Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desmerèixer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desmerèixer. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de novembre del 2023

La vicepresidenta que no estima els catalans

Alguns diaris s'han fet ressò d'unes declaracions de qui serà la vicepresidenta d'Argentina, la senyora Victoria Villarruel afirmant que és molt millor Madrid que no pas Barcelona, perquè allà no hi ha catalans. De fet, estem molt acostumats que personatges d'arreu ens estimin d'aquesta manera, però això no només ve de la mà de persones foranes, sinó que tenim molts catalans que també ens dediquen floretes d'aquestes. En el món de la faràndula hem escoltat les paraules d'Albert Boadella, i també de José Corbacho.

No soc ningú per començar cap campanya en contra de ningú, perquè tothom és lliure de pensar i actuar com millor li plagui, i probablement és millor no fer cas de segons quins comentaris, que de fet ja es desmereixen per ells mateixos, i deixen al seu lloc els seus protagonistes. Sí, però, que m'estranya que els catalans siguem tan mesells, i que a sobre que ens insultin encara els hi riguem les gràcies.

A Corbacho, que li agrada molt Barcelona, però no els barcelonins, el pots entendre perquè sembla que no té l'èxit que havia tingut, i ha hagut d'anar a Madrid a guanyar-se la vida. És una cosa molt normal que si uns et paguen per la feina els hi estiguis agraït, i que els prefereixis als altres, a aquells que sembla que t'han deixat una mica de banda. Ja sabem que això de la fama és una mica efímera, i només uns pocs privilegiats són tan potents que la mantenen durant tota la seva vida.

Tornant amb la vicepresidenta d'Argentina, tampoc és cap insult veient quin és el seu tarannà, i les seves simpaties. Es manifesta com una entusiasta de Vox, i aquí sí que ja marca força diferències, tot i que el partit té votants i simpatitzants a casa nostra. No sé si també ens odien tant, o s'odien a ells mateixos, en tant que catalans, a no ser que no s'ho considerin, més enllà d'un accident en el moment de néixer o venir a guanyar-se les garrofes.

En el fons de tot, és una manca de respecte als altres, als que no pensen com tu, als que potser en un moment donat han estat crítics amb tu o amb tot allò en que tu creus. Si no som capaços de respectar la diversitat i saber-hi viure, és un problema nostre, i no dels altres, encara que al final hi sortim tots perdent.

Desitjo tota la sort del món als argentins que han decidit trencar amb el passat i optar per una nova força política, que fa una mica de basarda, però sembla ser que volen el bé de tothom. A mi no m'agradaria que els seus amics de Vox fossin els que marquessin la política del meu país, però ells ho ha patit fins ara, i potser no tenien cap altre remei que optar per un canvi total. Que tinguin molta sort!

dijous, 2 d’abril del 2020

Feia dies que no li llegia cap acudit

Ja feia massa dies que el senyor José Zaragoza no obria la boca i m'imagino que no podia aguantar-ho més. Havia de piular i, per tant, insultar a qualsevol persona que pensi diferent d'ell. No en té prou amb criticar, sinó que ha de ferir l'altra persona i, col·locar-se alguna medalla. En aquesta ocasió li ha tocat el rebre al president.
Els que em seguiu sabeu que el president Torra no és sant de la meva devoció, i que fa molt temps que m'hauria agradat que ja hagués plegat, però això no treu que el respecti com a persona i en tot cas pateixi el fet que continuï sent el nostre president.
El senyor José Zaragoza, amb l'historial que arrossega el millor que podria fer seria callar i intentar passar desapercebut. No ha fet res per al país, sinó tot ho ha supeditat al partit, també l'entrellat que se li ha descobert. No ha estat mai aigua clara i probablement el seu cinisme el fa insultar els altres com a pròpia defensa. Ja on diuen que aquesta és una bona tàctica.
Criticar el senyor Zaragoza no és aplicar una postura partidista, encara que ell ho acostumi a fer, perquè en el seu cas les seves paraules van més enllà d'una opinió política. Tracten de desmerèixer l'altre i proclamar-se com una persona exemplar. Ell defensa els sanitaris, els altres no ho fan.
És molt trist adonar-se de quin tipus de persones es mantenen a la política del nostre país, amb una manca de valors i una aureola tan grisa.

