusola, quan els electors varen permetre que el president de la Generalitat no fos el seu marit, sinó el líder del PSC. Per a ella això va ser com treure'ls de casa seva: els varen ocupar la seva residència.

També un ministre d'esquerres viatjava en helicòpter oficial amb la família. Vull dir que no tots són del mateix partit polític, i és que falta ser més curós i ser conscient que quan ocupes un càrrec polític no és la bicoca, sinó que et deus als electors i la teva vida privada n'ha de quedar al marge. La corrupció sovint neix d'aquesta confusió a la que s'hi adjunta l'ànsia de poder i la manca d'escrúpols.

Mentre tinguem polítics d'aquesta mena difícilment aconseguirem una societat plenament justa i democràtica. Ara encara hi ha curses i travetes per poder aconseguir el poder i arribar allà dalt, no pas per servir el poble, sinó per servir-se'n.

Les discussions per formar govern tufegen

El futur del govern espanyol no és gens fàcil ni gaire previsible. Les dues opcions que poden evitar anar a eleccions són complicades perquè deixarien insatisfets a molta gent. No estic, però d'acord amb aquelles persones, normalment polítics interessats, que defensen posicions basant-se en la interpretació correcta del què ha volgut dir la ciutadania amb els resultats electorals. Penso que els resultats han deixat un panorama inèdit a Espanya i que obliga a pactar, i per fer-ho cal saber-ne.

Considero que si tots plegats fóssim honrats hi ha qui hauria de fer el primer pas i dimitir. Rajoy, tot i haver aconseguit més vots que ningú, és incapaç de pactar amb ningú per dues raons molt importants i tristes alhora: la seva prepotència durant aquests quatre anys de govern, sense amics i només creant-se enemics que ara no volen pactar amb ell, i la corrupció que ha empastifat tot el PP, i ell tampoc no en té les mans lliures.

Si Rajoy no fa el pas és per orgull i un mal concepte de governar. No és esperit de servei, sinó ànsia de poder, i en el seu cas poder personal, ja que ni dins del seu propi partit té credibilitat, donant-li només suport aquells que en surten beneficiats. Si no pot governar i, per tant, col·locar amics a càrrecs públics, ja veurem quants amics de veritat li quedaran.

En el cas del PSOE tampoc l'aigua és clara. La lluita pel poder dins del partit entre Pedro Sánchez i Susana Díaz clama el cel. No és honrat jugar amb la gent les pròpies dèries i ànsies per dominar el partit. Voldria pensar que la defensa del PSC a la posició de Pedro Sánchez és una defensa coherent i sense interessos més que els propis de la ciutadania que representen i manifesten defensar.

A Catalunya es va escriure molt sobre les ànsies del president Mas de continuar governant el país. El mateix PP va ficar-hi cullerada i el responsabilitzava de la corrupció del seu partit. Ara seria bo que es prenguessin el mateix medicament i apartessin Rajoy pels mateixos motius. Això, però no passarà, perquè hi ha massa hipocresia en el món de la política.