dimarts, 3 de març del 2020

Rufián no ha paït bé l'èxit de Perpinyà

L'èxit de Puigdemont a Perpinyà sembla ser que ha posat nerviosos la gent d'ERC. El seu diputat al Congrés de Madrid, Gabriel Rufián, la reptat a que tingui el mateix èxit a Cornellà. No se'ls hi ha posat gens bé, i tot això perquè la lluita entre els dos partits polítics està en primer pla. ERC fa tot el possible per superar JxCat, que malgrat els problemes interns d'identitat, continuen estan per sobre al Parlament català.
Rufián ha comparat els exiliats amb els presos polítics, a qui ha els ha donat tot el mèrit, davant la comoditat dels exiliats que es poden permetre mítings com el de Perpinyà. Jo, modestament, li voldria recordar que la feina que s'ha fet des de l'exterior, li agradi més o menys, ha estat molt important i considero que va ser una bona decisió marxar fora i treballar per al país. Tot això sense desmerèixer els presoners ni oblidar que gràcies a Junqueras, ara hi ha tres eurodiputats catalans de l'exili.
No podem anar bé quan les coses es plantegen d'aquesta manera. Aquesta ràbia interna no pot ser bona, si més no per al país. ERC fa massa temps que persegueix la victòria, ofuscadament, i seria bo que pensés més en el país, i adonar-se que el més important és que sumin i continuïn superant el 50% de la representació parlamentària, sigui qui sigui el primer, que per cert són els de C's.

dimarts, 26 de maig del 2015

ERC assoleix, a Arenys de Mar, el segon lloc tan desitjat

Si ahir parlava dels perdedors a Arenys, avui ho faré dels guanyadors. Amb 6 regidors i regidores l'experiment de l'actual alcalde Estanis Fors ha estat un èxit. Si ara fa quatre anys va obtenir els pitjors resultats de CIU fins aquell moment, amb 5 regidors, quatre anys després del seu mandat, rebutjat per Unió Democràtica, ha aconseguit un regidor més i deixa CIU amb un únic regidor al Consistori. 
No sabrem mai què hauria passat si l'Estanis hagués liderat CIU en aquestes eleccions, però m'atreveixo a dir que probablement no hauria tingut tan bon resultat. La seva gestió no ha estat impecable i arrosseguem problemes sense solució, i això és el que volem els vilatans: solucions i anar endavant.
ERC és l'altre guanyador d'aquestes eleccions 2015, a qui s'ha de felicitar. Llegirem que és fruit de la feina feta durant aquests quatre anys, però permeteu-me que ho posi en dubte. Sense desmerèixer la feina que han fet i que no els hi negaré, malauradament el treball de l'oposició és molt difícil de percebre des de la ciutadania. És per això que es diu que a l'oposició es passa molt fred.
Les eleccions municipals de 2011 varen coincidir en un moment de crisi interna d'ERC a escala nacional i això va afectar a Arenys i gairebé la totalitat de municipis, fent que desapareguessin de molts consistoris, no tant per la feina feta com per la situació del partit. Ara, en canvi, la posició d'ERC a nivell de Catalunya és bona i per això, al marge del treball que els diferents regidors i regidores del partit hagin pogut fer als respectius municipis, han rebut l'empenta innegable de la marca.
El tercer partit que ha crescut en vots i un regidor a Arenys ha estat la CUP, que igualment està vivint un moment dolç a tot el territori, i així s'ha pogut veure amb els resultats obtinguts fins i tot en zones poc propícies pel seu discurs polític. La CUP ha trepitjat els carrers i places de la vila des del primer dia, i això també es té en compte, i em consta que ha rebut vots de persones que ho feien per primera vegada i que mai s'haurien imaginat donar-los la confiança.
Com podeu veure, em mantinc en la idea que el vot als municipis no només depèn de les persones que es presenten, sinó també de la marca del partit. Això no vol dir que no es pugui treballar per accentuar el pes de la persona, però això s'ha de treballar des del primer dia, ser proper, transparent i receptiu, i no deixar-ho tot a mercè de la campanya electoral, quan molts vilatans n'estem ja farts.